Havaneres per a la Marató de TV3

Bon dia companys!.

Ahir a la tarda, les havaneres, van recaptar prop de tres mil euros que permetran impulsar projectes de recerca biomèdica sobre malalties minoritàries.
No se si donar llibertat al meu escrit i allargar-ho tant com em vingui de gust.....
Us demano perdó per la quantitat de paraules, frases, dites, que podeu arribar a llegir, però ha estat un dia tan meravellós, que no vull ni retallar un sol pensament, ni un sentiment viscut al llarg de la tarda.
Us els vull relatar tots, i potser, es per això, que es farà una mica llarg.
Si companys, va ser una cantada solidaria, una cantada amb un únic interès, recaptar diners per poder curar malalties minoritàries, que en son moltes.

Moltes de les cròniques del blog, se m’han fet difícils d’escriure, hi ha tan sentiment i amor vers aquest gènere, que tenia que deixar passar uns dies, per poder tocar de peus a terra, posar les dades a lloc, i escriure, menys o menys el que recordava sense fer-ne un gra massa i que no es fes carregós.
Aquest cop, si m’espero a tocar de peus a terra, passaran molts de temps, i potser ja serà tard, oi?.
Si companys, aquest cop, no seré capaç de fer-ho, no em puc esperar, heu copsat moltes de les meves il·lusions i tot i que encara me’n queden moltes, en un sol dia, n’he complert un grapat.
Ja han passat unes quantes hores, i encara se m’entelen els ulls pensant en la magnifica tarda que m’heu fet passar. Tot just acabo de passar prop de dos-centens cinquanta imatges a l’ordinador, gràcies un cop més a la Cris, que s’ha encarregat de captar tots aquells moments que un o altre guardem encara avui en la retina.
Us he de dir, que per aquesta cantada, no seré jo qui jutgi l’organització, doncs com molts de vosaltres sabreu, hi estava implicat, i com diu, un bon amic, no es pot ser part i jutge alhora. Per tant us deixo a vosaltres aquesta tasca.
Els grups també podeu valorar l’organització, doncs sempre podem millorar-ho, i gràcies sempre a l’ajuda i les critiques constructives que ens podeu fer.
Jo tinc ben clares les errades que hi varen haver, o que varem tenir, també se que el tema d’imatges relacionat amb una cantada era força novador, calia esforç, organització, coordinació i sobretot, que a la gent no se li fes carregós.
Per tant, i si us be de gust, espero les vostres opinions, que em digueu la vostra, i d’aquesta manera millorem si tenim l’ocasió de tornar-hi en un altre ocasió.
Només us puc dir que les imatges eren pur sentiment.
Un reguitzell d’imatges que ens recorren tota la temporada 2009 dels grups. A excepció, clar està, de la primera imatge, en que en algun dels casos, tenien més de 20 vint anys d’antiguitat.
Tan de bó, es pugui fer una cantada de cloenda cada any, i destinar la recaptació a qualsevol acte solidari del pais.
Caram companys, no us he parlat dels grups assistents a la cantada, i segurament, és una de les parts mes importants, doncs sense ells, tampoc hagués estat possible.
Mireu, imagineu-vos per un moment un cartell d’una cantada......
I veieu ordenats alfabèticament, Arjau, Cubacant, L’Empordanet, Peix Fregit i Port-Bo.
Us pessigueu dues o tres vegades en diferents llocs, feu pampallugues tres o quatre vegades, i finalment, quan torneu a obrir els ulls continueu veient un cartell com aquest:

Imatge del cartell de la cantada

La cantada, per mi, va començar a les quatre de la tarda. Just quan entravem per la porta del teatre, ens varem trobar amb la Neus, l’organitzadora principal de la cantada, com vaig dir, la persona a la que se li va encendre el llum per fer aquesta cantada. I ens varem posar a treballar, calia afanyar-se, teníem dos hores abans no s’obrissin les portes del teatre, amb molta feina per endavant.
L’emoció i l’entusiasme per aquesta cantada ens tenia que deixar veure la realitat, i no val a badar. Van començar a passar els grups per dalt de l’escenari, tot fent les proves de só.
Els nervis i el neguit per que la cantada comences, cada cop era major. Em varen portar una ampolla d’aigua, i crec que la vaig buidar sense obrir-la.....
Boca seca, nervis, caram, em tremolaven fins i tot les cames....
Que fort, i això que jo no pujo a d’alt de l’escenari.

