28ª Mostra de l'havanera catalana de Palamós, 14 d'agost.

Aquest any si!.


Quin goig poder assistir a la cantada de la vila de Palamós, la Mostra de l’Havanera Catalana.
Per començar l’escrit, m’agradaria fer-vos cinc cèntims d’aquesta trobada, espero que us agradi.
La Mostra es va iniciar l’any 1978 fruit de la passió per l’havanera de Joaquim Simó, Evarist Puig i Josep Lluís Ortega Monasterio.
Encara que el nom que es va utilitzar va ser Festival de cançó marinera de Palamós.
Als pocs anys, en concret, al 1981, la Mostra és va independitzar del Festival, passant a ser Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, i sent aquesta la primera edició, de la que avui anomenem Mostra de l’havanera Catalana de Palamós.
Aquesta cantada te diversos aspectes que la fan especial, senzilla i única.
Per una banda tenim que totes les peces interpretades han de ser en català.
Per altre banda tenim el silenci i el respecte que es genera quan els grups entonen les peces.
I finalment tenim el recinte, l’Arbreda de Palamós, que per les seves característiques converteixen el paratge en el lloc idoni per desenvolupar aquest acte.
Grans veus de Les Havaneres, han rebatejat l’Arbreda i a Palamós, com el Palau de l’Havanera.
Ja fa uns quants anys que em coincideix que marxo per aquestes dates, i em resulta impossible gaudir d’aquesta meravellosa cantada.
Abans de endinsar-me al escrit, vull agrair a en Joan l’esforç i la tasca que va fer per que jo, junt amb la Cris poguéssim veure la Mostra. Si company, per tantes i tantes coses que vares fer per mi en aquest dia tan especial.
Varem anar a mitja tarda per saludar als grups, escoltar les proves de so i gaudir dels moments previs a la cantada.


Tal com vaig entrar, vaig quedar bocabadat. No sabia que l’acte tenia escenografia. Quina sorpresa!.
Cerco paraules, expressions, adjectius, però no en trobo cap idoni que expressi el sentiment que vaig notar, no cerco la manera de redactar-vos el que vaig veure, tot plegat, era espectacular companys, ho heu de veure, heu de gaudir-ho, i després, potser entre tots, trobarem aquesta paraula que cerco per definir aquell fantàstic moment.
A falta de la paraula, us intentaré explicar com va anar la vetllada.
Estava avisat que la Mostra de l’Havanera de Palamós, no era una cantada qualsevol, estava definida com un concert d’havaneres en un paratge anomenat el Palau de l’Havanera.
Mai havia vist res igual, és diferent a tot i a totes les cantades a les quals he assistit per el moment.
Quant a la cantada de Calella, doncs també, pocs símils a trobar, trient el sentiment que jo sentia per la cantada i per el moment, que han estat força similar.
Quan t’esvelleguen l’entrada, i es passa per aquelles voltes prefabricades, ja perceps que quelcom especial es cou a l’altra banda.
Tot seguit et fan entrega d’un llibret amb els grups i les peces que interpretaran.
També et donen un coixí per estar còmode en les cadires.
Que us sembla companys, no és espectacular que es preocupin tan per el nostre ben estar, tot plegat, anem a escoltar i gaudir d’havaneres.
Senzillament Genial, gràcies i per molts anys organitzadors.
Nosaltres varem seure en un lloc preferencial gràcies com ja he dit a en Joan.
Era la cinquena o sisena fila, un cop més, immillorable. Com a companya de cadira a una banda tenia a la Cris, i a l’altra, després del passadís, a l’Alcaldessa de Palamós.
Per la cantada anava acompanyat dels meus pares, ells un cop més també volien gaudir de les havaneres, però no vaig poder seure al seu costat, estàvem en llocs separats, però teníem l’ocasió de creuar les mirades i els gestos de complicitat, per tal de expressar-nos allò que no ens podíem dir.
La sonorització de l’esdeveniment era a càrrec de la ja coneguda empresa Sonostudi.
La mateixa que sonoritza altres grans cantades com la de Calella, Roses i Llafranc per posar-vos uns quants exemples.
Aquest cop, i sota la meva modesta opinió, la sonorització estava força encertada.


La Mostra és presentada per en Francesc Sànchez Carcassés, una persona, que entre altres moltes virtuts, te la de ser un gran coneixedor de les havaneres i dels grups que les interpreten.
Ens aportà els seus grans coneixements, en la presentació de tots i cadascun dels grups previs a la seva actuació, d’una forma magistral.
Un cop us he explicat com estava tot l’entorn de Mostra, ara m’endinsaré en el que va ser la cantada, en els grups, i les peces que aquests li varen regalar a les nostres oïdes.
Atenció companys, comença el concert al Palau de l'havanera.
A la Mostra hi participen quatre grups, interpretant sis peces cadascun d’ells, fent una petita mitja part entre el segon i el tercer grup.
En primer lloc, per encetar la cantada, i per comprovar que està tot a punt, el grup Bergantí.


