XIV Cantada d'havaneres a Tamariu, 5 de Setembre

“[...] De la platja l’he vist arribar,
i amb silenci d’un mati d’estiu,
he sentit els mariners cantar,
una havanera a Tamariu,
larà, laila, larà lailà.
[...]”.

Lletra de Narcisa Oliver i música del mestre Josep Bastons, aquesta preciosa havanera, porta el nom del lloc on aquest cap de setmana s’ha fet una de les cantades per recordar, Tamariu.
Un altre cop hem vingut recomanats a escoltar havaneres.
Si companys, d’aquesta tampoc en sabia res fins que a la cantada de Santa Pau, amb els Arjau, la Raquel ens en va parlar, i ens va dir que si teníem ocasió, estiguéssim allà el primer dissabte de setembre.
I com no, quan la recomanació ens la fa una bona noia, no dubtem a fer-li cas, amb un “si, reina”, oi Jordi.
Tot i haver acabat les vacances, mai som lluny de Palamós, i com diu una preciosa havanera d’en Carles Casanovas, “perquè si em vols trobar, busca’m a Palamós”.
Aquesta cantada reuneix cada any a tots els grups de Palafrugell, i aquest any ja en son set.
Si companys, sis “veteranos” i un de molt nivell, vull dir, un de molt novell.
El cartell oficial era de sis grups, però hi van acceptar un a última hora, el format per la Neus, Càstor i Enric, Cubacant, del que ja us he parlat en algun escrit.
Aixi que enguany el cartell de la cantada era quasi immillorable: Arjau, Cremats, Cubacant, Empordanet, Peix Fregit, Port-Bo i Taper.
La única pega que hi va haver al darrer grup afegit, Cubacant, és que sols els hi van deixar fer dues peces.
Els membres dels grups n’estan molt agraïts a la organització per haver-los deixar pujar a l’escenari, però jo coneixent com conec el grup, i havent-lo escoltat en diferents ocasions, penso que varen fer curt amb dues peces, aquí l’organització es va precipitar, per dir que si en feien quatre, la cantada s’allargaria massa.
I és el que volem nosaltres, home, que s’allargui, com tot!.
El paratge on es fa la cantada és dels bons, a la platja, i no una qualsevol, sinó que és la platja de Tamariu. La sorra era plena de tovalloles, cadires, i teníem un sol que amb el pas de la cantada, va anar deixant pas a una meravellosa lluna plena.
La sonorització de l’acte anava a càrrec de Sonostudi, i aquest cop, no va estar bé.
No hi entenc massa de so, però dic jo, si davant de l’escenari, no s’hi pot estar i a la que t’allunyes vint metres ja no escoltes res, on ens hem de posar?.
Si companys, no és que aquesta sigui la cantada de les critiques – ja que no acostumo a criticar, més aviat callo, per evitar qualsevol malentès, i aconsello fer-ho així per evitar conflictes desagradables i de mal llegir per el blog- però aquest cop us en diré unes quantes, per veure si som capaços de millorar de cara a l’any que bé.
Així que la sonorització es va fer amb una torre de altaveus a peu d’escenari monstruosos, que s’escoltaven molt bruts, i quan t’allunyaves, deixaves de escoltar, nois, penso que una sonorització amb més altaveus repartida per tota la platja hagués funcionat de millor manera.
No soc tècnic de so, però penso en aquests sistemes que heu utilitzat per altres cantades, i ha funcionat de meravella.
Quant als arranjaments de veus, aquí si que no hi puc entrar, doncs encara no conec prou, però posats a dir, em varen comentar que alguns grups no es van trobar gens còmodes.
La cantada també va tenir un presentador, però en aquest cas, desconec el seu nom, em vaig descuidar de preguntar-li, però el felicito per la magnífica tasca feta. Companys, va presentar tots i cadascun dels grups de una forma perfecta. Fent un recull dels membres, de la seva història, dels treballs que tenen al mercat, en definitiva, ens va presentar als grups de una manera immillorable.
No sé altres anys, però aquest ha succeït una cosa que no tampoc m’ha agradat gaire, o millor dit, que per pròxims anys, es pot millorar.
Tres dels set grups participants, tenien una segona cantada aquell dia, hi havien de cantar ràpid i corren sense fer les darreres típiques de cada cantada, per poder arribar a la segona actuació del dia.
Potser pensareu que només miro per nosaltres i que allà on surt un “bolo”, s’ha de aprofitar, però nois, crec que aquest any, li han coincidit a masses grups una segona actuació, i no ho trobo correcte, tot i que ho podeu anomenar “casualitat”, si es que aquesta existeix.
Us plantegeu per un moment que tots els grups tinguéssiu un segon “bolo” aquell dia?.
Qui hagués fet les darreres cançons?, La Cris i jo?.
Menys mal d’en Pere Margall, que segur ens hagués donat un cop de ma, però no companys, no és la solució, ho sento, i no serà per ganes de fer-ho, sinó per què la gent no ens ve a escoltar a nosaltres.
Així que les aparicions a l’entarimat s’havien de sortejar entre els tres grups que havien de marxar “pitan”. L’engraellat de la cantada s’havia de decidir d’una manera o un altre.
No sé de quina manera es van sortejar les actuacions, però si em demanessin a mi, ho tindria claríssim, “a modus” gps, el que tingués que fer més kilòmetres cantava primer, i el que en fes menys l’últim, i crec que així ho varen fer.
Ja tenim clar l’engraellat de sortida, en primera posició, i a la “pole position” Peix Fregit amb en Jordi, Pep i Norbert.


