Entre Begur i Calella, el 18 de Abril, i el 19, a Cornellà

Es presentava un cap de setmana amb molt d’entusiasme.

Un Facebook, carregat d’emocions i sentiments.
Un retrobament amb aquells amics amants de Les Havaneres.
En definitiva, Els meus famosos i ja coneguts, Companys!!.
Jo em retrobava amb joves amics, o nous amics, no em serveix la paraula, vells amics....en Pere, l’Anna, Francesc, Alfons, Encarnació, Neus, Miquel, val, val, ja paro....
Us presento l’agenda del cap de setmana, ara que ja ha passat, us he de dir que en feia bona cara.

Per començar, Cubacant, l’essència de l’havanera, i després a la taverna Bella Lola, per escoltar al grup La Taverna.
Alguns dels amics, entre mig, varen assistir al espectacle que varen fer els Port-Bo a Palafrugell, i per el que hem varen dir, també va estar molt bé.
Com el comparar, no sempre es bó, fins que jo no pugui anar, no podré fer-vos saber com és l’espectacle que ha fet Port-Bo.

Per tant, començaré per el què si conec, Cubacant, l’essència de l’havanera.

A part de ser la segona vegada que hi vaig, -ja us avanço que no serà la ultima-, vaig tornar a gaudir d’una veu, d’una guitarra, i de tot un seguit de instruments de percussió. Oh i tant!!.
Ja hi tornem a ser, no tinc adjectius per definir dels emocions que varem sentir.
En el primer escrit de Cubacant, em va resultar més fàcil, doncs no havia utilitzat els adjectius, magnífic, fantàstic, meravellós, però clar, potser queda una mica malament, que els torni a utilitzar.....
Cubacant va sortir a la contra del Diari el Punt, a la edició de Comarques Girona el Dimarts 14 de Abril. El periodista Josep Bofill descriu Cubacant d’una manera formidable, i li agraeixo per el suport i la difusió que dona al gènere.

Jo, Cubacant, ja us el vaig definir al escrit del 23 de març, i em sap greu, tornar-hi, però a veure si aquest cop, ho milloro, si es que és possible.
Començo per dir que Cubacant, no és una cantada d’havaneres, és un concert d’havaneres, o un espectacle d’havaneres.
La posada en escena, està molt treballada i pensada.

La escenografia, màgica, i els intèrprets, per treure’ns el barret. (em sembla que no anem bé...caram, no puc evitar-ho...).

Aquest cop, he pogut afegit imatges de la posada en escena, la famosa maleta, el suport audiovisual. Cubacant, ens transporta a principis de segle XIX, quan la gent es reunia en un auditori per escoltar havaneres en veu de dona..... així que...com diu la cançó..."oh benvinguts, passeu, passeu...." al meu particular auditori que us intentaré explicaré amb paraules el què el cor va sentir....
En primer lloc, quan entrem al auditori, casino, o teatre, veurem, una sèrie de objectes, com una maleta, una cadira, una taula......i una projecció en el rerefons. Tal com comença, ens fan una breu presentació del que és Cubacant, i del que és l’havanera, de l’origen, doncs, com molt bé diu en Càstor, sempre es bo saber de on venen les coses, de seu origen, encara que en la havanera hi ha molts dubtes........
La primera persona que surt a l’escenari.......una dona.....ai, ai, ai......anem a escoltar havaneres, i surt una dona, ai, ai, ai....

Caram, per els primers homes de Calella que varen començar a cantar havaneres de manera pública, en Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató, els mítics fundadors del grup Port-Bo, no era ben vist que les dones interpretessin havaneres, i clar, ara ens trobem una, dalt de l’escenari.... a veure que fa.

Doncs bé, ens presenta, amb una veu dolça, el que serà l’espectacle, el que és l’havanera primerenca del segle XIX. I ens diu, que les havaneres de aquells temps estaven fetes per ser interpretades en veu de dona (ara ho començo a entendre tot, ja situo a la noia, ja entenc perquè està dalt de l’escenari), mireu, ja que estem, us la presento.....