Imatge d'en Francesc Sànchez Carcassés a l'inici de la cantada

El presentador de l’esdeveniment era en Francesc Sànchez Carcassés.
Tampoc podia ser un altre, s’havia escollit el que per nosaltres era el millor presentador d'esdeveniments.
A mi personalment, em va donar una lliçó quan a presentació, com diria en Serrat, “no havíem tingut massa temps per aprendre”, i ell es va adaptar a la presentació, sobre la marxa.
Quant als grups, dir-vos que també s'havia escollit al millors de l’havanera catalana, tot i que faltava algun grup al que se li va proposar i ja tenien altre compromís.
De cop i volta, mentre estaven acabant de ajustar els últims paràmetres a l’ordinador, sento una remor a la meva esquena, i quan em vaig girar, estaven a punt de obrir les portes del teatre.... Mare meva, que això va en serio!! Som-hi!!.
La gent s’anava acomodant al pati de butaques d'un magnífic teatre. A la entrada se’ls feia entrega de un programa de mà i d’un mocador, fent broma, els hi deien que no era per mocar-se.
Les entrades eren numerades, un munt de gent va començar a desfilar per els passadissos, no m’ho creia, em feia la impressió que ompliríem el Teatre, i no m'ho podia creure....
Quina il·lusió -pensava jo-, mentre m’informava de la gent que entrava, fins que em va venir la Teresa de l’Ajuntament i em va dir el número d’entrades venudes, em vaig quedar parat, encara es ara, i se’m tornen a entelar els ulls, per el fet, entre d’altres de veure com un esdeveniment d’Havaneres, era capaç de ser solidari de la manera en que ho estàvem fent.
La platea era plena al cent per cent, i la part del dalt al trenta per cent, no podiem demanar més.
És molt emocionant, veure un profit com el que jo veia. Era just a la taula de só, diguem que al final del Teatre. Tothom passava per davant meu.....
Que orgullosos s’han de sentir els amants de les havaneres –com jo- veient aquest grapat de gent.
I em deia, -que en pensaran els grups?- Encara no sé la resposta.....
Tan se val, el que m’estava succeint, valia molt la pena, i havia arribat l’hora de gaudir-ne. Van passar companys del blog, l’Anna, en Francesc, l’Alfons, la Ció, la Sunsi, la Silvia, l’Isabel, en Jaume, en Jordi.....quines ganes tenia de tornar-vos a veure!!.
La sonorització de l’acte anava a càrrec d’en Marc Carreras, tècnic de só del grup Port-Bo, i varem utilitzar els mitjans del teatre doncs son de una qualitat envejable. En Joan, és el tècnic del teatre, i no parava de moure’s per damunt de l’escenari tot col·locant i treien micròfons, i altres estris.
També es mereix un reconeixement i un agraïment per la tasca que va fer.
Us he de dir que des de l’organització es varen reservar les dues primeres files per els membres del grups, doncs volíem que gaudissin de la cantada com nosaltres, i no tenir que estar a darrera de l’escenari, sense poder gaudir-ne. Espero que en gaudissin, doncs es va fer amb aquesta intenció.
Tot llest.....vaig anar a veure a la Neus, a en Francesc, tot estava preparat, estava a punt de donar una de les ordres més emotives i que més recordaré del món de Les Havaneres... “Vinga Marc, som-hi, apaguem llums, puja l’àudio de l’ordinador, i bona sort”. Aquestes varen ser les paraules que vaig emprar, les recordo, va ser un moment molt especial i també difícil d’oblidar....
Recordo que em tremolaven les cames, el ratolí de l’ordinador no s’estava quiet, o era la tremolor de la meva mà..... caram, no us podeu arribar a imaginar el que vaig sentir quan vaig prémer el boto que deia intro, a la presentació que havíem realitzat..... Recordeu....3,2,1.....Benvinguts.
Surt en Francesc Sànchez Carcassés, ens presenta la cantada i ens fa unes pinzellades magistrals de La Marató de TV3, i alhora de les malalties minoritàries.
Tot seguit dona pas al grup Cubacant, el primer de la tarda, i motiu per el qual es presentava sota el títol, “La dona en el mon de Les Havaneres”.

Tot relacionant la dona, com a mainadera i cuidadora dels infants en moments de malalties, tot i que avui en dia, això està canviant. Com també canvia, encara que sigui una mica el mon de les havaneres, en el qual, com ja us he explicat en altre casos, aquest gènere prové de les tavernes, amb les veus aiguardentoses d’aquells cantaires, que s’ajuntaven per cantar-ne quatre.
Com sabreu, les dones no eren ben vistes dins aquelles tavernes, però tirant del fil, varen trobar, que les havaneres primerenques del segle XIX havien estat fetes per a ser cantades en veu de dona. Es a dir, era la dona la que reclamava un amor que li havia marxat, per posar un exemple, i no com aquí, que sempre parlaven, de una dona que havien deixat a ultramar....
Es per aquesta raó, que al llarg de la cantada, una dona es va anar integrant i barrejant entre els grups assistents a la cantada.

Imatge de l'actuació de Cubacant

Tot i que per començar, faria quatre peces amb el seu propi grup.
Us estic parlant de la Neus, tots la recordareu dels meus escrits de quan vaig anar a veure Cubacant, que em va fascinar, i ara, ens ha deixat encara més, veient les magnifiques interpretacions que va fer amb grups del nivell de Arjau , Peix Fregit, Port-Bo i L’Empordanet. Ja coneixeu a la Neus, l’Enric Canada, en Càstor Pérez, un cop més, fantàstics, uns tocs de percussió, junt amb uns acords de guitarra meravellosos, que acompanyaven una meravellosa veu.
Observeu la tria, semblava feta a mida per els que en tants cops hem comentat sobre les peces de Cubacant. Una peça, dues peces, tres peces.....el cos es va relaxant, i començo a gaudir de la cantada....
Ara entenc moltes de les paraules que he escoltat als previs de grans cantades entre cantaires experimentats i aquells que no ho eren tant. Caram que ràpid, Cubacant ja ha començat a interpretar la cançó de Nena, i sé que és l’última....
Gràcies Neus, Càstor i Enric.....
I ara, el següent grup.
Vaig arrencar a córrer de la meva butaca per anar cap a la taula de só i donar un cop de mà amb en Marc. Estava segur que amb la meva ajuda, tot seria més fàcil, ell portant l’àudio i jo el tema visual, anirem molt millor, i així va ser.
És el torn dels Arjau, som-hi.

