Seguint les nostres tradicions, aquest any el Tió, ha tornat a fer de les seves. Sembla que ja em coneix.
Per cert, ¿em permeteu que us expliqui breument la tradició del “Tió”?.
“El Tió de Nadal és un personatge mitològic i te arrel en una tradició catalana. A L’Occitània rep el nom de cachafuòc o Soc de Nadal.
Inicialment, el Tió es posava al foc i se’l feia “cagar” i portava per Nadal bens tant preuats com la llum i la calor a les cases un cop es cremava. I regals simbòlics com caramels a la gent de la casa."
Ara, com tot ho fem canviar, i ho destinem, a basar les costums, en buidar les butxaques, ha derivat en un Tió que porta regalets als de casa i com no, caramels i les famoses “Xuxes”, no sigui cosa que perdem les costums o tradicions......ai, ai, ai. ¡Com som!.
Queda clar que els regals grossos els han de portar els Reis, però sempre hi ha detallets que porta el Tió.
Tot comença per donar de menjar totes les nits a un tronc de llenya i es tapa amb una manta perquè arribada la nit, no passi fred.
"Diu la tradició que el dia de Nadal o les vigílies, es posava el Tió al foc, i se’l feia “cagar”".
Actualment, ja no es crema el Tió -amb lo cars que son-, sinó, que ara l’obliguem a “cagar” repetidament a base de fotre-li cops de pal al llom. Això sí, mentre l’estovem, li cantem unes cançonetes, perquè estigui millor, i li sigui més fàcil el “cagar”. Si fa falta, se li "enxufen" unes "lavatives", però la questió es......"cagar".
Estic segur que en breu, ens trobarem algun Tió, demanant la setmana abans de Nadal uns quants “Fortasec/Aeroret” degut a la gran quantitat de “Regalets” que ha de cagar. Inclús algun haurà de passar per quiròfan, doncs li faran “cagar” alguna cosa massa grossa. I és que no tenim messura amb el pobre Tió!!!!!.
En fi companys, jo he tingut molta sort, i els meus regalets del Tió han estat dos Llibres. Ja us podeu imaginar de quin tema parlen.
El primer, va ser......
“L’Havanera Viscuda” d’en Josep Bastons, Carles Casanovas, i en Xavier Febrés.
He de dir-vos que ja l’he llegit, de moment és dels millors que he llegit.
En Xavier -gran professional i coneixerdor de l'havanera- ens fa un resum del que ha estat l’havanera fins avui, parla també de personatges relacionats amb el mon de l’havanera, mentre els dos mestres -en Bastons i en Casanovas-, van fent de les seves amb comentaris, “possant-t'hi cullerades”, punts de vista, etc.
Ja us dic que és molt entretingut, i dona a conèixer molts detalls desconeguts per mi, clar està que de moment i amb lo ignorant que sóc dins el mon de l’Havanera, tot em sorprèn i espero que continuï sorprenent-me.
En segon llóc, i després de picar una mica més el Tió......va “cagar”....-per als que patim per el futur del Tió, dir-vos, que el llibre va sortir ràpid, amb les lletres per davant i sense gaire esforç-.
Aquest encara no l’he començat, just acabo de finalitzar l’anterior.
I ahir els reis, aquests Mags d’Orient, amb sorpreses, regals, e il·lusions per a tots.
Encara que si a mi em deixessin ser Rei, més d’un rebria carbó, però carbó en forma de Roc, Sòlid i Contundent, i si em deixessin ser Mag, segur que faria desaparèixer mes d’un que és dedica a fer malt a tots i totes, i si em deixessin fer “Cagar” el Tió, de veritat que també ho faria, cremaria el tronc, el soc, com es feia antigament, però el cremaria d’arrel, els diners i els interessos que hi tenen, tots aquests que es fan dir “Tot-poderosos”.
Per favor si es cert que hi ha Deu, i que els Reis existeixen, que tots aquests “irracionals” -i no dic animals, doncs, molts animals irracionals, son molt millors que tots ells- destrueixin les armes, i els interessos que hi tenen tant desmesurats, Econòmics, Polítics, Religions, etc..... Encara no sé com els Reis van poder sortir de Jerusalem i atravessar la franja de Gaza, ¡Quin Valor!, ni l'Stallone en el seus millors moments.
Perdoneu Companys, però m’he anima’t a escriure, i sóc com un “mistu" o Llumí.
Bé els Reis, em varen portar tres llibres més. I tots ells relacionats amb la música.
El llibre d’havaneres d’en Xavier Febrés “Això és l’havanera”, un d’en Joan Manuel Serrat “Algo Personal” en el qual estan totes les cançons del cantautor català, i l’últim d’en Joaquin Sabina “A vuelta de Correo” en el qual estan els versos escrits i dedicats per aquest cantautor-poeta.
Per tant us desvetllo un altre secret a part del que ja coneixeu, també sóc incondicional d’en Serrat i d’en Sabina, -i d'algun altre que us desvetllaré en altre moment- però no té res a veure amb Les Havaneres, des que les vaig descobrir, tant en lletres, com en música, em tenen captivat, i em porten més enllà que els versos i cançons d’aquest cantautors.
Les havaneres tenen més història, i son més Nostres.
En fí companys.....
“...Desitjo per aquest any nou,
que tot el millor que hagis viscut durant l’any passat,
sigui el pitjor d’aquest any que comença...”
Salut, Força i Fins Aviat!!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada