Vaig una mica tard, la cantada va ser fa uns dies, però nois, que voleu que hi faci, quan no es una cosa es l’altre....
Anem per feina, us presento la cantada que com cada any es fa al Parc de Can Mercader de Cornellà durant les festes de cultura popular de tradició catalana, la Jordiada.
No sé si per tots es vist de la mateixa manera, però per mi, Les Havaneres, son un cant tradicional català, un cant popular, que voleu que us digui.
Un any més els Port-Bo eren els encarregats de representar l’havanera dins aquesta festa, i un cop més, un any més, ens han regalat una magnifica actuació.
Aquesta crec que ha estat la cantada amb més gent seguidora del bloc. Bé, potser l’any passat estàvem els mateixos, però no ens coneixíem. Anna, Francesc, Alfons, Ció, Sílvia, Sunsi, Susanna, Rosa, Antoniu, caram, ens faltaven sis o set per fer el ple.
El paratge es un parc bonic, el grup, formidable, la tria, curta, però no per culpa del grup, sinó per que darrera d’ells venien els diables amb flames, coets, petards, soroll, foc i més foc.
La companyia, quasi perfecta, només faltava la costella.
Entre les peces escollides us en destaco dues “a palu secu”, la nova sardana inclosa dins el repertori, Les aromes de Queralt, la qual havia escoltat per Els pescadors de l’Escala, en un treball de l’any 1979, amb en Llucià Carbó i en Simeó Català entre altre components, i encara no sé com ha arribat a les meves mans, però si en teniu ocasió, gaudiu-ne. És una meravella de treball, però ha fet trenta anys.
“A cara o creu”, una peça de l’Antoni Mas que feia molt temps que no escoltava.
La veritat es que l’amic Alfons ha afegit a la xarxa social Facebook un parell de vídeos que no tenen desperdici, estan molt ben enregistrats i amb una qualitat de so força bona. Gràcies Alfons.
Jordi's i Felicitats!.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Anem per feina, us presento la cantada que com cada any es fa al Parc de Can Mercader de Cornellà durant les festes de cultura popular de tradició catalana, la Jordiada.
No sé si per tots es vist de la mateixa manera, però per mi, Les Havaneres, son un cant tradicional català, un cant popular, que voleu que us digui.
Un any més els Port-Bo eren els encarregats de representar l’havanera dins aquesta festa, i un cop més, un any més, ens han regalat una magnifica actuació.
Aquesta crec que ha estat la cantada amb més gent seguidora del bloc. Bé, potser l’any passat estàvem els mateixos, però no ens coneixíem. Anna, Francesc, Alfons, Ció, Sílvia, Sunsi, Susanna, Rosa, Antoniu, caram, ens faltaven sis o set per fer el ple.
El paratge es un parc bonic, el grup, formidable, la tria, curta, però no per culpa del grup, sinó per que darrera d’ells venien els diables amb flames, coets, petards, soroll, foc i més foc.
La companyia, quasi perfecta, només faltava la costella.
Entre les peces escollides us en destaco dues “a palu secu”, la nova sardana inclosa dins el repertori, Les aromes de Queralt, la qual havia escoltat per Els pescadors de l’Escala, en un treball de l’any 1979, amb en Llucià Carbó i en Simeó Català entre altre components, i encara no sé com ha arribat a les meves mans, però si en teniu ocasió, gaudiu-ne. És una meravella de treball, però ha fet trenta anys.
“A cara o creu”, una peça de l’Antoni Mas que feia molt temps que no escoltava.
Les altres peces de la cantada varen ser "Allá en la Habana"Mariner de terra endins, un nou bolero que conté frases tan bones com “[...]per viure no n’hi ha prou amb respirar, jo vull tornar a sentir aquell goig de viure, jo vull tornar a sentir el goig d’estimar [...]” i se’n titola “Camins”.
Jordi's i Felicitats!.
Salut, Força i Havaneres a dojo.