Havaneres Solidàries a Palafrugell, 7 de Març

Estimats companys, la primera del deu, i ja en tenia ganes.
La darrera cantada de l’any nou, vull dir, del dos mil nou, va ser la Solidària per a La Marató de TV3. Aquest any nou, vull dir dos mil deu, la primera a la qual hem assistit, i ha esta també solidària.

La cantada és realitza per recollir fons per els Casals Catalans de Cuba. Quina tasca que fa el Fòrum Solidari, com us admiro companys!.
La cantada era l’acte festiu. El fet era, donar-nos a conèixer el que fa el Fòrum Solidari, la gent que hi treballa, i el què aconsegueixen amb molta lluita i suor.
La escenografia era molt senzilla, tot gentilesa d’empreses que hi varen col·laborar desinteressadament. Un detall prou important per remarcar, va ser una cadira amb una guitarra damunt.
Recordeu la imatge?.
Companys, aquella cadira, i aquella guitarra és en honor dels que ja no hi son, els que com sovint diem, “son a palco”.
Es per això que us en informo, doncs jo no em vaig assabentar fins que atret per les curiositats, ho vaig preguntar.

Presentador de l'esdeveniment.

Atenció, baixen la intensitat de la llum...... és fa silenci al Teatre de Palafrugell..... caram, ja comença.....
El presentador de l’esdeveniment, un noi jove que normalment presenta els acte al Teatre. Tot seguit van projectar uns quants audiovisuals -fets per en Càstor Pérez- i us els podeu imaginar, reals, tendres, explícits, en tot moment ens posava en la situació en que viuen alguns catalans a Cuba, les accions que fa Fòrum Solidari per tenir cura de nens amb deficiències.
Us avanço que es d’admirar el que fa el Fòrum Solidari i el Casal Català a Cuba per aquesta gent. I que millor que cantar Havaneres i recollir uns quants calerons per gent que per no tenir, no tenen dret a tenir res......
Els grups que hi varen participar: Arjau, Cremats i l’Empordanet.
Temporada nova, nous repertoris, nous temes que tots els grups han ant afegint als ja meravellosos repertoris al qual ens tenien tan ben acostumats.
Per començar, varem tenir, l’Empordanet.

Moment de l'actuació de l'Empordanet

Bé, no us havia dit res -aquest no és un bloc de premsa rosa de les havaneres, per molt que jo sembli un paparazzi amb la càmera de fotos- i ara ha arribat el moment, us informo, que l’Empordanet, s’estrenava públicament.
Si companys, l’Empordanet, ha passat de estar format per quatre cantaires, a ser-ne, tres.
Ha plegat en Pere Molina, el tenor del grup. I vull aprofitar l’avinentesa per dir-li que el vaig trobar a faltar. Ja no solament a dalt de l’escenari, sinó que potser, més a baix que dalt. M’explico, dalt, mireu, és el que hi ha, si un vol deixar el grup, el deixa i ja està, però quan hi trobes un company, un amic, un bon noi, com és ell...... doncs això, el vaig trobar a faltar, i prou.
Espero retrobar-te ben aviat nano!.
La tria de l’Empordanet em va sorprendre gratament. Varen treure del bagul uns tresors en forma d’havaneres i valsets que hem varen deixar bocabadat.
La xalana, El seductor, La bassa fonda, Rendido i La gavina.
Quin goig escoltar Rendido. La tinc enregistrada per diversos grups, però mai, fins ahir, l’havia escoltat en directe, i si puc, us la tornaré a demanar.
En Xavi, Càstor i Lluís, s’estan adaptant, estant cercant el lloc adient de cada veu, i estic segur que ho trobaran. Penso que acaben de començar una nova època, molt difícil de superar, doncs en Pere, “es mucho Pere”, però estic segur que els tres s’ho treballaran per continuar estant dalt de tot del panorama havaneristic actual.
Jo des d’aquest petit espai, i amb aquestes quatre paraules, us encoratjo a seguir lluitant, creixent, i emocionant-nos amb les vostres interpretacions, per molts anys Companys.
I després de l’Empordanet, els Jordi’s, vull dir, els Arjau.