Normalment, el primer grup és que rep més quant ajustos de sonorització, però en aquest cas, penso que tot va sortir bé, a la primera.
Així que, pujant per les escaletes que donen accés a l’entarimat de l’Arbreda ja tenim en Miquel, Pere Margall, Pere Fort, i Joan Ripoll.
En aquest ordre varen desfilar per davant dels assistents per tal de situar-se davant els micròfons, i començar la seva actuació.
La tria escollida per Bergantí va ser:
- La taverna (Lletra: C. Casanovas ; Música: A. Mas).
- Vola, vola barca meva (Lletra: T. Mus ; Música: J. Bastons).
- La taverna del vell mercant (Lletra: E. Ferrer ; Música: E. Ferrer).
- Margarita (Lletra: C. Casanovas (traducció) ; Música: J.Ll. Ortega Monasterio).
- Bona festa (Lletra: J. Vicens “Xaxo” ; Música: Ll. Garriga).
- El canó de Palamós (Lletra: J.Ll. Ortega Monasterio ; Música: J. Ll. Ortega Monasterio).
La actuació del Bergantí va ser fantàstica, personalment, em van agradar molt.
Ha tingut la valentia i ha estat dels pocs grups que s’han atrevit a estrenar cançons per la Mostra com Vola, vola barca meva i La taverna del vell mercant, amb el que això representa.
A part del elevadíssim nivell sonor que ens varen regalar. Van ser els primers en rebre les ovacions que nosaltres podíem regalar-los. No tenim altre manera de agrair la tasca que feu, si no és amb els aplaudiments.
Els entesos que per allà s’hi trobaven, en parlaven com un dels millors de la Mostra d’enguany.
El fet de cantar com a grup, com una sola veu, el caracteritza força, i els magnífics sons de l’acordió d’en Pere Fort, tot i ser la meitat de gran que el que porta l’Adam de La Taverna, en Pere Fort li extreu el suc com si fos un acordió d’orquestra.
Companys, una tria encertadíssima, en la part de cançons, i una aposta segura quant a grup.
Finalment i després d’una llarga ovació, el Bergantí, abandonar l’escenari de l’Arbreda, i puja de nou, en Francesc Sànchez per presentar-nos el següent grup.
En aquest cas, Peix Fregit.

Norbert, Pep i Jordi, en aquest ordre varen passar per davant nostre per acostar-se als micròfons ja situats en posició per part dels hàbils i ràpids membres de Sonostudi.
Quin nivell companys, primer Bergantí, ara Peix Fregit, això està agafant un nivell difícil de igualar.
La tria dels Peix Fregit va ser:
- Mar, deixa’m un cant (J.M. Martí Clarà “Bepes” ; Música: R. Viladasau).
- Ulls verds (Lletra: J. M. Servià ; Música: R. Viladasau).
- Cap a tu (Lletra: T. Mus ; Música: J. Bastons).
- Mariner de terra endins (Lletra: N. Oliver ; Música: J. Bastons).
- Al mar (Lletra: J. M. Servià ; Música: J. Bastons).
- És la moreneta ( Lletra: A. Carcellé ; Música: A. Carcellé).
Penso que les cançons del Peix Fregit van ser les més ovacionades per els assistents de la cantada.
Enguany els hi va tocar a ells ser els més ben valorats. Per molts anys companys!.
Aquesta nova etapa del Peix Fregit penso que es reforça en actuacions com aquesta, en premis com els que els hi podem oferir nosaltres que escoltem i gaudim de les havaneres, una ovació com la de que es va veure i escoltar enguany a la Mostra de l’havanera de Palamós.
Van fer que les tres veus es fonguessin en una de sola. Pocs cops jo he vist que això es produeixi, i un cop ho he pogut escoltar, desitjaria que totes les cantades fossin en aquest estil, però no tothom deu estar d’acord amb aquesta manera de escoltar havaneres.
En va agradar molt el ajust de sonorització que us varen fer, i comentant-ho amb altre gent que hi entén més, també van ser del mateix paré, la qual cosa m’alegra i em gratifica.

Ara toca un descans, quinze minuts per anar a fer un cremat, comprar els darrers treballs llançats per els grups, i estar a punt per tornar a gaudir de la segona part de la cantada, que havent vist la primera amb el elevadíssim nivell, ja veurem com va la segona part.
Vaig aprofitar per saludar als amics assistents a la cantada, també, molt ben posicionats.
La varem fer petar una estona tots plegats, avis, amics, coneguts, havaneros, cadascú deia la seva.
És fantàstic compartir opinions, sempre s’aprèn alguna cosa, encara que sigui, a callar.
Em va fer molta il·lusió trobar-me en Víctor, si nois, el noi del que us he parlat en altre escrits, sobre tot, en els de La Bella Lola, és actual membre del grup Llops de Mar, i amb una veu de tenor digna d’escoltar.
És molt difícil veure havaneros (membres d’altres grups) en cantades dels altres grups. I sincerament, penso que si tenen l’ocasió sempre es bo veure com ho fan els demés. Aprens coses, si més no, el què no s’ha de fer.
Molt curts és varem fer aquest quinze minuts. Vols dir que es varen comptar de forma correcta?.
Caram companys, em va faltar temps per saludar a tota la gent que volia, em vaig quedar amb les ganes de xerrar una estona amb altre gent.
Coi de temps i del que el fa avançar.
Tornem a lloc, que en Francesc Sànchez Carcasses ja és a lloc per donar pas al següent grup d’havaneres, Els pescadors de l’Escala.