Aquest any, han estat guardonats amb un dels premis que es fan a Palafrugell de Palafrugellencs de l’any.
Ells han estat solidaris per partida doble. En primer lloc, és junt amb els altres grups, per assistir en aquesta cantada, i el segon és per que una part de la venta del seu últim enregistrament Havana 12 anys, va destinat al Casal Català de Cuba.
Per el fet de rebre el premi de Palafrugellencs de l’any, van haver de sortir molt ràpid un cop acabada la seva actuació, i és per aquesta raó que varen actuar com a segón grup.

Imatge de l'actuació dels Arjau

Veieu la tria que varen escollir, diu molt d’ells, i les varen interpretar magníficament.
Estic segur que també estaven nerviosos per no arribar tard a l’altre esdeveniment, no es volien perdre ni una cosa ni l’altre. I els hi agraeixo per la part que em toca.
Quant a sentiment, pocs grups son capaços de igualar-los, i no sé si algun cop havien cantat en un teatre, però el silenci respectuós del públic, junt amb bona sonorització, feien que els acords de la guitarra d’en Jordi junt amb les veus, embolcallessin tots i cadascun dels racons d’aquell espai.
Les meves orelles m'han encarregat que us faci saber que "ha estat un luxe escoltar-vos".
La peça que varen interpretar amb la Neus fou La balada d’en Lucas.

Els Arjau amb la Neus, fent la balada d'en Lucas

Una peça ja per si sola emotiva, molt especial quan l’escolto per el grup Arjau.
Us podeu imaginar afegir-hi la magnifica veu de la Neus a un grup que son cent per cent sentiment i amor vers el gènere que ens ha unit?.
El resultat va ser molt i molt bo.
Un cop més, gràcies Jordi Grau, i Jordi Rubau.
Tot seguit, i després del vídeo de presentació del grup, els Peix Fregit.

Estaven d’estrena, però no pas d’un tema, sinó de un instrument.
Aquest era l’acordió d’en Norbert.
Be, era la segona actuació que feia l’acordió, i a la qual li desitjo el millor.

En un moment de l'actuació dels Peix Fregit

Fantàstics tots tres, ens varen tornar a demostrar que estan en un altíssim nivell.
Varen començar amb la marxa marinera, “Encisadora”, per donar una mica de ritme a la cantada, tot seguit, més ritme encara, amb una havanera-rumba “Cap a tu”, i fent referència al referèndum que es va fer en alguns pobles catalans, varen interpretar la sardana “És la moreneta”, una peça molt i molt nostra, i sentida. Quin gran grup companys, cel·lebro molts d'exits, i us en dessitjo el millor.

Actuació dels Peix Fregit amb la Neus, fent Para ti

Per acabar, ens varen regalar, junt amb la Neus, "Para ti", una havanera composada per en Pep Nadal, primera veu i guitarra del grup.
La veu d’una dona dins aquest grup també hi quedà força bé.
En aquest punt, també em preguntava com es podia encertar tant una peça que jo els havia escoltat i no me la imaginava amb una veu de dona pel mig, encara que escoltant el que vaig escoltar, em quedo sense paraules. Només us puc dir, que si algun dia en torno a tenir la ocasió, els hi faré repetir.
Va ser una de les cançons que més aplaudiments va enregistrar. I ho celebro.
Gràcies Jordi, Pep i Norbert.
Un cop acaba els Peix Fregit, ens trobem al ben mig de la cantada.
Continuem amb la cantada, vídeo, i els següents a pujar a l’escenari, els Port-Bo.

Estaven seriosos, crec que sabent del nivell que hi havia, ho van donar tot, i el resultat va ser, un cop més, fantàstic.

Totes les peces eren precedides de una breu introducció per part d’en Carles Casanovas, i amb un “si tot va com ha de anar, sonarà una cosa així”, varen anar endinsant-se en totes i cadascuna de les peces triades.
Una serenor, un saber estar,un homogeneïtzació, com pocs cops els he escoltat.

En un moment de l'actuació dels Port-Bo

També hi te molt a veure que l’actuació era en un teatre i no pas a l’aire lliure com ens tenen acostumats a la gran majoria de cantades.
Pletòrics, plens de força, els Port-Bo sonaven com un de sol. La cirereta la posaren en la darrera interpretació, Pensaments.
Que junt amb la Neus, la varen brodar.... i o pas a màquina, sinó a mà, nota a nota...
Això, s’ha de tornar a escoltar-ho.

Moment de l'actuació dels Port-Bo amb la Neus

No sé si els que eren allà ho varen apreciar, però encara recordo les seves mirades, els seus gestos, i com diu la peça que varen interpretar.....
”Encara tinc ta mirada, gravada en el pensament....”
Com a últim grup a aparèixer dalt de l’escenari, L’Empordanet.

Eren els darrers, les quatre últimes peces, i jo em deia, aprofita i gaudeix que això s’acaba....

Dues magnifiques guitarres, i tres meravelloses veus, tot i que son quatre.
En aquesta cantada també varem tenir l’ocasió de escoltar a en Lluís, doncs quan fan la peça els Indianos, ell fa allò de.....
”Porque tu sabes a caramelo, y tus besos cubana, a caña”.

L'Empordanet en un moment de l'actuació.

L’Empordanet m’ha donat molt, m’ha omplert en moltes de les cantades, sou especials, sou autèntics, no se si únics, però si junt amb els altres grups de la cantada, lo millor que tenim arreu del país fent havaneres, encara que ens va faltar algun grup que no va poder venir per altres cantades benèfiques.
L’última peça escollida va ser “Vestida de nit”, per mi, una de les millors havaneres escrites en català. La música la va fer en Càstor Pérez, i la lletra la va fer la Glòria Cruz, i en aquesta ocasió, l’interpreta la Neus amb L'Empordanet.

