Josep Lluís Ortega i Monasterio (1918-2004)

El pròxim 18 de gener es celebra el cinquè aniversari de la mort del Mestre -i autor entre moltes altres havaneres de “El meu avi”- Josep Lluís Ortega i Monasterio.
Ara que les cantades ens donen el descans hivernal, em vaig decidir a fer un breu passeig per la vida del Mestre Ortega Monasterio. La qual us faig arribar, clar està, a la meva manera, amb les meves paraules.
La informació està extreta de llibres, Internet, Dvd’s (gràcies Pere), en fi de tot arreu que he pogut.
Doncs bé, som hi, a veure com queda!!
El próximo 18 de enero se celebra el quinto aniversario de la muerte del Maestro –y autor entre muchas otras habaneras de “El meu avi”- Jose Luis Ortega Monasterio.
Ahora que las cantadas nos dan un descanso hibernal, me decidí a realizar un breve paseo por la vida del Maestro Ortega Monasterio. La cual os hago llegar, claro está, a mi manera, con mis palabras.
La información está sacada de libros, Internet, Dvd’s (gracias Pere), en fin, de todos los sitios que he podido.
Pues bien, vamos allá, a ver como queda!!

Va néixer a Santoña (Cantabria) un 8 d’agost de 1918. Encara que gran part de la seva infància la passà a Motriku (Guipuzkoa).El seu pare era capità de l’exèrcit i la seva mare, era filla d’un coronel, per tant, ja es podia intuir el destí que li venia.....
Eren una família nombrosa, doncs en total eren 8 germans. Als 7 anys li varen regalar la seva primera guitarra, en aquesta edat també es quedaren orfes i tots els germans van ser repartits per Espanya. Uns varen anar a Madrid, altres a Saragossa, altres a Toledo, etc, i ell va anar a casa d’uns oncles, per part de la seva mare, que vivien a Palol d'Onyar (Girona).
Nació en Santoña (Cantabria) un 8 de agosto de 1918. Aunque gran partre de su infancia la pasó en Santoña (Cantabria). Su padre era capitán del ejercito, i su mare, hija de un coronel, por tanto, ya se podía intuir el destino que le venía.....
Pertenecía a una familia numerosa, en total eran 8 hermanos. A los 7 años le regalaron su primera guitarra, a esta edad también se quedaron huérfanos i todos los hermanos fueron repartidos por España. Unos fueron a Madrid, otros a Zaragoza, otros a Toledo, etc, él fue a parar a casa de unos tíos por parte de su madre a Palol d'Onyar (Girona).

Allà va estudiar tot el batxillerat, des de els 9 fins al 17 anys. Com ell bé diu -en un dels reportatges que tinc en Dvd (Identitats, TV3)- “....en dos anys a Girona, ja parlava el Català perfectament.....”. La primera paraula que va aprendre en català, va ser llonguet, i com ell expressa, “amb el menjar no es juga, i tenia que aprendre ràpid a dir fuet, pernil, llonganissa, ...”.
Va estudiar solfeig amb en Mossèn Geli, de la Catedral de Girona.
Per l’any 41 va formar el Grup “Los Gringos”, i es deien així, perquè com cantaven cançons en castellà, eren cançons forasteres, per tant, va derivar en el nom de Gringos.
Allí estudió todo el bachillerato, desde los 9 a los 17 años. Como bien dice –en uno de los reportajes que tengo en Dvd (Identitats, TV3)- “...estando dos años en Gerona, ya hablaba perfectamente el Catalán....”. La primera palabra que aprendió en catalán fue llonguet (panecillo), i como él expresa, “con la comida no se juega, i tenia que aprender rápido a decir fuet, pernil, llonganissa,...
Estudió solfeo con el Mossen Geli, de la Catedral de Girona.
En el año 41 formó el grupo “Los Gringos”, se le ocurrió este nombre debido a que cantaban canciones en castellano, eran canciones foraneas, por lo tanto, derivó en el nombre de Gringos.

És va fer militar l’any 42 en ingressar a l’Acadèmia Militar de Saragossa. L’any 44 va ser llicenciat amb el grau de Tinent. El varen destinar per l’any 45 a Jaca, on va fundar, junt amb quatre capitans més, la que ara és “L’Escola Militar d’Alta Muntanya”. Allà va composar “l’Himne de Jaca”, “Bella Candanchú”, o “Esquiando voy”.

Fotografia: Ortega Monasterio amb en Tòful Mus.

