Palafrugell de Festes, Calella d'Havaneres, 23 de maig

Ben trobats companys!!
Aquest cop hem tornat a quedar uns quants companys del blog per anar a veure Havaneres a la taverna, i ja que ens trobem a Palafrugell, aprofitarem que son les Festes de Primavera en la seva vint-i-setena edició, i Els Cremats, tenen actuació a la Plaça Nova.

Com els mitjans avancen, vaig rebre la convidada a través de Facebook, doncs el grup Els Cremats, també tenen la seva pàgina de suport en aquest medi.
Això si, ho posava ben clar, degut a l’espectacle que tenen preparat per aquest tipus de actuacions, son sense Havaneres, però bé, no hi ha problema, hi anem igualment doncs fan Son Cubà, Cúmbies, i alguns altres gèneres.
Com ja he dit tots els cops que els he escoltat, Els Cremats, tenen una qualitat de músics difícil de trobar dins del món de Les Havaneres.
Porten una quantitat de instruments, que normalment no es troba en una cantada. Com pot ser, un trombó, una flauta travessera, bongos, etc.... Quasi tots els músics i membres del grup, provenen de l’Escola de Música de Palafrugell.
Els instrumentistes son: Enric Ferrer, Ramón Ponsatí, Xevi Juanals, i Carlos Pons, i les veus corren a càrrec d’en Coco i Narcís Ferrer.

Eventualment a l’acte, es va afegir en Lluís Bofill, membre del grup d’havaneres l’Empordanet i alumne, també, de l’Escola de música de Palafrugell.
És curiós però aquest dissabte ens trobarem amb quasi tots els components que en un moment o un altre han estat amb Els Cremats.
Doncs en Jordi Grau, i en Jordi Rubau, també varen ser fundadors junt amb Lluis Bofill, i els actuals membres del grup, a excepció del percussionista Carlos Pons.
A part dels ja mencionats, en aquest concert hi va participar un noi als teclats, en Toni Huertas, també professor de l'escola de música de Palafrugell.
En aquest concert, varem gaudir de temes com: La Milonga del marinero y el capitán, Estadio Azteca, Que lío Compay Andrés, El cuarto de Tula, La negra Tomasa, i la taverna del vell mercant, entre moltes d’altres.

Aquest ha estat un cap de setmana amb cantades de jovent, doncs per una banda hem tingut Els Cremats, i per la nit, a la Bella Lola, Els Arjau.
Abans de redactar com va anar el sopar a la Bella Lola, vull agrair a Maria, Carlos, Alfons, Ció, Anna, Francesc, i com no, a la Cris, per els bons moments del dia, de la tarda, i de la nit.....un altre cop, Havaneres en bona companyia.
De Palafrugell ens varem dirigir a Calella, cap al rovell de l’ou de Les Havaneres, no fos cosa que en Paco i la Pepi ens deixessin sense taula (això és difícil.....) ara que ja es comença a notar la afluència de turisme.

Mira per on, vaig aparcar una mica lluny, però aquell era el lloc ideal, com no, el nostre lloc, el passatge de l'Havanera.

Ens varem dirigir carrer a vall cap a la Bella Lola, hi actuaven els Arjau, i la panxa, ja ens feia una mica de run, run.
Sabeu què?, a la Bella Lola, tots els objectes han vist passar musics, gent, amics i amants de les havaneres, i un de aquests objectes, és el vell piano de fusta, ell m’ha demanat per fer l’escrit d’aquella nit, i jo per variar una mica, he pensat, que gaire malament no quedarà.
Ell si que les ha vist passar de tots els colors, ell si que ha escoltat cançons de taverna.
Així que, amb el vostre permís, deixaré que sigui el piano qui us expliqui la meravellosa nit que varem passar.

