Bergantí a la Bella Lola, 29 de Maig del 10

Bones companys, de nou per aquí i de nou amb una cantada memorable, o així espero que quedi.


Començo l’escrit parlant solament de la cantada de dissabte a La Bella Lola amb els Bergantí,
doncs diumenge també vaig anar a una dels Port-Bo, però no sé si l’afegiré després d’aquesta, o bé, li faré un escrit a part, per tal de no fer-ho feixuc.

Deixo que les paraules brollin, i ja veurem com ho acabo....

I amb el vostre permís, Som-hi!.
.....A vegades m’he preguntat si algun dia em deixaran de sorprendre les havaneres (referint-me al mon que les envolta i no a les peces en sí), i no cregueu que no em fa por que això passi.
Però clar, veient el que veig, escoltant el que escolto, compartint el que comparteixo, i tenint al costat a la gent que tinc....

Joan Ripoll, Pere Fort, Pere Margall, Miquel Llorens.

Com voleu que això s’acabi?.
Mireu, per posar-vos algun exemple de bons moments, que us sembla si us dic que.....
Com a companyia, la meva inseparable dona....junt amb pesos pesats de les havaneres, el mestre Josep Bastons, en Xiqui Ramón i la Neus (del grup Cubacant), en Pep Nadal i en Norbert Torrecillas (del grup Peix Fregit), en Victor Hernández, en Pep Giró (del grup Llops de Mar).....
No us faig un esbós del que era el menjador de La Bella Lola, però ja us el podeu imaginar. La nit preparava moltes sorpreses, la primera jo ja me la havia emportat doncs no sabia que aquesta nit estaria plena de tants i tants havaneros.

I la tria, doncs mireu, fantàstica!.
Van sortir de passeig, i varen anar recorrent tota la província i part de Ses illes.
Han anat passejant de Calella -amb peces de l’Enric Ferrer dels Cremats- fins a Palafrugell amb cançons del mestre Josep Bastons.

Els inicis de la cantada amb els Bergantí.

Anar-hi anant, han arribat a Palamós i s’hi ha passat una bona estona fent peces d’en Carles Casanovas, no m’estranya, s’està força bé a Palamós, jo m’hi quedava.....però ells, no, han decidit, capbussar-se i han creuat a fer un vol a Menorca i ens han regalat peces d’en Tòfol Mus.........i per acabar, i estirar-se una estona a la sorra, han anat a Cuba i Mèxic per portar-nos alguna d’aquelles peces clàssiques cubanes.....
Gràcies Pere’s, Joan i Miquel, ha estat un passeig inoblidable....Espero que la companyia us hagi estat la adient.
Gràcies companys, un cop més!.

Vinga va, que ja tinc ganes de explicar-vos els bons moments que aquests companys ens varen fer viure...

Joan Ripoll, Pere Fort, i Pere Margall.

El grup Bergantí tot just l’acaba de començar la temporada, i es presenta força completa, per la qual cosa els felicito i els encoratjo a continuar creixent.
Personalment puc donar gràcies que els grups del bloc tenen per aquesta temporada ja un munt de cantades, i el tema de la crisi, tot i retallar per moltes bandes, de moment els bons grups d’havaneres encara tenen el seu lloc, i segur que si entro en detalls, els hauran “fotut” per altres bandes, però a nosaltres, això no ens arriba, però estaré pendent, per si els hi hem de donar un cop de mà..... i tranquils que no serà al coll!.

No em puc estar d’agrair al grup Bergantí per la xefla que varem fer, el saber estar i la bona cantada que ens varen regalar. No l’oblidaré, bé, tan de bó sigui d’aquelles que queda en el record, i quan les comentes amb algú, sempre et surten les mateixes. Però això no ho sabrem fins que el temps faci de les seves i vagi passant, passant i la cantada, quedant, quedant....
Aquest cop l’amic Pere Margall no es lliurava de cantar-ne unes quantes. Potser fin i tot, més de quatre, oi Pere?.

