No se si tindré temps de posar-me al dia abans del cap de setmana, crec que serà difícil, però ho intentaré.
Aquest cop, ens dirigim cap a Sant Feliu de Guíxols per veure i escoltar a La Taverna.
Arribem a Sant Feliu i veiem que son les festes majors, fira, gent a dojo, això vol dir que haurem d'anar a deixar el cotxe a l’altra banda del poble, i així va ser.
Un cop situats a la platja miràvem a una banda i l’altra per cercar l’entarimat, el que no m’imaginava és que les llums que es veien just davant de la platja fossin el lloc triat per fer la cantada.
Ja sé que estava ben posat, el nom del lloc on es fa la cantada és el Far del moll, però no em pensava que fos allà, just a l’altra banda i amb el mar per el mig.
Això volia dir que havíem de fer tota la volta per arribar, tant de bó la cantada vagi amb retard doncs el primer que actuï, no el veurem.
La cantada és amb en Josep Andujar “Se”, un cantautor català, de casa, que també ha composat una havanera que "se’n titola" Les ferides dels hams, i que el grup La Taverna va enregistrar en el seu penúltim treball, De la mar, tornaré, que us el recomano.
Doncs bé, el primer en cantar era en Se, i quan varem arribar, ell tot just baixava de l’entarimat, i no varem poder-lo escoltar. Només en l'actuació final conjunta.
A mitja part, hi havia tres o quatre cassoles fent cremat, aquest cop, no vaig arribar per enregistrar la imatge, però feia goig.
Vaig aprofitar per anar a saludar a en Miquel, Ferran i l’Adam, i em vaig emportar una gran sorpresa quan ens van dir que ens havien reservat dues cadires a la primera fila. Gràcies Companys!!.
Aquest cop a la cantada gaudia de la companyia de la meva estimada i dels meus pares. Quin goig, compartir aquest cop havaneres amb els meus pares. És difícil d’explicar, però mon pare estima les havaneres i la cançó de taverna.
Cada cop que les escolta, ell, recorda al seu pare, el meu avi, en Tonet. A ell li van prohibir cantar doncs “amb la musica no vas enlloc”, li deien els seus pares –els meus besavis-, i sempre que podia, en les trobades d’amics, família, o allà on fos, entonava cançons, i dins elles, magnifiques havaneres.
Com diu en Carles -i m’agrada l’expressió- el meu avi és a “palco”.
Des d’allà segur que em veu escriure al blog, gaudir de les cantades, i segur que escolta més cantades que jo, que amb lo atabalat que vaig, em perdo més d’una.
Hem de aprofitar aquests moments que ens donen per gaudir, i treure’n tot el bon profit possible, que després ho trobarem a faltar, i ara que ho tenim al costat, no ho valorem com cal.
Jo soc fill, encara no he arribat a la categoria de pare, i menys a la de avi, però penso que molts de vosaltres, ja esteu en aquestes altres categories, i estic segur que m’enteneu.
I els que esteu com jo, doncs us recomano que aprofiteu....
"[...]
Però aquells deliciosos moments,
que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent,
no me’ls roba ningú.
I quan ja tornaré a córrer món,
cantant alegrement,
portaré en el meu bec una flor,
que m’hauràs dat, un pensament.
El teu cant,
el teu vol bella au,
el meu cor trist,
el colma de pau.
[...]".
Recull de l’havanera El pensament escrita per Narcisa Oliver i musicada per en Josep Bastons.
Doncs bé, al que anàvem, es tornen a barrejar una sèrie d’ingredients magnífics per que la vetllada tingui un gust exquisits.
El lloc, doncs mireu, en coordenades exactes és 41o 46.5N ; 3o 1.9E.
Per que ens entenguem els que anem per terra, el moll del Far de Sant Feliu de Guíxols, una mica lluny, una mica llarga la caminada, però val tant la pena el paratge, que no recordo el temps que varem trigar en arribar.
Recordo el final de l’espigó, amb un suau ventet de garbí que movia les onades, i una lluna plena emmirallant-se per l’est sobre aquesta mar tant bonica que tenim a la Costa Brava.
La companyia, doncs ja us he dit, poc més puc demanar, la pròxima, amb una mica de sort, s’hi afegeixen els meus sogres, en Pep i Dolors, i farem el ple.
