dilluns, 4 d’agost del 2008

1

24ª Cantada d'Havaneres a Llafranc, 2 d'agost

.....de moment la millor..........

Aquest cop no puc iniciar el post amb el Cartell de la Cantada, no m'ha estat possible aconseguir-lo.


Vaig quedar molt sorprès al arribar a la platja de Llafranc i veure una quantitat de gent al passeig i estesa per la sorra, que vaig pensar, ¿on actuen els Grups?, es sentien per tot arreu, la sonoritat era molt bona, hi havia altaveus, per tota la platja.
Fins que no vaig treure el cap per sobre de la gent, i veure que actuaven al final de la platja, no vaig fer-me a la idea de la magnitud de la cantada.
A part de això, era magnífic, la gent a la sorra, amb tovalloles, pareos, cadires de casa..... al meu cap em va venir un record que us vull transmetre..... "aquesta cantada, és com les de abans".
A les que jo hi anava amb els meus pares, ens tiràvem a la sorra i fèiem nosaltres mateixos el cremat. Convidàvem als que teníem al costat, et convidaven a tu......no sé, em va recordar a les cantades dels anys 80 o 90, a les quals jo i anava, per jugar a la platja, i els meus pares per sentir havaneres.
La rebuda, com sempre, molt agraïts mútuament.

En aquesta cantada vaig tenir la sort de anar molt ben acompanyat. Montse, Cris, Dolors, i en Pep, tot en família. ¿Us podeu imaginar que hem estat tot el cap de setmana pensant en Havaneres?. Ja és normal en mi, però el que no em podia creure, es que la cantada hagués transmès aquestes ganes de sentir havaneres tot el cap de setmana a la meva família. Fins i tot a l'hora de la migdiada del diumenge, els hi vaig entonar "Alla en la Habana", recordant que la nit anterior els hi havien sentit als Port-Bo. No sé si varen o dormir o es varen desvetllar, jo vaig anar a Calella a fer-me amb un Cd dels Duet, (era l’últim que tenien, encara em falten dos), i m'han dit que no es reeditaran, si sabeu on trobar-los feu-m'ho saber si us plau.

Van començar Port-Bo, amb temes diferents als que havia sentit en altres cantades, es a dir, no es repeteixen molt sovint, per tant, aquells que penseu, "...que ja he anat a una cantada, i fins d'aquí un temps, no torno...", esteu equivocats, us diria que cada cantada es diferent, veus detalls, escoltes cançons, que no hi havien en l'anterior cantada. No sé dic això, i és la meva opinió, però com m'estic endinsant a l'havanera, potser em fixo en coses que als altres no hi donen importància, però....estem parlant de trobades de germanor, de "fer país", de no perdre aquells cants que varen començar per l'any 60, i es varen consolidar quan es realitzar la primera "Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell l'any 1967".

La estructura de la cantada tenia cinc parts, inicialment actuava Port-Bo, seguit de Peix Fregit, tornava Port-Bo, seguit de Peix Fregit, i acabaven tots junts amb La Bella Lola i El Meu Avi. La sonoritat tornava a estar a càrrec de Sonostudi, i com ja vaig dir al post de la Cantada de Roses, un 10 un altre cop per la sonorització d'aquest acte.
En fi, Port-Bo amb el seu estil indiscutible, amb temes del últim Cd, i molts d'altres, que la gent li havia demanat.

Seguidament Peix Fregit, consolidant-se, jo vaig parlar amb gent que hi havia a la cantada, i els hi va agradar molt aquest "nou grup".

La gent que jo tenia al voltant entonaven totes o quasi totes les cançons, no m'hi havia trobat mai encara. Cada cop que els grups anunciaven una cançó, es sentia xiuxiueig del públic, amb un "ohhhh", "aquesta es molt xula", vaig quedar boca badat, aquell públic sabia molt bé on estava i on havia anat.

D'altres cantades tenen un públic més fred, però aquest cop, l'escalfor, no arribava solament de les flames del cremat, aquest va quedar en segon lloc, per mi, el primer lloc el va guanyar la gent.

També vaig conèixer, o millor dit, em van reconèixer una parella, lectors del blog, als quals els hi estic agraït per al fet de presentar-se. Amb la seva aportació, gaudirem de moments històrics, ells tenen un recull de fotografies que poden ser molt interessants per veure una mica els pas dels anys a les cantades.

En Norbert, o com li dic jo "l'acordionista del bon rotllo", que té tanta experiència amb aquest instrument, i que ell diu que porta "quatre dies i mig" en el món de l'havanera......., doncs no m'ho puc creure, amb lo bé que ho fa, ¡Per molts anys, company!.
Per altra banda, us he de dir, que aquesta setmana començo les vacances, i segurament estaré lluny d'aquesta màquina amb la que us transmeto les meves sensacions, o com diu una Havanera "Les meves il·lusions".
Intentaré fer tot el possible perquè això no passi, però no ho puc garantir.
Per tant us demano paciència, l'ultima setmana d'agost tornaré amb molta informació de cantades, i espero que tornar amb molta informació de l'havanera, doncs us vull fer partícips, d'aquesta aventura que estic vivint.



Doncs bé companys, Bones vacances, i fins aviat, que us vull veure a tots a la tornada.

1 comentari :

Anònim ha dit...

No tardis company, m´he acostumat a llegir el que escrius hi no sé si podré aguantar

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc