Port-Bo a la nova pasta, 27 de març

Paraules, les justes, lletres, les necessàries, però quan a veus, les que he escoltat aquest cap de setmana, no hi ha cap dubte......les millors.
En quant als sentiments, he intentat deixar-los brollar, però per si sols, no acaben de sortir. Guardo molts moments dins meu, que espero anar paint poc a poc. Disculpeu!.
Mireu, faré dos cròniques, doncs ha estat tan especial la nit de divendres com la nit de dissabte. I he estat rodejat de molt bones veus tan divendres com dissabte, i penso que tan uns com els altres, es mereixen un escrit independent, no vull barrejar moments ni sentiments.


Per començar, divendres nit, la primera que coincideixo amb els Port-Bo, a la Nova Pasta de Llafranc, una pizzeria "reconvertida" per una estona en taverna.
Per altre motiu, no vaig poder anar a la cantada que varen fer a Sant Boi, la tenia a prop, però jo era lluny, aquest cop, no podia ser.
Per tant, aquesta era la primera del deu.
I per ser la primera, no sé que seran de capaços de oferir-me a la segona, però us costarà superar a la primera companys.
En Carles es va sorprendre de la meva presencia, penso que les nostres mirades tenien ganes de retrobar-se, i un cop més, ha estat un plaer mestre.
A ell li tocava treballar enllestint les taules, nosaltres a triar els plats de la carta i una mica de veure, per allò de que no quedi la gola seca.....
La companyia de la cantada va estar genial. La Sílvia, la Sunsi, i la Montserrat, compartint taula amb mi.
Altres companys del blog com l’Anna Maria en una taula a la esquerra, l’Isabel i en Joan en un altra just darrere meu, i la Neus, junt amb la Dolors i en Joan a dues taules per darrere, us podeu imaginar quin grapat d’amics dels Port-Bo i del blog ens trobàvem allà?.
Ens faltaren alguns dels amics del Port-Bo, però suposo que per motius més que importants, no varen poder venir, oi Anna.
Com vaig gaudir amb la vostra companyia, Sílvia, Sunsi, Montserrat, quines històries de l’havanera més maques hem vareu explicar, i quants moments heu viscut al voltant d'aquest tercet calellenc.

Inici de la cantada dels Port-Bo

No hem podia imaginar que estiméssiu tant i tant els Port-Bo, i ho celebro. Anar a un setanta cinc per cent de les cantades que han fet durant el dos mil nou es estimar al grup i al gènere, i com us vaig dir, us convido a escoltar altre grup, per tal de conèixer i enriquir els vostres coneixements havaneristics, no us vaig dir quin havia de ser, senzillament que enriquiu el que ja teniu i coneixeu.
Jo us he de dir, que fins al moment, no havia escoltat als Port-Bo “a pelo”, i carai, és una meravella, un goig escoltar aquestes veus sense micròfons, sense amplificadors, sense escenari....
Per molts anys.

Fonsu Carreras i Carles Casanovas

Hem considero un anònim dels molts que desinteressadament, cosim les xarxes de l'havanera i encoratgem als que sou públics, a no deixar-ho mai pesi a qui pesi. "Senyors" l’havanera no és solament per la gent gran i per un públic minoritari som molts els "pocs" que escoltem havaneres.
Bé, dit això, i reivindicant una mica les bones paraules que hem va dedicar en Carles, al qual li agraeixo en nou meu i en nom dels molts anònims que seguiu el bloc, comencem amb la cantada......ja tenim les copes de cava plenes, han retirat els plats..... I això ja comença.....

Carles, Fonsu i Mineu en un moment de l'actuació

És una cantada a la carta, es a dir, cada taula pot triar una peça perquè en Mineu, en Fonsu i en Carles l’interpretin. Si la saben, la fan, si la coneixen, la canten, i si no, uns quants "nonianos" i apa, a córrer.
Penso que no ha de resultar fàcil deixar triar a un públic exigent, que sap el que et demana, que vol escoltar aquelles peces que potser no les escolta habitualment.

Mineu, Neus, Fonsu i Carles fent Pensaments

Varem haver molts moments, i un detallo uns quants que varen marcar la nit, al menys a mi.
Una de les primeres peces que varen interpretar, va ser Pensaments, i en Carles, en nom dels Port-Bo, va agrair el fet d’haver quedat escollida en primer lloc al bloc (a mi em va per pujar els colors, però li agraeixo les paraules, i menys mal que va ser allà).
Tot aixecant-se d'una taula de darrera, la Neus els va acompanyar en la interpretació al igual que varen fer per la cantada de la Marató, quina meravella de peça, quines veus més fantàstiques, quins bons moments ens vareu fer viure, que bé que empasteu aquestes quatre veus.
Varen convidar a la Neus que es quedés al seu costat, que no marxes gaire lluny, i que si els podia acompanyar en les peces, que no s’estès, que es deixes anar, cosa que li varem agrair els assistents. Va valer la pena gaudir de quatre al "preu" de tres -en aquest cas-.
Vell pescador, un altre peça que em va meravellar quan la varen fer. Un valset amb ritme i que amb aquelles quatre veus va quedar pel record.
Ay Lola si tu me quieres, va ser un altre de les peces que varen interpretar amb la Neus i que els va quedar brodada.
Les taules anaven demanant, havia una de prop de vint-i-cinc persones -dones quasi totes- procedents de la coral de Palamós que junt amb els Port-Bo, varen fer la sardana Les Aromes de Queralt, i tot i no haver-la assajat gaire, els va quedar molt i molt bé.

No recordo quina interpretà en Fonsu, però varem riure molt.

També recordo una petició especial de la casa -la de la Pili- una peça que m’agrada molt, per l’antiguitat i com per ser una de les primeres peces que li vaig escoltar cantar als que avui considero uns grans amics. La cançó és: “Mi serranita”.
I per acabar, tres peces que inclouran en el nou treball, i hem permetreu que mantingui en l’anonimat fins que aquestes vegin la llum.
Caram companys, emoció, sentiment, amor vers l’havanera, tot un seguit de paraules que qui més qui menys anava murmurant de camí cap a la sortida de la sala.
És l’hora dels adéus, amb alguns, amb una mica de sort en veurem demà dissabte a la nit, amb altres, fins a la següent dels Port-Bo, i amb vosaltres, fins la propera, que espero que sigui aviat.
Companys, gràcies per regalar-nos aquests moments, gràcies per oferir-nos el que vareu fer, i com no, tan de bo ens ho torneu a regalar, que això no s’escolta cada dia.

Salut, Força i Havaneres a dojo!