Arjau a Palafrugell, La Taverna a Calella, el 22 de maig del deu

Cap de setmana carregat d’havaneres.
Ja ha arrencat la temporada per molts grups. Si més no, els del bloc, ja han estat força ocupats aquest més de maig. És una sort doncs des de tot arreu es retalla, i ho fan, entre altre punts, en cultura catalana, en cants que son tradicionals, i que voleu que us digui, es podien estar d’altres coses, però dels nostres cants, millor que no.
També us he de dir que hi ha grups que no saps mai quan acaba una temporada i comença un altre, doncs es passen l’any cantant.
Pels que estimem l’havanera és un regal tenir grups que facin de quan en quan alguna cantada, encara que sigui, un assaig amb públic.

Dissabte, quarts de cinc de la tarda, sortim de Cardedeu direcció Calella de Palafrugell, hi ha cantada del grup Arjau a Plaça Nova de Palafrugell en motiu de les 48 Festes de primavera.

Els Arjau, Jordi Grau, Jordi Rubau a Plaça Nova.

Tenia aquell cuquet a l’estomac, feia dies que no em visitava aquest sentiment. Que curiós!.
M’alegra molt continuar dia a dia tenint aquests sentiments quan s’apropa una cantada. Ara mateix estic sentint aquest cuquet, aquesta intranquil·litat, aquests nervis que corrent per dins pensant en la pròxima.
Bé, us he de dir que la pròxima no serà d’havaneres. Però la que em provoca el neguit, si que és d’havaneres.
Mireu, us ho explicaré, doncs m’encanta la música, i penso que és molt bo el saber i el conèixer, i com m’agrada compartir, aquí us en deixo un tall....
Divendres 28 de maig aniré a l’Auditori de Barcelona per veure i escoltar la Sílvia Pérez Cruz.
Una cantant palafrugellenca, catalana, de casa, que te una veu espectacular, i un sentiment vers el que fa, com el que mai he vist a ningú.
Serà el cinquè cop que l’escolto, i cada dia m’ha sorprès més i més, on arribarà?.
Si en teniu ocasió, escolteu-la, no us deixarà indiferents.
Tot i que per aquest concert, ja fa dies que no hi ha entrades. La Sílvia ens ha regalat havaneres en alguna ocasió, com la cantada de Sant Roc a Calella però en la que ens ocupa, no crec, doncs ens presenta el nou treball amb el seu grup, Las Migas, “Reinas de matute”.
Sílvia, et desitjo el bo i millor en la teva espectacular carrera.

I continuo amb les havaneres.
Ens va resultar difícil trobar lloc per deixar el cotxe, penso que mitja província de Girona era a Palafrugell, i l’altra mitja era de la província de Barcelona.
Tot el poble surt al carrer, tot el poble és de festa i es feia palès amb els carrers ben engalanats. Feia goig passejar per aquells carrers.

Els Arjau, Jordi Grau, Jordi Rubau a Plaça Nova.

En arribar a Plaça, varem veure els Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau, esperant que una de les carrosses passes per la plaça.
Menys mal d’aquesta carrossa, doncs va fer que la cantada comences mitja hora tard, i ens va anar molt bé.
Ara feia molts de dies que no coincidíem amb aquest grup Palafrugellenc. Varem xerrar una bona estona, ens varem posar al dia, que ja ens tocava. Quan varem anar a seure, ens varem trobar a l’Anna, en Francesc, l’Alfons i la Encarnació a primera fila.
Un cop més ens varen oferir seure amb ells i compartir la cantada. Només varem haver de buscar un parell de cadires. Que fàcil es fa escoltar havaneres en un bon lloc amb companys com aquests.
Gràcies companys, Anna, Alfons, Encarnació i Francesc, “l’ordre dels factors, no altera el producte”.

Jordi Rubau fent Tamariu...

La cantada era a punt de començar, el neguit i les pessigolles de la panxa s’esvaïen, començàvem a gaudir de les veus, dels meravellosos acords de la guitarra d’en Jordi, en definitiva, de Les Havaneres fetes per bons “havaneros”.
Ens varen regalar peces com Camagüey (altrament dita “En un rico cafetal”), Ulls verds, Calavera, Records, Tamariu, entre moltes altres peces.
Us explicaré breument el fet de com s’anomenven les cançons quan no se sabia el títol.
El que es feia era donar-li en nom de com començava.
Ara en tenim un exemple.
La cançó Camagüey, també és anomenada “En un rico cafetal” i es perquè la peça comença tal com:
En un rico cafetal,
que tiene la habana entera,
allí juntito a una palmera,
te vi, mulata angelical.

