Peix Fregit, Sant Antoni de Vilamajor, 26 d'Abril

Menys mal que El Patronat,
tenia el cap tapat!!

Bon dia Companys!!

Ei, que us sembla si anem a una cantada del grup Peix Fregit?.
Si home si, a Sant Antoni de Vilamajor.
Doncs anem-hi!!.

Ahir diumenge, li varem dir a la pluja, que anés passant, que nosaltres teníem una cantada a Sant Antoni de Vilamajor, hi havia sostre, i si no feia molt mal, la deixaríem fer.

"Març ventós i abril plujós fan ser al pagès orgullós...... i al “havanero” què?.....

Doncs bé, em vaig retrobar amb el Grup Peix Fregit, quina alegria, això vol dir que poc a poc, tots ens estem posant a punt per la temporada.

La temporada passada, va ser uns dels primers grups que vaig escoltar, i aquesta, tot i que ha començat una mica més aviat, també és dels primers als que vaig a una cantada. Que bé, quina alegria que donem el tret de sortida a la temporada.
Em va agradar molt veure el bon rotllo que portaven dalt de l’escenari, reien molt sovint, i allò era senyal que s’ho estaven passant bé, i culminava una conversa que varem tenir l’any passat amb l’aposta del grup per en Norbert com a segona veu i acordionista del grup.

Ahir vaig gaudir de uns “solos” d’acordió envejables.Començava i acabava moltes cançons tot solet, i per aquells dits, passava aquell sentiment que jo tant i tant cerco en els havaneros.
Ja he comentat en varies ocasions, el sentiment, no el podem estudiar a les escoles, no el podem transmetre si no els sentim.
I senzillament, els Peix Fregit, entre altres moltes coses transmeten, i això avui, ier mi, és molt important. Aquest cop, a la cantada, no anàvem sols, i per al que veig, ja serà un costum, doncs cada dia trobem nous companys dins el mon de Les Havaneres.
Si em pregunteu per la edat, no us amoïneu, el que conta és l’amor que sentim per el gènere. Gràcies companys, companyia i companya!!.

Els Peix Fregit, ens varen presentar nous temes, i un treball nou, amb el títol, “Para ti”, escrita i composada per en Pep Nadal, primera veu i guitarra del grup. Els arranjaments els han fet ells mateixos, tot començant, en Norbert, passant per en Jordi, tornant a en Pep, i quan la tenien, tornaven a començar. En definitiva, els hi ha quedat una Havanera com cal, bonica, i amb un caire amorós d’allò més havanero.....Felicitats Pep, i per molts anys... M’agrada veure que els Havaneros, des de el seu lloc, també lluiten per la continuïtat del gènere, evolucionant i creant nous treballs, la resta, si podem, ja vindrà.

En la imatge, en Jordi està fent l’havanera Lamento Esclavo, i ens varem ficar dins el paper. Em va tornar a sorprendre, un cop més, la veu d’en Jordi Tormo, sota el meu punt de vista, o la meva oïda, fa la veu de baix, més baixa que conec, o quasi, doncs tinc un amic que deu nidó, oi Pere!!. (Faig una correció d’acord al comentari d’en Jordi Tormo, ell fa de Baríton, tot i que depenent de la cançó li toca fer la veu baixa, perdó per la meva ignorància Company, ja està corregit!!, i gràcies per el comentari).

Un cop ha passat un any des que els vaig conèixer, puc dir que aquests nois han fet un canvi molt i molt important, i penso que molt difícil, que és, substituir un membre del grup com era el Mestre Josep Bastons, per un “joven apuesto” Norbert Torrecillas.
Sabeu una cosa?, ho han aconseguit, treballen les tres veus molt uniformement, deixant de quan en quan que la veu del tenor en faci de les seves, que per això la té.
Encara que quasi tots els temes els fan els tres.
Companys!!. Amb aquest grup, com no podem gaudir del moment.

