Havaneres per a la Marató de TV3

Bon dia companys!.

Ahir a la tarda, les havaneres, van recaptar prop de tres mil euros que permetran impulsar projectes de recerca biomèdica sobre malalties minoritàries.
No se si donar llibertat al meu escrit i allargar-ho tant com em vingui de gust.....
Us demano perdó per la quantitat de paraules, frases, dites, que podeu arribar a llegir, però ha estat un dia tan meravellós, que no vull ni retallar un sol pensament, ni un sentiment viscut al llarg de la tarda.
Us els vull relatar tots, i potser, es per això, que es farà una mica llarg.
Si companys, va ser una cantada solidaria, una cantada amb un únic interès, recaptar diners per poder curar malalties minoritàries, que en son moltes.

Moltes de les cròniques del blog, se m’han fet difícils d’escriure, hi ha tan sentiment i amor vers aquest gènere, que tenia que deixar passar uns dies, per poder tocar de peus a terra, posar les dades a lloc, i escriure, menys o menys el que recordava sense fer-ne un gra massa i que no es fes carregós.
Aquest cop, si m’espero a tocar de peus a terra, passaran molts de temps, i potser ja serà tard, oi?.
Si companys, aquest cop, no seré capaç de fer-ho, no em puc esperar, heu copsat moltes de les meves il·lusions i tot i que encara me’n queden moltes, en un sol dia, n’he complert un grapat.
Ja han passat unes quantes hores, i encara se m’entelen els ulls pensant en la magnifica tarda que m’heu fet passar. Tot just acabo de passar prop de dos-centens cinquanta imatges a l’ordinador, gràcies un cop més a la Cris, que s’ha encarregat de captar tots aquells moments que un o altre guardem encara avui en la retina.
Us he de dir, que per aquesta cantada, no seré jo qui jutgi l’organització, doncs com molts de vosaltres sabreu, hi estava implicat, i com diu, un bon amic, no es pot ser part i jutge alhora. Per tant us deixo a vosaltres aquesta tasca.
Els grups també podeu valorar l’organització, doncs sempre podem millorar-ho, i gràcies sempre a l’ajuda i les critiques constructives que ens podeu fer.
Jo tinc ben clares les errades que hi varen haver, o que varem tenir, també se que el tema d’imatges relacionat amb una cantada era força novador, calia esforç, organització, coordinació i sobretot, que a la gent no se li fes carregós.
Per tant, i si us be de gust, espero les vostres opinions, que em digueu la vostra, i d’aquesta manera millorem si tenim l’ocasió de tornar-hi en un altre ocasió.
Només us puc dir que les imatges eren pur sentiment.
Un reguitzell d’imatges que ens recorren tota la temporada 2009 dels grups. A excepció, clar està, de la primera imatge, en que en algun dels casos, tenien més de 20 vint anys d’antiguitat.
Tan de bó, es pugui fer una cantada de cloenda cada any, i destinar la recaptació a qualsevol acte solidari del pais.
Caram companys, no us he parlat dels grups assistents a la cantada, i segurament, és una de les parts mes importants, doncs sense ells, tampoc hagués estat possible.
Mireu, imagineu-vos per un moment un cartell d’una cantada......
I veieu ordenats alfabèticament, Arjau, Cubacant, L’Empordanet, Peix Fregit i Port-Bo.
Us pessigueu dues o tres vegades en diferents llocs, feu pampallugues tres o quatre vegades, i finalment, quan torneu a obrir els ulls continueu veient un cartell com aquest:

Imatge del cartell de la cantada

La cantada, per mi, va començar a les quatre de la tarda. Just quan entravem per la porta del teatre, ens varem trobar amb la Neus, l’organitzadora principal de la cantada, com vaig dir, la persona a la que se li va encendre el llum per fer aquesta cantada. I ens varem posar a treballar, calia afanyar-se, teníem dos hores abans no s’obrissin les portes del teatre, amb molta feina per endavant.
L’emoció i l’entusiasme per aquesta cantada ens tenia que deixar veure la realitat, i no val a badar. Van començar a passar els grups per dalt de l’escenari, tot fent les proves de só.
Els nervis i el neguit per que la cantada comences, cada cop era major. Em varen portar una ampolla d’aigua, i crec que la vaig buidar sense obrir-la.....
Boca seca, nervis, caram, em tremolaven fins i tot les cames....
Que fort, i això que jo no pujo a d’alt de l’escenari.

