Arjau a la Biutiful, Bergantí a Barcelona, el 12 i el 16 de juny...

No sabeu com s’agraeix, que gent amb una edat inferior a la que usualment escolta havaneres, vulgui escotar-ne. Més quan s’interessen pel gènere, quan volen saber, quan volen aprendre....Gràcies Gemma, gràcies Marc.
Entre les taules de la taverna es trobaven també uns bons companys que ja acostumen a sovintejar les cantades i la taverna, l’Isabel i en Joan, com sempre, encantadors, atents, simpàtics i amb un amor vers el gènere i la nostra cultura com pocs.

Els Arjau a la primera part varen fer una tria que sovint em transporta a un temps que jo no he viscut però que no paro d’imaginar i alhora de recordar. Peces com "La Habana se llama Elena" (Antonio Serrano de Haro ; Càstor Pérez), "La caña dulce" (en desconec l’autor), Vell pescador (Llibori) varen anar fent passar la nit amb unes meravelloses interpretacions per part d’en Jordi Grau i en Jordi Rubau.

Últimament també ens passegen sovint per les peces escrites per la poetessa Palafrugellenca Narcisa Oliver, i musicades per el mestre Josep Bastons com Records, Mariner de terra endins i Tamariu. A la cantada, com en tantes altres ocasions, hi va haver mitja part, però en aquest cas, des d’una de les taules del final de la sala es varen començar a entonar havaneres “a palu secu”.
Eren en Victor Hernandez, en Paco, i un senyor molt gran que em van dir que és un “personatge” dins de La Bella Lola, un home que fa molt i molts anys que freqüenta la taverna i acostumava a cantar “Los palmares de Cuba” o com ell l’anomena “Pum, pum”, ell és l’Antoniu.

De fet, quan ja no varen tenir prou amb cantar allà baix, varen venir a la taula dels musics, van agafar quatre cadires, i allà va començar la xefla. He de dir que em feia malt la panxa de tant riure, més per la manera d’interpretar algunes cançons que per la lletra en si. O millor dit, per la lletra canviada en alguna de les tornades.....
Després van tornar a entrar en feina, i es van tornar a posar “seriosos” per regalar-nos peces com Ulls verds (Josep Miquel Servià ; Ricard Viladesau), “Cádiz” un preciós valset mariner del qual en desconec l’autor, La balada d’en Lucas (Josep Ll. Ortega Monasterio), etc....
I una de sorpresa, Temps perdut, una meravellosa havanera, escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez. Bé, us puc dir que en Càstor hi posa musica al poema de la Glòria.

És una meravella de peça, i en veu dels Jordi’s, queda en una joia per les oïdes. A la xefla també es va unir la Neus, i ens va regalar tres peces fantàstiques. Per una banda “Vivir en la Habana”, en la qual en Jordi Rubau la va seguir sense cap tipus de problema, i clar, on es posi un bon music, ja li poden posar partitures.....
Després van fer “Yo soy Guajira”, en la qual en Jordi (per baix) anava fent la segona veu, fantàstic companys. I per acabar, la que per mi va ser una de les peces estel·lar de la nit. Un preciós bolero “La gloria eres tu”.
No estic acostumat a escoltar boleros, però des de que vaig coincidir amb el mestre Bastons que no n’he deixat d’escoltar, i per rematar, ens ve la Neus i ens en fa aquest. Amb un registre de veu, dolç, enèrgic i potent, ens va fer descobrir una vessant que encara no li havíem escoltat, i la veritat és que te molt bon color. Haureu pogut llegir que el pròxim mes de Juliol, en concret, el dia 9 i el dia 23 es farà a La Bella Lola dues sessions de Boleros, en les quals, la Neus junt amb un pianista, interpretaran boleros a petició de la clientela de la taverna.
Un cop més la Neus ens ha sorprès amb la seva veu, i ens ha portat a un terreny en el qual encara no la coneixia, però mai es tard, i menys si es tracta de delitar-nos amb aquestes precioses peces.
Per molts anys amb aquestes iniciatives, tant d’en Paco i la Pepi per treure profit a tot el que pot donar La Bella Lola, com a la Neus, per treure profit de tot el que pot arribar a donar la seva veu.
En resum ,els que guanyem, els de sempre, el públic que visiti La Bella Lola, que no hi ha dia que no surtis amb una sorpresa.


