Les primeres de l'estiu, de Calella a Palamós el 21 de juny

Ben trobats tots al blog de Les Havaneres.

A veure si aquest cop puc fer entendre a tots els que em llegiu, el sentiment que m’envolta cada cop que escolto havaneres.
Bé, potser no és tan senzill de explicar, però companys, deixeu-me que ho intenti, a veure, si com he dit, tinc sort.
El fet d’escoltar havaneres és fàcil, millor dit, és molt fàcil. Ara el fet que les havaneres que escoltes et recreïn el sentiment, amb el qual s’han creat, això ja és més difícil. Però voleu saber una cosa, jo ho he aconseguit.
Per què això passi, s’han de donar varies casuístiques. Primer de tot, la companyia, després, el lloc, -ha de ser un bon indret- per continuar, el grup, -hi ha de posar el cor en la interpretació-, i per acabar, les cançons, -hi ha de haver unes de bones.

Doncs bé, la companyia, el grup, el lloc i les cançons.
Ja tenim els components que formen la cadena, ara només ens falta trobar la millor qualitat d’aquest.
Ara, ja ho sabeu, quan us plantegin una cantada, intenteu, trobar la millor qualitat en tots aquest components, que tots aquestes paraules siguin acompanyades de altre tant bones com les que jo us comento.
Per cert, no hi ha prou hores al dia per veure tot el que m’agradaria veure, per tant, solament us posaré el que vaig fer i veure diumenge.....
Mireu, dissabte a la nit, la cantada va començar a les 24:00, per tant, ja érem al diumenge 21 de juny, el primer de l’estiu, i si em deixeu, anem a completar les paraules que us acabo de comentar.

La Companyia: Cris, Josep, Cris, Francesc i Mº Angels, Anna, Francesc, Alfons, i Ció....tornàvem a ser, el número màgic, el 10.
El Lloc: Primer la Bella Lola just a la mitja nit, i després, ja ben entrat diumenge, al Moll de pesca de Palamós.
El grup: Els Arjau de primer, Els Port-Bo de segon, i el ressopó, no us l’explico......
Les cançons: moltes i molt bones, com El negro, El clavel, Las fuentes, La enredadera, Cuando la noche tiende su manto....

Una de les coses que més m’ha agradat aquest cap de setmana, és la coincidència amb gent jove, tant en el nostre grup d’amics, com els trobats a la taverna.
Crec que és un fet que cal remarcar, doncs molts seguidors, prop del 90% superen els 50 anys.
Els nostres amics, ens han fet tots el mateix comentari. “no ens esperàvem veure aquest tipus de cançons ni de actuacions, ha estat genial”.
Fins i tot, una de les noies que venia amb nosaltres, Mº Angels, va fer un comentari a la Cris, en el qual deia “això és com un somni fet realitat”, i l’entenc perfectament.

En fi companys, un cop posats en situació, i començant per la primera, ens trobem de nou, a la Bella Lola, ens tornava a venir de gust escoltar als Arjau amb els nostres amics, i on millor que allà, on millor s’hi troben, a la taverna.
La actuació la van començar interpretant temes dels seus, dels clàssic, d’aquells que solament els hi he escoltat als avis en els enregistraments que hi ha de Havaneres de Llegenda.
Tot i que algun dels temes que van cantar, em penso que ni els avis el tenen enregistrat.
Vull diferenciar quan defineixo l’havanera clàssica, per mi, son les havaneres antigues, i que quasi no s’escolten avui en dia, ja que gràcies als actuals compositors, en tenim de molt bones, i aquestes antigues han quedat una mica en el oblit.

Algunes d’aquestes cançons son: El clavel, Vamos al campo, Calavera, La pubilla, La catalana, etc...
Ja ho vaig comentar una vegada, i altre ho he parlat amb algun grup, i és el repertori que es fa.
No es el mateix, cantar a La Bella Lola, a Palamós, que a un poble "de cuyo nombre no quiero ni enrecordar-me", per posar un exemple.
Per tant, depenent del públic que tenen davant, han de fer unes cançons o unes altres.
Els Arjau, en el seu repertori barregen les cançons que us he anomenat amb, Tamariu, La balada d’en Lucas, Salió de Jamaica.