Imatge d'en Francesc Sànchez Carcassés a l'inici de la cantada

El presentador de l’esdeveniment era en Francesc Sànchez Carcassés.
Tampoc podia ser un altre, s’havia escollit el que per nosaltres era el millor presentador d'esdeveniments.
A mi personalment, em va donar una lliçó quan a presentació, com diria en Serrat, “no havíem tingut massa temps per aprendre”, i ell es va adaptar a la presentació, sobre la marxa.
Quant als grups, dir-vos que també s'havia escollit al millors de l’havanera catalana, tot i que faltava algun grup al que se li va proposar i ja tenien altre compromís.
De cop i volta, mentre estaven acabant de ajustar els últims paràmetres a l’ordinador, sento una remor a la meva esquena, i quan em vaig girar, estaven a punt de obrir les portes del teatre.... Mare meva, que això va en serio!! Som-hi!!.
La gent s’anava acomodant al pati de butaques d'un magnífic teatre. A la entrada se’ls feia entrega de un programa de mà i d’un mocador, fent broma, els hi deien que no era per mocar-se.
Les entrades eren numerades, un munt de gent va començar a desfilar per els passadissos, no m’ho creia, em feia la impressió que ompliríem el Teatre, i no m'ho podia creure....
Quina il·lusió -pensava jo-, mentre m’informava de la gent que entrava, fins que em va venir la Teresa de l’Ajuntament i em va dir el número d’entrades venudes, em vaig quedar parat, encara es ara, i se’m tornen a entelar els ulls, per el fet, entre d’altres de veure com un esdeveniment d’Havaneres, era capaç de ser solidari de la manera en que ho estàvem fent.
La platea era plena al cent per cent, i la part del dalt al trenta per cent, no podiem demanar més.
És molt emocionant, veure un profit com el que jo veia. Era just a la taula de só, diguem que al final del Teatre. Tothom passava per davant meu.....
Que orgullosos s’han de sentir els amants de les havaneres –com jo- veient aquest grapat de gent.
I em deia, -que en pensaran els grups?- Encara no sé la resposta.....
Tan se val, el que m’estava succeint, valia molt la pena, i havia arribat l’hora de gaudir-ne. Van passar companys del blog, l’Anna, en Francesc, l’Alfons, la Ció, la Sunsi, la Silvia, l’Isabel, en Jaume, en Jordi.....quines ganes tenia de tornar-vos a veure!!.
La sonorització de l’acte anava a càrrec d’en Marc Carreras, tècnic de só del grup Port-Bo, i varem utilitzar els mitjans del teatre doncs son de una qualitat envejable. En Joan, és el tècnic del teatre, i no parava de moure’s per damunt de l’escenari tot col·locant i treien micròfons, i altres estris.
També es mereix un reconeixement i un agraïment per la tasca que va fer.
Us he de dir que des de l’organització es varen reservar les dues primeres files per els membres del grups, doncs volíem que gaudissin de la cantada com nosaltres, i no tenir que estar a darrera de l’escenari, sense poder gaudir-ne. Espero que en gaudissin, doncs es va fer amb aquesta intenció.
Tot llest.....vaig anar a veure a la Neus, a en Francesc, tot estava preparat, estava a punt de donar una de les ordres més emotives i que més recordaré del món de Les Havaneres... “Vinga Marc, som-hi, apaguem llums, puja l’àudio de l’ordinador, i bona sort”. Aquestes varen ser les paraules que vaig emprar, les recordo, va ser un moment molt especial i també difícil d’oblidar....
Recordo que em tremolaven les cames, el ratolí de l’ordinador no s’estava quiet, o era la tremolor de la meva mà..... caram, no us podeu arribar a imaginar el que vaig sentir quan vaig prémer el boto que deia intro, a la presentació que havíem realitzat..... Recordeu....3,2,1.....Benvinguts.
Surt en Francesc Sànchez Carcassés, ens presenta la cantada i ens fa unes pinzellades magistrals de La Marató de TV3, i alhora de les malalties minoritàries.
Tot seguit dona pas al grup Cubacant, el primer de la tarda, i motiu per el qual es presentava sota el títol, “La dona en el mon de Les Havaneres”.