Bé companys, ja estic capacitat per anunciar-vos el grups que aquest any aniran a la Cantada de Calella de Palafrugell.
Abans de res, dir-vos, que he demanat permís, per publicar els noms dels grups que aniran a la cantada. I us poso en situació.
Tinc aquella sensació contradictòria dins meu, doncs, he notat tanta il·lusió per varios dels grups que hi assistiran, i tanta desolació per altres que no aniran. He de dir que predomina la alegria per els que van, però encara podria quedar en empat el sentiment, si l’artista convidat, és el que a mi m’agradaria, i que encara no es pot desvetllar.
Bé, al que anava, els grups, son:
Arjau
Arrels de Menorca
La Taverna
Port-Bo

Falta saber encara l’artista convidat.

Tres dels grups que hi van, formen part del nostre blog, i clar l’alegria era clara, però, quan em vaig assabentar que ni el Peix Fregit, ni l’Empordanet anaven, el meu sentiment trontollar una mica.
Encara em queda la possibilitat que l’artista o grup convidat, sigui un altre dels que últimament he seguit, i fan una havanera digna de ser interpretada en la Cantada de Calella, i d’aquestes, no se’n veuen cada dia.
En altres edicions, també han pujat noies dalt del entarimat de la Cala del Port-Bo, com la Nina, Susanna del Saz, Marina Rosell, aquest any, també li donaria pas a una noia, que canta havaneres com no havia sentit a ningú, acompanyada de una de les millors guitarres de l’havanera, i amb una percussió autentica......
Potser és el lloc adient per que milers d’espectadors canviïn el xip i coneguin que havaneres son el meu avi, la bella Lola i dos-cents més.

Jo havia fet la travessa de la Cantada de Calella, i no he fet el ple.
Però bé, des d’aquí vull recolzar el Grup Peix Fregit perquè continuï treballant, enregistrin el seu nou treball, i omplint totes les cantades, i pensin, que han de donar pas, però que tornaran, i tant que si!!.
Per el que fa a l’Empordanet, té una qualitat indiscutible i envejable.
Serà la tercera revolució de la que es va parlar al facebook relacionat amb les havaneres?.
Potser és un bé per l’havanera, sincerament, no ho sé, penso que sí, doncs els grups que pugen son prou bons per que no trobem a faltar algú, més aviat, donarem a coneixer nous grups, i potser és el que vol la gent.
L’únic grup que no conec, son els Arrels de Menorca, he vist que son joves, i només per això, ja em sembla bé, doncs com ja he dit, el jovent ha de lluitar per la continuitat.
Ara, el sentiment, és el que em costa de controlar, i veure que l’Empordanet i Peix Fregit no pugen, em fa una mica de neguit, però com ja he dit, tots no poden pujar, i ja estic molt content que hi pugen els Arjau, La Taverna i els Port-Bo.
Caram com costa controlar els sentiments, ser imparcial, i intentar escriure sense que el cor et digui el que li agradaria. Però això no ho puc fer, i molts cops, o quasi tots, el que escriu és ell, aquest muscle que no para de bategar, i molts dels seus batecs, van destinats a Les Havaneres, als companys, per tant, i ja per acabar...
Arjau, Jordi's, felicitats, no és la primera, i espero que no sigui la última.
Arrels de Menorca, gaudiu de la Cantada, dels companys, i feu-ne quatre, a veure que diu aquest jovent!!.
La Taverna, Miquel, Ferran i Adam, com diuen ultimamament, fem un: “Al loro, que no estamos tan mal!!”. Que feliç estic per vosaltres!!.
Port-Bo, Carles, Fonsu i Mineu, aquest any, competència dura!!, gaudiu-la!!.

Petons, i Abraçades, escolliu, que tinc per tots una mica.

Per cert, vull donar el tot el recolzament a en Miquel, doncs he parlat amb ell fa poc, i vull recolzarlo amb l'ànim de continuar lluitant, com he llegit al facebook, i ell m'ha dit, ha perdut un amic, en Jordi, amb un dels que va començar a fer havaneres i des de el nostre blog, Miquel, ànims, força, i pensa ens els bons moments, i si vols cridem junts!!.

Salut Companys!!