A la mitja part de la actuació, el Mestre Càstor Pérez, és trobava entre nosaltres, i en va fer tres.
Aquest cop, no portava acompanyament, per tant, les va fer tot solet.
Caracteritzat per una veu baixa, melòdica, una veu de cantautor que no sé ben bé com definir, però cada cop que l’escolto, quedo bocabadat.
En Càstor, s’hi va tornar a deixar un tros de cor en aquesta actuació. Transmet un sentiment quasi únic en el gènere, i tinc la sort, que les persones que més sentiment transmeten, es troben sempre al mateix lloc, o soc jo qui cerca els llocs on ells s’hi troben.....
Tan se val, coincidim en el temps, i llàstima que aquest no s’aturi quan aquests en entonen quatre.
Gràcies Jordi’s, i Càstor, per els moments irrepetibles, queden gravats en la memòria, i qui sap si algun dia, us puc convidar a fer un passeig per la meva memòria.

Un cop en Càstor finalitzar amb la nineta d’en Jordi, aquesta tornar a les mans del més jove, i varem enfilar la recta final de la actuació, amb la col·laboració un cop més d’en Víctor, un bon jan que també coincideix a la Bella Lola cada cop que hi vaig.
La recta final de La Bella Lola acostuma a fer-se amb cançó picaresca, i es fan temes com La pauleta, la societat d’en Nyoca i fins i tot, l’elefant, com no, a càrrec d’en Víctor.
Un cop acabada la cantada, varem quedar-nos xerrant a la taverna, unes converses divertides i engrescades.
El rellotge de la Bella Lola, en Paco i la Pepi, ja tenien ganes de tancar la taverna, i nosaltres, allà fent-la petar.
Encara en volíem més, i com d’havaneres ja no en podia ser, varem marxar a fer l’última.

Aquella nit, era la primera de l’estiu, la del solstici, i com ha dit la Roser, una seguidora del blog, que el poder de la llum i la terra ompli de màgia i amor el vostre estiu, (i si teniu temps, escolteu quatre havaneres...).
Bé, més que nit, era matinada, doncs ens plantàvem a les 5 de la matinada, i al dematí, havíem de munyir les vaques, oi que era alguna cosa així?.
La primera nit real d’estiu, la fèiem a casa, a Palamós, al moll de pesca, caram nois, quin entorn més meravellós.
Si em permeteu, us l’explico en quatre ratlles.
Durant el dia havia bufat una forta tramuntana, i el vent no va parar de rolar fins ben entrada la nit, que va minvar una mica i es quedà crec jo, en un garbí ben fluixet, i es va poder fer la cantada, tot estava en el aire fins l’últim moment, i mai més ben dit.

Bé, allà hi teníem, una vella embarcació de pesca cedida al Museu de Pesca de Palamós, la “Gacela”, amollada (amarrada llarga) a port degut al temporal que hi havia.
L’embarcació feia el vaivé amb una oscil·lació –com dirien els pescadors de la zona- de sis o set braces, i fins i tot aquest moviment resultà idoni per què tothom, en un moment o un altre, tenia l’actuació quasi davant dels seus ulls...
Doncs bé, aquesta cantada, té els ingredients necessaris per fer-la de les més meravelloses que hi ha arreu davall les següents senzilles raons.
Un indret immillorable –el poble mariner de Palamós, al ben mig del moll de pesca-, un grup inigualable, els Port-Bo, i per últim, i nou d’aquest any, les noves companyies que ens esperen cantada rere cantada, els amics del blog.
Les amarres anaven grinyolant amb el vaivé de l’embarcació, i fou llavors, quan el patró, junt amb la tripulació, varen embarcar.

El patró i mestre de cerimònies, fou en Francesc “Xicu” Sanchez Carcassés.
Que ens va fer una presentació magistral de la X edició de la primera nit d’estiu, i de les activitats que presenta el Museu de Pesca de Palamós.
Per tripulació i mirant a estribord, Els Port-Bo, en Carles, Fonsu i Mineu.
A Nosaltres, un cop més, ens havien reservat un parell de cadires a primera fila, al “palco” del moll, gràcies de nou companys.
Aquest cop, vaig tornar a coincidir amb companys del blog com l’Anna Maria, Sunsi (quin mocador més “xulo” que portes noia), Francesc, Anna, Alfons, Ció.
Una nit entranyable, gràcies!!.
Bé, un cop us he situat en un dels marcs perfectes per escoltar havaneres, us en narraré el contingut de la imatge o millor dit, de la cantada.