Us he de dir que fins al moment, no havia tingut la ocasió d’escoltar una cantada d’aquest grup, tret de la cantada de l’any passat a Begur.
La tria de Els pescadors de l’Escala ca ser:
- Si tornés (Lletra: Tòfol Mus ; Música: J. Bastons).
- Vull ser el teu port (Lletra: A. Prat ; Música: A. Prat).
- La gavina (Lletra: F. Sirés ; Música: F. Sirés).
- Plora guitarra (Lletra: J. Ll. Ortega Monasterio ; Música: J. Ll. Ortega Monasterio).
- Entre les barques (Lletra: J. M. de Segarra , Música: S. Dabau).
- L’Empordà (Lletra: J. Maragall ; Música: E. Morera).
L’actuació de Els pescadors de l’Escala a la Mostra fou correcta, penso que tenen qualitat suficient per estar en cantades com la mostra, però costa molt veure una cantada amb tots el grups al cent per cent.
Potser va ser la coordinació del grup, el que va fer que aquest tram de la cantada no estigués d’acord amb el que jo m’esperava. Clar que hi cap la possibilitat que no ho apreciés bé. Tot i que m’agrada la veu d’en Quim, tenor i guitarra del grup, aquest cop no va ser dels millors dies.
El fet de tenir el contrabaix, la “Berra”, fa que les cançons tinguin en ritme ben marcat en aquest instrument, i per el moment, i d’acord amb tot el que he escoltat, prefereixo que sigui una guitarra qui marqui el ritme.
Cal dir que en la Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, cada any es rota el grup que conclou la cantada entre el Peix Fregit i els Port-Bo.
I aquest cop, com podreu deduir, els hi toca a Port-Bo.


Així que amb una magistral presentació d’en Francesc Sànchez Carcasses, en Carles, Fonsu i Mineu, es situen al ben mig de l’escenari, just on havien col·locat els micròfons per dir-nos la seva.
La tria dels Port-Bo va ser:
- L’oració del pescador (Lletra: C. Casanovas ; Música: Carles Casanovas).
- Pensaments (lletra: C. Casanovas ; Música: A. Mas).
- Cap de Creus (Lletra: J. Gay ; Música: R. Cabrisas).
- Malalt d’amor (Lletra: C. Casanovas ; Música: E. Juanals).
- No sé (Lletra: A. Mas ; Música: J. Bastons).
- Busca’m a l’Empordà (Lletra: C. Casanovas ; Música: A. Mas).
La tria va estar prou encertada, tot i que varen canviar la composició inicial, es a dir, la que teníem en el programa.
Un gest que em sobtà molt, però que penso que ja havien parlat amb la organització. Vaig entendre el canvi doncs, la peça que inicialment havien triat era El noi, i la varen canviar per Busca’m a l’Empordà, cançó nominada al premis de la acadèmia com a millor cançó en llengua catalana del 2009.
Per tant, i si la organització ho va permetre, ho trobo encertat.
Caram companys, això s’acaba, i no ho vull, però el temps no espera, no s’atura, i no he trobat encara la forma de fer-ho, i de nou, torna a aparèixer en Francesc Sànchez Carcasses per demanar la presencia dels grups que enguany han participat a la Mostra per fer la última, El meu avi.
També demanar la presencia del Mestre Josep Bastons que estava entre el públic expectant i gaudint segur de la cantada, perquè portés la direcció de l’havanera.
Si nois, amb El meu avi, es donava per acabada la fantàstica i meravellosa XXVIII Mostra de l’havanera Catalana de Palamós.


D’aquell dia, tinc molts moments guardats en la retina, els que allà no hi cabien, els hi vaig fer un lloc en el cervell, i quan aquest també quedar ple, a la resta, els vaig fer passar fins al cor, d’aquesta manera vaig quedar ple d’havanera, i això no m’ho pren ningú, doncs no està al abast.
Companys, amics, voleu escoltar havaneres?.
Si afirmeu la meu qüestió, us prego que per l’any vinent feu la compra de les entrades el mes aviat possible, i gaudireu com jo, de les històries que ens embolcallen dins les havaneres.

Salut, força i d’havaneres, tantes com us calguin!.