Actuació de L'Empordanet amb la Neus

No fa falta que elogiï més aquesta veu. Crec que ja he dit prou, i estic segur que el temps ens la farà escoltar allà on li pertoca.
Tot seguit, em dirigeixo un cop més, passadís amunt per preparar el darrer vídeo, el que un cop acabada "la Bella Lola", i "el meu avi", donaria per finalitzada la vetllada.
Quan des de dalt de l’escenari diuen el meu nom......
Dic diuen, doncs jo no me’n vaig assabentar, i va ser en Marc qui em va dir, Tony, et volen a dalt de l’escenari....
Que fort, no pot ser, que hi faig jo allà dalt?.... Des del fons del teatre, veia tots els grups dalt de l’escenari, rebent un per un, un magnífic present que feia la regidora de cultura de l’ajuntament de la Bisbal.
No m’ho crec, jo allà dalt, junt als companys, als cantaires, als “havanerus”....
Les meves cames ja feia estona que no tremolaven, potser ja m’havia acostumat als nervis passats, quan de cop i volta, vaig tornar a sentir aquella tremolor per les cames....
No recordo quantes passes hi ha des de el final de la catifa fins a l’escenari, però recordo que no veia pas gaire, entre els nervis i l’emoció, amb prou feina vaig veure el lloc que jo havia deixat, al costat, la Cris i els meus pares....
Quasi no vaig tenir temps de veure’ls, els ulls començaven a fer el tonto, però no podia ser, vaig empassar una mica de saliva, vaig treure el poc pit que hi ha, i cap amunt....

Tots d'alte de l'escenari en les darreres peces

Vaig rebre un regal per part de l’ajuntament, no m’ho creia. Va pujar també el mestre Josep Bastons, i va dirigir els grups per fer-ne les dues darreres.
Jo em vaig quedar mig amagat entre les cortines del teatre, doncs, el que no vaig aconseguir perdre, va ser la vergonya.
Fins que la Neus em va veure, m’agafà del braç em va fer sortir, i em va dir que aquell moment també era meu, i que l’aprofités, quanta raó tenia.
Em vaig situar entre ella i en Jordi Tormo. Fins i tot, em vaig animar a cantar una mica, però la veu d’en Jordi, em captivar, el fet d’escoltar aquella veu a un parell de pams de la meva orella, em va fer callar i gaudir de la seva veu, no volia espatllar aquell deliciós moment.
Hi ha una havanera, que parla de deliciosos moments, i aquest va ser un d’ells....
"estava allà on jo volia estar, en el moment en que volia estar, i amb la gent amb que volia estar, tot i que em faltava, per ser sincer, la Cris al meu costat".
Quin dia, en Serrat, també ens diu, “hoy puede ser un gran dia, planteatelo así, aprovecharlo, o que pase de largo, depende en parte de ti”. Jo no el vaig deixar passar de llarg, m'hi aferrar, i el resultat, espero que fos satisfactori.
Per part meva, està aprofitat al cent per cent, ja que gràcies als que heu participat, ens ho heu donat tot al cent per cent.
Arribat, aquest punt, també acaba l’escrit, al igual que la cantada, però abans vull agrair a tots els que heu participat en la cantada...
Tots ho hem fet possible, tots hem estat solidaris, tot em gaudit, i amb la recaptació que hi ha hagut, esperem que en puguin gaudir aquelles persones que avui estan malaltes i tan de bó, demà, puguin tenir una solució a les seves malalties, llavors, tots n’haurem gaudit, fins i tot, els que no van poder assistir-hi.
Gràcies a tots per la vostra solidaritat.
Oi que sembla que la cantada estigui feta a mida?.
El blog hi ha estat present, tots som i fem el blog, per tant, tots estàvem dalt d’aquell escenari....encara que solament estiguessin visibles prop de una quinzena de persones....

Dues hores, es a dir, cent vint minuts, que resulten, set mil dos-cents segons.... amb havaneres solidaries per a la Marató de TV3.



Gràcies a tots per la vostra solidàritat.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

El blog Les Havaneres està d'estrena

Bones Companys.
Noticies freques, o millor dit, imatges fresques. Estrenem Logotip.


Si companys, un cop més, aquest mon que ens envolta, m’ha portat un altre regalet.
Aquest cop -i que no sigui l’últim- ha estat per part de la Cris, -la que sempre està al meu costat i fa moltes de les fotos -les bones- que veieu per el bloc-. Gràcies noia!
Aquest cop, ha pujat un esglaó quant a nivell, doncs trobo que aquesta imatge, que serà, la nostra imatge, diu molt, del bloc, de mi, de les nostres Havaneres.
Els sentiments, La mar, l'emoció, el paratge, els records, els moments, els espais, la música....
Com us ho diria......Les Havaneres.
Ha sabut trobar una imatge amb la qual m’hi sento molt identificat, i espero que si la veieu en algun lloc, us la feu vostra, i us identifiqueu amb ella, doncs com ja us he dit, tots fem el blog.

Companys, ja queda menys per la cantada d’havaneres per a la Marató.

A Sant Cugat ja tinc cartells penjats, tot i que queda una mica lluny, qui sap si algú s’escaparà cap al Baix Empordà.
Us informo que ja s’ha venut una quarta part de l’aforament del Teatre, i tot just fa tres dies que s’han penjat els cartells.
Tan de bó seguim aquest ritme, això voldrà dir que omplirem el Teatru!.