Varen interpretar temes del nou treball presentat amb col·laboració amb la Cobla Montgrins, “Acoblats”, una fusió entre cobla i cant de taverna, però sense la cobla, ja en tinc ganes de escoltar-los conjuntament, i gaudir-ho de debò.
En Carles va fer referència a un tema del que ja us he parlat al principi de l’escrit, i és el fet de fer una cantada en un lloc com Palamós, on la gent vol escoltar aquelles cançons que no sempre te l’ocasió d’escoltar. I així va ser, s’hi van esforçar.

El Mestre ens va deixar anar una pregunta, o una valoració als assistents, sobre la polca “El Concert” -escrita per ell mateix, i musicada per el Mestre Josep Bastons-, com que és una cançó simpàtica.
Bé, Mestre, aprofito l'avinentesa per donar-te resposta, baix la meva opinió. És senzillament una polca magnifica, genial, divertida, i també com tu be dius, molt i molt simpàtica. Cada cop que l’escolto sempre hi ha gent entre el públic al qual se li escapa la rialla, i això ho diu tot.

Com quan feu la Botiguera, per cert, on queda Can Maitenquis?, no et molestis a contestar que no fa falta, però és una manera molt divertida de introduir aquest xotis català, que aprofito per dir-vos que és un ball d’origen escocès, d'un ritme de dos temps, anàleg al de la polca, i d'un moviment moderat.
En varen fer un grapat de cançons, varies de les quals, porten de cap alguns lectors del blog, com Pensaments, No sé, que un cop més varen fer magistralment.
Altre cançons interpretades varen ser, La enredadera, Cuando la noche tiende su manto, La balada d’en Lucas, Busca’m a l’Empordà, entre moltes.
Quan es van acomiadar, el públic, no els va deixar marxar sense escoltar l’himne de Palamós, ai, perdó, vull dir El canó de Palamós, tot un himne entre els palamosins i palamosines...

Nois, gràcies per complaure’ns!!.

Personalment, de cantades, en tinc quatre o cinc de preferides, de les quals tinc pendent poder anar a la que fan a casa, la de l’Arbreda de Palamós.
Les més meravelloses que fins ara he viscut, quan a grups, entorn, i cançons son la que hem tingut al moll de pesca de Palamós a la primera nit d’estiu, la de la platja de Llafranc i la de les Escoles Velles de Begur.
Bé, companys, la nit ja feia estona que demanava pas, les llums de la fira al fons, ens reflexa a mar, que la Festa major de Palamós, és aquí mateix, i com no, us esperem, sereu benvinguts!!.
Per tant, ja ho sabeu, us ho he dit altre cop:

“[...]
Busca’m a l’Empordà,
racons d’encís,
barquejant per les cales,
enamorades del blau marí,
on el mar és de casa,
busca’m a Palamós.....”

Companys, amics, amigues, gaudiu de la revetlla, felicitats a tots els Joan's, i en especial, a un del blog, en Jan, i segur que en tenim un grapat més entre nosaltres, en Joan Ripoll del grup Bergantí, en Joan Brugués, i algun que potser em deixo....

Permeteu-me afegir una "corranda marinera" del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio...que em va molt bé en les dates que ens trobem....

“[...]
Si jo sapigues cantar,
tot lo dia cantaria,
i a Palamós aniria,
tot cantant, cantant, cantant.
I el meu amor et daria,
amb cançons vora la mar.

[...]

El dia de Sant Joan,
a Palamós faran festa,
i amb roses i clavells blancs,
enramaran la finestra.

I a baix al passeig del mar,
tindran envelat i orquestra.
Ai, quina cobla més bona,
Principal de la Bisbal.
Ai, com sona la tenora,
d’en Ricard Viladasau..
[...]”

Salut, força, i havaneres a dojo!!.