Hola companys, intentaré afinar bé les cordes perquè no es noti gaire que l’escrit el faig jo, en lloc d’en Tony.
Tots els que heu vingut a la taverna, m’haureu vist allà, en aquell racó, on normalment s’hi posen els musics per què ens diguin la seva, es a dir, perquè cantin.....
Sobre meu, tinc diferents marcs de fotografies (un amb la Raquel, l'antiga mestressa de la taverna), records, plaques (com la que ens va regalar l’amic Miquel de la Taverna, per el nostre aniversari).
En fi, anem per feina, que es farà tard.
El local, és gairebé ple, però encara falta per omplir la taula que tinc just al davant meu.
Aquest cop, tornaran a ser un grapat, conto, vuit cadires, però ja son les deu, i encara no arriben.
Calla, mira, que ara entra per la porta un grapat de gent. Deuen ser aquest, encara que als dos primers no els conec, a la resta si, i els últims en entrar, son la Cris i en Tony.
Caram aquests els hi farem el carnet de clients preferents. Els dos primers que han entrat, que no els conec pas de res, me’ls posen al costat, i per lo que escolto, son la Maria i en Carlos, amics de la Cris i en Tony.
La resta, doncs mireu son l’Alfons i la Encarnació, l’Anna i en Francesc.
Seguidors d'aquest blog, i companys. Ells venen de Manresa, altres de Sant Cugat, i fins i tot un de Madrid, que ja s’ha empeltat una mica de les nostres coses, doncs es casat amb una catalana, i fins i tot ha volgut venir a escoltar havaneres.
Ja m’agrada que hi hagi varietat cultural i jovent aquí a la vora meva, que en aquest mon no és gaire normal.
Doncs bé Paco!! prepara el sopar que aquesta gent porta una mica de gana, i en fan la cara!!.
Ara solament queda que arribin els musics, i tornarem a tenir deu a taula, el número màgic, el número dels bons moments.

Ep, mira, que ja entren per la porta, en Jordi Rubau, l’altre Jordi Grau, i la Raquel. Caram la mossa s’ha tallat el cabell i no li queda gens malament, oi Jordi?.

Per cert, amb tanta gent al voltant meu, m’he despistat, i no veia que a la taula del final s’hi ha posat en Càstor amb la seva parella i un vailet.
Ah, i al costat tenen a la Neus......
Em tiben les cordes en saber que avui tornarem a gaudir de varietat musical dins la taverna.
A veure quina en preparen avui. També tenim a la sala, un noi de Ses Illes, que, amb una mica de sort, i si el temps ho permet potser en farà alguna.....
Va vinga, nois, que es fa tard, i hem de plegar de cantar a les dues.
Els Arjau es col·loquen, just davant meu, caram ja podrien seure un parell de mosses, i no, aquest parell. Però bé, amb la bona música que fan qualsevol els hi diu alguna cosa......
Ei, ei, Jordi, si us plau, treu la sageta de sobre que encara em ratllaràs la closca.
I tu, Jordi, treu la beguda de sobre meu, que no soc una taula.....com tanqui la tapa, t’enganxo els dits.
Tot està a punt de començar, guita, en Jordi, que fas, perquè m’obres la tapa!!.
Ei, ei, que fas company!!, Que vols afinar la guitarra?, mira que n’ets eh?, va som-hi escolta, Miiiii, Solllll, ja hi ha prou.
Us he de dir que ningú em toca amb tanta gràcia com en Jordi Rubau.

Quina emoció, això comença companys, i la primera, Ay criollita del alma, quin una, aquesta cançó no la te enregistrada ningú, és de les històriques. Fa molts anys que no la escoltava.
Tot seguit, varen continuar el seu repertori d’Havaneres, fent aquelles que els caracteritzen, les dels avis de Calella.
Els de la taula de davant s’han quedat amb la boca oberta, mira que ho fan bé aquest parell.
Per mi, les guitarres d’en Jordi Rubau, i d’en Càstor, son de les millors guitarres que he escoltat, tot i que hi ha altres que estan ben a prop d’ells, però encara no arriben.
No sé si en Tony ho ha dit ja, però aquest grup, crec que és l’únic duet d’havaneres que queda, i espero que per molts anys.
Caram han interpretat temes dels avis, que en fa d’anys que no escoltava la Catalana, Cuando “El España”, El negro, quins records, quins moments, encara recordo, quan la xefla, l’acabàvem a la platja del Port Bo cantant a les escales, bé, jo em quedava aquí, doncs en Paco deia que no em podia portar, però després escoltava com ho explicaven.
Ara els hi toca un descans en aquest parell, fotran el camp, i vindran a la vora meva, en Càstor i la Neus, a fer-ne quatre, cinc, o les que els hi vingui de gust......
En Tony ja us ha parlat molts cop d’ells, però jo, que en sóc un privilegiat doncs els tinc a primera fila, tot i que estiguin d’esquena, és un goig, que a mitja part d’un grup tant bó com els Arjau, entri un altre igual de bó que ells.
En Càstor i la Neus, que junt amb l’Enric Canada, fan l’espectacle Cubacant, del que en Tony ja ha fet algun escrit.
Com jo estic fix aquí, no he pogut anar mai a veure’ls, en Paco diu que peso molt, que no em pot portar, que li ratllaré el cotxe, i que un cop allà, no sabrà on posar-me.
Així que gaudiré d’ells aquí a casa. Va vinga, veniu cap aquí!!.