Tot relacionant la dona, com a mainadera i cuidadora dels infants en moments de malalties, tot i que avui en dia, això està canviant. Com també canvia, encara que sigui una mica el mon de les havaneres, en el qual, com ja us he explicat en altre casos, aquest gènere prové de les tavernes, amb les veus aiguardentoses d’aquells cantaires, que s’ajuntaven per cantar-ne quatre.
Com sabreu, les dones no eren ben vistes dins aquelles tavernes, però tirant del fil, varen trobar, que les havaneres primerenques del segle XIX havien estat fetes per a ser cantades en veu de dona. Es a dir, era la dona la que reclamava un amor que li havia marxat, per posar un exemple, i no com aquí, que sempre parlaven, de una dona que havien deixat a ultramar....
Es per aquesta raó, que al llarg de la cantada, una dona es va anar integrant i barrejant entre els grups assistents a la cantada.

Imatge de l'actuació de Cubacant

Tot i que per començar, faria quatre peces amb el seu propi grup.
Us estic parlant de la Neus, tots la recordareu dels meus escrits de quan vaig anar a veure Cubacant, que em va fascinar, i ara, ens ha deixat encara més, veient les magnifiques interpretacions que va fer amb grups del nivell de Arjau , Peix Fregit, Port-Bo i L’Empordanet. Ja coneixeu a la Neus, l’Enric Canada, en Càstor Pérez, un cop més, fantàstics, uns tocs de percussió, junt amb uns acords de guitarra meravellosos, que acompanyaven una meravellosa veu.
Observeu la tria, semblava feta a mida per els que en tants cops hem comentat sobre les peces de Cubacant. Una peça, dues peces, tres peces.....el cos es va relaxant, i començo a gaudir de la cantada....
Ara entenc moltes de les paraules que he escoltat als previs de grans cantades entre cantaires experimentats i aquells que no ho eren tant. Caram que ràpid, Cubacant ja ha començat a interpretar la cançó de Nena, i sé que és l’última....
Gràcies Neus, Càstor i Enric.....
I ara, el següent grup.
Vaig arrencar a córrer de la meva butaca per anar cap a la taula de só i donar un cop de mà amb en Marc. Estava segur que amb la meva ajuda, tot seria més fàcil, ell portant l’àudio i jo el tema visual, anirem molt millor, i així va ser.
És el torn dels Arjau, som-hi.

Aquest any, han estat guardonats amb un dels premis que es fan a Palafrugell de Palafrugellencs de l’any.
Ells han estat solidaris per partida doble. En primer lloc, és junt amb els altres grups, per assistir en aquesta cantada, i el segon és per que una part de la venta del seu últim enregistrament Havana 12 anys, va destinat al Casal Català de Cuba.
Per el fet de rebre el premi de Palafrugellencs de l’any, van haver de sortir molt ràpid un cop acabada la seva actuació, i és per aquesta raó que varen actuar com a segón grup.

Imatge de l'actuació dels Arjau

Veieu la tria que varen escollir, diu molt d’ells, i les varen interpretar magníficament.
Estic segur que també estaven nerviosos per no arribar tard a l’altre esdeveniment, no es volien perdre ni una cosa ni l’altre. I els hi agraeixo per la part que em toca.
Quant a sentiment, pocs grups son capaços de igualar-los, i no sé si algun cop havien cantat en un teatre, però el silenci respectuós del públic, junt amb bona sonorització, feien que els acords de la guitarra d’en Jordi junt amb les veus, embolcallessin tots i cadascun dels racons d’aquell espai.
Les meves orelles m'han encarregat que us faci saber que "ha estat un luxe escoltar-vos".
La peça que varen interpretar amb la Neus fou La balada d’en Lucas.

