Aquest per tu........Luzquebrilla!!.
Vaig poder llegir el text al que et refereixes, i de veritat que és per admirar.
Quin dolor quan perdem amics...., l’últim post que vaig fer, va ser el dels nens de Sant Boi, no m'hi vaig poder estar, conec al pare, avi, avia, tiet, d'un dels nens que va morir, i de veritat, és molt dur.
Per tant, entenc aquest sentiment que transmets, i com crec que s'ho mereix, em permets que postegi el teu comentari...?, diguem, que ho dic amb veu alta.
Aquest text, està extret de un comentari de Luzquebrilla, el qual no he modificat, a excepció de alguns espais......
"Estimada Gemma, l’altre dia vaig llegir un escrit com a recordança del que vas representar en el món de L'havanera i com a Patrona i Tresorera que eres de la Fundació Ernest Morató...
Sí és veritat, el juliol passat ens vas deixar de manera sobtada.
Jo, pensant amb la nostra amistat et recordo potser més, per altres situacions, com els kilòmetres que fèiem per anar sentir havaneres, les cantades fins a les tantes a la Pepa, a la Bella Lola, les converses durant el sopars, el fred que havíem passat en algunes cantades.
Recordo la teva boira...... segur que et segueix trobant a faltar. Moltes vivències, però totes girant al compàs de la havanera...
El dia de la cantada de Calella, recordaré sempre que ja no vas venir, aquesta falta en una cantada tant emblemàtica, de tu, era impensable.
Recordo que ja estava a punt de començar, vaig preguntar als amics, i la Gemma?, i tu no venies. En les cantades d'aquest estiu, t'he seguit veient assentada a primera fila com sempre feies.
Una de les teves cançons preferides era "El Pensament", el dia del teu enterrament, per a mi, va ser dolorós sentir-la amb tu, i a la vegada sense tu. Cantada per tants amics del món de L'Havanera.
-Oh gavina!!, has volat massa alt i molt aviat.
Per acabar diré que coincideixo plenament amb el poema d’acomiadament d L'Antònia Vilàs que diu:
"Vàres marxar ABANS D'HORA":
Te n'has anat abans d'hora
quan el teu món era goig,
amb un futur que avui plora
en veure el teu cel de roig.
Quan el teu present tenia
que brillar molt més que el sol,
i que ningú pressentia
que era el teu darrer vol.
...."
Gràcies Luzquebrilla!!.
Bé companys, jo no he conegut a la Gemma Guiu, però si que us vaig coneixent a tots els que seguiu el blog, i us animo a participar de la manera com ho ha fet Luzquebrilla, així, serà més divertit, entretingut, i tindrà més "xixa" fins que comencin les cantades. Rebeu una forta abraçada!!.
3 comentaris :
Tony, com saps que és la gemma Guiu?
Tony, no acabo d'interpretar bé el teu últim comentari,el qual animes als companys a participar com jo, perquè sigui més divertit i entretingut,vull pensar que et referies als meus altres escrits en el Blog,ja que aquest últim no veig que sigui res de tot això.A vegades portem espines clavades i treura-les va bé,però mai per omplir un espai de blog.
Ei, Luzquebrilla, està claríssim, veig que si que m'has interpretat.
Es clar que es per els altres escrits, i no per aquest darrer.
El que em vull referir és en la teva forma de col·laborar.
El fet de treure espines, em sembla molt i molt bé, però no per omplir un espai al blog, i estic d'accord amb tu.
Simplement ho he fet per compartir amb tu l'amistat que tens per una amiga, en cap moment he volgut "omplir blog", més aviat al contrari, ojalà no s’hagués d'escriure en aquests casos.
Si no t'agrada que hi hagi una post amb el que vas escriure, diguem-ho, que té una solució molt fàcil.
Per cert el cognom de la Gemma, el vaig treure del butlletí del Fundació.
Publica un comentari a l'entrada