Ep, això no val!! Jordi, no li portis la guitarra, que vinguin ells, no fotem, home!!, i ara que?....
Caram, avui no he tingut la mateixa sort que últimament tenia.
Aquest cop, cantaran des de el fons de la sala, encara que amb el silenci que s’ha fet a la sala, ja poden fer-ho com vulguin, que sembla que els tingui aquí al costat.
Mira, avui tornen a fer una de les cançons preferides d’en Tony, “Nena”, ep company!!, tanca la boca.
En fi, encara que aquest cop, no els hagi tingut al costat, sempre ho estaran.
Gràcies per deixar-me dins d’aquestes parets, de on jo no puc sortir (oi Paco), aquestes notes, aquests versos, aquestes paraules, aquests moments, per mi inoblidables.....

Apa i ara, un altre, aquest tampoc l’havia vist mai, es de Ses Illes, i diu que presenta un nou treball per Catalunya, i ens farà tres temes.
En fi, ja tornen aquest parell a estar al costat meu, i clar, com s’ha cantat tant, ja s’ha fet una mica tard, ens queden tres quarts, va per feina!!.
Ara també s’hi afegeix en Víctor, amb aquesta veu que tant el caracteritza, a veure quina en tenen de preparada per avui.

Al tanto nois, que jo estic aquí darrera!!, i ja ens coneixem!!.
Doncs bé, estan fent tres o quatre d’aquelles una mica picants, cançó també típica de taverna, i que per mi, tampoc pot faltar en una cantada a la taverna, com la Societat d’en nyoca, o la Pauleta.
Ara ja fan la Bella Lola, això vol dir que ja deuen ser les dues, i la cantada arriba a la fi, serà qüestió que vagin plegant les veles.
Aquests de taula de davant han estat calladets quasi tota la cantada, bocabadats potser?, no ho sé, si els torno a veure ja els hi preguntaré.

El piano de la “Biutiful Lola”, s’acomiada, fent el seu Do de pit, esperant tornar-vos a veure ben aviat!!.

Companys, Salut, Força, i Havaneres a Dojo!!.

Amb La Taverna, a la taverna, el 16 de maig

Ben trobats Companys!!
Si se m'escapa un pensament, i el faig public, seria una cosa com....."no sé si algun dia deixarà de sorprendrem aquest mon que ens envolta, i que a mi, tan em meravella de Les Havaneres".
Tan de bó, arribi a vell, i encara gaudeixi tant de les Havaneres, com de les noves companyies que el gènere m’ha donat i per si algú s’ho pregunta, sempre els portaré amb mi.

Per no perdre les bones costums, i a falta de havaneres a la zona on jo estava, vaig tornar a La Bella Lola, per fer un bon sopar amb havaneres.....
La veritat, és que ja tenia la reserva feta, doncs mirant l’Agenda de Les Havaneres, ja vaig preveure, que no tindria cantada fora de la taverna per aquestes dates, i al veure que em coincidia La Taverna a la Bella Lola, no ho vaig pensar ni un sol moment.

Com he dit, tornava a actuar el grup La Taverna, en Miquel, en Ferran, i l’Adam.

Varem sopar tots plegats, un fet que a mi, m’omple molt, i molts racons, i que cada cop aprenc moltes mes coses.
Caram, podria dir que teníem aquelles converses de taverna, però substituíem les converses de pesqueres i de mar, per converses de música, d’havaneres, de grups, d’amics, i l’Adam, en el tema, música i musics, en sap un grapat, és una enciclopèdia de la música amb cames, braços, cap i fins i tot, un acordió i una guitarra, i com diu en Miquel, i tot el que li posis.

En Ferran, l’anava posant a prova, doncs ell també en sap un grapat de coses de música i de l’havanera, i l’Adam no parava de sorprendre’ns amb les seves respostes. I el que més em va sorprendre, és la edat, és un vailet!!, quin futur, company!!, però aprofita el moment!!.