Els Arjau amb la Neus, fent la balada d'en Lucas

Una peça ja per si sola emotiva, molt especial quan l’escolto per el grup Arjau.
Us podeu imaginar afegir-hi la magnifica veu de la Neus a un grup que son cent per cent sentiment i amor vers el gènere que ens ha unit?.
El resultat va ser molt i molt bo.
Un cop més, gràcies Jordi Grau, i Jordi Rubau.
Tot seguit, i després del vídeo de presentació del grup, els Peix Fregit.

Estaven d’estrena, però no pas d’un tema, sinó de un instrument.
Aquest era l’acordió d’en Norbert.
Be, era la segona actuació que feia l’acordió, i a la qual li desitjo el millor.

En un moment de l'actuació dels Peix Fregit

Fantàstics tots tres, ens varen tornar a demostrar que estan en un altíssim nivell.
Varen començar amb la marxa marinera, “Encisadora”, per donar una mica de ritme a la cantada, tot seguit, més ritme encara, amb una havanera-rumba “Cap a tu”, i fent referència al referèndum que es va fer en alguns pobles catalans, varen interpretar la sardana “És la moreneta”, una peça molt i molt nostra, i sentida. Quin gran grup companys, cel·lebro molts d'exits, i us en dessitjo el millor.

Actuació dels Peix Fregit amb la Neus, fent Para ti

Per acabar, ens varen regalar, junt amb la Neus, "Para ti", una havanera composada per en Pep Nadal, primera veu i guitarra del grup.
La veu d’una dona dins aquest grup també hi quedà força bé.
En aquest punt, també em preguntava com es podia encertar tant una peça que jo els havia escoltat i no me la imaginava amb una veu de dona pel mig, encara que escoltant el que vaig escoltar, em quedo sense paraules. Només us puc dir, que si algun dia en torno a tenir la ocasió, els hi faré repetir.
Va ser una de les cançons que més aplaudiments va enregistrar. I ho celebro.
Gràcies Jordi, Pep i Norbert.
Un cop acaba els Peix Fregit, ens trobem al ben mig de la cantada.
Continuem amb la cantada, vídeo, i els següents a pujar a l’escenari, els Port-Bo.

Estaven seriosos, crec que sabent del nivell que hi havia, ho van donar tot, i el resultat va ser, un cop més, fantàstic.

Totes les peces eren precedides de una breu introducció per part d’en Carles Casanovas, i amb un “si tot va com ha de anar, sonarà una cosa així”, varen anar endinsant-se en totes i cadascuna de les peces triades.
Una serenor, un saber estar,un homogeneïtzació, com pocs cops els he escoltat.

En un moment de l'actuació dels Port-Bo

També hi te molt a veure que l’actuació era en un teatre i no pas a l’aire lliure com ens tenen acostumats a la gran majoria de cantades.
Pletòrics, plens de força, els Port-Bo sonaven com un de sol. La cirereta la posaren en la darrera interpretació, Pensaments.
Que junt amb la Neus, la varen brodar.... i o pas a màquina, sinó a mà, nota a nota...
Això, s’ha de tornar a escoltar-ho.

Moment de l'actuació dels Port-Bo amb la Neus

No sé si els que eren allà ho varen apreciar, però encara recordo les seves mirades, els seus gestos, i com diu la peça que varen interpretar.....
”Encara tinc ta mirada, gravada en el pensament....”
Com a últim grup a aparèixer dalt de l’escenari, L’Empordanet.

Eren els darrers, les quatre últimes peces, i jo em deia, aprofita i gaudeix que això s’acaba....

Dues magnifiques guitarres, i tres meravelloses veus, tot i que son quatre.
En aquesta cantada també varem tenir l’ocasió de escoltar a en Lluís, doncs quan fan la peça els Indianos, ell fa allò de.....
”Porque tu sabes a caramelo, y tus besos cubana, a caña”.

L'Empordanet en un moment de l'actuació.

L’Empordanet m’ha donat molt, m’ha omplert en moltes de les cantades, sou especials, sou autèntics, no se si únics, però si junt amb els altres grups de la cantada, lo millor que tenim arreu del país fent havaneres, encara que ens va faltar algun grup que no va poder venir per altres cantades benèfiques.
L’última peça escollida va ser “Vestida de nit”, per mi, una de les millors havaneres escrites en català. La música la va fer en Càstor Pérez, i la lletra la va fer la Glòria Cruz, i en aquesta ocasió, l’interpreta la Neus amb L'Empordanet.