Y desde entonces,
sueño y deliro,
por ti suspiro,
muero de amor....

Camagüeyana, por Dios,
ten compasión de mi,
que mi desgracia es,
ser del Camagüey.

Bé dit això, el que intentaré fer en aquest escrit i en els següents es informar-vos dels compositors de les havaneres i altres cants de mar i de taverna que es fan a les cantades.
No està de més que coneixem qui escriu les peces i qui hi posa la musica. D’aquesta manera, valorarem més als seus autors. Ho faré tal com (qui va escriure la lletra – Qui va composar la música).
Espero que en cas que hi hagi algun error em corregiu sense cap mena de problema, i això va pels que en sabeu.
Per tant, com us he dit abans, durant la cantada, ens varen regalar peces com:
- Camagüey (altrament dita “en un rico cafetal”) de la qual en desconec l’autor.
- Records (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Ulls verds (Josep Miquel Servià – Ricard Viladesau).
- Calavera (En desconec l’autor).
- Tamariu (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Cádiz (En desconec l’autor).

Espero que la iniciativa us agradi.

Cada cop que he escoltat aquest parell, i ja han estat unes quantes vegades, sempre m’han sorprès, i penso que es fa difícil que això passi, però es així.

Jordi Grau en un moment de la cantada.

Un altre cop per mi van estar pletòrics, tot i ser molestats per un grapat de mainada que estava baix l’entarimat que en algun moment pujàven.
En Jordi va ser correcte i va demanar als pares que se’n fessin càrrec, però no va acabar de resultar. La innocència dels infants i i la falta d'atenció dels pares, feia que certs moments de la cantada quedessin en segon terme.
Tot i així, les magnifiques veus dels Jordi’s transmeteren una clama a plaça com pocs anys he vist.
En Jordi amb la guitarra va estar força concentrat, els acords sortien amb delicadesa, amb amor, amb sentiment.
Tenia entre un espectador de luxe davant d’ell que se sabia totes les peces que ells entonaven, i les mirades, anaven i venien portant de l’un a l’altre amor amb majúscules.
Quin gran moment!.

Els Arjau senten havaneres, les porten dins, i en cantades com aquesta ho deixen ben palès. Son un grup que penso que s’hauria de donar a conèixer als que estimem l’havanera, doncs fan havaneres clàssiques, havaneres de Calella com quasi cap grup.
A la mitja part, varen marxar els nostres companys de taula, l’Anna, en Francesc, l’Alfons i l’Encarnació.
Uns tenien que marxar a Sant Feliu a escoltar Cubacant, els altres, volien arribar per sopar a casa.

Arjau a Plaça Nova de Palafrugell, davant el Centre Fraternal.

Nosaltres com no, ens varem quedar, i varem compartir la taula amb uns amics de la Raquel i en Jordi.
Poc després d’haver començat la segona part, varen arribar uns amics nostres. Els esperàvem amb anhel, teníem ganes que escoltessin havaneres, i tot que per sopar, anàvem plegats a la Bella Lola, volíem que ella escoltés els Arjau.
Ella es filla de Llafranc, sent l’havanera, la porta dins, però viu lluny d’aquí, concretament a Brussel·les. I allà pocs cops n’ha pogut escoltar.
Ara farà tres o quatre mesos varem estar a casa seva, i jo portava al meu reproductor de música unes quantes havaneres –per no dir moltes, moltes, moltes-, i més d’un cop les varem posar.
El problema eren els moments melancòlics que allà vivíem, els seus records, els pensaments, tots aquells moments que ens fan reviure els records, tota una vida “sentint” les nostres havaneres.
Mireia, Sebastien, Jose, Carmen, un cop més, gràcies per venir a escoltar havaneres, gràcies per emportar-vos un trosset d’havanera dins els vostres records.
Ep, i per molts anys amb la bona noticia que ens vares donar.
Per cert, a veure que tal surt això....
(no parlo alemany, però internet m’ajudarà a escriure quatre ratlles).
Sebastien vielen dank kommen unser aus “havaneres”. Unsere traditionellen Gesänge. Schon mich, dass du katalanisches verstehst.
(Sebastien, moltes gràcies per venir escoltar havaneres, els nostres cants tradicionals, ja sé que entens el català....).