Aquest cop a taula érem deu. Si, el número màgic, el número dels bons estudiants, dels bons jugadors, dels bons amics!!.
Aquest número, en descriu la vetllada, la actuació, la companyia, les sorpreses, i com no, el lloc, gràcies Cris, Trini, Pepa, Dolors, Lluisa, Albert.....

Per cert, quan es varen afegir en Càstor i la Neus, varem superar el deu,...ja no podia demanar més. Quina alegria!!.

Tornem a estar davant de un grup que no acostuma a repetir el repertori, al menys, els cops que jo els he escoltat. Aquest cop varen fer temes que a mi, personalment, em tenen el cor robat.

El grup La Taverna trobo que cada dia va polint més i més aspectes relacionats amb les cantades. Tenen molta cura dels aspectes musicals, de les veus, de l’entorn. I de l’últim mes cap aquí, jo n’he observat molts de canvis.
De tots els grups que intento anar seguint, La Taverna, és un d’aquells que li veus una evolució. Ja sigui per què solament fa quatre anys que estan junts, i tenen molt per aprendre, o simplement per què els agrada el que fan i això els porta a millorar dia a dia, i es nota.
El grup en sí, està format des de l’any 92, però ha anat canviant de membres, estan sempre en Miquel, al capdavant del grup.
Hi ha grups que segueixo, que ja ho fan molt bé, i això no ha de portar a la convicció de pensar que no han de lluitar per créixer.
Crec que cada dia, cada actuació, cada trobada, cada assaig, han de lluitar per aconseguir noves fites, i això portarà a superar-se cada dia, com està fent el grup La Taverna.

Ara, com estic de reflexions, vull dir-vos que dues hores a La Bella Lola, es fan curtes. Potser soc egoista, però amb una horeta mes.......
Jo vaig viure quan La Bella Lola, acabava les cantades a les tres de la matinada, però ara, i gràcies a un magnífic veí, han de acabar a les dues. Per tocar, allò que no sona, una mica més, aquest magnífic veí, no hi viu, però com sap de les actuacions, ha fet el possible per fer tancar la Bella Lola un hora abans.......
Benvolgut veí, si no hi viu, i no és molestat, seria molt demanar que ens deixes gaudir de la Bella Lola, i de l’art que en ell s’hi representa i troba?....

Tornant a la cantada, i trobant-nos al descans, us he de dir, que un cop més, varem tenir sorpreses.

Van venir dos membres de Cubacant. Un d’ells va sopar al local, i l’altre va venir a l’hora en que començà la cantada.
La Neus, i en Càstor, quin parell!!.
Per cert, aquest últim, porta la direcció artística del grup l’Empordanet.

Va ésser un altre moment, per mi, magnífic, ja fa temps que volia escoltar cantar en Càstor, però sempre que l’he escoltat ha portat acompanyament, o ha fet la veu que el caracteritza, la de baix, i que tants cops escolto en els seus treballs enregistrats com a Duet.
Jo no he tingut la sort de escoltar el Duet en directe. I tenia pendent escoltar aquest Mestre en directe, i finalment, ho he aconseguit.
Us en faig cinc cèntims de com va anar, aquesta petita, però emotiva actuació.

El meu pensament es va complir. Varen començar cantant tos dos, i la música brotava en veu i guitarra. Estaven molt ficats en feina, i tan en Càstor com la Neus, hi posaven quelcom més que la veu i les mans. Van posar-hi el cor, i quan varen fer la cançó de “Nena” –ja especial per mi- crec que hi varen posar quelcom més i tot.

Per tant, només em queda agrair la cançó, amb el mateix òrgan amb el que ells ens la varen oferir, el Cor!!.

Poc després en Càstor es va animar una mica més, feia cara de estar a gust, feia cara de estar passant un bon moment, i fins i tot, ens va fer un parell de cançons tot solet, i una d’elles fou, Temps Perdut, i em tornar a posar la pell de gallina!!, quin home, quina veu, per molt que ell digui, entre la guitarra i la seva veu, ens varen deixar captivats, i encara ara ho recordo com si fos ara, serà difícil que oblidi aquesta nit, aquests moments.....Gràcies Companys!!.