Actuació de L'Empordanet amb la Neus

No fa falta que elogiï més aquesta veu. Crec que ja he dit prou, i estic segur que el temps ens la farà escoltar allà on li pertoca.
Tot seguit, em dirigeixo un cop més, passadís amunt per preparar el darrer vídeo, el que un cop acabada "la Bella Lola", i "el meu avi", donaria per finalitzada la vetllada.
Quan des de dalt de l’escenari diuen el meu nom......
Dic diuen, doncs jo no me’n vaig assabentar, i va ser en Marc qui em va dir, Tony, et volen a dalt de l’escenari....
Que fort, no pot ser, que hi faig jo allà dalt?.... Des del fons del teatre, veia tots els grups dalt de l’escenari, rebent un per un, un magnífic present que feia la regidora de cultura de l’ajuntament de la Bisbal.
No m’ho crec, jo allà dalt, junt als companys, als cantaires, als “havanerus”....
Les meves cames ja feia estona que no tremolaven, potser ja m’havia acostumat als nervis passats, quan de cop i volta, vaig tornar a sentir aquella tremolor per les cames....
No recordo quantes passes hi ha des de el final de la catifa fins a l’escenari, però recordo que no veia pas gaire, entre els nervis i l’emoció, amb prou feina vaig veure el lloc que jo havia deixat, al costat, la Cris i els meus pares....
Quasi no vaig tenir temps de veure’ls, els ulls començaven a fer el tonto, però no podia ser, vaig empassar una mica de saliva, vaig treure el poc pit que hi ha, i cap amunt....

Tots d'alte de l'escenari en les darreres peces

Vaig rebre un regal per part de l’ajuntament, no m’ho creia. Va pujar també el mestre Josep Bastons, i va dirigir els grups per fer-ne les dues darreres.
Jo em vaig quedar mig amagat entre les cortines del teatre, doncs, el que no vaig aconseguir perdre, va ser la vergonya.
Fins que la Neus em va veure, m’agafà del braç em va fer sortir, i em va dir que aquell moment també era meu, i que l’aprofités, quanta raó tenia.
Em vaig situar entre ella i en Jordi Tormo. Fins i tot, em vaig animar a cantar una mica, però la veu d’en Jordi, em captivar, el fet d’escoltar aquella veu a un parell de pams de la meva orella, em va fer callar i gaudir de la seva veu, no volia espatllar aquell deliciós moment.
Hi ha una havanera, que parla de deliciosos moments, i aquest va ser un d’ells....
"estava allà on jo volia estar, en el moment en que volia estar, i amb la gent amb que volia estar, tot i que em faltava, per ser sincer, la Cris al meu costat".
Quin dia, en Serrat, també ens diu, “hoy puede ser un gran dia, planteatelo así, aprovecharlo, o que pase de largo, depende en parte de ti”. Jo no el vaig deixar passar de llarg, m'hi aferrar, i el resultat, espero que fos satisfactori.
Per part meva, està aprofitat al cent per cent, ja que gràcies als que heu participat, ens ho heu donat tot al cent per cent.
Arribat, aquest punt, també acaba l’escrit, al igual que la cantada, però abans vull agrair a tots els que heu participat en la cantada...
Tots ho hem fet possible, tots hem estat solidaris, tot em gaudit, i amb la recaptació que hi ha hagut, esperem que en puguin gaudir aquelles persones que avui estan malaltes i tan de bó, demà, puguin tenir una solució a les seves malalties, llavors, tots n’haurem gaudit, fins i tot, els que no van poder assistir-hi.
Gràcies a tots per la vostra solidaritat.
Oi que sembla que la cantada estigui feta a mida?.
El blog hi ha estat present, tots som i fem el blog, per tant, tots estàvem dalt d’aquell escenari....encara que solament estiguessin visibles prop de una quinzena de persones....

Dues hores, es a dir, cent vint minuts, que resulten, set mil dos-cents segons.... amb havaneres solidaries per a la Marató de TV3.



Gràcies a tots per la vostra solidàritat.

Salut, Força i Havaneres a dojo.