Ens varen regalar peces molt ben interpretades, i molt boniques, però com ja he dit abans, massa rapides, fins i tot, ens varen regalar una de les peces, doncs en la cantada estava previst que els grups en fessin quatre cada un, i ells en varen fer cinc, i menys mal que algú els va aturar, que si nó, encara ens haguessin fet un altre.
Si era com a compensació, us ho agraïm companys, i seguint el símil automobilístic, vareu fer la volta ràpida de la cantada.
La tria que van fer va ser:
- Mar, deixa’m un cant.
- Para ti.
- Ulls verds.
- Lamento bohicano.
- Cap a Tu.

En segona posició, i amb tres a l’esquena, els Port-Bo, Carles, Fonsu i Mineu, engegueu motors i endavant.


Al igual que el Peix Fregit, varen per un pas fugaç per la cantada.
Una actuació magistral, una compenetració que em va tornar a agradar força, una tria de peces i un nivell musical molt i molt bó, però com ja he dit, ni la velocitat, i en aquest cas, la roba triada, penso que eren les adients per la cantada.
La tria que va fer el Port-Bo va ser:
- Barquejant.
- Ay Lola si tu me quieres.
- Busca’m a l’Empordà.
- El concert.

I finalitzant la primera línea de l’engraellat de sortida de la cantada, Els Cremats, amb en Charly, Enric, Coco, Narcís, Ramon i Xevi.


D’aquest grup us he parlat ben poc al llarg d’aquest any i la raó ha estat que no hem coincidit tant com jo voldria, i quan hem tingut l’ocasió, s’ha suspès l’actuació.
Com la que tenien aquest divendres passat al Pati de les Escoles Velles de Begur, que un xàfec durant el primer dia de la VI Fira d’Indians ho va engegar tot a orris.
Ens varen regalar ritme, sons, una meravella d’instruments per les oïdes, quin goig far escoltar tots els ritmes que son capaços de fer.
Cada cop que els he vist he gaudit més i més dels seus instruments, penso que dins el gènere no tenen igual, i es nota la bona escola que porten al darrera.
Gràcies nois per la meravellosa interpretació de La taverna del vell mercant, peça musicada i escrita per Enric Ferrer.
Des que la vaig escoltar per primer cop, s’ha quedat gravada en la memòria, no és fàcil de oblidar, doncs la feu genial, i menys mal que quan no us la escolto a vosaltres els hi escolto als Bergantí.
La tria dels Cremats va ser:
- La calma del mar.
- Mi cafetal.
- La taverna del vell mercant.
- Son de la loma.

I ara la sense ser la segona part de la cantada, doncs encara crema el cremat, es presenta el grup novell aquest any a l’escenari de Tamariu.
Cubacant, amb Neus, Càstor i l’Enric.