Va residir durant 5 anys a Puigcerdà, i després tres anys a Menorca. L’any 63 va guanyar l’Ala d’Or del Festival d’Alaior amb la seva cançó “Adiós a la isla”, ell hi posà la música, i en Gumersind Riera en posa la lletra. L’any següent va aconseguir l’Ala d’Argent al mateix festival, amb la cançó “Escolta es vent” amb música seva i lletra d’en Tòful Mus. A part de aquestes, allà també composà “Tornada a Menorca” o “Margarita y el Mar”.
Se hizo militar el año 42 ingresando en La Academia Militar de Zaragoza.
El año 44 fue licenciado con la graduación de Teniente. Le destinaron por el año 45 a Jaca, donde compuso “El himno de Jaca”, “Bella Candanchú” o “Esquiando voy”. Residió durante 5 años en Puigcerdá, i después tres años en Menorca. El año 63 ganó “El Ala de Oro” del Festival d’Alaior con su canción “Adiós a la isla”, él puso la música, y Gumersind Riera puso la letra. El año siguiente consiguió “El Ala de Plata” en el mismo festival con la canción “Escolta es vent”, con su música i letra de Tòful Mus. A parte de estas, allí también compuso “Tornada a Menorca” o “Margarita y el Mar”.

Per l’any 64, va ser destinat a Palamós, i va anar a viure a Platja d’Aro. Allà fundà el Grup Cavall Bernat –segons diu al reportatge, es va plantejar diferents noms, entre ells, Grup Punta Prima-.
Per l’any 67, el Mestre, freqüentava un Restaurant de Palamós el “Xivarri”. En aquest ambient va ser on va crear “El meu avi”. Que segons explica, ell va tenir al seu avi, per part materna, embarcat en el “Montserrat” conegut popularment per “El Catalán”.
A base de llegir tot el que puc de l’havanera, és plantegen dubtes referents a si és cert o no, o si està basat en una història real o no. Però com comprendreu, jo valoro si m’agrada una havanera o no, encara que queda millor que estigui basada en un fet real, i jo suposo que l’autor ho vol així, i també hi deu haver una part de real en aquesta història de “El meu avi”. Ja m’agradaria saber una mica més d’història de Les Havaneres, però les fonts d’informació no son tantes com en altres gèneres.
Por el año 64, fue destinado a Palamós, i fue a vivir a Platja d’Aro. Allí fundó el grupo Cavall Bernat –según dice en el reportaje, se planteó diferentes nombres, entre ellos, Grup Punta Prima-.
Por el año 67, el Mestre, frecuentaba un Restaurante de Palamós “Xivarri”. En este ambiente fue donde creó “El meu avi”. Que según explica, el tuvo a su abuelo, por parte materna, embarcado en el “Montserrat” conocido popularmente por “El Catalán”.
Con todo lo que leo sobre la habanera, se plantean diferentes dudas referentes a si es cierto o no, o si está basado en un hecho real o no. Pero como entenderéis, yo valoro que una habanera me guste o no, aun que queda mejor que esté basada en un hecho real, y supongo que el autor lo quiere así, y también debe haber una parte de verdad en esta historia de “El meu Avi”. Ya me gustaría saber un poco más de historia de las habaneras, pero las fuentes de información que hay no son tantas como en otros géneros.

Si em permeteu, i per els que no tenen llibres amb història de l’havanera, us explicaré la breu història de l’havanera “El meu Avi”.
Tothom coincideix que “El Montserrat” era inicialment un mercant alemany amb el nom de Dania. La companyia espanyola Trasantlántica l’any 1895 el comprar, i el va re-matricular a Cadis amb el nom de “Montserrat”.
El nom de “El Catalán” li be perquè aquest vaixell cobria la regularment la línea Barcelona – Santiago de Cuba, i portava correu, noticies del vell continent, als que estaven a Cuba.
Durant la Guerra de Cuba l’any 1898 “El Catalán”, va ser requisat per l’Armada espanyola, i va ser artillat amb un canó a popa i un altre a proa.
Con vuestro permiso, y para los que no tienen libros con historia de la habanera, os explicaré la breve historia de la habanera “El meu avi”.
Todos coinciden que “El Montserrat” era inicialmente un mercante alemán con el nombre de Dania. La compañía española Trasanlántica lo compró en el año 1895, i lo rematriculó en Cádiz con el nombre de “Montserrat”.
El nombre de “El Catalán” viene porque este barco cubría regularmente la línea Barcelona – Santiago de Cuba, y llevaba correo, noticias del viejo continente, a los que estaban en Cuba.Durante la Guerra de Cuba el año 1898 “El Catalán”, fue requisado por la Armada Española, i fue artillado con un cañón en popa y otro en proa.