Companys, amics i saludats, ja ho sabeu, si us bé de gust escoltar el bo i millor de l’havanera catalana, el 13 de desembre heu de venir a la Bisbal d’Empordà.

Estic cercant contactes als medis de comunicació. Si qualsevol de vosaltres te la possibilitat de facilitar-me algun, us ho agrairé. O si us sembla bé, impliqueu-vos, poseu-vos en contacte amb ells, i feu-los saber que s’ha organitzat una cantada d’havaneres solidaria per La Marató de TV3.

Tinc elaborat un dossier de premsa -d’estar per casa- per si algú el demana amb tota la informació necessària per saber, conèixer, i valorar si volen venir a cobrir l’esdeveniment.

Salut, Força i Havaneres a dojo!!.

Havaneres per a la Marató

Benvolguts Companys.
Aquest cop, no us parlaré d’una cantada que hagi vist, si no de una que s’ha de veure, o millor dit, que s’ha de escoltar, i a ser possible, col·laborar.

Imatge cartell original de la cantada

Penso que per la rellevància de l’esdeveniment, és mereix un lloc a la pàgina principal del blog. Estic parlant de la Cantada d’havaneres que es farà per a La Marató de TV3.
Com ja sabeu, cada any s’organitzen molts actes per tal de recaptar diners i destinar-los a la investigació de malalties.
Enguany la Marató anirà destinada a “Malalties Minoritàries”.
I les Havaneres hi posaran el seu granet de sorra.

Així que ja ho sabeu, si podeu, feu un lloc en les agendes i el diumenge 13 de desembre, poseu-lo com a ocupat per anar a la Bisbal d’Empordà a les 18 hores per anar a escoltar havaneres.

Les Havaneres formaran part dels esdeveniments que es celebren per recaptar fons per a La Marató de TV3, enguany te com a repte acostar a la societat catalana a les Malalties Minoritàries.
Són malalties greus i poc freqüents; cadascuna d’elles afecta un nombre reduït de persones, però en conjunt representen una gran minoria.
A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats.

Tots el que es recapti de la venda d’entrades anirà destinat a la Fundació de la Marató.

“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.

El cartell compta amb els que amb tota probabilitat són els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país.
- Arjau.
- Cubacant.
- L’Empordanet.
- Peix Fregit.
- Port-Bo.

La cantada conclourà amb la interpretació per part de tots els grups participants de “La bella Lola i el meu avi”, sota la direcció del mestre Josep Bastons.
I amb cremat per a tothom.

L’esdeveniment serà presentat per el conegut periodista palamosí, Francesc Sànchez Carcassés.

Que us sembla companys?
L’acte ha estat organitzat per la Neus del grup Cubacant, l’Associació de suport a la dona, i el nostre Blog de Les Havaneres.

També hi col·laboren:
- Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, deixant-nos el Teatre El Mundial.
- Impremta Palafrugell amb la elaboració dels programes de mà.
- Impremta Novoprint amb la elaboració dels cartells.
- Pastisseria Font i Pastisseria Massot corrent a càrrec de les despeses del cremat.
- Associació Amics de la Sardana de la Bisbal i comarca, per oferir-se a preparar el cremat.
- Fundació Ernest Morató, aportant imatges de Les Havaneres.
- En Càstor Pérez amb un escrit del per què de La dona al món de Les Havaneres.

Us adjunto el text que facilita TV3, quant a les “Malalties Minoritàries”.

Imatge cartell original de TV3

- Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones.
- Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges. No és estrany, doncs, que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats. A més d'un tractament, busquen una resposta.
- Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna.
- A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria.

Per què a mi?
Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món.
Tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida, també hi ha malalties que apareixen en l'edat adulta.
Aquestes malalties provoquen un alt risc de mortalitat i de morbiditat, és a dir, una pèssima qualitat de vida.

Què l'ha provocat?
Al voltant del 80% d'aquestes malalties són fruit d'alteracions genètiques.
Una mutació en un o més gens fa que es desenvolupi la malaltia.
En funció de quin sigui el gen mutat, apareixerà una patologia o una altra.
Més del 3% dels nounats poden patir alguna malaltia congènita.
També hi ha malalties minoritàries que no es deuen a una alteració genètica, sinó que són causades per una infecció, una al·lèrgia o per una combinació de factors genètics i mediambientals.
El que sembla clar és que sempre hi ha un component de predisposició genètica.

Què fa, la medicina?
En els últims anys s'han fet avenços en el diagnòstic precoç, la prevenció i el tractament d'algunes d'aquestes malalties, però encara hi ha molt camí per recórrer.
Com que la majoria de malalties minoritàries són d'origen genètic, la identificació dels gens i les mutacions responsables és fonamental per poder-les diagnosticar, prevenir-les i trobar un tractament eficaç.
La recerca biomèdica, doncs, és imprescindible. I com que moltes d'aquestes malalties afecten diferents sistemes orgànics, és necessari el treball conjunt entre equips multidisciplinaris. A més, tot estudi que es faci en aquest camp també serà útil per tractar i prevenir malalties més comunes.
Com més coneixements es tinguin, més fàcil serà crear centres de referència per evitar la peregrinació dels malalts i els seus familiars a la recerca d'un diagnòstic.
[...]

Companys, ara ja en sabem una mica més. Si teniu ocasió, gaudiu-ne i no us la perdeu.

Salut, Força i Havaneres a Dojo!

