Arjau a Santa Pau, 7 d'Agost

Molt bon dia Companys!!.


No sé si passar llista per veure que estigueu tots a l’altra banda d’aquests monitors.
A veure, a veure, si, sembla que ja hi som tots, així que, comencem, que si no, encara es cremarà el sofregit amb tants de dies.
Torno a tenir un ordinador davant, torno a escriure, i us comento un secret, tenia moltes ganes de escriure....ja us ho podeu imaginar...
I ara pensareu, caram, després de tres setmanetes, si aquest li dona per redactar-nos tot el que ha vist, estarem llegint blog durant dues setmanes més.
Doncs no, companys, tampoc hi ha per tant, i no m’allargaré, tampoc vull fer-ho feixuc.
Seré breu, tot i entrà en detalls que crec que calen destacar, en peces formidables que s’han interpretat, en gestos i fets que han fet per mi persones alienes a les havaneres, en definitiva, seré breu, però no per això, deixaré a banda allò que m’ha captivat.
Intentaré fer un escrit per cada una de les cantades, a veure com queda. Així que som-hi!.
Aquest escrit se’n “titola” -expressió escoltada en un treball que em va regalar aquest dies un Mestre i estudiós de l’havanera de la XXXV Cantada d’havaneres de Calella- Els Arjau a Santa Pau.
Quin parell, quina cantada, quin paratge, quina companyia....
Pareu atenció, que això comença...


Ja som de vacances, Divendres 7 d’agost, quin dia més esperat.
Era la primera nit de vacances, i varem anar a fer la primera, un recorregut preciós, Sant Cugat, Santa Pau i a dormir, a Palamós.
Tenien cantada els Arjau, feia molt dies que no els escoltava, doncs o no tenia la llibertat o el temps per desplaçar-me fins on ells actuen.
Últimament sempre coincidíem a la taverna tot i tenir un grapat de cantades arreu del nostre país, però no hi havia manera.
La nit es presentava plujosa a l’alçada de Girona, però no varem defallir, i continuarem fins a Santa Pau, tot i que a l’alçada de Besalú, la pluja era molt més intensa, i em vaig decidir a trucar a un dels membres del grup, crec que fou necessari, tot i que no volia molestar, però acabar de fer kilòmetres per tornar sense gaudir de les havaneres tampoc era un bon pla.


Així que en Jordi em confirmà que es faria, a cobert, dins les voltes de la plaça, genial!.
Ens varen endinsar dins aquest meravellós poble, del que se’n caracteritzen entre altres coses els “Fessols”.
Es un paratge preciós, bucòlic, magnífic per fer-hi una cantada d’aquestes, i més amb un grup com els Arjau, “Els sentimentals in person”.
Aquest fantàstic duet format per dos grans musics, persones, i fins i tot, m’atreviria a dir, amics, en Jordi Grau i en Jordi Rubau, ho van fer molt i molt bé, porten un “savoir-faire” a sobre molt característic.
Jo els caracteritzo per fer unes havaneres amb estil propi, senzill, sentimental, emocional, i amb “tan sols” dues veus i una guitarra “nova” per cert.
Van fer tot un reguitzell de peces, d’aquelles dels avis, dels anys 70 o fins i tot 50’s o 60’s. Gran part d’elles com es feien abans, en castellà. “Sin más testigos”, “Cádiz”, “Calavera”, "Cuando El España”.
Una breu mitja part, amb cremat inclòs, bé, hi va haver un parell de cremats, per què no volien que hi faltes de res.


I després, van fer altre com Ulls verds, Gavina bonica i Records, per anomenar algunes de les peces interpretades, per cert, quasi totes incloses en el seu nou treball enregistrat aquest estiu, Havana 12.
La escenografia, anava a càrrec de la pròpia vila de Santa Pau.
Un meravellós paratge, fresc, rústic, viu, amb aquella olor a pedra vella, que tan me’l va caracteritzar.
Us puc dir que va ser inoblidable, tot plegat era un bonic desig que tantes i tantes vegades us comento. Per ser la primera de les vacances, no esta gens malament, el nivell global, és força elevat, quant a aspectes que sempre tinc en compte com son la companyia, la tria de cançons, el grup i el lloc.
Companys, formidable, i si l’any vinent tornen, jo ho intentaré.
"El meu racó", en aquest cas tot va ser per desar-ho a la memòria, per tant, el recull que normalment faig, aquest cop, no el faré, doncs tot plegat ho he desat en el meu disc, que els metges intenten dir-li cervell.

Salut, Força, i Havaneres a dojo!!.