Van haver-hi detalls, que si no els vius, no els pots explicar. Un d’ells, quant a la taverna hi havia força xivarri doncs era el descans del grup La Taverna, és va fer el silenci absolut quan la guitarra d’en Càstor va començar a fer els primers acords....i el seguir la veu de la Neus...
Miraves les cares de la gent, i tots en fèiem la mateixa, tots estàvem atents escoltant aquelles dolces veus. Només us puc dir el que li vaig dir a en Càstor un cop acabada la nit, i quan es va acomiadar. “Gràcies Mestre!!”.
El que he sentit aquesta nit, ha estat dels millors moments de la meva curta vida en el món de les Havaneres.
És per aquest motiu, que l’escrit d’avui no podia començar de un altre manera....
“No sé si algun dia deixarà de sorprendrem aquest mon que ens envolta, i que a mi, tan em meravella, Les Havaneres”.

Com la actuació d’en Càstor i de la Neus, és va allargar una mica, i tots contents, doncs fins i tot en Miquel els hi deia que en fessin alguna més, ja quedava poc temps perquè el grup La Taverna, finalitzes la cantada.

Però encara no havien acabat les sorpreses, buf, quanta emoció, en tan curt espai de temps!!. Quan es disposava a engegar de nou, van presentar la cançó La Casita Blanca, també anomenada, Tendrás un altar, i llavors, de entre les taules del costat nostre, aparegué, de nou, la veu de la Neus, per sorpresa de tots.

Hi havia una diferencia, la seva parella, no era en Càstor, era el grup La Taverna, buf, buf, buf, us ho podeu imaginar!!. La cara ho deia tot!!.
Era un altre moment que no oblidarem de la nit, sobre tot, ells dos, i utilitzant les seves pròpies paraules, La princesa i el lampista, estrenaven duet, acompanyats, això sí, dels grans musics que té La Taverna, en Ferran i l’Adam.
En Miquel en feia la cara, li va fer molta i molta il·lusió, no fa falta que ens ho diguis. Llàstima que no estàveu un al costat de l’altre, però això també ho va fer especial!!. L’únic és que no tinc la imatge adient per reflectir-ho.

La cantada acaba a les dues, però ho allarguem fent-la petar una mica fins les tres, la nit era ja ben entrada, i algun badall anunciava que l’hora de tancar era ben a la vora, i fins i tot, les manilles del rellotge marcaven que la nit de La Bella Lola, arribava a la fi.

Companys, i el dissabte 23 de maig, si Deu vol, hi tornarem!!.
Aquest cop, amb els Arjau!!.
Jordi's, vaig escalfant el cotxe, possant-lo a punt, i dessitjant que passi la setmana aviat!!.

Salut, Petons, Abraçades, i Havaneres a dojo!!......

La Taverna, entre Palamós i Sant Antoni, el 9 de maig

Començo sorprés, i amb una havanera d’aquelles antigues......

Quién lo habría de decir,
quien lo habría de olvidar,
mi barquilla en la ribera,
y mi caña de pescar.

Yo ya no siento el murmullo de la tórtola,
ni el silbido de los aires,
ni la alegre gaviota.
Lo que yo siento, vida de mi amor,
consuelo de mi alma,
es un loco frenesí,
por ti, que me mata a mi.
[...]

I jo que pensava que fins el 16 de maig, no tindria havaneres, i va i em proposen passar per Palamós a veure i escoltar el Grup La Taverna. Som-hi, de Olot a Palamós!!.
Caram, no sé si és que ara em dono més conta de les coses, o és que cada dia em sorprèn més aquest molt que m’envolta.....gràcies noia!!.
Quan la Cris m’ho va proposar, jo no ho tenia clar, però sense dubtar-ho un moment, vaig dir que sí. Fins ahir, mai havia vist al Grup La Taverna en acció, es a dir, fora de la Bella Lola, damunt d'un entarimat i amb un public que no sigui el de la taverna.....
Bé, si especifico una mica, recordo la famosa actuació de quan jo tenia 18 anys, i els vaig conèixer. Llavors, eren, en Miquel i en Josep, i eren el Duet la Taverna, però des de llavors, ja ha plogut molt, encara que tot i la pluja, jo m’he arrelat en aquest gènere....per tant, repeteixo.... “Quién lo habria de decir, quien lo habría de olvidar......”