Pere Margall en un moment de la cantada.

Ja veig que han de venir tres homes ben plantats per fer-te cantar....
“Les quatre canyes” com així es van presentar son: en Pere Fort com a tenor i acordionista, en Pere Margall com a veu baixa, en Joan Ripoll com baríton i en Miquel Llorens com tercera veu i guitarra. Estaven molt ben acompanyats per les seves dones, i el que no te dona, estava acompanyat per grans amics.
A la seva taula també hi era el mestre Josep Bastons i mes tard en Xiqui Ramón.
Nosaltres a una taula de distancia, aquest cop la varem compartir amb l’Anna, en Francesc, la Neus i en Jordi.
Una companyia formidable per la que es presentava com una nit per no oblidar. I una absència, la d’en Càstor, per un problema amb la panxa, la seva, clar.
Anem bé!, la primera peça que ens regalen és Records, una cançó de la Narcisa Oliver musicada per en Josep Bastons. Bonica paraula companys. Molt ben triada, doncs ara per ara, no me’n falten de bons records d’aquesta meravellosa nit que ens heu donat, doncs per si no ho sabíeu, aquesta nit ja es nostra!.
En Pere Margall estava un xic nerviós al principi, tot i que porten a les espatlles més de mil cinc-centes cantades, però aquesta estic segur que no era una més.
Després de la primera i per anar fent boca, ens varen regalar una peça escrita per en Carles Casanovas i musicada per l’Antoni Mas que jo mai havia escoltat a la catedral, Busca’m a l’Empordà, quina meravella tant de cançó com d'interpretació.

De nou, en Joan Ripoll, Pere Fort i Pere Margall. En Miquel Llorens estava sentat....

Quin luxe, que bé que sonen aquestes “quatre canyes”.
Les pessigolletes de la panxa m’anaven passant. No va resultar fàcil, jo estava més nerviós que ells, i em va durar fins ben be mitja cantada.
La tria que havien fet era molt bona. Ja us he dit per on van passar, i ara venia el torn de la de l’Enric Ferrer del grup Els Cremats, La taverna del vell mercant.
Una versió força bona tot i no tenir cap instrument de percussió.
Arribat aquest punt us vull destacar la gran tasca que fa en Pere Fort amb els arranjaments de veus.
Un gran music que fa amb les veus dels seus companys el vol i pot, però amb un resultat extraordinari.

Pere Fort en un dels "solos" que ens va regalar.

Es fa palès en la trajectòria de més de 25 anys junts i més de mil cinc-centes cantades arreu.
El mestre Josep Bastons ens va regalar el “perquè” de l’havanera que van ell va musicar i que porta per títol: Follía.
Ens va dir, que la lletra la va recollir d’una llibreta d’escola d’una noia francesa. És molt trista quant a lletra, però amb molt de sentiment, i d’això els Bergantí, en tenen un grapat.
Aquesta va ser una de les primeres peces en que el mestre Josep Bastons es va deixar anar fent una veu, per baix.
Del bagul, també en varen extreure “Mar de bonança” un preciós valset mariner escrit per en Bepes i musicat pel mestre Ricard Viladesau. Aquesta peça la sovintejo en moments de calma, que malauradament en tenim ben pocs, però, com he dit, encara sovintejo.

El moment "pico y pala" de la nit, molt bona companys!.

I ara un regal, “el tren pico y pala”. Com un vestit fet a mida. En Pere Fort tenia por d’anar a l’aigua, però un cop més varen demostrar estar ben trincats en aquest bot que ell mateix governa.

La “guaracha” santiaguera deia una cosa com....
Pu, pu, cha, cha....
Pu, pu, cha, cha....
Locomotora donde tu vas?.
Yo voy a Cuatrocaminos,
Songo, La Maya y viro pa’ tras....
Shhhhhhhhh.....