El grup, La Taverna.
Molt a dir dalt de l’entarimat, molt a dir dins i fora de la taverna. Penso que estan en creixement, una etapa que espero aprofitin per gaudir, doncs no es fàcil mantenir-se en el nivell en que estan, i menys superar-ho, per tant, des d’aquí, aprofito per animar-vos a continuar lluitant i creixent, que encara teniu molt camí per descobrir.
La tria, bona.
Temes contemporanis composats per en Ferran i per l’Adam. I temes antics, dels que m’agrada escoltar.
Una mescla de nou i vell ben amanit.
La sonorització, estava força bé.
Anava a càrrec del grup, i tot i estar a plaer del temps per el paratge en que ens trobàvem, solament arrecerats per l’ombra del far, només el xiular de la mar, el picar de les ones contra l’espigó d’entrada a port, acompanyaven les tonades, com les de la peça escrita per en Josep Martí Clarà “Bepes” i musicada per en Ricard Viladasau, Mar deixa’m un cant....
En Miquel, Ferran i l’Adam ens varen fer passar una molt bona estona.
Era una mitja cantada, doncs tot just cantaven ells una hora, la primera havia estat esgotada per en Se, i nosaltres no hi érem.
El públic assistent no va seguir gaire el joc que donà en Miquel en la introducció de les cançons. Estaven seriósos, escoltant, però poc col·laboradors amb el grup, tret de les primeres files.
L’Adam es feia un far de manxar aquell instrument que porta entre mans i anomenen acordió. És un jove mestre, un prodigi de noi i de músic, una enciclopèdia. Un goig escoltar les notes que surten del seu acordió.
En molts moments de la cantada em quedava encantat per aquelles notes. Asseguts junts a l’espigó, la brisa del mar, les onades i les tonades, feien que les notes d’aquell acordió entressin amb permís o sense al cor de qualsevol dels allà presents.
L’acompanyament que hi feien en Ferran amb la guitarra i en Miquel amb la veu, van fer que es donés una nit d’estiu fantàstica.
El grup va fent camí, amb una marcada trajectòria, tot i que personalment penso que el poble de Sant Feliu no dona el suport necessari.
Però això ja m’hi trobo amb molts ajuntaments i m’hi començo a acostumar.
Bé, ja sé que és un tema força complicat, i que normalment m’estalvio aquest tipus de comentaris doncs poden portar a endinsar-me en terres enfangades, però de quan en quan, m’agradaria donar un cop de timó, i que es veiés la tasca que es fa per un cant popular, per un nostre cant, per una cosa de la nostra terra, en definitiva, el que es fa per Les Havaneres.
Només cal veure els escrits que s’han fet a premsa de la Cantada de Calella, o de l’Arbreda de Palamós.
Menys mal que encara tenim algun periodista amant de les havaneres que va publicant alguna cosa de quan en quan. Com quan la taverna La Bella Lola va fer 16 anys, que si no es per aquest bon home, solament ho sabríem la cinquantena de persones que allà hi érem.
Doncs res companys, aquest pensament en veu alta espero que us el feu una mica vostre i tot que sigui mitjançant aquest nostre blog, fem que l’havanera estigui allà on ha d'estar.
No quedeu gaire esparverats, però m’ha sortit, i no l’he volgut aturar.
Companys fins aviat, Salut, Força i Havaneres a Dojo.
Aquest cop, ens dirigim cap a Sant Feliu de Guíxols per veure i escoltar a La Taverna.
Arribem a Sant Feliu i veiem que son les festes majors, fira, gent a dojo, això vol dir que haurem d'anar a deixar el cotxe a l’altra banda del poble, i així va ser.
Un cop situats a la platja miràvem a una banda i l’altra per cercar l’entarimat, el que no m’imaginava és que les llums que es veien just davant de la platja fossin el lloc triat per fer la cantada.
Ja sé que estava ben posat, el nom del lloc on es fa la cantada és el Far del moll, però no em pensava que fos allà, just a l’altra banda i amb el mar per el mig.
Això volia dir que havíem de fer tota la volta per arribar, tant de bó la cantada vagi amb retard doncs el primer que actuï, no el veurem.
