“[...] Com m’agrada anar a la taverna fins a les tantes del dematí,
m’agrada escoltar els cantaires sense cap presa per anar a dormir,
m’agrada la clientela, amics que venen a espantar els mals,
m’agrada la tavernera que ens fa feliços per quatre rals,
que guapa la tavernera, i totes les altres que hi trobaràs. [...].”.
Així diu la tornada d’aquest bonic valset mariner escrit i composat per el mestre Antoni Mas. Defineix molt bé com ens varem sentir dissabte a la taverna la bella Lola.
Varem sopar entre amics, uns d’aquí, uns d’allà, però amb un denominador comú, que no és més que l’amistat amb en Jordi Grau i en Jordi Rubau, els Arjau.
m’agrada escoltar els cantaires sense cap presa per anar a dormir,
m’agrada la clientela, amics que venen a espantar els mals,
m’agrada la tavernera que ens fa feliços per quatre rals,
que guapa la tavernera, i totes les altres que hi trobaràs. [...].”.
Així diu la tornada d’aquest bonic valset mariner escrit i composat per el mestre Antoni Mas. Defineix molt bé com ens varem sentir dissabte a la taverna la bella Lola.
Varem sopar entre amics, uns d’aquí, uns d’allà, però amb un denominador comú, que no és més que l’amistat amb en Jordi Grau i en Jordi Rubau, els Arjau.
La taverna era plena a besar, la gent quedava esperant a la porta a veure si algú s’aixecava, però com ja hem dit altre vegada, si no reserves, es complicat trobar lloc, i els que estàvem asseguts fèiem poca cara d’aixecar-nos.Un cop més, varem rebre un tracte molt i molt bo per part de tot l’equip de la bella Lola, en Paco, la Pepi, en Cesc, la Silvia, tots i totes ens tracten molt bé, i d’aquesta manera, es fa difícil estar-nos un temps sense trepitjar la taverna. Si ens tracteu tan bé, no ens fotreu fora mai. Pepi, ja ho veus, estem millor a la taverna que a casa, Gràcies per tot.
Varem sopar com reis, a la taverna, et posen un tiberi que costa acabar-lo, amb una qualitat molt i molt bona. Darrerament no paren d’afegir plats i adaptar-se a la nova taverna, i clar, amb tanta varietat i tan bona, em costa escollir. Pel que fa al beure, doncs també va haver-hi i força.
El públic assistent tenia ganes que la xefla comencés, anàvem pels cafès, i ja s’escoltava la remor que anunciava que els musics s’havien d’anar preparant, i no es feren esperar.
En Jordi Rubau començava a afinar la guitarra i la veu, la primera de forma automàtica, la segona, amb un acte reflex. En Jordi Grau, preparat com sempre, al peu del canó i la primera que ens anuncien, és la preciosa havanera escrita per en Josep Miquel Servià i musicada per en Ricard Viladesau, “Ulls verds”.
La cantada va tenir un nivell altíssim, una qualitat de les que les converteix en inoblidables. En Jordi Rubau venia amb energia, amb força, amb ganes de cantar i fer gaudir a la gent. En Jordi Grau es deixà contagiar per l’energia positiva que portava en Rubau, i poc a poc ens deixar a anar fins aconseguir que la reacció del públic davant de peces com Gavina bonica, Vestida de nit, o Veinte años, fos un no parar d’aplaudir.
Radiaven alegria i felicitat, i com sempre, qualitat musical. Realment esdevé un plaer gaudir d’una cantada com aquesta.
Em be una reflexió que vull compartir amb vosaltres, i de la que espero la vostra opinió tan si estic errat, com si esteu d'acord.
En les darreres actuacions estic observant que el nivell puja i puja, que les cantades milloren qualitativament, que els grups busquen arranjaments més adients, que s’esforcen en trobar una bona sonorització, i en definitiva, que Les Havaneres sumen i sumen.
Permeteu-me que us en destaqui la millora qualitativament dels Bergantí, Peix Fregit, Els Cremats i Arjau.
Dit això, continuo, doncs la millora dels Arjau ha estat la que m’ha portat en aquesta reflexió.
Estàvem molt ben acompanyats, en una taula de les bones, l’edat màxima no crec que passes els trenta quatre, el jovent també escolta havaneres. En Jordi i la Raquel, també l’altre Jordi i la guitarra, en Tito i la Laura, en Nano i la Marta, i com no, la Cris i jo. Érem vuit, nou, i fins i tot contant la guitarra d’en Jordi, Deu.
