No sempre tot està on ha de estar, o bé, on hauria d’estar, o on m'agradaria que fos, que hi farem. Si fem cas als avis, aquests sempre diuen que tot el que comença, acaba, els físics ens diuen que tot el que puja, baixa, però caram, no es podrien equivocar alguna vegada....sempre he d’acabar per donar-los la raó.Bé companys, el cas és que dos dels companys del grup La Taverna han decidit emprendre carreres musicals a banda del grup.
Marxen per formar part d’un altre grup.
No soc qui per valorar-ho, jutjar, etc... però si per dir que em sento afectat per aquesta decisió.
Sempre ens quedarà la cantada de Calella en la que el grup La Taverna va ser un dels escollits per participar-hi.
D'esquerra a dreta, Adam, Miquel, Ferran, grup La Taverna. Us desitjo a tots el millor, Miquel, Ferran i Adam, m’heu fet passar molt bones estones, bons moments a La Bella Lola, a la cantada entre Palamós i Sant Antoni, i tantes altres que heu tingut i que nosaltres hem gaudit....
Hem compartit de tot, moments tan feliços com la noticia de la vostra actuació a Calella, i tan tristes com de la vostra separació.
Què difícil es fa acceptar que voleu emprendre camins diferents, però que fàcil és recolzar-vos en el que feu, en les decisions que prengueu, doncs, si és per el vostre bé i heu meditat la decisió, endavant.
Companys sempre ens quedarà Calella!.
No sé quins camins emprendreu, ja ens ho fareu saber, però tu, Miquel, ja ho saps, fes avant, mira enrere per recordar aquests bons moments i gaudir-ne tant com puguis, però fixa els teus ulls a l’horitzó, que encara tens molt de futur i tu ho vals!.
Espero que tots tres trobeu el vostre camí de nou, i que ven aviat ens tornem a veure.
Bé companys, com veieu, va ser una nit trista.
Molts dels assistents ja sabíem d’avançat la noticia, però per la resta d’assistents, no va ser fins al final, doncs, va ser quan van fer saber de la seva separació.
Per tant, la cantada va anar força bé, força professional, tots al seu lloc, tot i que estic segur que -de quan en quan- havien d’empassar saliva per aguantar alguna llàgrima.
Entrega de placa commemorativa a en MiquelEls dos components que deixen al grup li varen regalar una placa commemorativa del seu pas per el grup a en Miquel i li varen dedicar unes emotives paraules, li van agrair moltes coses, entre altre, els bons moments passats.
En Miquel es mereix les bones paraules que li varen dedicar.
Tots tres s’han de agrair els uns als altres el que han aconseguit amb La Taverna, el lloc on l’han posat, on han arribat.
No tindran fàcil el fet tornar al privilegiat lloc d’on s’han volgut baixar voluntàriament. Els costarà de nou esforç i lluita, tot i que per part meva, els encoratjo a fer-ho.
I si em demaneu per la cantada, que voleu que us expliqui. Una cantada en que totes les peces que escolto les gaudeixo com l’última.
Moments de La Taverna a La Bella LolaGuardo un record inoblidable, guardo un munt de moments que queden dins la meva memòria, un munt de gestos, un munt de rialles, un munt de cançons, i potser algun dia, si puc, us les explico.
Se’m fa difícil expressar-me, estava força tranquil, pensava que avui era el moment d’escriure, però veig que continuo una mica tou, serà el cor que no em permet dir el que penso, no sap expressar aquests sentiments, o bé, seran els ulls que no em deixen veure el que vull escriure.
Tan se val, de la cantada em quedo amb vosaltres tres, amb la companyia, i amb els companys que allà estàvem per donar-vos una de les darreres ovacions....
La teniu ben merescuda, us la heu ben guanyada.
Neus (Cubacant), Jordi Rubau (Arjau), a la mitja part.Les mitges parts de La Bella Lola acostumen a tenir sorpreses, i aquest cop, de nou, les varem tenir.
Més havaneres, una estranya i alhora meravellosa actuació de dos persones de grups diferents, però que semblava que fossin del mateix, si més no, que el que feien, ja ho havien fet.
Si companys, us parlo d’en Jordi Rubau dels Arjau, i de la Neus de Cubacant.
Varen unir guitarra i veus, i varen aconseguir una barreja molt i molt bona.
En Jordi li va posar la guitarra a les ordres de la veu, i la Neus hi posà la veu a les ordres de la guitarra.
Us imagineu com queda companys, intenteu-ho, però, s’ha de viure, veure i escoltar.
Gràcies companys un cop més per aquests deliciosos moments.
Companys, amics, un grup que es desfà, però us espero ben aviat, i tant de bo, la nova etapa de La Taverna sigui com a mínim, igual que aquesta.
Miquel, company, treu forces d’on et calgui, però mira endavant, que hi ha futur, i et queda camí per fer.