La Taverna a la Bella Lola, 17 d'octubre

Una vetllada amb final esperat, però igualment trist.

No sempre tot està on ha de estar, o bé, on hauria d’estar, o on m'agradaria que fos, que hi farem. Si fem cas als avis, aquests sempre diuen que tot el que comença, acaba, els físics ens diuen que tot el que puja, baixa, però caram, no es podrien equivocar alguna vegada....sempre he d’acabar per donar-los la raó.
Bé companys, el cas és que dos dels companys del grup La Taverna han decidit emprendre carreres musicals a banda del grup.
Marxen per formar part d’un altre grup.
No soc qui per valorar-ho, jutjar, etc... però si per dir que em sento afectat per aquesta decisió.
Sempre ens quedarà la cantada de Calella en la que el grup La Taverna va ser un dels escollits per participar-hi.

D'esquerra a dreta, Adam, Miquel, Ferran, grup La Taverna.

Us desitjo a tots el millor, Miquel, Ferran i Adam, m’heu fet passar molt bones estones, bons moments a La Bella Lola, a la cantada entre Palamós i Sant Antoni, i tantes altres que heu tingut i que nosaltres hem gaudit....
Hem compartit de tot, moments tan feliços com la noticia de la vostra actuació a Calella, i tan tristes com de la vostra separació.
Què difícil es fa acceptar que voleu emprendre camins diferents, però que fàcil és recolzar-vos en el que feu, en les decisions que prengueu, doncs, si és per el vostre bé i heu meditat la decisió, endavant.
Companys sempre ens quedarà Calella!.
No sé quins camins emprendreu, ja ens ho fareu saber, però tu, Miquel, ja ho saps, fes avant, mira enrere per recordar aquests bons moments i gaudir-ne tant com puguis, però fixa els teus ulls a l’horitzó, que encara tens molt de futur i tu ho vals!.
Espero que tots tres trobeu el vostre camí de nou, i que ven aviat ens tornem a veure.
Bé companys, com veieu, va ser una nit trista.
Molts dels assistents ja sabíem d’avançat la noticia, però per la resta d’assistents, no va ser fins al final, doncs, va ser quan van fer saber de la seva separació.
Per tant, la cantada va anar força bé, força professional, tots al seu lloc, tot i que estic segur que -de quan en quan- havien d’empassar saliva per aguantar alguna llàgrima.

Entrega de placa commemorativa a en Miquel

Els dos components que deixen al grup li varen regalar una placa commemorativa del seu pas per el grup a en Miquel i li varen dedicar unes emotives paraules, li van agrair moltes coses, entre altre, els bons moments passats.
En Miquel es mereix les bones paraules que li varen dedicar.
Tots tres s’han de agrair els uns als altres el que han aconseguit amb La Taverna, el lloc on l’han posat, on han arribat.
No tindran fàcil el fet tornar al privilegiat lloc d’on s’han volgut baixar voluntàriament. Els costarà de nou esforç i lluita, tot i que per part meva, els encoratjo a fer-ho.
I si em demaneu per la cantada, que voleu que us expliqui. Una cantada en que totes les peces que escolto les gaudeixo com l’última.

Moments de La Taverna a La Bella Lola

Guardo un record inoblidable, guardo un munt de moments que queden dins la meva memòria, un munt de gestos, un munt de rialles, un munt de cançons, i potser algun dia, si puc, us les explico.
Se’m fa difícil expressar-me, estava força tranquil, pensava que avui era el moment d’escriure, però veig que continuo una mica tou, serà el cor que no em permet dir el que penso, no sap expressar aquests sentiments, o bé, seran els ulls que no em deixen veure el que vull escriure.
Tan se val, de la cantada em quedo amb vosaltres tres, amb la companyia, i amb els companys que allà estàvem per donar-vos una de les darreres ovacions....
La teniu ben merescuda, us la heu ben guanyada.

Neus (Cubacant), Jordi Rubau (Arjau), a la mitja part.

Les mitges parts de La Bella Lola acostumen a tenir sorpreses, i aquest cop, de nou, les varem tenir.
Més havaneres, una estranya i alhora meravellosa actuació de dos persones de grups diferents, però que semblava que fossin del mateix, si més no, que el que feien, ja ho havien fet.
Si companys, us parlo d’en Jordi Rubau dels Arjau, i de la Neus de Cubacant.
Varen unir guitarra i veus, i varen aconseguir una barreja molt i molt bona.
En Jordi li va posar la guitarra a les ordres de la veu, i la Neus hi posà la veu a les ordres de la guitarra.
Us imagineu com queda companys, intenteu-ho, però, s’ha de viure, veure i escoltar.
Gràcies companys un cop més per aquests deliciosos moments.
Companys, amics, un grup que es desfà, però us espero ben aviat, i tant de bo, la nova etapa de La Taverna sigui com a mínim, igual que aquesta.
Miquel, company, treu forces d’on et calgui, però mira endavant, que hi ha futur, i et queda camí per fer.
Ferran, Adam, un plaer haver-vos conegut, i tant de bó, en aquesta nova etapa us vagi igual de bé que a La Taverna.


Salut, Força i Havaneres a dojo.

Port-Bo a Barcelona, l'Esquerra de l'Eixample, 4 d'octubre.

L’Esquerra de l’Eixample va demanar més cadires a la dreta, per que tothom estigués assegut per escoltar als Port-Bo.


