Les havaneres son tonades marineres originàries de Cuba. 
Les portaren els indians, nom amb el que es designava a la gent que a finals del XVIII i durant tot el XIX, anaren a “Fer les Ameriques”.
Aquests indians, que rics o pobres, tornaven a casa, i escampaven aquesta música de ritme indolent i gronxadís.
Les entonaven de taverna en taverna, que era el llóc a on cercaven refugi en dies de tràngol.
Per tant podem dir que l’havanera va néixer al segle XIX, encara que per cercar antecedents musicals, cal remuntar-se al segle XVI on la contradansa anglesa, arribada al Carib quan corsaris i pirates al servei de la corona anglesa, minaven el poder espanyol al continent americà.
Les influències caribenques d'origen Africà donaren a la contradansa un ritme més lent, i els criolls (els
americans descendents de famílies originàries de la Península Ibèrica) hi donaren el toc definitiu.
Aquesta combinació d'influències fou especialment vivaç a Cuba, on sembla que sorgí la nova dansa. Hi ha varies fonts en les quals no queda clara quina va ser la primera havanera, però el que queda clar, es que l'Havanera més popular es “La paloma”, composada per Sebastián Iradier l’any 1840.Cap destacar que les havaneres van tenir una gran decaiguda de públic als anys 50, i solament es van mantenir a les tavernes i barraques d’arran de mar de la costa empordanesa.
Aquests indians, que rics o pobres, tornaven a casa, i escampaven aquesta música de ritme indolent i gronxadís.
Les entonaven de taverna en taverna, que era el llóc a on cercaven refugi en dies de tràngol.
Per tant podem dir que l’havanera va néixer al segle XIX, encara que per cercar antecedents musicals, cal remuntar-se al segle XVI on la contradansa anglesa, arribada al Carib quan corsaris i pirates al servei de la corona anglesa, minaven el poder espanyol al continent americà.
Les influències caribenques d'origen Africà donaren a la contradansa un ritme més lent, i els criolls (els
americans descendents de famílies originàries de la Península Ibèrica) hi donaren el toc definitiu.Aquesta combinació d'influències fou especialment vivaç a Cuba, on sembla que sorgí la nova dansa. Hi ha varies fonts en les quals no queda clara quina va ser la primera havanera, però el que queda clar, es que l'Havanera més popular es “La paloma”, composada per Sebastián Iradier l’any 1840.Cap destacar que les havaneres van tenir una gran decaiguda de públic als anys 50, i solament es van mantenir a les tavernes i barraques d’arran de mar de la costa empordanesa.
1 comentari :
molt ben explicat ;)
Publica un comentari a l'entrada