Peix Fregit, S’Agaró el 22 d’Agost.

Companys, una cantada de les inesperades, de premi.

Grup Peix Fregit, Cantada de S'Agaró.

A la cantada no podíem anar, teníem un compromís i ens era impossible arribar-hi.
Però, vet aquí, que es va anular aquesta trobada, i varem poder anar, per tant, i com ja us he dit, aquesta ve de regal a la temporada, i la considero un premi, i agraeixo el poder haver anat, doncs va ser molt i molt bona.
Ens va costar trobar el lloc, i això que era molt fàcil, però amb les preses, varem passar dos cops per davant sense veure-ho.
Clar que teòricament faltava mitja hora, i els llums del escenari eren apagats. Però, un cop varem veure l’escenari, varem tenir la sort de deixar el cotxe just a darrera d’aquest.
Allà es trobava en Norbert amb la seva família. En Pep i en Jordi, eren fent un entrepà i un cafè al bar de la cantonada.
Després de xerrar una estona amb el primer, i assabentar-nos de l’hora d’inici de la cantada varem veure, que més que fer un entrepà ràpid, teníem temps de entaular-nos.
El descontrol o la poca informació que hi ha en els horaris de les cantades em porten de cap.
Molts cops ni els propis grups saben a quina hora és, tot perquè els organitzadors no els hi faciliten. A veure si podem organitzar-nos una mica nois, que després, ens trobem entaulats, fent un entrepà, cafè, copeta i “puru”.
Bé, bromes a part, ens varem retrobar amb els membres al bar de la cantonada. Encara quedava una hora perquè s’iniciés la cantada, i jo que pensava que arribaríem tard.
La cantada era a 2/4 d’onze i varem arribar a 2/4 de deu. Deu n’hi dó!.
La cara dels components desprenia, com diem els joves, “bon rotllo”. Si nois, ja fa temps que els hi veig aquesta cara, i per molts anys.
Els entrepans s’endarrerien, i nosaltres anàvem xerrant amb ells per tal d’amenitzar l’espera i aprendre més coses del mon de Les Havaneres. Tot just quedava un quart d’hora quan també va aparèixer l’Alfons i l’Encarnació, mira, un altra alegria, compartiríem la cantada amb uns companys, i amb això tampoc contàvem, tot i que ja sabem que son uns seguidors molts seguidors dels Peix Fregit.
Ah, i ens varen guardar un parell de cadires a segona fila. Gràcies companys!!.

Grup Peix Fregit, unes rialles a l'escenari.

La cantada va començar a l’hora, i estava organitzada per l’ajuntament, sonoritzada per el propi grup, amb un nivell sonor força bó.
Bé, la cantada començava, tothom a lloc.
La primera de totes un peça que en directe la he escoltat en molt poques ocasions. Lluny de ma terra, poema escrit per en Mossen Cinto Verdaguer i musicat a ritme d’havanera per el mestre Josep Bastons.
La nit avançava, donava gust, escoltar havaneres a la fresca després dels dies calorosos que estàvem passant.
Ens varen regalar peces com El saltiró de la cardina d’en Vicençs Bou, La balada d’en Lucas del mestre Ortega Monasterio, Vell Pescador d’en Llibori, i així una rere l’altra.

Bons moments del grup durant l'actuació

Se’ls veu a gust, amb ganes de cantar, de gaudir del que estaven fent, ara el jovent en diem “feeling”i no sempre es possible apreciar aquest tipus de sensacions.
Quines sensacions, oi?.
Doncs els que estem baix, escoltant, molts cops rebem aquestes sensacions, aquests gestos, aquestes mirades, aquests moments que fan que puguem veure, apreciar, fins i tot preveure com està anant la cantada.
Jo molts cops no puc apreciar tots els detalls, doncs escolto havaneres, i molts cops no puc estar per altres coses.
Ara si el grup no ho fa bé, o no esta la cantada com ha de estar, llavors si que et dona temps a veure i apreciar que si la ombra de aquest focus està ben posada, si l’altaveu te un cop, o si el de la guitarra porta les sabates brutes.
Ho sento, normalment, quan tinc temps de fixar-me en coses així es quan s’acaba la cantada, doncs m’entre dura aquesta, només estic pendent de les Havaneres, i com a màxim valorar si m’agraden les peces i la qualitat en que es fan.

