De Palamós a Calella, 11 de Abril

Bé Companys, la segona cantada de primavera, i com bé ja diuen, la sang s’altera!!.
Tornem a parlar de cantades, i he tornat a fer sort.
Vaig assistir a dues, el mateix dia, per una banda, la presentació del grup Norai, i després, a la Taverna Bella Lola.....
Ja ho sé que m’estic mal acostumant, però no hi puc fer rés, és una dolça malaltia que m’embolcalla els sentiments i em porta a gaudir d’una manera, diguem que diferent!!, i que m'agradaria compartir amb molts de vosaltres.
El cas també està, que em trobo rodejat de bons amics a cada cantada, i això no pot fer que vagi malament.
Arrenquem amb un grup nou, el Grup Norai.

El formen cinc components, Lourdes Valls, Josep Ribas, Lluís Requena, Kevin William i en Joan Torras.
Tots ells formen part de la coral el Progrés de Palamós.
Crec que es bó que arrenquin nous grups d’havaneres, i d’aquesta manera, donem continuïtat al gènere.
Tots els inicis son durs, i normalment, no és fácil fer-se lloc entre els grans, i ser considerat, un grup dels de dalt, però si el temps i les veus ajuden, tot arribarà.....si més no, ja tenim un nou grup d'havaneres.
Tenen veus de coral, i jo estic acostumat a un altre tipus de veus, més fortes, amb més caràcter, i és per això que em vaig quedar una mica a mitges.....com diuen en un blog de una amiga, veus aiguardentoses.....suposo que referint-se a les veus dels vells pescadors...
Em faltava una mica de sentiment rera aquelles veus, però estic segur que ho aniran polint, i és per això que tinc ganes de tornar-los a trobar per l’Empordà.....

La escenografia va ser molt bona, estava tota relacionada amb la mar i amb Palamós. Donaven vida a un norai (pilar de ferro on s’afermen els caps de les embarcacions) amb una veu en off que anava presidint i encapçalant les cançons.
La sonorització va tornar a ser bona, ens trobàvem al mateix lloc que l'ultima vegada quan varem escoltar Cubacant a La Gorga de Palamós, però el grup era diferent, encara que la companyia......va ser genial, varem tornar a coincidir uns quants dels blog, i uns quants havaneros.....ja no sé, si diferenciar entre havaneros i seguidors de Les Havaneres, doncs a tots, uns més que els altres us considero, Companys de Les Havaneres...
Companys com la Neus , la Silvia, en Jordi (el nen), en Miquel, en Pere Molina, etc... quin goig i quin bon rotllo desprenen les nostres mirades....
En molts dels casos sento complicitat, no fa falta que ens diguem gaires paraules per expressar un sentiment d’amor cap a un gènere que compartim....
Un cop acabada la presentació del Grup Norai, un sopar ràpid, i cap a Calella, a la Taverna Bella Lola

........caram, en Paco i la Pepi no tenien lloc, era normal, li havia trucat amb molt poc temps.

Us recomano que si voleu anar, truqueu amb una setmaneta d’antelació, i com més a prop del estiu ens trobem amb més antelació haurem de anar trucant......
Per tant, varem anar just a la mitja nit, hi havia lluna plena (o així m’ho va semblar), i la claror de a la Cala del Port-Bo, era impressionant, llàstima que els núvols varem embolcallar aquella lluna que tenia més sentiment que altres nits, era diferent.

La actuació va ser dels ARJAU, quina casualitat, eh?...doncs no!!.

Ho sabia i per això hi varem anar. Aquest cop, la cantada era en plena Setmana Santa, i encara que no ho sembli, hi va haver respecte per el temps que estàvem, doncs les cançons picants i més taverneres, no hi varen aparèixer gaire. Ho vaig entendre, però les vaig trobar a faltar.
Aquest cop, els vaig trobar que els hi faltava una mica de "xispa", potser era l’època, o que m’havien molt ben acostumat a la última cantada, però penso que és la primera opició.
A la mitja part, hi va intervenir un home que desconec, (com és normal), va fer una cançó molt divertida, que tampoc sé el nom ni la lletra (això ja és més dificil).

Crec que és un home popular, si més no, un music, capaç de interpretar qualsevol cosa, doncs va encadenar en un moment, boleros, rumbes amb mexicanes, per acabar amb el Brindis de La Traviata molt i molt mogudeta.....

Que diu una cosa així....
[...]
Libiam nè lieti calici
Che la bellezza infiora,
E la fuggevol ora
S'inebri a voluttà.
Libiam nè dolci fremiti
Che suscita l'amore,
Poichè quell'occhio al core
Onnipotente va.
Libiamo, amor fra i calici
Più caldi baci avrà.
[...]

I si ho traduïm, perquè quedi a casa, seria quelcom així...
[...]
Bevem alegrement d’aquest got,
resplendent de bellesa,
i que l’hora efímera,
s’ompli i ens delegi....
Bevem amb el dolç estremint,
que l’amor desperta,
donat què en aquests bells ulls,
ens travessaran el cor.
Bevem doncs el vi,
ens avivarà els petons del amor.
[...]

A la segona part, els Arjau, els Jordi’s, és varen posar una mica les “piles”, i van tornar a captivar als molts espectadors que escalfàvem les cadires de la Taverna.....

En Jordi, s’aferrava la guitarra amb molt de sentiment, hi van haver imatges molt bones, però solament les vaig poder enregistrar amb els meus ulls. Ho sento companys, per més bona que sigui la màquina de fotografiar, hi ha coses que no pot transmetre, i una d’elles, és la passió que té en Jordi Rubau. Per sort, la vaig compartir un cop acabada la cantada, va ser fantàstic, varem, parlar i parlar, i quan la Taverna Bella Lola va tancar varem anar a unes carpes, i encara varem continuar parlant i parlant, i de quan en quan parlàvem de altres coses que no eren havaneres.... Caram, per mi va ser una sort.....la nit s’acabava amb la sortida del sol prop de les sis de matí, caram, aquest cop, si que l’hem allargat...... Hi havia moltes raons per les que no volia tornar a Palamós, i una d’elles, era per continuar parlant del gènere que tant i tant m’agrada, Les Havaneres.

Amics i amigues, Companys Tots!! fins aviat!!, que ho serà!!.