A prop del mar, ben a prop el 13 de juny

Companys, ja el tenim aquí!!
Que just m’ha anat poder veure l’espectacle A prop del Mar, dels Port-Bo amb la col·laboració de Nina, Antoni Mas, Pep Poblet, i Toni Gadea.
Aquest cop, tot i tenir la cantada a prop del meu estimat Palamós, tenia que tornar a dormir al Vallés. Tot no podia ser, i com ja he dit altres cops, els kilòmetres no em fan perdrem una cantada d’havaneres, i menys, si parlem d’un espectacle com el que estava a punt de veure.
Però abans de avançar-me als fets, us diré que varem tenir temps de sopar a casa de uns amics, i no hi ha res més bó, que els sopars en bona companyia, oi Miquel i Trini? un cop més, gràcies companys!!.
Els quatre anàvem a veure el espectacle, així que ens varem afanyar a sopar, i ens varem dirigir a Sant Antoni, ben aviat, per veure si trobàvem uns quants lectors del blog, que ens vareu dir que anàveu.

Un cop varem arribar, a la primera fila, ja teníem reservades unes cadires, i per si no ho sabeu o no ho he dit mai, els companys del blog, son molt trempats, i sense jo dir res, ens varem trobar cadires reservades al seu costat, quina sorpresa noies, gràcies!!.
Allà ens varem retrobar amb la Silvia, Anna, Sunsi, Dolors, també vaig tenir la sort de conèixer a l’Anna Maria i varem xerrar una estoneta, tots estàvem preparats per que engegués l’espectacle, tot i que deien que els feia por la sonorització doncs al ser un poliesportiu, l’acústica no seria el mateix que al Teatre de Palafrugell o a l’Auditori de Barcelona.

Però mireu companys, la sort que jo vaig tenir a Sant Antoni, és que podia fer fotos, i a Barcelona no, per tant, ja em va anar bé veure’ls aquí, doncs, un reportatge sense suport gràfic no em resulta igual.
Per tant, jo havia de veure l’espectacle a Sant Antoni, per Sant Antoni, tot son casualitats, però cada cop, m’agraden més aquestes casualitats que es produeixen a la vida.
Mireu, estava a primera fila, rodejat de bons companys, havien triat el lloc, si fos lloc amb cadires numerades, segurament no hagués estat possible estar assegut al costat del companys, i a primera fila.
Nois, ho sento, aquest era el meu dia, rodejat amb qui jo volia i al millor lloc que podia estar.

Tot d’una varen aparèixer en Carles, Fonsu, i Mineu.

Varen seure just davant nostre, en una taula de fusta, ben parada, tres o quatre ampolles d’aigua i els micròfons.
Doncs bé, en Carles, va fer una breu explicació de com eren les cançons de taverna a casa nostra, i ens va dir que les Havaneres, son un tipus de cançó de taverna, i quan es juntaven els avis per fer-ne quatre, potser el que menys cantaven eren havaneres.
Doncs bé, ens va explicar que els primers en fer cançó de taverna, no portaven acompanyament musical, i només s’acompanyaven dels artells de la mà picant contra la taula per portar el ritme de la cançó i anar tots a una.
D’aquesta manera, en varen fer un parell, “Cuando la noche” i “Ay Lola, si tu me quieres”. Eren cançons fetes “a palu secu” o fetes “a pit i collons”, i ells ens les varen recrear de la millor manera que avui es pot fer.

Tot acaba de començar, just les veus anaven agafant calor, i llavors, va aparèixer un home, un músic, un gran compositor d’havaneres, el Mestre Antoni Mas, en “Tumas”.

Aquest es va penjar un petit acordió a l’espatlla, i junts varen interpretar una peça que l’altre Mestre, en Carles, havia composat de ben jovenet, “l’oració del pescador”.
Fins al moment, mai havia escoltat al Mestre Mas, però li agraeixo la emoció, i el sentiment que hi posà tant en el acordió com posteriorment en el piano.
Quin goig, quina meravella, poder tenir damunt d’un escenari en Mas i els Port-Bo.
Per molts anys que ho puguem gaudir nois!!.