En Manuel Deschamps i Martinez era el capità, i el Mestre Ortega Monasterio, diu reiteradament en el reportatge, que ell, quan va estudiar la Guerra de Cuba a la Acadèmia Militar, va quedar fascinat per la feina que havia fet el Capità Deschamps.
El capità havia esquivat en varies ocasions la feroç defensa que feia l’Armada Americana de la costa cubana. La tècnica que utilitzava, era la velocitat de “El Catalán”, que era superior als vaixells de l’Armada Americana.
Don Manuel Deschamps i Martínez era el capitán, i el Mestre Ortega Monasterio, dice reiteradamente en el reportaje, que él, cuando estudió la Guerra de Cuba en la Academia Militar, quedó fascinado por el trabajo que había hecho el Capitán Deschamps.
El capitán había esquivado en varias ocasiones la feroz defensa que hacia la Armada Americana de la costa Cubana. La técnica que utilizaba, era la velocidad de “El Catalán”, que era superior a la de los barcos de la Armada Americana.

És aquesta gesta, la que captiva el Mestre per fer la cançó “El meu avi”. No fou fins l’any 71, que el quartet Barrufets de Palamós la va interpretar a la V Cantada de Calella, tal com diu en Carles Casanovas, en un altre reportatge, -parlant amb el Mestre Ortega Monasterio- “...recordo com si fos avui, que varem quedar que si la gent demanava un bis, faríem solament el tros de Visca Catalunya i Visca El Catalán, i finalment, la gent no va demanar res....”.
Amb el pas dels anys i el govern que teníem, va ser una forma elegant, bonica, catalana de poder cridar lliurement un “Visca Catalunya, visca el català”.
Esta gesta cautiva al Mestre para hacer la canción “El meu avi”. No fue hasta el año 71, que el cuarteto Barrufets de Palamós la interpretó en la V Cantada de Calella, tal y como dice Carles Casanovas, en otro reportaje, -hablando con el Mestre Ortega Monasterio- “...lo recuerdo como si fuera hoy, quedamos que si la gente pedía un bis, haríamos sólo el trozo de Visca Catalunya i Visca el Catalán i finalmente, la gente no solicitó nada.....”
Con el paso de los años i el gobierno que teníamos, fue una forma elegante, bonita, catalana de poder gritar libremente “Visca Catalunya, Visca el català”.

Estic segur que l’avi Siset s’ho mirava de lluny, m’entra en Llach per l’any 68 creava un altre Himne català......
Estoy seguro que “l’avi Siset” se lo miraba de lejos, mientras Llach por el año 68 creaba otro himno catalán.....

“[...]
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí,
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,

les mans se'm van escorxant,

i quan la força se me'n va

ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida

però és que, Siset, pesa tant,

que a cops la força m'oblida.

Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà,

[...]”.

L'any 72 fundà juntament amb Evarist Puig i Joaquim Simó el Festival de Cançó Marinera de Palamós, avui, Mostra de l'Havanera Catalana. L’any 73 el Mestre es traslladat un altre cop a Osca. Al cap dels anys, és va començar a plantejar el tipus d’exèrcit que hi havia al país, i ell es va decantar per aquells que volien un exercit diguem diferent al que hi havia, volia un exercit que defenses la democràcia.
L’any 76 va estar 5 mesos empresonat al Castell de Santa Catalina a Càdis, acusat de pertànyer a la Unió Militar Democràtica. En ser alliberat per amnistia, fou felicitat per el President Josep Tarradellas.
En el año 72 fundó, junto con Evarist Puig i Joaquim Simó, el "Festival de Cançó Marinera de Palamós", hoy, "Mostra de l'Havanera Catalana".En el año 73 es Mestre es trasladado otra vez a Huesca. Al cabo de los años, se planteó el tipo de ejercito que había en el país, i él se decantó por aquellos que querían un ejercito, digamos diferente al que había, quería un ejercito que defendiera la democracia.
En el año 76 estuvo 5 meses detenido en el Castillo de Santa Catalina en Cádiz, acusado de pertenecer a la Unió Militar Democrática. Cuando fue liberado por amnistía, fue felicitado por el Presidente Josep Tarradellas.

L’any 79 va tornar al Grup Cavall Bernat i és va dedicar de ple. Vint anys més tard, i després de la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi. El Mestre ha composat prop de una cinquantena d’havaneres.