A prop del mar, ben a prop el 13 de juny

Companys, ja el tenim aquí!!
Que just m’ha anat poder veure l’espectacle A prop del Mar, dels Port-Bo amb la col·laboració de Nina, Antoni Mas, Pep Poblet, i Toni Gadea.
Aquest cop, tot i tenir la cantada a prop del meu estimat Palamós, tenia que tornar a dormir al Vallés. Tot no podia ser, i com ja he dit altres cops, els kilòmetres no em fan perdrem una cantada d’havaneres, i menys, si parlem d’un espectacle com el que estava a punt de veure.
Però abans de avançar-me als fets, us diré que varem tenir temps de sopar a casa de uns amics, i no hi ha res més bó, que els sopars en bona companyia, oi Miquel i Trini? un cop més, gràcies companys!!.
Els quatre anàvem a veure el espectacle, així que ens varem afanyar a sopar, i ens varem dirigir a Sant Antoni, ben aviat, per veure si trobàvem uns quants lectors del blog, que ens vareu dir que anàveu.

Un cop varem arribar, a la primera fila, ja teníem reservades unes cadires, i per si no ho sabeu o no ho he dit mai, els companys del blog, son molt trempats, i sense jo dir res, ens varem trobar cadires reservades al seu costat, quina sorpresa noies, gràcies!!.
Allà ens varem retrobar amb la Silvia, Anna, Sunsi, Dolors, també vaig tenir la sort de conèixer a l’Anna Maria i varem xerrar una estoneta, tots estàvem preparats per que engegués l’espectacle, tot i que deien que els feia por la sonorització doncs al ser un poliesportiu, l’acústica no seria el mateix que al Teatre de Palafrugell o a l’Auditori de Barcelona.

Però mireu companys, la sort que jo vaig tenir a Sant Antoni, és que podia fer fotos, i a Barcelona no, per tant, ja em va anar bé veure’ls aquí, doncs, un reportatge sense suport gràfic no em resulta igual.
Per tant, jo havia de veure l’espectacle a Sant Antoni, per Sant Antoni, tot son casualitats, però cada cop, m’agraden més aquestes casualitats que es produeixen a la vida.
Mireu, estava a primera fila, rodejat de bons companys, havien triat el lloc, si fos lloc amb cadires numerades, segurament no hagués estat possible estar assegut al costat del companys, i a primera fila.
Nois, ho sento, aquest era el meu dia, rodejat amb qui jo volia i al millor lloc que podia estar.

Tot d’una varen aparèixer en Carles, Fonsu, i Mineu.

Varen seure just davant nostre, en una taula de fusta, ben parada, tres o quatre ampolles d’aigua i els micròfons.
Doncs bé, en Carles, va fer una breu explicació de com eren les cançons de taverna a casa nostra, i ens va dir que les Havaneres, son un tipus de cançó de taverna, i quan es juntaven els avis per fer-ne quatre, potser el que menys cantaven eren havaneres.
Doncs bé, ens va explicar que els primers en fer cançó de taverna, no portaven acompanyament musical, i només s’acompanyaven dels artells de la mà picant contra la taula per portar el ritme de la cançó i anar tots a una.
D’aquesta manera, en varen fer un parell, “Cuando la noche” i “Ay Lola, si tu me quieres”. Eren cançons fetes “a palu secu” o fetes “a pit i collons”, i ells ens les varen recrear de la millor manera que avui es pot fer.

Tot acaba de començar, just les veus anaven agafant calor, i llavors, va aparèixer un home, un músic, un gran compositor d’havaneres, el Mestre Antoni Mas, en “Tumas”.

Aquest es va penjar un petit acordió a l’espatlla, i junts varen interpretar una peça que l’altre Mestre, en Carles, havia composat de ben jovenet, “l’oració del pescador”.
Fins al moment, mai havia escoltat al Mestre Mas, però li agraeixo la emoció, i el sentiment que hi posà tant en el acordió com posteriorment en el piano.
Quin goig, quina meravella, poder tenir damunt d’un escenari en Mas i els Port-Bo.
Per molts anys que ho puguem gaudir nois!!.

En Carles tot just ens presentava l’evolució de l’havanera quan va passar de l’entarimat el teatre, i fou llavors quan varen incorporar-se la resta de musics i una cantant d’excepció.
I mireu, ja que esteu llegint, i heu arribat fins aquí, us els presentaré.