En Carles tot just ens presentava l’evolució de l’havanera quan va passar de l’entarimat el teatre, i fou llavors quan varen incorporar-se la resta de musics i una cantant d’excepció.
I mireu, ja que esteu llegint, i heu arribat fins aquí, us els presentaré.

Començant per la part posterior de l’entarimat, es va situar en Toni Gadea, un gran percussionista, i que si no m’erro, el dissabte fou el seu aniversari, des d’aquí, i aprofitant l’avinentesa, per molts anys Toni.

Al ben mig hi trobem una cadira alta, junt a ella, un parell de saxos, i tot sortit del no res, en Pep Poblet.
Companys, quin bon vent treu dels pulmons, i que bé col·loca les mans!!.

I per acabar, la noia que havia de passar la proba davant aquell tribunal, la noia es diu Anna Maria Agustí, i no és la lectora i seguidora del blog, tots la coneixem com Nina.
Que per cert, em va dir que quan podia, llegia el blog, -gràcies noia, un orgull!!.
Amb la broma que feien per veure la qualitat de la cantant, els que estàvem de públic en gaudíem en totes les que va fer.
Ens va interpretar La balada d’en Lucas, Llop de mar, La barca xica, entre d’altres.
Poc a poc, les col·laboracions entre els Port-Bo i la Nina s’anaven unint, fins que van fer el tema que dona títol a l’espectacle, A prop del Mar.

Va ser aquí quan crec que la van aprovar, oi Carles?.
Quin goig escoltar aquest espectacle, les cares dels que estàvem assentats ho deien tot, quasi ningú gosava a entonar les cançons, tots estaven meravellats per les introduccions que en feien tant l’Antoni Mas amb el piano, com en Pep Poblet amb el saxo. Noi, tens una bufera impressionant, gràcies per aquests moments.
Tot i conèixer les melodies de les cançons que interpretaven, em va agradar molt i molt, les introduccions i acompanyaments que feia en Pep amb el saxo, per mi mai sentides fins aleshores.
La percussió a càrrec d’en Toni Gadea era l’acompanyament final per aconseguir que aquests cants arribessin de la taverna al teatre.
Però que serien aquests grans musics sense els Port-Bo?. oi que amb musics resulta més fàcil?.....la resposta la teniu a l'espectale, però un faig cinc centims.

Ells continuarien sent uns grans musics, però a mi em faltaria quelcom, i l’espectacle ja no seria a prop del mar.

Veus, veus, i veus, quines veus companys, és meravellós tenir l’ocasió de escoltar aquest tercet. Tot i que no puc coincidir més cops amb ells, però cada cop que hi coincidit m’han deixat ben servit per uns dies. Sabeu una cosa, aquest cop, no sé si per la proximitat, o per que cada cop cerco noves coses, vaig escoltar molt i molt bé la guitarra d’en Carles, o potser per altres raons.
Menys mal que aquest dissabte no se m’han escapat, doncs va dir que el dissabte era l’últim concert de la temporada de “A prop del mar”, doncs la noia que canta, la Nina, comença de nou amb el seu espectacle teatral i no pot compaginar-ho.
Ah, la noia que canta, si home, si, la Nina, l’he deixat per el final, i no per això la menys important, però com els examinadors no se quina nota li van posar, estava esperant que en diguessin alguna cosa.

Bé companys, bromes a part, en Carles, Mineu, i Fonsu, la van examinar ben examinada, la posaren a prova en varies cançons, fins i tot, la cançó de "Ai, noi" que és una cançó típica de taverna, amb un xic de picaresca, i que varen interpretar formidablement.
Per una banda, la Nina, en Mineu i en Fonsu, contra en Carles, molt i molt divertida companys, gràcies!!.
Per tant, jo faré meves unes paraules que va dir en Carles, i com el Mestre, per mi és mereix tant el meu afecte com el meu màxim respecte (a part, fa la cara de saber de que parla), li va dir: “Noia, ho fots molt bé, si!, t’hi pots dedicar”.

En fi companys, que l’obra m’ha servit un cop més per aprendre, i per veure el camí que ha fet el cant de taverna amb el pas dels anys, passant per tavernes com Can Patxei, Ca la Raquel o Can Batlle, fins al Palau de Música o l’Auditori de Barcelona.
Companys, gràcies fer posar l’havanera allà on toca!!.

Gràcies per aquests deliciosos moments!!.