Neus Martínez, la noia que canta.
Va encapçalar el projecte de interpretar havaneres del segle XIX i XX, pensades per veu de dona. Sí companys, les primeres havaneres, varen ser escrites i musicades, per que una dona en fes la interpretació.
Per mi va ser un descobriment, doncs dintre de les lectures que he fet del mon de l’havanera, no comprenia, o no havia escoltat mai una dona cantant havaneres.
Bé, la veritat és que un cop ho vaig fer, en un reportatge televisiu, i sigui per la persona, o per el tipus de veu, personalment, no em va agradar.
Però clar, ara em trobo, una noia jove, amb una veu dolça i alhora enèrgica...., i el meu pensament ha canviat, ja no puc dir que les havaneres en veu de dona no m’agraden, bé millor dit, les havaneres cantades per la Neus m’agraden i molt.
Tot ha estat possible després de veure Cubacant. Que tindrà aquest espectacle, que tothom que hi va surt amb un sentiment similar?.
Quan la Neus va decidir que volia fer aquest espectacle, va anar a cercar a la persona ideal, com ell s’ha definit, un estudiós de l’havanera. En Càstor Pérez, i mira, ja que hi som, us el presento també, però no parlaré gaire d’ell, que no li agraden el protagonisme, però com no el tinc al costat per què m’ho prohibeixi, solament desitjo que li agradi.

Càstor Pérez, el de la guitarra.....
Per les seves mans passa des de els arranjaments, al estudi, i el coneixement del què veiem, el què ha aportat tota la informació que ens dona Cubacant.
El què ha preparat la recepta. Bé, no sé que dir-vos d’aquest home, si el coneixeu, sobren comentaris, i si no el coneixeu, no hi caben els comentaris, per tant, a veure si puc fer un entremig, entre els què els coneixeu, i els què el desconeixeu.
És un gran estudiós de l’havanera i un gran music. Ell ha estat el primer guitarrista que va acompanyar als mítics Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató, fundadors del Grup Port-Bo. És un guitarrista excel·lent, doncs és dels pocs que li agrada fer-se una havanera seva, hi fa els arranjaments necessaris perquè sigui la seva guitarra qui marqui el ritme dins de la cançó.
No tothom te la capacitat de fer-ho.
En Càstor ha estat moltes vegades a Cuba per cercar informació de l’havanera, i quan torna, sempre te el neguit de compartir-la, i aquest cop, s’ha superat, doncs ho ha volgut compartir fent un espectacle, Cubacant.
Aquest ha estat el primer cop que he parlat amb ell més de un minut. Varem comentar algun escrit que he fet jo sobre una cançó publicada, i d’altres temes, sempre, basant-nos amb el record d’aquells compositors de principis del XX.
Només puc tenir paraules d’agraïment, per algú que vol compartir un tresor. Aquest tresor, és l’havanera, i aquesta havanera ja sigui cubana, o catalana, la compartim i aprenem gràcies a gent com en Càstor.
Gràcies Mestres, i per molts anys!!.

Com diu al vídeo promocional, en Càstor, a ell, no li agradava massa el fet de incorporar la percussió dins de l’havanera, doncs el ritme sempre ha estat marcat per la guitarra, i en Càstor així ho vol, i així ha estat, l’Enric, li deixa marcar el ritme a la guitarra, però aquesta no va sola, l’acompanyen, depenen del moment, bongos, caixa, i tot un seguit de instruments de percussió dominats per les mans o els dits de l’Enric.
Sota la meva opinió, dins de l’havanera, Cubacant, ha trencat dos mites.
El primer, incorporar la veu d’una dona, a un cant que aquí el tenim com a cant de homes.
I el segon, afegir la percussió, que també hi te cabuda.
I ja que em trenca el segon mite dins de les havaneres, us el presento....

Enric Canada, el percussionista, el que parla amb els dits....
Aquest home té la virtut de transmetre amb els dits uns sons meravellosos. Un acompanyament digne dels millors sons cubans, i fins i tot en algun moment, em recordà a sons africans.
Per la presentació que en varen fer, és un percussionista que ha aprés del grans mestres cubans, i ha format part en més de cent enregistraments.
Ha col·laborat amb grans musics de la nostra terra com en Serrat, en Llach, entre molts d’altres.
Ei, Companys, inicialment m’atrevia a comentar Cubacant, però veig que per molt que ho intento no aconsegueixo transmetre allò que el cor em diu.
Per tant, i sentint-ho molt, haureu de anar al pròxim espectacle que faran, que si no m’equivoco, serà a Platja d’Aro (centre cívic) el pròxim 8 de maig a les 20:30h.
Per cert, al Casino Cultural de Begur, va quedar ple a besar, no se si varen fer servir el cartell de no hi ha entrades, però no m’estranyaria.

A la sortida, com ja us he dit, les cares de la gent portaven un gest estrany, un rostre captivat, no em sorprenien els comentaris afalagadors cap a Cubacant, doncs jo també els comparteixo, i els vaig tornar a reviure!!.
Gràcies Neus, Càstor i Enric, per fer-nos gaudir de la vostra musica i per compartir emocions. Podeu obtenir més informació i millor a:
la web del grup:
www.cubancant.com
o al blog seu propi blog:
www.cubacant.blogspot.com.
En breu els afegiré al blog com a grup.