Començant per la part posterior de l’entarimat, es va situar en Toni Gadea, un gran percussionista, i que si no m’erro, el dissabte fou el seu aniversari, des d’aquí, i aprofitant l’avinentesa, per molts anys Toni.

Al ben mig hi trobem una cadira alta, junt a ella, un parell de saxos, i tot sortit del no res, en Pep Poblet.
Companys, quin bon vent treu dels pulmons, i que bé col·loca les mans!!.

I per acabar, la noia que havia de passar la proba davant aquell tribunal, la noia es diu Anna Maria Agustí, i no és la lectora i seguidora del blog, tots la coneixem com Nina.
Que per cert, em va dir que quan podia, llegia el blog, -gràcies noia, un orgull!!.
Amb la broma que feien per veure la qualitat de la cantant, els que estàvem de públic en gaudíem en totes les que va fer.
Ens va interpretar La balada d’en Lucas, Llop de mar, La barca xica, entre d’altres.
Poc a poc, les col·laboracions entre els Port-Bo i la Nina s’anaven unint, fins que van fer el tema que dona títol a l’espectacle, A prop del Mar.

Va ser aquí quan crec que la van aprovar, oi Carles?.
Quin goig escoltar aquest espectacle, les cares dels que estàvem assentats ho deien tot, quasi ningú gosava a entonar les cançons, tots estaven meravellats per les introduccions que en feien tant l’Antoni Mas amb el piano, com en Pep Poblet amb el saxo. Noi, tens una bufera impressionant, gràcies per aquests moments.
Tot i conèixer les melodies de les cançons que interpretaven, em va agradar molt i molt, les introduccions i acompanyaments que feia en Pep amb el saxo, per mi mai sentides fins aleshores.
La percussió a càrrec d’en Toni Gadea era l’acompanyament final per aconseguir que aquests cants arribessin de la taverna al teatre.
Però que serien aquests grans musics sense els Port-Bo?. oi que amb musics resulta més fàcil?.....la resposta la teniu a l'espectale, però un faig cinc centims.

Ells continuarien sent uns grans musics, però a mi em faltaria quelcom, i l’espectacle ja no seria a prop del mar.

Veus, veus, i veus, quines veus companys, és meravellós tenir l’ocasió de escoltar aquest tercet. Tot i que no puc coincidir més cops amb ells, però cada cop que hi coincidit m’han deixat ben servit per uns dies. Sabeu una cosa, aquest cop, no sé si per la proximitat, o per que cada cop cerco noves coses, vaig escoltar molt i molt bé la guitarra d’en Carles, o potser per altres raons.
Menys mal que aquest dissabte no se m’han escapat, doncs va dir que el dissabte era l’últim concert de la temporada de “A prop del mar”, doncs la noia que canta, la Nina, comença de nou amb el seu espectacle teatral i no pot compaginar-ho.
Ah, la noia que canta, si home, si, la Nina, l’he deixat per el final, i no per això la menys important, però com els examinadors no se quina nota li van posar, estava esperant que en diguessin alguna cosa.

Bé companys, bromes a part, en Carles, Mineu, i Fonsu, la van examinar ben examinada, la posaren a prova en varies cançons, fins i tot, la cançó de "Ai, noi" que és una cançó típica de taverna, amb un xic de picaresca, i que varen interpretar formidablement.
Per una banda, la Nina, en Mineu i en Fonsu, contra en Carles, molt i molt divertida companys, gràcies!!.
Per tant, jo faré meves unes paraules que va dir en Carles, i com el Mestre, per mi és mereix tant el meu afecte com el meu màxim respecte (a part, fa la cara de saber de que parla), li va dir: “Noia, ho fots molt bé, si!, t’hi pots dedicar”.

En fi companys, que l’obra m’ha servit un cop més per aprendre, i per veure el camí que ha fet el cant de taverna amb el pas dels anys, passant per tavernes com Can Patxei, Ca la Raquel o Can Batlle, fins al Palau de Música o l’Auditori de Barcelona.
Companys, gràcies fer posar l’havanera allà on toca!!.

Gràcies per aquests deliciosos moments!!.