Entre Begur i Calella, el 18 de Abril, i el 19, a Cornellà

Es presentava un cap de setmana amb molt d’entusiasme.

Un Facebook, carregat d’emocions i sentiments.
Un retrobament amb aquells amics amants de Les Havaneres.
En definitiva, Els meus famosos i ja coneguts, Companys!!.
Jo em retrobava amb joves amics, o nous amics, no em serveix la paraula, vells amics....en Pere, l’Anna, Francesc, Alfons, Encarnació, Neus, Miquel, val, val, ja paro....
Us presento l’agenda del cap de setmana, ara que ja ha passat, us he de dir que en feia bona cara.

Per començar, Cubacant, l’essència de l’havanera, i després a la taverna Bella Lola, per escoltar al grup La Taverna.
Alguns dels amics, entre mig, varen assistir al espectacle que varen fer els Port-Bo a Palafrugell, i per el que hem varen dir, també va estar molt bé.
Com el comparar, no sempre es bó, fins que jo no pugui anar, no podré fer-vos saber com és l’espectacle que ha fet Port-Bo.

Per tant, començaré per el què si conec, Cubacant, l’essència de l’havanera.

A part de ser la segona vegada que hi vaig, -ja us avanço que no serà la ultima-, vaig tornar a gaudir d’una veu, d’una guitarra, i de tot un seguit de instruments de percussió. Oh i tant!!.
Ja hi tornem a ser, no tinc adjectius per definir dels emocions que varem sentir.
En el primer escrit de Cubacant, em va resultar més fàcil, doncs no havia utilitzat els adjectius, magnífic, fantàstic, meravellós, però clar, potser queda una mica malament, que els torni a utilitzar.....
Cubacant va sortir a la contra del Diari el Punt, a la edició de Comarques Girona el Dimarts 14 de Abril. El periodista Josep Bofill descriu Cubacant d’una manera formidable, i li agraeixo per el suport i la difusió que dona al gènere.

Jo, Cubacant, ja us el vaig definir al escrit del 23 de març, i em sap greu, tornar-hi, però a veure si aquest cop, ho milloro, si es que és possible.
Començo per dir que Cubacant, no és una cantada d’havaneres, és un concert d’havaneres, o un espectacle d’havaneres.
La posada en escena, està molt treballada i pensada.

La escenografia, màgica, i els intèrprets, per treure’ns el barret. (em sembla que no anem bé...caram, no puc evitar-ho...).

Aquest cop, he pogut afegit imatges de la posada en escena, la famosa maleta, el suport audiovisual. Cubacant, ens transporta a principis de segle XIX, quan la gent es reunia en un auditori per escoltar havaneres en veu de dona..... així que...com diu la cançó..."oh benvinguts, passeu, passeu...." al meu particular auditori que us intentaré explicaré amb paraules el què el cor va sentir....
En primer lloc, quan entrem al auditori, casino, o teatre, veurem, una sèrie de objectes, com una maleta, una cadira, una taula......i una projecció en el rerefons. Tal com comença, ens fan una breu presentació del que és Cubacant, i del que és l’havanera, de l’origen, doncs, com molt bé diu en Càstor, sempre es bo saber de on venen les coses, de seu origen, encara que en la havanera hi ha molts dubtes........
La primera persona que surt a l’escenari.......una dona.....ai, ai, ai......anem a escoltar havaneres, i surt una dona, ai, ai, ai....

Caram, per els primers homes de Calella que varen començar a cantar havaneres de manera pública, en Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató, els mítics fundadors del grup Port-Bo, no era ben vist que les dones interpretessin havaneres, i clar, ara ens trobem una, dalt de l’escenari.... a veure que fa.

Doncs bé, ens presenta, amb una veu dolça, el que serà l’espectacle, el que és l’havanera primerenca del segle XIX. I ens diu, que les havaneres de aquells temps estaven fetes per ser interpretades en veu de dona (ara ho començo a entendre tot, ja situo a la noia, ja entenc perquè està dalt de l’escenari), mireu, ja que estem, us la presento.....