Quan varem sortir de Cubacant amb el cor encongit per aquell sentiment que ens embolcallava, varem anar a sopar.....on?, doncs a la Bella Lola, on sinó!!...amb grans amics, amb molt bona gent, com voleu que no m’agradi el que faig si estic rodejat de amics com en Pere Margall, Alfons, Encarnació, Miquel, Trini, Anna, Francesc, l’Adam, Ferran, Neus, -i com diu aquesta ultima- “la que m’ha de aguantar a casa, què és el més difícil” la Cris.
Total, teníem una taula de deu, i varem acabar onze o dotze..... I sabeu que?, a la taverna i cantava un amic, si home, si, el home entranyable i el seu grup. El Grup La Taverna.

En Miquel, l’Adam i en Ferran, a part de compartir taula, amistat, bons moments, i un grapat de etc..... ens varen transmetre aquelles inquietuds que tenien per pujar a l’escenari el 4 de juliol a la 43ª Cantada de Calella de Palafrugell.
Per ells era nou, per nosaltres emocionant,
per nosaltres un moment, per ells una vida,
I per tots plegats, una il·lusió.
La cantada a la taverna va anar molt bé, va ser molt divertida, vaig cantar i cantar acompanyant al meu gran amic Pere Margall, no sé si en alguna ocasió fins i tot ens varem passar, caram, una mica més i ens fan cantar a nosaltres.
“de music, boig, i poeta, tots en tenim una miqueta”.

A la mitja part, va aparèixer la Neus i en Càstor, (si home, els de Cubacant).
La seva aparició, era una sorpresa per molts, però especialment per l'amic Pere, però la Bella Lola, té això, i és que com a molt, sabràs el grup que hi va a cantar, però les sorpreses, sempre estàn assegurades.
Varen fer varies cançons, una de elles, em va deixar molt i molt parat.
Vestida de Nit, aquesta no està al seu repertori, l’autora és la Glòria Cruz, i en Càstor hi posà la música, aquest cop, la Neus hi posà la veu.
Aquesta havanera m’agradava molt interpretada per el Duet (Fonsu Carreras i Càstor Pérez), i per el tipus de veus, el lloc, pensava que no seria possible que la Neus se la fes seva.
Però nois, em vaig quedar bocabadat un altre cop. Aquesta noia pot amb el que li posin davant. I tant que se la va fer seva....i nostra, clar!!.
També sortir l’Isabel Mitats, que agafà la guitarra d’en Ferran i ens va fer dues cançons.

Companys, us podeu imaginar per un moment la situació?, mes que res, perquè jo la vaig viure, i us la vull fer reviure a vosaltres. Un grup d’amics, escoltant, gaudint i compartint Havaneres, crec que fins i tot, si ens deixen, en mengem i bevem.
Què més puc demanar!!.
Bé companys:
el dia ja s’acaba.....
Si em cerqueu,
i no em trobeu,
ja em sabeu,
ens veiem, a la pròxima cantada!!

Per cert, això era dissabte, i el diumenge?.
Bé, sembla que ho voleu saber tot. Em vaig quedar amb un regust amarg, de no poder anar a la cantada dels Port-Bo al teatre de Palafrugell.
Tot no podia ser, no he d’abusar, i per aquesta raó, quan vaig arribar de Palamós, em vaig dirigir a Cornellà, per tal de escoltar-los, i tornar a gaudir de molt bona companyia com l'Anna, en Francesc i la Silvia, els incondicionals dels Port-Bo....

Va durar una horeta, però nois, quina horeta ens varen donar.
Els dos últims cops que he escoltat als Port-Bo, m’han transmès, quelcom que altres cops no em passava. Pot ser que els cop que hi he anat ha estat amb persones que els hi donen un suport incondicional, i aquesta incondicionalitat, potser s’enganxa.
Han estat molt i molt divertits, com la cançó dedicada a la “Coral Mercader”, o la salutació a la pobre dona que va marxar per anar a fer un cremat. “Adeu senyora, ara feia dies que no la veiem”.
Quina manera de riure.

Bé, vaig escoltar temes nous del seu últim treball, ACOBLATS, una col·laboració amb la Cobla Montgrins, un treball diferent, mai fet, Cobla en forma d’Havanera, o Havanera en forma de Cobla, per tant, el títol ja ho diu tot, Acoblats.
Us el recomano un cop més, però si el voleu comprar haureu de anar a les pròximes cantades.
Apa companys, que per ser un cap de setmana d’Abril, ja anem forts!!
Hi ha una dita que em va molt bé que diu:
“El pescador, quan es fa en mar, mai no sap si pescarà”.

Apa Companys.....Petons, Abraçades.....trieu, que estan d'oferta!!.