Es jubilà del grup a l'any 1995. En la imatge superior, s'observa la estatuta que se li va fer en homanatge al Mestre a Puigcerdà, recordant les seves facetes de músic i esquiador. El 18 de gener del 2004, va morí el Mestre, el creador de l’havanera més popular catalana. En Josep Lluís Ortega Monasterio.
En el año 79 volvió al grupo Cavall Bernat i se dedicó de lleno. Veinte años más tarde, i después de su trayectoria, la Generalitat de Catalunya, lo premió con la Creu de Sant Jordi. El Mestre ha compuesto cerca de cincuenta habaneras.
Se jubila del grupo en el año 1995. En la imagen superior, se observa la estatua que se le hizo en homenaje al Mestre en Puigcerdà, recordando sus facetes de músico y esquiador. El 18 de enero de 2004 murió el Mestre, el creador de la habanera más popular catalana. Don Josep Lluis Ortega i Monasterio.

“No canto per bona veu,
perquè Deu, no me la ha dada,
sinó perquè no digueu,
que la festa no m’agrada,
si jo sapigues canta,
tot lo dia cantaria,
i a Palamós aniria,
tot cantant, cantant, cantant,
el meu amor et daria
amb cançons vora la mar.

Em vaig llevar al sortir el sol

per anar a missa primera

i em vaig trobar aquest mussol

que cantava havaneres.

Sortia de Can Jepet

amb una guitarra vella,

“cantando la bella Lola

su cuerpo luciendo va”

com el capità del barco

navegaba sin compàs.
[...]”

Corrandes Marineres.
J. L. Ortega Monasterio.

Per un moment, entoneu la música de "Corrandes marineres, Corrandes Palamosines, o Coplas Bravas", i amb la lletra que he fet, ja em direu que us sembla. Ja sabeu que m'agrada saber, tant lo bó, com lo dolent de la vostra opinió........

El mestre amb el cabell blanc,
és l’Ortega Monasterio,
va fer la vida cantant,
i conegué l’avi Mèlio.

Si amb tu jo pogués cantar,
saps que jo no pararia,
i amb tu jo entonaria,
"El meu avi" prop del mar.
I amb tu jo entonaria,
"El meu avi" prop del mar.

Avui tinc el cap calent,
vull fer-te un havanera,
no sé si seré valent,
o se’m quedarà a l’aigüera.
Venia molt animat,
per engrunar-la sencera,
una cançó marinera,
sense perdre el compàs.
Com ho fèiem a Calella,
amb amics a prop del mar.

Amb la música de “Corrandes Marineres” del Mestre, m’ha sortit aquesta lletra. Per ell, doncs allà on sigui, espero que algú li faci arribar, amb estim i una mica de vergonya, doncs ell era un gran compositor, i jo, un que no s’hi dedica, però que hi posa el cor.
Con la música de “Corrandes Marineres” del Mestre, me ha salido esta letra. Para él, pues allí donde se encuentre, espero que alguien se la haga llegar, con cariño y un poco de vergüenza, pues él era un gran compositor, y yo, uno que no se dedica, pero que le pone el corazón.

Bé companys, espero que aquests text serveixi si més no, per difondre l’havanera, per aportar el meu granet de sorra, -com deia en Jordi Voltà- a la nostra platja de les havaneres. Que n'estic segur, que per molts temporals que vinguin, no se l’emportaran mai.
Bien amigos, espero que este texto sirva, como mínimo, para difundir la habanera, para aportar mi granito de arena,- como decía Jordi Voltà- a nuestra playa de las habaneras, que estoy seguro, que por mucho temporal que venga, no se la llevaran jamás.

“Mestre, ojalà que tots els canons fossin com el vell canó,.....”.

"Mestre, ojalá todos los cañones fueran como el viejo cañón....".

Jo simplement disposo de uns quants llibre, algun bolígraf, i molta, però que molta il·lusió per el mon de les havaneres, intento cada cop que escric, transmetre-ho.

Yo simplemente dispongo de unos cuantos libros, algún bolígrafo , i mucha ilusión por el mundo de las habaneras, intento cada vez que escribo, transmitirlo.

Molts us haureu preguntat que faig escrivint en castellà, doncs bé, l’únic que he fet, -i no sé quan durarà-, es una traducció del que escric. He rebut uns quants correus de gent de fora, (Espanya i, Sudamerica), que s’interessen per les havaneres, però que no entenen el que escric. Es per aquest motiu, per respecte, i amb un sol fi, el de difondre, per tant, espero que ho entengueu, encara que us he de dir que em costa expressar-me en castellà, i em costa traduir-ho.

Muchos os preguntaréis que hago escribiendo en castellano, pues bien, lo único que he hecho, -y no sé cuanto durará-, es una traducción de lo que escribo. He recibido varios correos de gente de fuera, (España, Sudamérica), que se interesan por las habaneras, pero no entienden lo que escribo. Es por este motivo, por respeto, y con una sola finalidad, la de difundir, por tanto, espero que lo entendáis, aun que os he de decir que me cuesta expresarme en castellano, i me cuesta traducirlo.

Salut Companys!!