Neus Martínez, la noia que canta.
Va encapçalar el projecte de interpretar havaneres del segle XIX i XX, pensades per veu de dona. Sí companys, les primeres havaneres, varen ser escrites i musicades, per que una dona en fes la interpretació.
Per mi va ser un descobriment, doncs dintre de les lectures que he fet del mon de l’havanera, no comprenia, o no havia escoltat mai una dona cantant havaneres.
Bé, la veritat és que un cop ho vaig fer, en un reportatge televisiu, i sigui per la persona, o per el tipus de veu, personalment, no em va agradar.
Però clar, ara em trobo, una noia jove, amb una veu dolça i alhora enèrgica...., i el meu pensament ha canviat, ja no puc dir que les havaneres en veu de dona no m’agraden, bé millor dit, les havaneres cantades per la Neus m’agraden i molt.
Tot ha estat possible després de veure Cubacant. Que tindrà aquest espectacle, que tothom que hi va surt amb un sentiment similar?.
Quan la Neus va decidir que volia fer aquest espectacle, va anar a cercar a la persona ideal, com ell s’ha definit, un estudiós de l’havanera. En Càstor Pérez, i mira, ja que hi som, us el presento també, però no parlaré gaire d’ell, que no li agraden el protagonisme, però com no el tinc al costat per què m’ho prohibeixi, solament desitjo que li agradi.

Càstor Pérez, el de la guitarra.....
Per les seves mans passa des de els arranjaments, al estudi, i el coneixement del què veiem, el què ha aportat tota la informació que ens dona Cubacant.
El què ha preparat la recepta. Bé, no sé que dir-vos d’aquest home, si el coneixeu, sobren comentaris, i si no el coneixeu, no hi caben els comentaris, per tant, a veure si puc fer un entremig, entre els què els coneixeu, i els què el desconeixeu.
És un gran estudiós de l’havanera i un gran music. Ell ha estat el primer guitarrista que va acompanyar als mítics Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató, fundadors del Grup Port-Bo. És un guitarrista excel·lent, doncs és dels pocs que li agrada fer-se una havanera seva, hi fa els arranjaments necessaris perquè sigui la seva guitarra qui marqui el ritme dins de la cançó.
No tothom te la capacitat de fer-ho.
En Càstor ha estat moltes vegades a Cuba per cercar informació de l’havanera, i quan torna, sempre te el neguit de compartir-la, i aquest cop, s’ha superat, doncs ho ha volgut compartir fent un espectacle, Cubacant.
Aquest ha estat el primer cop que he parlat amb ell més de un minut. Varem comentar algun escrit que he fet jo sobre una cançó publicada, i d’altres temes, sempre, basant-nos amb el record d’aquells compositors de principis del XX.
Només puc tenir paraules d’agraïment, per algú que vol compartir un tresor. Aquest tresor, és l’havanera, i aquesta havanera ja sigui cubana, o catalana, la compartim i aprenem gràcies a gent com en Càstor.
Gràcies Mestres, i per molts anys!!.

Com diu al vídeo promocional, en Càstor, a ell, no li agradava massa el fet de incorporar la percussió dins de l’havanera, doncs el ritme sempre ha estat marcat per la guitarra, i en Càstor així ho vol, i així ha estat, l’Enric, li deixa marcar el ritme a la guitarra, però aquesta no va sola, l’acompanyen, depenen del moment, bongos, caixa, i tot un seguit de instruments de percussió dominats per les mans o els dits de l’Enric.
Sota la meva opinió, dins de l’havanera, Cubacant, ha trencat dos mites.
El primer, incorporar la veu d’una dona, a un cant que aquí el tenim com a cant de homes.
I el segon, afegir la percussió, que també hi te cabuda.
I ja que em trenca el segon mite dins de les havaneres, us el presento....