Caram nois, quin goig de cantada. Ara feia dies que no tenia aquestes sensacions, i no sentia el fet de no poder escriure per falta de paraules.
Aquest cop la culpa l’ha tingut els Port-Bo. Si nois, ells han estat els culpables de que gaudíssim de Les Havaneres d’aquesta manera tan fantàstica.
Cerco tot un seguit d’adjectius per descriure l’esdeveniment que vaig viure, veure i escoltar, diumenge al vespre.
Tots els ingredients hi eren. Tots en la seva justa mesura, com poques vegades.
Aquesta cantada, també la guardo en un racó, per repetir-la si puc l’any vinent.
Els Port-Bo ja l’han fet durant dotze anys......
Aquest ha estat el segon cop que he escoltat havaneres a Barcelona. Si, en el primer, m’hi va coincidir un molt bon grup, però no va acompanyar el paratge, -tot just és l’escrit de la darrera cantada per les Festes de la Mercè- aquest cop, tot ha sortit bé, paratge, sonorització, tria de caçons, companyia.....que més es pot demanar a una cantada d’havaneres?.
Doncs bé, la cantada es va endarrerir com ja he dit al principi doncs els organitzadors van voler posar més cadires per gaudir de l’acte.
Aquest fet el vaig aprofitar per parlar amb algun membre del grup, alguns companys i seguidors del blog.
És un fet poc habitual, el veure que uns organitzadors es juguen endarrerir la cantada per oferir més cadires als assistents.
Menys mal que hi varen posar un bon grapat més de cadires, doncs la gent que s’hagués quedat en peu hagués esta superior a la que estava asseguda.
Fins i tot, aquest endarreriment va ser respectat per la gent en veure que era per un bon fi.
El públic de la cantada estimava l’havanera, estimava els Port-Bo i ho feien palès en totes les peces que el grup interpretava.

Port-Bo, d'esquerra a dreta, Mineu Ferrer, Fonsu Carreras i Carles Casanovas.

En Carles, Fonsu i Mineu, ens varen regalar una cantada, que no sempre tindrem la sort de repetir, doncs, com ja he dit altre cop, tots els ingredients han de estar barrejats en la seva justa mesura, i aquest cop, tot va sortir rodó.
Ells van estar fantàstics, un cop més, els Port-Bo varen demostrar el perquè de tot plegat.
Unes veus plenes, fortes, amb molt de sentiment i amor vers l’havanera.
La tria de peces va acompanyar a que tot això fos possible.
Interpretaven tan peces contemporànies com clàssiques.
El gènere necessita que no es perdin les peces clàssiques, doncs avui en dia, quasi tots els grups volen fer peces contemporànies. I clar, les clàssiques es deixen de fer, i això no ha de ser així.
Ni al cent per cent clàssiques, ni al cent per cent contemporànies. S’ha de fer una barreja adient al públic i regalar peces noves acompanyades de les clàssiques, com molt bé va fer el Port-Bo.

Els Port-Bo, en un moment de la cantada

Si nois, avui us semblarà que toca ensabonada, però no es així. Simplement "toca" el que he vist, el que he viscut, el que m'han transmès, el que he gaudit en aquesta meravellosa cantada.
Us puc anomenar totes les peces que varen fer, però us en faré un resum.
A la tria de peces antigues, de les anomenades clàssiques, tenim dos tipus, les més antigues, antigués, com “Cuando la noche”, “La nave”, “Mi madre fue una mulata”, per posar un exemple.
I les més recents, tot i que avui en dia, ja comencen a ser peces clàssiques com “La gavina”, "Cala Montgó”, “La Balada d’en Lucas”.
Després de tot això, ja tenim les contemporànies, les mes recents, i que la gran majoria de grups fan en els seus repertoris com per exemple, “La taverna”, "Busca’m a l’Empordà”, "Jo sé una havanera”, “A cau d’orella” i “Lola la tavernera”.
Per cert, moltes d’aquestes peces estan escrites per un dels components del grup, el mestre Carles Casanovas.
Doncs perquè us feu una idea, el Port-Bo va interpretar totes aquestes peces que us he mencionat, afegint la sardana, “Cap de Creus”, el bolero, “No sé”, el xotis “La botiguera”, i una de les peces amb un missatge que tan m’agrada repartir i repetir dia a dia, “El canó de Palamós”.
Si nois, feia dies que no gaudia tant. Tan en qualitat com en quantitat, i això es difícil de aconseguir, però els que allà ens trobaven, ho varem aconseguir.
La complicitat del grup amb la gent era impressionant, els gestos, les mirades.....
Especialment alguna que ens enviava el mestre Carles Casanovas als que estaven a les primeres files, o als que seiem al terra.

El cremat, no hi podia faltar

Hi ha un moment, que mai oblidaré, -espero i desitjo que el següent comentari no ofengui a ningú, doncs parlaré d’una persona que justament amb la mirada, no podia fer gaire cosa-.
En aquells moment en que la compenetració grup-públic arribava a un moment àlgid, em donà per mirar enrere, estàvem asseguts a la part dreta de l’entarimat, al terra, doncs no teníem cadires, i crec que podíem veure a molta gent sense que aquests ens veiessin.
La mirada d’una persona em va cridar molt l’atenció, si nois, recordo que era una mirada perduda, que entonava totes les peces que el grup cantava, i encara ara, la recordo amb molta alegria entonant les cançons.
Inicialment no em vaig donar conta, i li vaig comentar a la Cris de la facilitat que tenia aquella persona per saber les lletres i lo feliç que era cantant-les. Fins que la Cris em va assenyalar que era invident, portava un gos pigall al seu costat, però des de la meva posició, no l’havia vist, per tant, ara justificava aquella mirada perduda.
Va ser un moment tendre, d’emoció, de compenetració entre un grup d’havaneres i una persona que no podia gaudir de la visió, però que gràcies a la música, gaudia de les meravelloses veus dels Port-Bo.
A les cantades dels Port-Bo sempre, o quasi sempre, trobareu que es donen pinzellades de on venen les peces que es fan, de qui les ha composat, o fins i tot d'on les cantaven de petits, o d'on les varen aprendre.
En Carles Casanovas, ens regalava peces com “Cuando la noche”, i en la explicació ens va dir que aquesta peça, ells la van extreure de una gravació feta a Can Patxei.