Moment de l'actuació dels Arjau

Que en fa de temps que no us escoltava.....al igual que a l’Empordanet, des del mes de desembre, de la cantada per a La Marató de TV3, i d’això ja en fa molt, massa i tot, ha plogut molt, mireu, fins i tot, ha nevat......
Però com si el temps no hagués passat, aquest “parell” de tres, (Els Jordi’s, i la guitarra), varen entrar a l’entarimat del Teatre Municipal de Palafrugell.
De fons, un valuós audiovisual amb imatges de l’historia del grup. Un record amb imatges molt emotives.
La tria dels Arjau, és similar a la dels grans esdeveniments als quals han participat.
Records, Tamariu, Los mocachines, La Balada d’en Lucas i El clavel.
Un cop més, la solidés de les dues veus, les notes ben acurades de la guitarra d’en Jordi, han fet que els Arjau es mereixin, aquesta i les que faci falta.
Ells son dels grups més solidaris que conec. Dediquen una part de la venta dels seus treballs discogràfics als Casals Catalans de Cuba. No els venia de nou participar en una cantada així, amb el Fòrum Solidari per poder fer les recaptacions.
Varen fer una de les peces que personalment més m’agraden, El Clavel, i un cop més, de manera magnifica.
“Un clavel a la media noche,
brillaba sobre tu pecho,
dime niña lo que has hecho,
de aquella bella flor.
[...]
Ay de la flor brillante,
lo que es bueno, poco dura,
de tu hermosura siento el vaivén,
de tu gran belleza,
hoy te muestras ufana,
que será de ti el mañana,
lo que hoy es el clavel”.

Després dels Arjau, es va fer un breu descans, temps per anar a fer un cremat a Plaça Nova, i tornar amb aquella escalfor que dona aquesta beguda a base de rom.

Imatge de l'audiovisual referent a l'Andreu Navarro

Després, un magnífic audiovisual que ens parlava de l’Andreu Navarro. L’artífex, la persona que va lluitar per tal de dignificar l’entitat, lluitant per aconseguir subvencions, recollint materials de primera necessitat, i engrescant a qui fes falta per mirar de dinamitzar un seguit d’activitats culturals al Casal.
Vaig notar que a l’Andreu se l’estima, es va fer palès en els rostres de alguns dels membres dels grups d’havaneres que havien viscut llargues estones amb ell, ulls brillants, alguna gola que empassava més saliva del compte, en fi, detalls que ens feien veure que l’Andreu estimava allò que feia.
L’Andreu va aconseguir fins i tot, crear un grup d’havaneres estable a l’Havana, que es diu, Veus d’Ultramar.
També varen fer diversos treballs discogràfics amb la finalitat de destinar les recaptacions al Casal Català. Alguns d’aquests treballs encara es poden trobar en les diferents cantades que realitza el grup l’Empordanet, els porten a la bossa dels cd’s, i en destinen les vostres aportacions a aquesta meravellosa Societat de Beneficència.
A la darrera cantada de Calella, els Arjau, el varen nombrar, i li varen dedicar una peça, detall que es va veure i escoltar en directe, doncs a través de TV3 va ser un d’aquells moments que va quedar tallada la imatge amb alguna entrevista.
I ara, els Cremats.

Moment de l'actuació dels Cremats

Si nois, després de un cremat, varen aparèixer a l’escenari un munt de cremats, concretament, Xevi, Ramon, Narcis, Koko, Enric i Charly, ells son els autèntics Cremats.
La tria que van fer estava d’acord al repertori al que ens tenen acostumats.
Son de la loma, La calma de la mar, La zamba de Valderrama, El cafetal i per acabar, La taverna del vell mercant.
Com no, em quedo amb el son i l’havanera de l’Enric Ferrer, La taverna del vell mercant.
Un tema espectacular, que interpretat per ells està molt i molt bé. També estrenaven per tots nosaltres, La zamba de Valderrama, una cançó que com ells ens varen presentar, tots hi posen el seu granet de sorra.
Per mi, la millor part, les notes acuradíssimes de la guitarra d’en Xevi Juanals, una de les millors guitarres havaneristiques del moment.

Actuació final de tots els grups

Avans de l’actuació final conjunta va entrar a escena Maria Angels Teruel, i el Pare Liñan. Ella, vídua de l’Andreu Navarro.
Ell, un altre artífex, lluitador per Cuba i per els catalans que allà s’hi troben. I finalment, tots els grups a escena per cantar les dues darreres de la vetllada, La Bella Lola i El meu avi.
Companys, amics i saludats, no sé si hi vareu ser, jo ho vaig viure així.
Els que hi éreu en vareu gaudir, els que no espero que ara ho feu.

Salut, Força i Havaneres a Dojo.