Enric Canada, el percussionista, el que parla amb els dits....
Aquest home té la virtut de transmetre amb els dits uns sons meravellosos. Un acompanyament digne dels millors sons cubans, i fins i tot en algun moment, em recordà a sons africans.
Per la presentació que en varen fer, és un percussionista que ha aprés del grans mestres cubans, i ha format part en més de cent enregistraments.
Ha col·laborat amb grans musics de la nostra terra com en Serrat, en Llach, entre molts d’altres.
Ei, Companys, inicialment m’atrevia a comentar Cubacant, però veig que per molt que ho intento no aconsegueixo transmetre allò que el cor em diu.
Per tant, i sentint-ho molt, haureu de anar al pròxim espectacle que faran, que si no m’equivoco, serà a Platja d’Aro (centre cívic) el pròxim 8 de maig a les 20:30h.
Per cert, al Casino Cultural de Begur, va quedar ple a besar, no se si varen fer servir el cartell de no hi ha entrades, però no m’estranyaria.

A la sortida, com ja us he dit, les cares de la gent portaven un gest estrany, un rostre captivat, no em sorprenien els comentaris afalagadors cap a Cubacant, doncs jo també els comparteixo, i els vaig tornar a reviure!!.
Gràcies Neus, Càstor i Enric, per fer-nos gaudir de la vostra musica i per compartir emocions. Podeu obtenir més informació i millor a:
la web del grup:
www.cubancant.com
o al blog seu propi blog:
www.cubacant.blogspot.com.
En breu els afegiré al blog com a grup.

Quan varem sortir de Cubacant amb el cor encongit per aquell sentiment que ens embolcallava, varem anar a sopar.....on?, doncs a la Bella Lola, on sinó!!...amb grans amics, amb molt bona gent, com voleu que no m’agradi el que faig si estic rodejat de amics com en Pere Margall, Alfons, Encarnació, Miquel, Trini, Anna, Francesc, l’Adam, Ferran, Neus, -i com diu aquesta ultima- “la que m’ha de aguantar a casa, què és el més difícil” la Cris.
Total, teníem una taula de deu, i varem acabar onze o dotze..... I sabeu que?, a la taverna i cantava un amic, si home, si, el home entranyable i el seu grup. El Grup La Taverna.

En Miquel, l’Adam i en Ferran, a part de compartir taula, amistat, bons moments, i un grapat de etc..... ens varen transmetre aquelles inquietuds que tenien per pujar a l’escenari el 4 de juliol a la 43ª Cantada de Calella de Palafrugell.
Per ells era nou, per nosaltres emocionant,
per nosaltres un moment, per ells una vida,
I per tots plegats, una il·lusió.
La cantada a la taverna va anar molt bé, va ser molt divertida, vaig cantar i cantar acompanyant al meu gran amic Pere Margall, no sé si en alguna ocasió fins i tot ens varem passar, caram, una mica més i ens fan cantar a nosaltres.
“de music, boig, i poeta, tots en tenim una miqueta”.

A la mitja part, va aparèixer la Neus i en Càstor, (si home, els de Cubacant).
La seva aparició, era una sorpresa per molts, però especialment per l'amic Pere, però la Bella Lola, té això, i és que com a molt, sabràs el grup que hi va a cantar, però les sorpreses, sempre estàn assegurades.
Varen fer varies cançons, una de elles, em va deixar molt i molt parat.
Vestida de Nit, aquesta no està al seu repertori, l’autora és la Glòria Cruz, i en Càstor hi posà la música, aquest cop, la Neus hi posà la veu.
Aquesta havanera m’agradava molt interpretada per el Duet (Fonsu Carreras i Càstor Pérez), i per el tipus de veus, el lloc, pensava que no seria possible que la Neus se la fes seva.
Però nois, em vaig quedar bocabadat un altre cop. Aquesta noia pot amb el que li posin davant. I tant que se la va fer seva....i nostra, clar!!.
També sortir l’Isabel Mitats, que agafà la guitarra d’en Ferran i ens va fer dues cançons.

Companys, us podeu imaginar per un moment la situació?, mes que res, perquè jo la vaig viure, i us la vull fer reviure a vosaltres. Un grup d’amics, escoltant, gaudint i compartint Havaneres, crec que fins i tot, si ens deixen, en mengem i bevem.
Què més puc demanar!!.
Bé companys:
el dia ja s’acaba.....
Si em cerqueu,
i no em trobeu,
ja em sabeu,
ens veiem, a la pròxima cantada!!