Tot i ser novell en la cantada, no ho és en el blog, i no ho és en el gènere i menys un dels seus membres, el mestre Càstor Pérez.
Ja us he parlat i recomanat molts cop les actuacions d’aquest grup, però aquest cop, ens trobem amb una novetat, i penso que un repte per als integrants.
Fins al moment encara no havien actuat en una cantada conjunta amb altre grups, i aquest any i per primer cop, ho han fet compartint cantada amb tots els grups de Palafrugell, i clar, per si no ho sabeu, ells també son un grup de Palafrugell, i per molts anys!.
Tot i que sempre m’havien dit que Cubacant s’havia de fer en llocs tancats -no dic que no sigui el millor lloc per escoltar-los-, però veient la reacció del públic, poden actuar allà on vulguin.
Quan en Càstor toca els primers acords, i l’Enric colpejar els primers sons, la platja emmudir per donar pas a la veu de la Neus, fent-se un silenci com mai havíem vist en una cantada, nois, semblava un concert.
Llàstima que solament els hi van deixar fer dues, dient que la cantada acabaria molt tard, però més d’un es va quedar amb les ganes de més Havaneres primerenques.
Bé, avui, en Càstor Pérez tenia doble ració, un per fer Cubacant i l’altre per l’Empordanet, i el que va fer per diferenciar una de l’altre, va ser canviar-se de roba, fet que el caracteritza i l’emmiralla en el saber estar davant d’una actuació.
La tria de Cubacant va ser:
- Vivir en la Habana.
- Si llego a besarte.

Ara si, el cremat ja no flamejava mes, era l’hora, i va tornar a sortir el magnífic presentador per convidar a la gent a fer un cremat.
De nou i havent passat un quart d’hora, ens varen presentar el grup El Taper, Antoni Matí, Carles Pastor i Joan Cortés feien aparició a l’escenari de Tamariu.


Només els havia escoltat al previ de la cantada de Calella, amb el nou integrant, i aquest cop, els vaig escoltar més integrants, més sòlids.
En aquest cas i va ser l’únic, desconeixia tres de les quatre peces que varen interpretar.
No sé si és perquè son molt noves, o molt antigues, però el cas és que per una raó o per altra, no les havia escoltat.
Els vaig haver de demanar el títol de les peces doncs no vaig ser capaç de reconèixer-les.
La tria del Taper va ser:
-Serrania de Brasil.
-La torre i el far.
-Menorca.
- ..... de popa (perdó, no recordo be el nom).

En aquesta part de la cantada va ser on vaig notar més deficiències en la cantada doncs vaig aprofitar per anar fent enrere per veure on s’escoltaven les peces i on quedaven difuses, i ja us dic que prop de vint metres de l’entarimat tot quedava molt malament.
A la part de darrera s’escoltava una remor que no agradava, i la gent va quedar descontenta doncs no varem distingir el pas de una peça a un altra.
Així que escoltant com s’escoltava, vaig decidir apropar-me fins al punt just on encara es podia escoltar més o menys bé, però la peça que entonaven, era ja l’última i el Taper, s’acomiadava de la cantada.
I ara, el torn dels Arjau amb Jordi Grau i Jordi Rubau, dos grans musics, bé, un més que l’altre, dues grans veus, bé, una més que l’altre, i dues grans persones, en aquest cas, les dues per igual, he,he,he,he.....que ja esperàveu, una més que l’altre no?, doncs, no companys.


La posada en escena d’aquest parell es ben senzilla, però el sentiment que hi posen en les interpretacions els fan diferents a la gran majoria de grups, i això m’agrada doncs de moment, en totes les interpretacions que ens han regalat ens han donat un tall del seu cor, i això no ho aconsegueixen tots.
Dues veus joves, en ple creixement, una llarga experiència -varen començar de molt joves-, amb un nou enregistrament que ho fa palès, tant de bó que no us facin mal bé companys.
La tria dels Arjau va ser:
- El clavel.
- Lluna plena.
- Records.
- Calavera.

I ara el darrer grup de la cantada, l’Empordanet amb en Lluis, Xavi, Pere i Càstor, altre grup que es troben per una banda joventut i experiència, infanteses i control, bons musics i bones veus, que més volem.


Uns dies uns i altre altres, però la regularitat té molt a dir en aquest gènere, i l’Empordanet és dels grups més regulars i amb constant evolució.
Encara em sorprenen cada dia amb una interpretació nova, ja sigui en arranjaments o en veus, però acostumen a sorprendrem.
El temps vola quan els escolto, i ja van per la quarta peça, ara ja toquen les darreres i cap a casa.
Aquest cap de setmana, tinc doble ració, Empordanet avui per sopar, i demà a Begur a la VI Fira d’Indians, per berenar.
Així que hauré d’esperar 24 hores per tornar-los a escoltar i fer-ne una de sencera.
La tria de l’Empordanet va ser:
- Allà en la Habana.
- La xalana.
- El seductor.
- La gavina.

En aquesta cantada, les tres darreres peces son, La Bella Lola, El meu avi, i Tamariu.
Dalt de l’escenari tots els grups que quedaven, Arjau, Cubacant, Empordanet i Taper.
Com a complement varen pujar un parell de vailets potser per fer la substitució, o donar una mica més de veu a les cançons.
El noi, no el coneixia pas, però la noia, si, i tant, aquella nena era la Noemi, la “reina” d’en Jordi.
Tenia un dubte que no el vaig poder resoldre fins al final de la cantada. I era quin grup interpretaria la cançó amb la que he començat l’escrit, i vila on feia la cantada, Tamariu.
La meva aposta era clara, l’havien de fer els Arjau. Allà on els hi he escoltat l’han brodat, i si la meva opinió hagués estat per alguna cosa, no ho hagués pas dubtat.
Em vaig mig equivocar, doncs la cançó va ser una de les tres peces que interpretaven tots els grups al final de la cantada.


Així que un cop fetes "La bella Lola" i "El meu avi", l’havanera esperada Tamariu. I qui millor per fer el “solo” de la introducció que en Jordi Rubau, es per això que m’havia equivocat a mitges.
Va ser llavors, quan després del meravellós punteig d’en Càstor fent la introducció i la d’en Toni amb l’acordió, en Jordi ens digué allò de:

“De l’horitzó la ratlla ben traçada,
ja la teranyina daurada pel sol, romp.
En terra és fosc encara és matinada,
però a les coves d’en Gispert,
ja hi neix el sol.
[...]”

Quin goig de cantada nois, quina joia d’havaneres, ja veieu, arribat aquest punt, ja no recordo els problemes que hem tingut en la cantada, ara solament penso en gaudir un altre dia d’aquestes meravelloses peces, i fer que els ingredients d’aquesta recepta que tant us recomano es combinin tot sovint.

Per cert, voleu la recepta per elaborar-la vosaltres mateixos?, preneu nota:

Primer de tot els Ingredients:
- Un platja, a ser possible, prop de l’Empordà.
- 4,5,6,7 grups, m’entra siguin bons i tinguin temps, tants com vulgueu, els bons no fan mal de cap.
- Un bon presentador, amb bones i breus introduccions dels grups.
- Una bona sonorització, si nois, repartint els altaveus per arreu la fan més bona.
- Una bona companyia.
- Rom.
- Canyella.
- Sucre.
- Una taça de cafè (amb café)
- La pell de mitja llimona.

Un cop tingueu tots aquest ingredients, us explico la meva recepta:
Bé, si heu aconseguit recollir tots aquests ingredients,us serà molt fàcil que la cantada surti bona.
Primer de tot fiqueu en ordre els grups, un darrere l’altre, trieu les peces a interpretar i repartiu-les d’acord als coneixements que tingueu, però no us amoïneu, si m’heu fet cas amb els grups, ells mateixos s’ho sabran fer prou bé.
Heu d’afegir el “salanc”, si teniu dubtes, qualsevol grup del blog us pot servir.
Remeneu bé, amenitzeu les peces amb forts aplaudiments, si els grups no es queixen, amb tres hores potser en feu prou.
Quanta més estona aplaudiu, més contents els tindreu.
Si us serveix d'ajuda, amb els darrers ingredients que hem possat podeu fer un bon Cremat.

Sobretot, al tanto no es cremi el sofregit!.

Nota: Amb aquests ingredients i seguint aquestes passes no s’han donat casos de intoxicació i sobredosi, però en cas que trobeu algú amb sensacions estranyes, badalls, son, avorriment, i altres alteracions, és que no li agradaven prou les havaneres, pagueu-li un taxi, i cap a casa!, tampoc s’ha de abusar.

Nois, bona cuina, vull dir, bona cantada, i un cop més, i no em canso....

Salut, Força i havaneres a Dojo.