Doncs bé, quan varen arribar ens varem canviar de taula, i varem gaudir d’una recta final espectacular.
La cantada va anar força bé, i com vaig fer l’últim cop, us en detallo els aspectes amb els quals la valoro. (per cert, Nando, gràcies pel comentari fent referència aquest aspecte).
Quant al grup, bé, els Arjau, un dels meus grups preferits. Un grup que dia a dia creix, uns nois que dia rere dia es fan més lloc dins de l’havanera, i si Deu vol arribaran a dalt de tot, doncs qualitat no els falta.
Quant a la companyia, us he de dir que vaig tenir de diferents tipus. La Cris, com no, inseparable, doncs no seria el mateix. La primera part de la cantada va ser amb l’Anna, en Francesc, l’Alfons i l’Encarnació. L’inici de la segona, amb uns amics d’en Jordi i la Raquel, i la recta final, amb uns molts bons amics nostres, La Mireia, en Sebastien, en Jose i la Carmen.
La tria, sorpresa, doncs cada cop que els escolto en fan alguna de nova que no els havia escotat. Ara ja penso en quina serà la pròxima.
El lloc, ves és l’únic que va fallar una mica, i no va ser ben bé pel lloc, sinó per la mainada que hi havia per allà, pujant i baixant de l’escenari, potser un cop d'atenció dels pares no hagués estat malament.

Bé, companys, quan els Arjau varen acabar, ja nosaltres havíem fet gana, i teníem taula reservada a la Bella Lola.
Voleu venir?....

Calella una tarde d'aquestes.

Vinga doncs, continuem amb més havaneres, aquest cop, amb el nou grup La Taverna.
Ja tenim la taverna al complert, al menys com ho vol en Miquel, i penso que l’ha encertat, doncs s’ha esforçat fins a trobar que el grup soni bé, i te molt de mèrit el que ha fet i ha aconseguit.

Nova formació del grup La Taverna.

Si Miquel, ja t’ho vaig dir, ara sí.
Només us falta assaig, temps i si Deu vol, cantades per acabar de empastar les veus. En breu actualitzaré la secció del bloc en que parlo d’ells.
La nova incorporació ha estat en Joan Pagés, que incorpora al grup la corda de baix.
Per tant el grup queda amb en Miquel com a tenor, en Joan com a baix, en Carles com a guitarra i tercera veu i la Raquel amb l’acordió.

Miquel Pedrol i Joan Pagés a La Bella Lola.

Tenen força per anar fent camí. Tan de bó no els hi fallin les cames i no els falti l'ànim.

Endavant companys!.

La sonoritat de la Bella Lola, anomenada també “la Catedral” o “El museu” de l’havanera, m’agrada, penso que arriba arreu de la sala.
La tria de peces que varen fer està molt i molt bé. Resulta difícil que una persona que porta quatre dies es pugui aprendre tantes peces com les que fa el grup La Taverna. La veu d’en Miquel ha sabut omplir els vuits que varen deixar els antics components, i ara, només amb un xic de mesura en te prou.
En Joan te una veu bonica, dolça, jove, espero que amb ganes de fer-se un lloc. En Carles es un bon guitarrista i compositor. I amb el grup fan “La torre i el far” lletra i música d’ell. La Raquel és l’acordionista, i la veritat és que li extreu unes magnifiques notes en aquell acordió.

Inicialment a la Bella Lola ens trobàvem alguns que freqüentem el bloc, però a la mitja part de la cantada varen arribar una tongada de companys.


L’Anna, en Francesc, en Santos, i la Neus. Tots venien de Sant Feliu, que havent acabat la cantada que feia Cubacant a la Casa Irla varen decidir venir a escoltar més havaneres a la Bella Lola, per si no n’havien tingut prou. Anna, deu ni do el far d’havaneres que t’has fotut aquest cap de setmana......


Bé companys, espero que hagueu reviscut el que jo vaig gaudir amb aquestes dues cantades, la dels Arjau i la del grup La Taverna. I la pròxima, de nou a la taverna, però aquest cop, amb els Bergantí, que si no recordo malament, fa un munt d’anys que no passaven per aquí a fer una cantada.
Ja tinc aquelles pessigolles a la panxa tot esperant que els Pere’s (Margall i Fort) junt amb en Joan i en Miquel, ens regalin la part més tavernera del Grup Bergantí.
Estic segur que tornarà a ser una nit especial. Aquesta Pere no et lliuraràs de cantar-ne unes quantes.

Us deixo uns quants moments d'aquella tarda/nit.
Gaudiu-ne!.

Salut, Força i havaneres a dojo.