Per cert, això era dissabte, i el diumenge?.
Bé, sembla que ho voleu saber tot. Em vaig quedar amb un regust amarg, de no poder anar a la cantada dels Port-Bo al teatre de Palafrugell.
Tot no podia ser, no he d’abusar, i per aquesta raó, quan vaig arribar de Palamós, em vaig dirigir a Cornellà, per tal de escoltar-los, i tornar a gaudir de molt bona companyia com l'Anna, en Francesc i la Silvia, els incondicionals dels Port-Bo....

Va durar una horeta, però nois, quina horeta ens varen donar.
Els dos últims cops que he escoltat als Port-Bo, m’han transmès, quelcom que altres cops no em passava. Pot ser que els cop que hi he anat ha estat amb persones que els hi donen un suport incondicional, i aquesta incondicionalitat, potser s’enganxa.
Han estat molt i molt divertits, com la cançó dedicada a la “Coral Mercader”, o la salutació a la pobre dona que va marxar per anar a fer un cremat. “Adeu senyora, ara feia dies que no la veiem”.
Quina manera de riure.

Bé, vaig escoltar temes nous del seu últim treball, ACOBLATS, una col·laboració amb la Cobla Montgrins, un treball diferent, mai fet, Cobla en forma d’Havanera, o Havanera en forma de Cobla, per tant, el títol ja ho diu tot, Acoblats.
Us el recomano un cop més, però si el voleu comprar haureu de anar a les pròximes cantades.
Apa companys, que per ser un cap de setmana d’Abril, ja anem forts!!
Hi ha una dita que em va molt bé que diu:
“El pescador, quan es fa en mar, mai no sap si pescarà”.

Apa Companys.....Petons, Abraçades.....trieu, que estan d'oferta!!.

De Palamós a Calella, 11 de Abril

Bé Companys, la segona cantada de primavera, i com bé ja diuen, la sang s’altera!!.
Tornem a parlar de cantades, i he tornat a fer sort.
Vaig assistir a dues, el mateix dia, per una banda, la presentació del grup Norai, i després, a la Taverna Bella Lola.....
Ja ho sé que m’estic mal acostumant, però no hi puc fer rés, és una dolça malaltia que m’embolcalla els sentiments i em porta a gaudir d’una manera, diguem que diferent!!, i que m'agradaria compartir amb molts de vosaltres.
El cas també està, que em trobo rodejat de bons amics a cada cantada, i això no pot fer que vagi malament.
Arrenquem amb un grup nou, el Grup Norai.

El formen cinc components, Lourdes Valls, Josep Ribas, Lluís Requena, Kevin William i en Joan Torras.
Tots ells formen part de la coral el Progrés de Palamós.
Crec que es bó que arrenquin nous grups d’havaneres, i d’aquesta manera, donem continuïtat al gènere.
Tots els inicis son durs, i normalment, no és fácil fer-se lloc entre els grans, i ser considerat, un grup dels de dalt, però si el temps i les veus ajuden, tot arribarà.....si més no, ja tenim un nou grup d'havaneres.
Tenen veus de coral, i jo estic acostumat a un altre tipus de veus, més fortes, amb més caràcter, i és per això que em vaig quedar una mica a mitges.....com diuen en un blog de una amiga, veus aiguardentoses.....suposo que referint-se a les veus dels vells pescadors...
Em faltava una mica de sentiment rera aquelles veus, però estic segur que ho aniran polint, i és per això que tinc ganes de tornar-los a trobar per l’Empordà.....