L’arribada a destí del tren “pico y pala” va donar pas a les col·laboracions dels grans amics dels Bergantí que es van donar cita a La Bella Lola.
Va començar “a palu secu” en Victor Hernández i en Pep Giró, dos dels components de Llops de mar, que ens varen regalar una sardana que la veritat, no se si no la van presentar, o jo no la vaig sentir, que serà el més probable.

Pep Giró i en Victor Hernández fent una preciosa interpretació.

En Victor cobreix la corda de tenor i en Pep la de baix. Amb el resultat d’aquesta sardana hem van venir ganes d’escoltar-los doncs ells dos, ho fan molt bé.

Ara el torn canvia de taula, el mestre Josep Bastons, com qui no vol la cosa, agafant la guitarra d’en Miquel Llorens, acaronant-la, i extraient-li els primers acords d’un preciós bolero fet l’any passat per en Carles Casanovas, “Camins” també anomenat “Entreforc".

En Josep Bastons a l'inici de la seva actuació fent "Camins / Entreforc".

Una peça que sota el meu parer resulta espectacular, tant en música, com en lletra, i clar, s’ajunten dos “figures” amb la mà trencada l’un per musicar i l’altre per escriure aquest tipus de peces.
El mestre Josep Bastons es trobava entre amics, es feia palès en rialles, en mirades, en bons gestos vers els companys de taula.
Ja us he dit que el mestre Josep Bastons estava força animat amb la xefla, i com no havia deixat la guitarra, un cop més li va començar a extreure els acords a un magnífic bolero que va composar ell mateix i en aquest cas, el va escriure un altre romàntic de l’havanera, el mestre Antoni Mas. No sé (aquest és el nom del bolero).

Xiqui Ramon amb Josep Bastons.

Va convidar en Xiqui Ramon a fer la veu, i aquest, sense dubtar-ho, s’hi va afegir.
Es ben sabut pels que son dins el mon de Les Havaneres i al voltant del mestre Josep Bastons que aquest és un enamorat dels boleros, i com en xiuxiuejava a la sala, els saps tots.
Potser la Neus ho va voler comprovar, i li va proposar al mestre de fer el bolero “Y que hiciste del amor que me juraste”......amb lletra del dominicà Mario de Jesus Baez.
Inicialment ell va cercar els acords, ella, aspectant, ell, esbrinant, i tot d’una, ja la tenien a punt.

Neus i Josep Bastons fent el bolero, "Y que hiciste con el amor que me juraste".

Un cop més, la dolça veu de la Neus feia aparició a La Bella Lola, i el silenci tornava a regnar. És un efecte que l'he vist repetit cada cop que l'escolto cantar. Aquest cop amb una peça que encara no li havia sentit mai, un preciós bolero.
Una interpretació formidable per una nit màgica, plena de bons amics i millors musics.
En aquesta espècie de mitja part en que qui volgués podia llançar-se a cantar, de nou, en Xiqui li diu al mestre Bastons...
“fem aquella que vas composar tu i que diu.....
Sense friseres serenament,
Tindrem el camp per estància,
[...]
I en Bastons sense deixar anar la guitarra va començar a regalar-nos les precioses notes de l’havanera escrita per en Tòfol Mus, “Qualsevol dia”.
La interpretació d’aquesta peça, va tornar a marcar un dels millors moments de la nit.

El mestre Josep Bastons regalant-nos uns preciosos acords.

La segona part del grup Bergantí era a punt de començar, i fou llavors, quasi a quarts de dues quan varen arribar en Pep Nadal i en Norbert Torrecillas, dos dels components del Peix Fregit, i amics dels Bergantí. Varen seure amb les seves parelles a la taula del costat nostre, s’estava modelant un altre de bona, però calia espera, tot al seu temps.

