La prèvia de Calella, amb els Bergantí a Parets.

Bé companys, quina joia donar la benvinguda a la temporada dels Bergantí.
Enguany encara no havia tingut la ocasió de presenciar cap cantada del grup.
Tot i estar al corrent de les seves actuacions i dels seus moviments gràcies a una amistat que cada dia la veig més i més intensa.
Companys, amics, i havaneros, gràcies per els bons moments que em vareu fer passar ahir.
Que fàcil ha estat!!.

El paratge de la cantada era força bonic, tot i ser una nit ben fosca, feia una calor difícil d’aguantar, i això que jo no rebia la calor d’aquells llums, que ens deixen ben il·luminats els havaneros, i que tan perjudiquen a les fotos....
Però bé, a les fosques, no estan tant macos.
Era el Parc de La Linera a Parets del vallés, era cloenda a una festa d’avis.
L’entarimat era un bloc de ciment, això volia dir, que en aquest lloc, ja s’hi fan actuacions regularment.
La sonorització va ser genial, tant per els medis que porta el grup, com per els del propi paratge.

I el públic, doncs bé, era un públic bastant grandet, amb moltes ganes de cantar, i així ho varen fer amb temes tant populars com "La Paloma", "La gavina", "La bella Lola", i "El meu Avi".
Però no podien marxar massa d’aquest tipus de cançons, doncs el públic quedava parat al veure que aquelles havaneres ells no les havien escoltat mai.
Bé, ja sabem i he dit molts cops, que tenim molts i molts públics, uns que n’escolten més que d’altres, i a partir d’aquí el repertori s’ha de fer a gust del consumidor, que al cap i a la fi és qui és mereix l’actuació.
Tot i això, en el repertori que els hi vaig escoltar, en varen interpretar varies molt i molt bones.
Varen començar amb “Records”, passant per temes tan simpàtics i genials com “La Taverna”, “Pescador soc d’una cala”, etc...

En Pere Fort, el acordionista i tenor del grup, va presentar una havanera, fent menció al jovent, a les noves creacions, a l’esforç de la gent jove per treballar per Les Havaneres, i sabeu una cosa, jo m’hi vaig trobar dins aquestes paraules....
Ho va fer per presentar l’havanera “La Taverna del vell mercant”, escrita per Enric Ferrer, membre del grup Els Cremats.
Quina competència més maca, aquestes fan afició, i que es reconegui la feina d’aquesta manera encara més.
Ara sols falta que coincideixin en una cantada i la facin plegats. Ja sé que això és molt demanar, i a part difícil. Tant debò, totes les competències fossin així, i les ajudes que ells ofereixen, les trobéssim arreu.
Grup Bergantí, si la meves lletres us serveixen, Gràcies per el recolzament que feu al Jovent. Amb una mica de sort, aquella paraula que un dia em varen dir, agafarà força, “El Jovent Havanero”.

També poden presumir de tenir l’havanera “Vola, vola, barca meva” dins el repertori. Va ser escrita per en Tòful Mus i musicada per el mestre Josep Bastons.
Segons m’han dit, l’havanera ha estat creada per que ells la cantin, i la veritat, no se que n’opinaran el Mestre Bastons i en Tòful Mus, però si la meva opinió es te en conta, la fan molt i molt bé.
És un valset mariner que enganxa.
Us he de dir, que quan vaig començar amb el blog, em van dir que dia a dia anaves aprenen coses, i amb el Grup Bergantí ho vaig posar en pràctica.
Feia molt de temps que no els escoltava, i ara que hi he tornat, he trobat coses noves, detalls, moments, instants, que fan que aquest grup sigui de lo millor que hi ha.
El primer dia, i quan els vaig afegir al blog, els vaig definir com un grup que sona molt i molt bé. I continuo reafirmant el mateix, com a grup es del bo i millor de l’havanera actual catalana.
Per molt que el meu amic Pere em digui “no hay más sera que la que arde”.

No tots poden presumir de sonar bé com a grup, això no és fàcil.
Una cançó, que em va agradar molt com es va fer, és “Encisadora”.
Si nois, els “solos” d’en Pere els vaig escoltar com mai els havia escoltat.
Vaig quedar amb la boca oberta. També va ser el moment que més vaig riure en l’actuació, doncs no sabem el perquè, algú es va menjar un tall. I em va fer content adonar-me’n de com van resoldre l’ensurt.
Nois, aquí es veuen els entarimats que amb el llarg dels anys heu anat trepitjant.
Que per molts anys ho gaudim!!.

Ha estat la primera vegada de la temporada que veia els Bergantí, i ja en tenia ganes, quina il·lusió em va fer el retrobar-me amb aquests amics.
Quan va acabar la cantada la varem fer petar una mica, però, no es podien dormir, que encara tenien un bon tall fins a casa.
Ahir era un altre marc, però jo ja m’hi veia a la Cantada de Calella.
Ara em dona per pensar en veu alta, i dir-vos que la il·lusió, el meu sentiment, el fet de veure que organitzadors, associacions, fundacions, han volgut fer per un blog d’havaneres, i jo no puc agrair-ho més que aquí, en quatre paraules, que a vegades, ni lliguen.
No sé companys, si escrigués cançons, potser us faria una, si en composes, potser la tocaríem, però solament tinc un blog i els meus sentiments, les meves il·lusions, queden gravades en aquesta pantalla d’ordinador que ara esteu veient, espero que això complagui el vostre esforç.

Salut, Força i Havaneres, demà a Calella!!.