La cantada és amb en Josep Andujar “Se”, un cantautor català, de casa, que també ha composat una havanera que "se’n titola" Les ferides dels hams, i que el grup La Taverna va enregistrar en el seu penúltim treball, De la mar, tornaré, que us el recomano.
Doncs bé, el primer en cantar era en Se, i quan varem arribar, ell tot just baixava de l’entarimat, i no varem poder-lo escoltar. Només en l'actuació final conjunta.
Vaig aprofitar per anar a saludar a en Miquel, Ferran i l’Adam, i em vaig emportar una gran sorpresa quan ens van dir que ens havien reservat dues cadires a la primera fila. Gràcies Companys!!.
Aquest cop a la cantada gaudia de la companyia de la meva estimada i dels meus pares. Quin goig, compartir aquest cop havaneres amb els meus pares. És difícil d’explicar, però mon pare estima les havaneres i la cançó de taverna.
Cada cop que les escolta, ell, recorda al seu pare, el meu avi, en Tonet. A ell li van prohibir cantar doncs “amb la musica no vas enlloc”, li deien els seus pares –els meus besavis-, i sempre que podia, en les trobades d’amics, família, o allà on fos, entonava cançons, i dins elles, magnifiques havaneres.
Com diu en Carles -i m’agrada l’expressió- el meu avi és a “palco”.
Des d’allà segur que em veu escriure al blog, gaudir de les cantades, i segur que escolta més cantades que jo, que amb lo atabalat que vaig, em perdo més d’una.
Hem de aprofitar aquests moments que ens donen per gaudir, i treure’n tot el bon profit possible, que després ho trobarem a faltar, i ara que ho tenim al costat, no ho valorem com cal.
Jo soc fill, encara no he arribat a la categoria de pare, i menys a la de avi, però penso que molts de vosaltres, ja esteu en aquestes altres categories, i estic segur que m’enteneu.
I els que esteu com jo, doncs us recomano que aprofiteu....
"[...]
Però aquells deliciosos moments,
que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent,
no me’ls roba ningú.
I quan ja tornaré a córrer món,
cantant alegrement,
portaré en el meu bec una flor,
que m’hauràs dat, un pensament.
El teu cant,
el teu vol bella au,
el meu cor trist,
el colma de pau.
[...]".
Recull de l’havanera El pensament escrita per Narcisa Oliver i musicada per en Josep Bastons.
Doncs bé, al que anàvem, es tornen a barrejar una sèrie d’ingredients magnífics per que la vetllada tingui un gust exquisits.
El lloc, doncs mireu, en coordenades exactes és 41o 46.5N ; 3o 1.9E.
Per que ens entenguem els que anem per terra, el moll del Far de Sant Feliu de Guíxols, una mica lluny, una mica llarga la caminada, però val tant la pena el paratge, que no recordo el temps que varem trigar en arribar.
Recordo el final de l’espigó, amb un suau ventet de garbí que movia les onades, i una lluna plena emmirallant-se per l’est sobre aquesta mar tant bonica que tenim a la Costa Brava.
La companyia, doncs ja us he dit, poc més puc demanar, la pròxima, amb una mica de sort, s’hi afegeixen els meus sogres, en Pep i Dolors, i farem el ple.
El grup, La Taverna.
Molt a dir dalt de l’entarimat, molt a dir dins i fora de la taverna. Penso que estan en creixement, una etapa que espero aprofitin per gaudir, doncs no es fàcil mantenir-se en el nivell en que estan, i menys superar-ho, per tant, des d’aquí, aprofito per animar-vos a continuar lluitant i creixent, que encara teniu molt camí per descobrir.
La tria, bona.
Temes contemporanis composats per en Ferran i per l’Adam. I temes antics, dels que m’agrada escoltar.
Una mescla de nou i vell ben amanit.
La sonorització, estava força bé.
Anava a càrrec del grup, i tot i estar a plaer del temps per el paratge en que ens trobàvem, solament arrecerats per l’ombra del far, només el xiular de la mar, el picar de les ones contra l’espigó d’entrada a port, acompanyaven les tonades, com les de la peça escrita per en Josep Martí Clarà “Bepes” i musicada per en Ricard Viladasau, Mar deixa’m un cant....