Imatge extreta de El Periódico de Catalunya

Can Patxei, era una taverna que hi havia a Tamariu. Era l’escenari preferit d’en Abelard Rodriguez "Abelardo", Joan Deulofeu "es Ninyo" i Josep Puig "l’Hermós".
Com ens va explicar en Carles Casanovas, en aquesta taverna hi havia cartells que potser ni els millors publicistes d'avui en dia hi podrien pensar, com per exemple:
“English spoken tan poken que no ens aclarirem”.
I d’altres que menciona el periodista Xavier Febrés en un escrit al Periódico de Catalunya com:
“Ici on parlé français com si com sa, com si diguéssim mig figa mig raim”.

Companys, avui el Port-Bo m’ha deixat sense paraules i per arrodonir-ho, ens varen dedicar “Mi madre fue una mulata" -y mi padre un guardia “sivil”-, gràcies Carles!....
Hi havien dedicatories a dojo....Semblava una cantada d'havaneres a la carta.
Ja ho veieu, el paratge, el grup, la tria, tot era perfecte...
Ui, perdó companys, no us en he parlat de la companyia, millor dit, ho he deixat per el final.
I és un ingredient força important.
Doncs bé, un cop més, i per molts anys, la Cris, i aquest cop varem ampliar una mica les amistats.
A la cantada ens varem retrobar amb la Sílvia, l’Anna, en Francesc, l’Isabel, en Joan, la Susanna, l’Artur i dos nous companys, la Rosa i l’Antoni.
Aquests dos últims varem tenir “la barra” de venir a presentar-se, -ja us val-, quina vergonya em vares fer passar Antoni!.
Nosaltres, aprofitem les mitges parts per comentar història, i histories de les havaneres, i aquest parell, amb molta educació, se’ns va presentar....
I tant que si nois, no ho dubteu mai.
Companys, gràcies, fem la família una mica més gran i ja veieu que som gent “normal”, oi Rosa!.
A veure si amb aquest escrit aconsegueixo que ens donis la teva opinió, i t’afegeixis com a seguidora del blog, tot i que sé que ens segueixes sense escriure.
Noia, que per vergonya no sigui, que aquí en tenim ben poca, de vergonya, clar!.

Públic de la cantada de l'Esquerra de l'Eixample

Bé companys, quin goig de cantada, llàstima que ja s’acabi.....
Mocadors preparats, i els acords de “La bella Lola” ja surten de la guitarra del mestre Carles Casanovas.
Tot seguit, "El meu avi", la gent, volia més, en volíem un altre, no dèiem la darrera, però en volíem més, i sense dubtar-ho gaire, ens varen interpretar una magnifica peça que se’n titola “El canó de Palamós”.
Aquest cop, les imatges no se si estaran d’acord al que vaig veure, a tot el vaig sentir, a tot el que vaig escoltar a tot el que vaig gaudir, doncs no sabia com contrarestar els “focus”.
Ells estaven molt ben il·luminats, però m’impedien fer bones fotos del grup, el pròxim cop, potser faré un pacte amb el técnic de só, el quart Port-Bo, en Marc Carreras.
Per tant, les millors imatges, les varem trobar des de el lateral de l’escenari, i ens les varem guardar a la retina, doncs a la càmera no varen quedar gaire bé.
Companys, amics i saludats, apunteu-vos la data d’aquesta cantada que segur que l’any vinent, es torna a fer, i val molt la pena veure-la.
I ja ho sabeu, gaudiu de les havaneres, que ja ens en queden poques aquest any.

Per cert, el pròxim dia 10 d’octubre a les 19 hores, es fa a Palamós una cantada benèfica.
Els grups que hi participen desinteressadament son:
Cremats, Morralla, Veus de l'Estany i Norai.
L’objectiu d’aquest concert és recaptar fons per col·laborar amb el CEE Els Àngels en la contractació d’un especialista d’educació musical.
Aquest centre educatiu acull alumnes entre 3 i 21 anys amb necessitats educatives especials derivades de retard o trastorns globals de desenvolupament.
Cal tenir en compte que la música juga un paper molt important en l’àmbit educatiu de persones que presenten necessitats educatives especials.
Així que ja ho sabeu, si podeu, aneu i gaudiu de Les Havaneres....


Dintre de pocs dies, també us informaré de l’esdeveniment que es realitzarà per La Marató de TV3.
Aquest any, i si no m’erro serà el primer cop que es fà, La Marató de TV3 tindrà Havaneres.
Si companys, gràcies a l’esforç desinteressat de la Neus, cantant de l’espectacle Cubacant, i a la col·laboració -també desinteressada- dels grups Arjau, Empordanet, Peix Fregit i Port-Bo, enguany Les Havaneres, col·laboraran amb la Marató de TV3.
Així que ja ho sabeu, reserveu el 13 de desembre per anar al Teatre Mundial de la Bisbal de l’Empordà.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.