Les primeres de l'estiu, de Calella a Palamós el 21 de juny

Ben trobats tots al blog de Les Havaneres.

A veure si aquest cop puc fer entendre a tots els que em llegiu, el sentiment que m’envolta cada cop que escolto havaneres.
Bé, potser no és tan senzill de explicar, però companys, deixeu-me que ho intenti, a veure, si com he dit, tinc sort.
El fet d’escoltar havaneres és fàcil, millor dit, és molt fàcil. Ara el fet que les havaneres que escoltes et recreïn el sentiment, amb el qual s’han creat, això ja és més difícil. Però voleu saber una cosa, jo ho he aconseguit.
Per què això passi, s’han de donar varies casuístiques. Primer de tot, la companyia, després, el lloc, -ha de ser un bon indret- per continuar, el grup, -hi ha de posar el cor en la interpretació-, i per acabar, les cançons, -hi ha de haver unes de bones.

Doncs bé, la companyia, el grup, el lloc i les cançons.
Ja tenim els components que formen la cadena, ara només ens falta trobar la millor qualitat d’aquest.
Ara, ja ho sabeu, quan us plantegin una cantada, intenteu, trobar la millor qualitat en tots aquest components, que tots aquestes paraules siguin acompanyades de altre tant bones com les que jo us comento.
Per cert, no hi ha prou hores al dia per veure tot el que m’agradaria veure, per tant, solament us posaré el que vaig fer i veure diumenge.....
Mireu, dissabte a la nit, la cantada va començar a les 24:00, per tant, ja érem al diumenge 21 de juny, el primer de l’estiu, i si em deixeu, anem a completar les paraules que us acabo de comentar.

La Companyia: Cris, Josep, Cris, Francesc i Mº Angels, Anna, Francesc, Alfons, i Ció....tornàvem a ser, el número màgic, el 10.
El Lloc: Primer la Bella Lola just a la mitja nit, i després, ja ben entrat diumenge, al Moll de pesca de Palamós.
El grup: Els Arjau de primer, Els Port-Bo de segon, i el ressopó, no us l’explico......
Les cançons: moltes i molt bones, com El negro, El clavel, Las fuentes, La enredadera, Cuando la noche tiende su manto....

Una de les coses que més m’ha agradat aquest cap de setmana, és la coincidència amb gent jove, tant en el nostre grup d’amics, com els trobats a la taverna.
Crec que és un fet que cal remarcar, doncs molts seguidors, prop del 90% superen els 50 anys.
Els nostres amics, ens han fet tots el mateix comentari. “no ens esperàvem veure aquest tipus de cançons ni de actuacions, ha estat genial”.
Fins i tot, una de les noies que venia amb nosaltres, Mº Angels, va fer un comentari a la Cris, en el qual deia “això és com un somni fet realitat”, i l’entenc perfectament.

En fi companys, un cop posats en situació, i començant per la primera, ens trobem de nou, a la Bella Lola, ens tornava a venir de gust escoltar als Arjau amb els nostres amics, i on millor que allà, on millor s’hi troben, a la taverna.
La actuació la van començar interpretant temes dels seus, dels clàssic, d’aquells que solament els hi he escoltat als avis en els enregistraments que hi ha de Havaneres de Llegenda.
Tot i que algun dels temes que van cantar, em penso que ni els avis el tenen enregistrat.
Vull diferenciar quan defineixo l’havanera clàssica, per mi, son les havaneres antigues, i que quasi no s’escolten avui en dia, ja que gràcies als actuals compositors, en tenim de molt bones, i aquestes antigues han quedat una mica en el oblit.

Algunes d’aquestes cançons son: El clavel, Vamos al campo, Calavera, La pubilla, La catalana, etc...
Ja ho vaig comentar una vegada, i altre ho he parlat amb algun grup, i és el repertori que es fa.
No es el mateix, cantar a La Bella Lola, a Palamós, que a un poble "de cuyo nombre no quiero ni enrecordar-me", per posar un exemple.
Per tant, depenent del públic que tenen davant, han de fer unes cançons o unes altres.
Els Arjau, en el seu repertori barregen les cançons que us he anomenat amb, Tamariu, La balada d’en Lucas, Salió de Jamaica.