Un regal que en Jordi Rubau li va fer a la Pepi, “El zagal”. Acompanyat pel seu company, l’altre Jordi, els Arjau en varen fer una interpretació digna d’enregistrar, plena d’amor, sentiment i emoció. Sempre m’han parlat de la versió que feien d’aquesta mateixa peça en Càstor Pérez i en Fonsu Carreras quan eren el “Duet”.
No l’he escoltat mai en directe, en tinc l’enregistrament, que tot i ser emocionant, estic segur que no tenia res a veure amb la peça feta en directe per aquests dos “cracks” de l’havanera. Dues de les millors veus de l’havanera, i alhora una de les millors guitarres que hi ha.....
La sort que tenim que tot i anar cadascun per la seva banda, encara en podem gaudir, i per molts anys!!.

Un cop, explicada aquesta, permeteu-me que us comenti la que no m’ha deixat anar a dormir. La cantada que ha fet el Grup Bergantí a Barcelona. El paratge és preciós, uns jardins a la zona alta de Barcelona, en concret, a la part alta del carrer de Mandri, entre una illes de pisos, es troba un petit paratge fantàstic per escoltar havaneres, el parc de Ca n’Altimira.


Vaig arribar un quart d’hora abans que engeguessin, temps que vaig aprofitar per fer-la petar amb en Pere i la resta de la colla del Grup Bergantí. Abans que jo, havien arribat l'Isabel i en Joan, la mateixa parella que ens havíem trobat a La Bella Lola, i ja us he descrit. Un tros de verd dins de Barcelona, un petit pulmó per tot el soroll i contaminació que a la capital es viu.

El cert és que allà quedaves desconnectat de tot soroll, i només desitjava que el temps s’aturés per poder gaudir d’aquelles converses i aquells moments que per molts, son només pur tràmit abans d’una cantada i per mi son tot un mon de descobriments i aprenentatges. La tria de peces va ser molt encertada, com varen fer a La Bella Lola, varen visitar quasi totes les regions, comarques, vagueries, on hi ha compositors d’havaneres.


La gent responia amb fortes picades de mans cada cop que acabaven una peça. En Pere Fort te molta mà a part de tocar l’acordió magistralment, de ficar-se a la gent a la butxaca. És un gran music, un bon mestre. Peces com Records (Narcisa Oliver ; Josep Bastons) Quan jo en tenia quatre anys (Nicolau Guanyavents), La sardana de la mar (Josep Martí Clarà “Bepes” ; Ricard Viladesau), Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas ; Toni Mas).
Una meravella de veus, com ja us vaig comentar a l’escrit de La Bella Lola, “les quatre canyes” sonen molt i molt bé.


Son quatre però semblen una de sola, fantàstic companys. Recordo uns acorda de la guitarra d’en Miquel fent la preciosa havanera escrita per en Tòfol Mus i musicada per el mestre Ortega Monasterio, Na nena, anomenada també Tornada a Menorca. Una meravella de peça,uns bonics acords acompanyats per les notes magistrals que el mestre Pere Fort extrau de la seva preciosa acordió.
A la mitja part, com no podria fallar, hi va haver cremat. Penso que va costar de cremar, i no se si havia cremat prou, però la gent se’l bevia que donava gust. També, al quedar arrecerats en aquell parc, l’humitat anava fent acte de presencia, i veies com la gent s’anava arreplegant un contra l’altre, cada cop estàvem mes juntets, i no és que cada cop ens estiguéssim estimant mes, sinó que començava a fer una fred que calia tapar-se.


Companys, com us podeu imaginar, la nit en que vaig començar a escriure, vaig acabar al llit, tancant els ulls i revivint aquella meravellosa vesprada que havíem viscut. Ara em cau el temps a sobre, jo havia comentat que no tindria temps per fer l’escrit, però finalment, un cop més, m’he sorprès a mi mateix, i ha sortit tot solet.....així que, espero que el gaudiu, i un cop més que us hagi agradat, jo m’ho he passat genial un altre cop.

Havanerus: Salut, força i havaneres a dojo.