La escenografia va ser molt bona, estava tota relacionada amb la mar i amb Palamós. Donaven vida a un norai (pilar de ferro on s’afermen els caps de les embarcacions) amb una veu en off que anava presidint i encapçalant les cançons.
La sonorització va tornar a ser bona, ens trobàvem al mateix lloc que l'ultima vegada quan varem escoltar Cubacant a La Gorga de Palamós, però el grup era diferent, encara que la companyia......va ser genial, varem tornar a coincidir uns quants dels blog, i uns quants havaneros.....ja no sé, si diferenciar entre havaneros i seguidors de Les Havaneres, doncs a tots, uns més que els altres us considero, Companys de Les Havaneres...
Companys com la Neus , la Silvia, en Jordi (el nen), en Miquel, en Pere Molina, etc... quin goig i quin bon rotllo desprenen les nostres mirades....
En molts dels casos sento complicitat, no fa falta que ens diguem gaires paraules per expressar un sentiment d’amor cap a un gènere que compartim....
Un cop acabada la presentació del Grup Norai, un sopar ràpid, i cap a Calella, a la Taverna Bella Lola

........caram, en Paco i la Pepi no tenien lloc, era normal, li havia trucat amb molt poc temps.

Us recomano que si voleu anar, truqueu amb una setmaneta d’antelació, i com més a prop del estiu ens trobem amb més antelació haurem de anar trucant......
Per tant, varem anar just a la mitja nit, hi havia lluna plena (o així m’ho va semblar), i la claror de a la Cala del Port-Bo, era impressionant, llàstima que els núvols varem embolcallar aquella lluna que tenia més sentiment que altres nits, era diferent.

La actuació va ser dels ARJAU, quina casualitat, eh?...doncs no!!.

Ho sabia i per això hi varem anar. Aquest cop, la cantada era en plena Setmana Santa, i encara que no ho sembli, hi va haver respecte per el temps que estàvem, doncs les cançons picants i més taverneres, no hi varen aparèixer gaire. Ho vaig entendre, però les vaig trobar a faltar.
Aquest cop, els vaig trobar que els hi faltava una mica de "xispa", potser era l’època, o que m’havien molt ben acostumat a la última cantada, però penso que és la primera opició.
A la mitja part, hi va intervenir un home que desconec, (com és normal), va fer una cançó molt divertida, que tampoc sé el nom ni la lletra (això ja és més dificil).

Crec que és un home popular, si més no, un music, capaç de interpretar qualsevol cosa, doncs va encadenar en un moment, boleros, rumbes amb mexicanes, per acabar amb el Brindis de La Traviata molt i molt mogudeta.....

Que diu una cosa així....
[...]
Libiam nè lieti calici
Che la bellezza infiora,
E la fuggevol ora
S'inebri a voluttà.
Libiam nè dolci fremiti
Che suscita l'amore,
Poichè quell'occhio al core
Onnipotente va.
Libiamo, amor fra i calici
Più caldi baci avrà.
[...]

I si ho traduïm, perquè quedi a casa, seria quelcom així...
[...]
Bevem alegrement d’aquest got,
resplendent de bellesa,
i que l’hora efímera,
s’ompli i ens delegi....
Bevem amb el dolç estremint,
que l’amor desperta,
donat què en aquests bells ulls,
ens travessaran el cor.
Bevem doncs el vi,
ens avivarà els petons del amor.
[...]

A la segona part, els Arjau, els Jordi’s, és varen posar una mica les “piles”, i van tornar a captivar als molts espectadors que escalfàvem les cadires de la Taverna.....

En Jordi, s’aferrava la guitarra amb molt de sentiment, hi van haver imatges molt bones, però solament les vaig poder enregistrar amb els meus ulls. Ho sento companys, per més bona que sigui la màquina de fotografiar, hi ha coses que no pot transmetre, i una d’elles, és la passió que té en Jordi Rubau. Per sort, la vaig compartir un cop acabada la cantada, va ser fantàstic, varem, parlar i parlar, i quan la Taverna Bella Lola va tancar varem anar a unes carpes, i encara varem continuar parlant i parlant, i de quan en quan parlàvem de altres coses que no eren havaneres.... Caram, per mi va ser una sort.....la nit s’acabava amb la sortida del sol prop de les sis de matí, caram, aquest cop, si que l’hem allargat...... Hi havia moltes raons per les que no volia tornar a Palamós, i una d’elles, era per continuar parlant del gènere que tant i tant m’agrada, Les Havaneres.

Amics i amigues, Companys Tots!! fins aviat!!, que ho serà!!.