Ferran, Adam, un plaer haver-vos conegut, i tant de bó, en aquesta nova etapa us vagi igual de bé que a La Taverna.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
6 comentaris :
Bé, amics. Toni. Gràcies per aquest espai i moltes gràcies per aquestes paraules de comiat i pel recolzament incondicional que hem tingut per part teva i dels grup de seguidors en general. A títol personal valoro molt positivament la trajectòria que he tingut amb LA TAVERNA; no tan sols a nivell musical on, entre d’altres, he crescut musicalment i he pogut estar, efectivament, a la Cantada “reina” de 2009- i per damunt de tot, l’honor de compartir escenari amb músics de la talla musical d’en Miquel i l’Adam, sinó també a títol personal en les hores viscudes en la companyonia més cordial i de bona amistat –així com entre els nostres cercles personals més directes- i, tanmateix, amb tot el conjunt de seguidors i afeccionats a les havaneres que freqüenten el circuit i als que he pogut conèixer d’una manera més propera.
Els comiats d’aquesta mena sempre són difícils perquè inevitablement pertoquen els sentiments i les emocions pròpies de l’amistat i la confiança viscuda al llarg de quatre anys ; i de sobte, el que han esdevingut lligams fins ara, poc, molt o en alguna mesura tendeixen ara cap a un allunyament respecte a l’estat anterior.
La vida té molt per ensenyar-nos i d’ella, crec, sempre ens quedarà quelcom per aprendre. Penso que cal enfocar-se en el present i amb la mirada endavant, valorant i replantejant les coses des de la situació en que a cada moment ens atorga la nostra vida; tractar de discernir en funció d’allò en què cada persona té enfocades les seves prioritats i activitats. Aquesta ha estat una de les vegades en la meva vida en què he deixat triar “al Cor” i no a la ment. La ment de vegades ens frena, i inconscientment , ens fa actuar o decidir influenciats pel passat, per les seguretats o inseguretats, per les pors, o per les afeccions emocionals; i, en conseqüència, fa que deixem de banda les possibilitats del camí o de coneixe’ns una mica més a nosaltres mateixos en altres facetes o intencions... No parlo de rancúnies, ni de diners, ni d’ambicions –ni d’abans ni d’ara- ... perquè res d’això hi ha hagut mai entre nosaltres ni ha influït en cap decisió....(..i ¿llavors, Ferran?) ...... Repeteixo que no és la Ment qui ha triat.
En tot cas, resulta ben cert que a cada passa que donem modifiquem inevitablement el nostre entorn immediat en ocasions de manera aparentment o provisionalment desfavorable envers els nostres semblants o germans propers. I això, humanament em sap greu. I m’excuso.
Com bé comentes, Toni, l’Adam i jo ens integrem en una altra formació. És el grup VORAMAR de La Bisbal d’Empordà. Un grup que aquesta temporada anava a patir també certes reestructuracions i amb el què de manera senzilla i humil, i cadascú amb les seves inquietuds, il•lusions i expectatives, intentarem seguir afegint les havaneres entre els aspectes del nostre camí o sender personal. Espero que a poc a poc ja ens anireu coneixent.
Miquel, en tots els sentits personals: Els millors desitjos!
Salut, companys. Moltes gràcies! Sempre amb vosaltres. Una meravellosa i inoblidable ovació final a La Bella Lola.
Ferran.
La veritat, és que ens ha sorprés molt aquesta nova notícia, vos desitjam lo millor a tots tres Miquel, Ferran i Adam, i dir-vos que sempre tingueu en ment els molts bons moments que heu passat junts, que segur son infinits !!!
Rebeu una forta abraçada i molts d´anims, dels vostros amics Menorquins.
Amador, David i Beni.
Ànims Miquel i molta sort Adam i Ferran en la vostra nova singladura!!
Josep Ribas de Palamós
Tony , com sempre t'he d'agraïr les teves paraules , el teu suport , en aquets moments a mi particularment em fan molta falta . Per a mi han estat uns anys mol profitosos , m'ho he passat molt be, als excompanys els desitjo que Deu dongui a cadascu el que es mereig i que en la nova etapa els vagi molt be , jo per la meva part m'està costant molt superar la desfeta , però ja estic en marxa i ja he començat a fer proves amb altres músics ......... intentaré tornar a fer-vos gaudir de les nostres cançons .
Vull saludar als compnays del Trio Arrels de Menorca , va ser un gran plaer compartir escenari amb vosaltres a la gran cantada i al company Josep del grup Norai .
Salut a tothom i com diu en Tony , havaneres a dojo.
Miquel
30 octubre, 2009
he passat una estona al teu blog
molt interessant, felicitats
una abraçada des de Reus
Ei, la Susanna, en Xandri i l'Onclu també hi vam ser. Potser si que va ser trist, però va ser una experiència que no oblidarem mai, i ja esperem tornar ben aviat a la Bella Lola, per veure el grup LA TAVERNA, obre les portes una altra vegada. Records i salut desde Mataró, on fins i tot el poder de l'havanera ha fet enamorar dos ocellets tan dolços com la Su i en Xandri ( jo mateix ).
Publica un comentari a l'entrada