Norbert Torrecillas, segona veu i acordionista.

Doncs bé, seguint amb aquest tema, vaig veure, o millor dir, escoltar a en Norbert. Això vol dir que ja se les sap totes, i m’alegra molt haber-lo escoltat.
El seu esforç, la ràpida adaptació que ha tingut en el grup ha fet que la nova era del Peix Fregit, sigui una continuïtat de l’anterior amb algunes millores, com no.
Ha donat un aire nou al grup, a aportat el seu acordió, i una magnifica veu, i escoltant al grup com l’escolto, em dona molt bones sensacions.
No en tots els temes, però en algunes cançons els escolto com una sola veu, i m’agrada com sona, m’agrada molt com ho fan quan això succeeix. Ja ho vaig apreciar a la Mostra de Palamós, i en aquesta cantada m’ha tornat a passar.
Ja potser que ho hagin fet durant molt de temps, però jo cada dia aprenc noves coses dins aquest mon, i les meves oïdes han anat aprenen a base d’escoltar grups, i penso que gracies a veure i escoltar diferents grups, cada dia dono més riquesa als meus coneixements musicals, i al poder apreciar detalls musicals dins les cantades, que abans era incapaç, i d’això en dono gràcies a l’amic Pere Margall que ja m’ho va aconsellar fa bastant temps.
Un cop més he tornat a gaudir de la meravellosa veu d’en Jordi, el baríton del grup.

Jordi Tormo, baríton del grup.

Se’n gaudeix quan es deixa anar als “solos” de cançons com “Lamento Bohicano” i “Lamento esclavo”, dues peces que penso que son inigualables quan en Jordi s’hi posa.
Doncs bé companys, ja s’enfila la recta fins, La bella Lola, i El meu avi, per acomiadar-se dels assistents.
Fantàstic companys, una cantada molt i molt bona.
Ep, la gent, un cop acaben El meu avi, no paren de donar recolzament i d’aplaudir al grup. Hauran sentit el mateix que jo?. Hauran gaudit com jo?.
M’agrada, si senyors, vinga ben fort, i que ens facin un altra. I amb les ganes amb que els encoratjàvem, no van dubtar a complaure les nostres peticions, ens volíem un altra.
No es van fer pregar molt, però els aplaudiments de la gent eren certs, amb sentiment, i ens van regalar la sardana És la moreneta amb lletra d’Antoni Carcellé.

Pep Nadal, Tenor i guitarra

No m’he trobat en gaires casos d’aquest, no és freqüent que la gent demani un "bis", tot i que quan m’he trobat -amb la excepció d'aquesta cantada del Peix Fregit- la cançó que han fet ha estat una ja feta en la mateixa cantada i no ho acabo de trobar bé, torno a dir, amb excepció del Peix Fregit que ens va regalar una que no s'havia fet (faig aquest aclariment doncs a l'escrit inicial no ho vaig expressar bé, i podia portar a confusió, i només vull que els grups, en cas que se'ls hi demani un bis, facin una peça que no haguem escoltat, com van fer els Peix Fregit a S'Agaró).
És una apreciació, però si demanem un bis, no és per que es faci una peça que ja hem escoltat, segurament, el demanem perquè volem escoltar més, i perquè també és un premi per al grup el fet que se li demani una cançó en acabar la cantada, senyal que ho han fet com cal.
Res companys, ha estat una apreciació, però ja feia dies que em voltava per el cap, i crec que he trobat el moment i el lloc per dir-ho.

Companys, salut, força i havaneres a dojo.