A la mitja part de la actuació, el Mestre Càstor Pérez, és trobava entre nosaltres, i en va fer tres.
Aquest cop, no portava acompanyament, per tant, les va fer tot solet.
Caracteritzat per una veu baixa, melòdica, una veu de cantautor que no sé ben bé com definir, però cada cop que l’escolto, quedo bocabadat.
En Càstor, s’hi va tornar a deixar un tros de cor en aquesta actuació. Transmet un sentiment quasi únic en el gènere, i tinc la sort, que les persones que més sentiment transmeten, es troben sempre al mateix lloc, o soc jo qui cerca els llocs on ells s’hi troben.....
Tan se val, coincidim en el temps, i llàstima que aquest no s’aturi quan aquests en entonen quatre.
Gràcies Jordi’s, i Càstor, per els moments irrepetibles, queden gravats en la memòria, i qui sap si algun dia, us puc convidar a fer un passeig per la meva memòria.

Un cop en Càstor finalitzar amb la nineta d’en Jordi, aquesta tornar a les mans del més jove, i varem enfilar la recta final de la actuació, amb la col·laboració un cop més d’en Víctor, un bon jan que també coincideix a la Bella Lola cada cop que hi vaig.
La recta final de La Bella Lola acostuma a fer-se amb cançó picaresca, i es fan temes com La pauleta, la societat d’en Nyoca i fins i tot, l’elefant, com no, a càrrec d’en Víctor.
Un cop acabada la cantada, varem quedar-nos xerrant a la taverna, unes converses divertides i engrescades.
El rellotge de la Bella Lola, en Paco i la Pepi, ja tenien ganes de tancar la taverna, i nosaltres, allà fent-la petar.
Encara en volíem més, i com d’havaneres ja no en podia ser, varem marxar a fer l’última.

Aquella nit, era la primera de l’estiu, la del solstici, i com ha dit la Roser, una seguidora del blog, que el poder de la llum i la terra ompli de màgia i amor el vostre estiu, (i si teniu temps, escolteu quatre havaneres...).
Bé, més que nit, era matinada, doncs ens plantàvem a les 5 de la matinada, i al dematí, havíem de munyir les vaques, oi que era alguna cosa així?.
La primera nit real d’estiu, la fèiem a casa, a Palamós, al moll de pesca, caram nois, quin entorn més meravellós.
Si em permeteu, us l’explico en quatre ratlles.
Durant el dia havia bufat una forta tramuntana, i el vent no va parar de rolar fins ben entrada la nit, que va minvar una mica i es quedà crec jo, en un garbí ben fluixet, i es va poder fer la cantada, tot estava en el aire fins l’últim moment, i mai més ben dit.

Bé, allà hi teníem, una vella embarcació de pesca cedida al Museu de Pesca de Palamós, la “Gacela”, amollada (amarrada llarga) a port degut al temporal que hi havia.
L’embarcació feia el vaivé amb una oscil·lació –com dirien els pescadors de la zona- de sis o set braces, i fins i tot aquest moviment resultà idoni per què tothom, en un moment o un altre, tenia l’actuació quasi davant dels seus ulls...
Doncs bé, aquesta cantada, té els ingredients necessaris per fer-la de les més meravelloses que hi ha arreu davall les següents senzilles raons.
Un indret immillorable –el poble mariner de Palamós, al ben mig del moll de pesca-, un grup inigualable, els Port-Bo, i per últim, i nou d’aquest any, les noves companyies que ens esperen cantada rere cantada, els amics del blog.
Les amarres anaven grinyolant amb el vaivé de l’embarcació, i fou llavors, quan el patró, junt amb la tripulació, varen embarcar.

El patró i mestre de cerimònies, fou en Francesc “Xicu” Sanchez Carcassés.
Que ens va fer una presentació magistral de la X edició de la primera nit d’estiu, i de les activitats que presenta el Museu de Pesca de Palamós.
Per tripulació i mirant a estribord, Els Port-Bo, en Carles, Fonsu i Mineu.
A Nosaltres, un cop més, ens havien reservat un parell de cadires a primera fila, al “palco” del moll, gràcies de nou companys.
Aquest cop, vaig tornar a coincidir amb companys del blog com l’Anna Maria, Sunsi (quin mocador més “xulo” que portes noia), Francesc, Anna, Alfons, Ció.
Una nit entranyable, gràcies!!.
Bé, un cop us he situat en un dels marcs perfectes per escoltar havaneres, us en narraré el contingut de la imatge o millor dit, de la cantada.