Em vaig perdre la actuació a Navarcles, pensava que aquesta també me la perderia, i el que tenia clar, és que en la Cantada de Calella del 4 de Juliol d’enguany, no se escapaven.....
Menys mal que quan m’erro, es a fi de bé, -en molts casos-.
Tot va començar amb un missatge de l’amic Miquel al blog, i un altre al Facebook amb la celebració de la 15 Festa de la Gamba.
Varem canviar una mica els nostres plans, però per les Havaneres, el que sigui!!, o serà per les gambes.....això ho hauré de preguntar....... millor que no....
Per tant, com dos claus, a les sis de la tarda, ens varem plantar a la platja d’es Monestri, que queda just entre Palamós i Sant Antoni de Calonge.
Ràpidament vaig divisar l’entarimat, els altaveus amb el logo del grup, i allà estaven ells, en Miquel, en Ferran i l’Adam, els membres del grup La Taverna, acabant de ajustar les veus, les guitarres i l’acordió.
Veient-los des de la llunyania, se’m posava el pel de punta en pensar que no estava dins els plans assistir a la cantada, però allà hi érem, i estava segur que els hi faria il·lusió, potser, tant com a mi.

El presentador de l’acte era en Xicu Sánchez Carcassés, i quan va presentar el grup, va fer menció a la assistència d’ells a la Cantada de Calella.
Era genial, una tarda de dissabte, amb havaneres, bona companyia, gambes, i una cerveceta ben fresca. Senzillament genial!!.
Inicialment, jo solament divisava l’entarimat, però al davant teníem un grapat de cuiners, disposats a cuinar més de cinquanta quilos de Gamba de Palamós per tots els assistents....
Buf, buf, buf, Cantada, Gambada, Festa, Bona Companyia, si fos en una subhasta, podríem sentir el famós “Qui en dona més.......”.

Darrera de l’entarimat teníem el vaixell “El Cardenal”, un famós vaixell del port palamosí, carregat amb cinquanta quilos de gambes fresques perquè els assistents ens hi llepéssim els dits.
Les gambes les va anar a recollir un petit bot per tal de acostar-les a la platja on estàvem tots esperant per tal de descarregar-les. Posteriorment, les varen cuinar, i ens tocaren una mitja dotzena per cap......
La cantada va començar quan els assistents encara xarrupaven caps de gamba, i el xivarri encara no deixava gaudir massa. És normal, qualsevol els deia que no xarrupessin els caps d’aquella gamba mitjaneta palamosina que tan bona està.

El grup La Taverna, té un repertori ben ampli, i dins la cançó de taverna, també hi ha lloc per temes folklòrics de Navarra, i amb un popurri de cançons navarres, varen posar una mica la gent al lloc.
Tot seguit varen interpretar un grapat d’havaneres i cançons de taverna. La gent s’anava acostant a l’entarimat, i seien a la sorra, i fou llavors quan el grup va fer les millors. Ja sé que potser resulta pesada la meva insistència en una havanera, però valoro tant la nova creació de havaneres, i més quan son bones, que torno a parlar de Brodadora.
Ja sé que és seva, però ells la broden. Ho torno a dir, cada cop que l’escolto, m’omple, i estic segur que a la Cantada de Calella triomfaria. Val, és la meva opinió, i les cançons que es trien s’han de fer amb molta cura, i vigilar molts aspectes, però jo, continuo dient el mateix, dintre del repertori que fan, aquesta, a part de ser una molt bona havanera, la fan molt bé.
Crec que ha de ser una candidata a tenir en compte.

Ja sé que s’han creat altres havaneres o cançons dins el propi grup, però molts cops ens hem de posar la ma al cor, i veure el que vol la gent. No sé companys, pocs cops, dono una opinió tant i tant directa, però si teniu algun dubte, o en teniu varies per triar, jo posaria Brodadora com a opció per cantar en català!!.
Espero que una opinió tant directa no us emprenyi, de bon rotllo, però és tant i tant bona, que ho dic cada cop que l’escolto, i no em cansaré......
No us passa que quan escolteu una havanera, la escolteu millor en un grup que un altre?.
Doncs bé, a mi em passa amb algunes de les havaneres que els hi vaig escoltar ahir.
Per mi el grup La Taverna fan molt i molt bé moltes, però La Sirena de Begur, Bitxintxo, i alguna més que em reservo.....les claven!!, i s’han de escoltar.
La sonorització de la cantada estava realitzada per el propi grup, i està força bé, doncs tot i el xivarri de gent i per la festa que hi havia, s’escoltava prou bé.
Companys, un cop més, us he d’agrair el que feu!!.


Ho va fer en Miquel, i jo igualment, us desitjo.....
Salut, Força, i com va dir en un mail, l'Antoni Mas, molta música Companys!!.

Als que m’envolteu, Gràcies per fer el que feu, i gràcies per ser com sou!!.....