En Miquel, Ferran i l’Adam ens varen fer passar una molt bona estona.
Era una mitja cantada, doncs tot just cantaven ells una hora, la primera havia estat esgotada per en Se, i nosaltres no hi érem.
El públic assistent no va seguir gaire el joc que donà en Miquel en la introducció de les cançons. Estaven seriósos, escoltant, però poc col·laboradors amb el grup, tret de les primeres files.
L’Adam es feia un far de manxar aquell instrument que porta entre mans i anomenen acordió. És un jove mestre, un prodigi de noi i de músic, una enciclopèdia. Un goig escoltar les notes que surten del seu acordió.
En molts moments de la cantada em quedava encantat per aquelles notes. Asseguts junts a l’espigó, la brisa del mar, les onades i les tonades, feien que les notes d’aquell acordió entressin amb permís o sense al cor de qualsevol dels allà presents.
L’acompanyament que hi feien en Ferran amb la guitarra i en Miquel amb la veu, van fer que es donés una nit d’estiu fantàstica.
El grup va fent camí, amb una marcada trajectòria, tot i que personalment penso que el poble de Sant Feliu no dona el suport necessari.
Però això ja m’hi trobo amb molts ajuntaments i m’hi començo a acostumar.
Bé, ja sé que és un tema força complicat, i que normalment m’estalvio aquest tipus de comentaris doncs poden portar a endinsar-me en terres enfangades, però de quan en quan, m’agradaria donar un cop de timó, i que es veiés la tasca que es fa per un cant popular, per un nostre cant, per una cosa de la nostra terra, en definitiva, el que es fa per Les Havaneres.
Només cal veure els escrits que s’han fet a premsa de la Cantada de Calella, o de l’Arbreda de Palamós.
Menys mal que encara tenim algun periodista amant de les havaneres que va publicant alguna cosa de quan en quan. Com quan la taverna La Bella Lola va fer 16 anys, que si no es per aquest bon home, solament ho sabríem la cinquantena de persones que allà hi érem.
Doncs res companys, aquest pensament en veu alta espero que us el feu una mica vostre i tot que sigui mitjançant aquest nostre blog, fem que l’havanera estigui allà on ha d'estar.
No quedeu gaire esparverats, però m’ha sortit, i no l’he volgut aturar.
Companys fins aviat, Salut, Força i Havaneres a Dojo.
1 comentari :
Bon dia, Tony!
No et conec, però fa uns dies, per casualitat buscant coses del món que ens ocupa vaig trobar el teu bloc. Una meravella! Estic molt contenta, hi ha un munt d'informació, interessant, però sobretot bonica. Jo ja fa temps que segueixo les havaneres i gaudeixo molt, a més ara tinc més temps que abans i anem el meu marit i jo a totes les cantades que podem.
Ahir vaig parlar amb PEIX FREGIT a Vilafranca del Penedès i vaig comentar que no sabia com fer-ho per fer un comentari, el Norbert m'ho va explicar i bé, a partir d'ara ja em tens aquí. Ah! I prometo, un cop feta la presentació, no enrotllar-me tant.
El bloc és fantàstic, de debó, això que encara no he pogut gaudir-lo del tot.
Així que et deixo, que tinc molts "deures del bloc de'n Tony".
MOLTES GRÀCIES,
Isabel
Bon dia, Tony!
No et conec, però fa uns dies, per casualitat buscant coses del món que ens ocupa vaig trobar el teu bloc. Una meravella! Estic molt contenta, hi ha un munt d'informació, interessant, però sobretot bonica. Jo ja fa temps que segueixo les havaneres i gaudeixo molt, a més ara tinc més temps que abans i anem el meu marit i jo a totes les cantades que podem.
Ahir vaig parlar amb PEIX FREGIT a Vilafranca del Penedès i vaig comentar que no sabia com fer-ho per fer un comentari, el Norbert m'ho va explicar i bé, a partir d'ara ja em tens aquí. Ah! I prometo, un cop feta la presentació, no enrotllar-me tant.
El bloc és fantàstic, de debó, això que encara no he pogut gaudir-lo del tot.
Així que et deixo, que tinc molts "deures del bloc de'n Tony".
MOLTES GRÀCIES,
Isabel
Publica un comentari a l'entrada