Els grup Bergantí, com si res hagués passat, varen emprendre la cantada amb una peça força antiga, “La negra noche”, escrita pel mexicà Emilio Uranga allà per l’any 1926.
Està enregistrada en l’àlbum “Mar de Bonança” del mateix grup, si en teniu ocasió, gaudiu-la!.
Després varen fer una rumbeta molt divertida escrita per en Tòfol Mus i musicada per en Josep Bastons, “Cap a tu”. Una peça que des del primer cop que els hi vaig escoltar, penso que la broden.....a mà i amb fil de seda, clar!.

Joan Ripoll, Pere Fort, Pere Margall, i Miquel Llorens, a la segona part.

Casualitat era que una de les peces que varen interpretar va ser “Margarita y el mar”. Una preciosa havanera que va escriure en Josep Lluis Ortega Monasterio en castellà, i fa relativament poc, que en Carles Casanovas va gosar a traduir al català (ningú millor). Tots dos van fer un treball espectacular amb una peça digna de guanyar-se un lloc entre les millors havaneres que hi ha. Es per aquesta raó que la vaig afegir al bloc quan s’inicia, en aquest cas, el grup que l’interpreta és Cavall Bernat, grup que dirigia el mestre Ortega Monasterio.

Al llarg de la nit, les mirades creuaven la sala en busca d’altre mirada. Entre altre, la meva amb la d’en Pere, que en més d’una ocasió, ell aixecà el cap, i les nostres mirades es creuaven tot deixant entreveure una rialla, un gest, una afirmació, l’estàvem gaudint....
Un altre moment especial de la nit, i ja he perdut el compte va ser quan els Bergantí, varen fer “Si em demanessin” (Tòfol Mus – Josep Bastons). En Pep Nadal s’hi va afegir. Quin gran moment!.

Pep Nadal acompanyant al Grup Bergantí.

En Pep Nadal és primera veu del grup Peix Fregit, i un dels nous compositors que hi ha dins el mon de Les havaneres. I si tenim sort, en breu anirem escoltant més i més temes escrits per ell.
És un goig que s’hagi animat a escriure doncs estem molt mancats.
Li vaig demanar si tenia ganes de cantar, si li venia de gust regalar-nos una peça, i com no, va acceptar, així que, abans que els Bergantí comencessin una nova peça, vaig demanar la paraula, i els vaig sol·licitar si podien fer una havanera amb en Pep. La resposta va ser immediata. Es varen dirigir cap a on estàvem, no es va haver de moure, el van rodejar, i van començar a sonar les notes de la petició que els havia fet “Marta”, amb musica i lletra d’en Moises Simons.

Pep Nadal i el Grup Bergantí fent "Marta".

D’aquesta manera tan senzilla ens varen regalar un altre moment de la nit.
Ara si, la recta final de la cantada estava a punt de sonar. La gent, començava a fer cara de cansada, i es que eren quasi les tres de la matinada, i ells allà, anar-hi anant.....
Va tornar a sortir en Víctor per fer-ne dues de picants, “l’Elefant” i “el serdu”, i una de seria, “Cala Montgó” (Ramon Carreras).

Els Bergantí amb el mestre Bastons.

I per acabar, tots junts varem cantar la Bella Lola a La Bella Lola amb la grata companyia d’en Paco, en Víctor, en Pep, en Josep Bastons, en Xiqui Ramon,la Neus i tota la sala al complert.....
Portem quasi tres hores de cançó marinera, cançó de taverna i ja va començant a ser hora de plegar veles i posar rumb a port.

Gràcies amics, gràcies per ser-hi, gràcies per compartir les vostres caçons amb nosaltres, i gràcies pels bons moments que ens heu fet passar.
Ep, enguany, Bergantí estarà junt amb Port-Bo, Peix Fregit, Cremats i la Silvia Pérez Cruz, a l’escenari de la 43 Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.
Per molts anys companys!!

Salut, Força i Havaneres a dojo!!.