32ª Cantada d’Havaneres a l’Estartit, 25 de Juliol

Companys, ben trobats tots, un cop més al Blog de Les Havaneres.
Els que ja porteu temps amb nosaltres, o sou lectors habituals, sabreu el mal moment per el que està passant una lectora del blog, des d’aquí, la pàgina principal, també vull tenir un record per ella, i espero que es refaci aviat, i saber-la bé.
Es per això, que també es fa una mica feixuc el escriure amb el mateix sentiment, no resulta fàcil, tot i haver viscut una de les millors cantades de l’any, espero que ho entengueu.
En coincidien un parell de bones, la de Roses, i aquesta de L’Estartit.
Aquest cop, el premi se l’emporten els grups assistents. Si li afegim un parell o tres, ja tenim la meva cantada imaginada, amb tots els grups que formen part d’aquest blog.
La decisió, no va ser fàcil, varem valorar diferents aspectes, un d’ells és que l’any passat, varem assistir a la de Roses, encara que també volíem anar a Tamariu per veure els Arjau, i a Platja d’Aro per veure a La Taverna.
Tot queda a la vora, i tot lluny per poder gaudir de tots, per tant, aquest cop, veien el cartell de la cantada, ens varem decidir per anar a L’Estartit.
No m’esperava tanta gent, tot i que aparcar ja ens va costar força.
Caminant cap a la platja, ja divisàvem l’entarimat, i el munt de gent que allà s’hi trobava.
Un cop més varem tenir la gran sort de tenir un parell de cadires reservades a la segona fila, gràcies a l’Anna i en Francesc, quin parell!!. Gràcies companys!!.
La sonorització de l’acte si no m’erro anava a càrrec del grup Port-Bo, es a dir, es va fer amb l’equip de só d’aquest grup, i en Marc, “quart component” i tècnic de só del grup.
No varem arribar a la hora desitjada, passaven quinze minuts, i tenia por de perdre’m el primer grup, però un cop més vaig tenir sort, en trepitjar la platja, encara estava sobre l’entarimat el primer dels grups en cantar, L’Empordanet.


Ens varen regalar moltes havaneres i cançons, entre altre peces, La balada d’en Lucas i La Xalana.
Per acabar la primera part de la seva actuació, varem fer una sardana. Si nois, La sardana de la mar. És el primer cop que veig en Càstor Pérez, deixar la guitarra a banda, retirar aquella cadira alta que sempre porta, ajustar-se el micròfon en alçada, i interpretar la cançó amb els altres tres components.
En Càstor fa la veu de baix del grup, però mai l’havia vist deixar la guitarra, i fer solament la veu de baix. Per un moment, em varen canviar els esquemes de L’Empordanet.
Quin goig companys, vaig aprofitar el moment, i en vaig gaudir tant i com em va ser possible....
Vaig gaudir d’aquella veu tant característica i que en varies ocasions n’he gaudit a La bella lola, però mai en un entarimat.
No gaudia d’aquest grup des de el previ a la Cantada de Calella, i continuo tenint ganes de escoltar els temes nous d’enguany, les noves incorporacions al repertori.
L’Empordanet, junt amb altre de la cantada, del blog, i sota la meva opinió, és dels millors grups d’havaneres que tenim al país.
Bé, i després dels de Palafrugell, els de “Es Castell”, els de Menorca, el Trio Arrels de Menorca.

En breu podreu gaudir de més informació d’aquest grup, doncs estic preparant la seva incorporació a la secció grups.
De moment, en podeu gaudir a les cançons que escolteu al blog principal.
Aquest també era el segon cop que els escoltava, al igual que a l’altre grup, va ser a Calella l’últim cop que els havia escoltat.
A l’altre escrit, ja ho vaig dir, vaig quedar captivat tan de veus com per aquestes dues guitarres i per el requint.
No recordo quina cançó era, però ens varem donar conta uns quants, els dos components que toquen les guitarres, en Beni i Amador (els dos de l'esquerra de la imatge), seguien tota l’estona com si fossin dos miralls, tots els moviments, increïble, ho vaig intentar enregistrar amb la càmera, però no ho vaig aconseguir.
Dalt de l’entarimat els veig concentrats, amb ganes de fer-ho bé, de donar-ho tot, de transmetre la seva musica fins l’últim racó dels nostres records.
I sincerament, no resulta fàcil d’esborrar. Varen fer temes d’un Mestre de Ses Illes, d’en Tòfol Mus, com Escolta es vent o Lluna plena. També varen fer una de collita pròpia, d’en David, (el de la dreta de tot a la imatge) “Es pescador”.
I aprofito per dir-vos que aquest tema, el teniu a les cançons que podeu escoltar quan engega el blog. He tingut la sort de haver compartit amb ells dues cantades, i més de tres converses.
La riquesa d’aquestes converses em deixen entreveure la gran qualitat que pot aportar aquest grup.
Bé, i per acaba la primera part de la cantada, i abans del cremat, els Port-Bo a l’entarimat.