Varen interpretar temes del nou treball presentat amb col·laboració amb la Cobla Montgrins, “Acoblats”, una fusió entre cobla i cant de taverna, però sense la cobla, ja en tinc ganes de escoltar-los conjuntament, i gaudir-ho de debò.
En Carles va fer referència a un tema del que ja us he parlat al principi de l’escrit, i és el fet de fer una cantada en un lloc com Palamós, on la gent vol escoltar aquelles cançons que no sempre te l’ocasió d’escoltar. I així va ser, s’hi van esforçar.

El Mestre ens va deixar anar una pregunta, o una valoració als assistents, sobre la polca “El Concert” -escrita per ell mateix, i musicada per el Mestre Josep Bastons-, com que és una cançó simpàtica.
Bé, Mestre, aprofito l'avinentesa per donar-te resposta, baix la meva opinió. És senzillament una polca magnifica, genial, divertida, i també com tu be dius, molt i molt simpàtica. Cada cop que l’escolto sempre hi ha gent entre el públic al qual se li escapa la rialla, i això ho diu tot.

Com quan feu la Botiguera, per cert, on queda Can Maitenquis?, no et molestis a contestar que no fa falta, però és una manera molt divertida de introduir aquest xotis català, que aprofito per dir-vos que és un ball d’origen escocès, d'un ritme de dos temps, anàleg al de la polca, i d'un moviment moderat.
En varen fer un grapat de cançons, varies de les quals, porten de cap alguns lectors del blog, com Pensaments, No sé, que un cop més varen fer magistralment.
Altre cançons interpretades varen ser, La enredadera, Cuando la noche tiende su manto, La balada d’en Lucas, Busca’m a l’Empordà, entre moltes.
Quan es van acomiadar, el públic, no els va deixar marxar sense escoltar l’himne de Palamós, ai, perdó, vull dir El canó de Palamós, tot un himne entre els palamosins i palamosines...

Nois, gràcies per complaure’ns!!.

Personalment, de cantades, en tinc quatre o cinc de preferides, de les quals tinc pendent poder anar a la que fan a casa, la de l’Arbreda de Palamós.
Les més meravelloses que fins ara he viscut, quan a grups, entorn, i cançons son la que hem tingut al moll de pesca de Palamós a la primera nit d’estiu, la de la platja de Llafranc i la de les Escoles Velles de Begur.
Bé, companys, la nit ja feia estona que demanava pas, les llums de la fira al fons, ens reflexa a mar, que la Festa major de Palamós, és aquí mateix, i com no, us esperem, sereu benvinguts!!.
Per tant, ja ho sabeu, us ho he dit altre cop:

“[...]
Busca’m a l’Empordà,
racons d’encís,
barquejant per les cales,
enamorades del blau marí,
on el mar és de casa,
busca’m a Palamós.....”

Companys, amics, amigues, gaudiu de la revetlla, felicitats a tots els Joan's, i en especial, a un del blog, en Jan, i segur que en tenim un grapat més entre nosaltres, en Joan Ripoll del grup Bergantí, en Joan Brugués, i algun que potser em deixo....

Permeteu-me afegir una "corranda marinera" del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio...que em va molt bé en les dates que ens trobem....

“[...]
Si jo sapigues cantar,
tot lo dia cantaria,
i a Palamós aniria,
tot cantant, cantant, cantant.
I el meu amor et daria,
amb cançons vora la mar.

[...]

El dia de Sant Joan,
a Palamós faran festa,
i amb roses i clavells blancs,
enramaran la finestra.

I a baix al passeig del mar,
tindran envelat i orquestra.
Ai, quina cobla més bona,
Principal de la Bisbal.
Ai, com sona la tenora,
d’en Ricard Viladasau..
[...]”

Salut, força, i havaneres a dojo!!.