La qualitat de la cantada era força elevada, i rematar la primera part, res millor que els Port-Bo.
Ens varen regalar peces com Busca’m a l’Empordà, La botiguera, aquest magnífic xotis del Mestre Antoni Mas.
Els Port-Bo estic segur que en saben de la qualitat de la cantada, i els hi vaig notar uns certs nervis, crec que es bo veure això en un grup de la seva categoria, doncs, al menys a mi, em fa veure, que no es pujar, fer-ne quatre, i apa, cap a casa.
La cantada és molt més, i els Port-Bo m’ho va transmetre.
Potser alguna cosa no havia com havia de anar, però els que encara no en sabem gaire, no apreciem certs detalls que poden passar en una cantada.
Ara si, mitja part, un bon cremat, i tornem-hi.
Vaig aprofitar per anar a saludar els membres dels grups, mentre aprofitaven l’ocasió per vendre uns quants cd’s.
Jo en vaig comprar un parell, un per mi, i un altre per un amic que sé que no el té.
Hem de aprofitar aquestes ocasions per poder regalar havaneres, i si ells ens les regalen en les seves interpretacions, que menys que nosaltres no ho fem amb els que tenim a la vora. Ja ho sabeu, si podeu, "regaleu Havaneres".
Vaig xerrar el que em varen permetre, vaig aprendre unes quantes coses més, és magnífic gaudir d’aquesta manera de les havaneres i dels “havaneros”.
Vaig tornar a tenir l’ocasió de parlar amb en Càstor Pérez, en aquestes converses per conèixer més i més l’havanera, per impartir una classe intensiva en el descans de una cantada.
A part de ser un havanero excepcional, és un dels pocs estudiosos que hi ha de l’havanera.
La platja estava plena de gom a gom. La gent no es movia del seu lloc, quasi no varen sortir ni per anar a buscar un cremat, semblava que els donaven el temps just per fer un breu descans, vendre quatre cd’s, i tornar a començar.
Aquesta cantada com veieu, consta de dues parts, interpretant havaneres en dues ocasions cada grup.
A la primera actuació, et posen el caramel a la boca, i en la segona, te’n regalen una bossa plena.

Per tant, i un cop més, L’Empordanet, torna a pujar a l’entarimat per fer-ne quatre més, i deixar-nos la seva bossa de caramels.
Per un moment, em va venir al cap, que ja s’acabava la cantada, i tot just començava la segona part.
Era una sensació com les de la infantessa, quan feies alguna cosa i no volies que mai acabes, doncs bé, tot i la meva edat, encara em moltes ocasions em succeeix aquet tipus d’emocions.
L’Empordanet, dins la bossa que ens va regalar, va afegir-ne quatre peces més.
Ojos malignos, un bolero-son d’en Juan Pichardo, que interpretat per ells, resulta meravellós, “Los indianos” entre altres genials interpretacions d’aquest grup.
En baixar ells, hi tornaren a pujar el Trio Arrels de Menorca.

Ja hi tornem, aquella sensació que abans us he descrit, em tornava rondar.
Caram, quin dissabte més màgic. Aquest cop, tampoc podia triar, els tres grups estaven fent una actuació fantàstica.
Si ho hagués fet, a part de ser molt difícil, hagués estat equivocada.
El Trio, en aquesta segona part, va posar la cirereta a la gran actuació que varen fer.
Una havanera preciosa “Na nena”, que en Lluís Sintés –fantàstic baríton Menorquí-, al Facebook, ens va aclarir el significat d’aquestes paraules, i quan la transcrigui a la secció cançons, amb el seu permís ho afegiré.
El Trio la va interpretar fantàsticament bé. La lletra es d’en Gumersind Riera, i la música la posà el Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio.
I per acabar, una rumbeta, moguda, divertida, jove, i que posà fi a la actuació del Trio Arrels de Menorca, “M’encantaria”. Uns que baixen, i el darrer que puja.

De nou, els Port-Bo per finalitzar la cantada.
Els Port-Bo no volien ser menys, i varen participar en aquesta festa de Les Havaneres.
L’anomeno així doncs així ho va ser per mi.
Hi posaren un toc de ritme amb el meravellós tema, escrit per en Carles Casanovas i composat per en Josep Bastons, “Lola la tavernera”.
L’altra peça va ser “Habaneras de Càdiz” amb lletra de Antonio Burgos, i música de Carlos Cano.
La sensació que allò acabava, es marcava cada cop més en els rostres dels havaneros.
La nit va ser fresca, però estic segur que aquelles llums que tan em molesten alhora de fer fotos, i tan beneficien per poder veure els “havaneros”, fan la seva tasca i donen una calor considerable, molesta, i fins i tot i en alguns moments, insuportable, ara a l’estiu, clar.
Companys, gràcies!!.
Si, nois, si, gràcies per la Cantada.
Gràcies per les més de dues hores de regal.

Finalment, varen convidar al Mestre Josep Bastons, que es trobava entre el públic, per que dirigís les dues últimes cançons, La bella Lola i El meu avi.
Ara sí Companys, aquests mocadors acomiadant la cantada, i l’avi marxant cap a Cuba, eren la mostra clara que per avui, ja n’hi ha prou.
Era l’hora dels adéus, i els uns altres, varem dir-nos la frase que ja comença a ser habitual entre havaneros i seguidors, “fins la propera cantada”.
Dons això companys!!.


Salut, força i havaneres a dojo!!.