A vegades penso el perquè més jovent no escolta havaneres, i amb els casos que he trobat ha estat per que no troben un grup que els transmeti. Per sort, amb les companyies que he anat a les cantades, hem aconseguit que poc o molt es contagiïn d’havaneres, però cap d’ells s’ha quedat indiferent, i menys ha continuat afirmant que no li agraden Les Havaneres, i ja m’han fet feliç.
Companys, per que les havaneres agradin, sempre s’han d’escoltar bons grups, gaudir d’una bona companyia, que el paratge sigui idoni, i que els col·laboradors, organitzadors i medis estiguin a l’alçada. Si parlem de jovent, hem de fer que apart de tot, els cantaires hi tinguin afinitat amb aquesta edat, crec que és un punt molt important.
A dia d’avui es fa difícil trobar grups amb una mitja d’edat per sota dels quaranta, però no és un problema, doncs jo em trobo molt proper a grups del bloc que l’edat és molt superior però que tenen aquest punt fort, afinitat amb el jovent.
Tornant a la cantada de la taverna la bella Lola, va haver una “espontània”, la Maria Dolors, ens regalar un parell de peces, la primera va ser “Els vells amants” (La chanson des vieux amants) de Jaques Brel, permeteu-me afegir-vos un tall.
[...]
Amor, amor, meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Tu saps quins són els meus defectes
i jo conec les teves dents.
Tu em retenies dins cent trompes,
i jo et perdia cent moments.
Jo vaig tenir d'altres amants,
em feia por arribar al descans.
Em cal sentir sempre un impuls,
i finalment, i finalment,
varem tenir prou de talent,
per fer-nos vells sense ser adults.
[...]
Hi posà en cor en la interpretació, la seva veu ens posà la pell de gallina, una força com poc cops he vist, i una veu castigada pel pas dels anys, però espectacular i emotiva. Vaig quedar meravellat.
Abans d’acabar la nit, va venir al nostre costat i ens va regalar, "Escolta es vent" (Tòfol Mus ; Josep Bastons). Quina delícia ens va deixar assaborir aquesta dona.
Els Arjau, després d’una breu parada, de nou agafaren la guitarra i continuaren amb la bonica cantada que ens estaven regalant. Varen fer la peça “Barcarola”, que com altres vegades ja us he dit, personalment m’agrada molt. Se’n desconeix l’autor, però el que queda clar és que la versió que es canta a les nostres contrades te poc sentit, però com els pescadors, la llengua castellana la desconeixien força, a vegades, per no dir quasi sempre, cantaven d’oïda, i cantaven mes o menys com l’havien sentit, d’aquí que en algunes peces no trobem sentit, però no deixen de ser espectaculars.
Ha estat una nit fantàstica, no goso a dir la millor, però si de les millors nits que hem passat al taverna la bella Lola. A dos quarts de quatre de la matinada varem deixar la taverna, en Paco i la Pepi porten molt ritme i no podem ni volem abusar, així que varem anar a fer l’última, i varem xerrar de tot una mica, i mireu com anava la cosa, que fins i tot i sense guitarra, amb els Jordi’s encara varem fer “Mirad como brillan las olas”.
Jo quasi no recordava aquesta peça, però poc a poc l’anaven fent, i poc a poc jo anava recordant, una meravella. Estàvem en la terrassa d’un bar musical, i no em podia imaginar que estiguéssim cantant-ne una, no tenim nom, no ens hem podem estar, quan ens passa alguna pel cap, l’hem de dir, i si tens la sort de tenir els Arjau al costat, els hi dius, i la fan.
Semblarà una tonteria, algú ho trobarà de poc formal, però per mi, és un plaer poder comptar amb gent com ells, i amb la possibilitat de cantar aquestes nostres cançons allà on mes o menys es pugui.
Gràcies Companys!.
Aprofito també per dir-vos que el grup Arjau ja te pàgina web, així que espero que en gaudiu, i si voleu visitar-la, només heu seguir aquest enllaç: www.arjau.com.
No vull acabar sense deixar-vos un tall d’aquesta meravellosa peça, per molts mai escotada, per altres poc recordada, per altres quasi oblidada, i per mi, una de les que no es pot deixar perdre.
Mirad,
como brillan las olas,
las olas matutinas.
Mirad,
como se mece el pájaro,
sobre el mar.
A toda vela, se lanza ya,
las ilusiones, que me da la mar.
Que bueno debe ser, que bueno debe ser,
que bueno debe ser, que bueno debe ser,
una niña hermosa, da gusto y placer.
Olé, olé negrito,
que vienes a bailar,
una linda americana,
con su manera de andar.
Baila negrito, con su negrita,
dale tu gracia angelical.
Baila negrito, con su negrita,
y dale un beso que rico lo da.
Caram companys, quina nit ens vareu donar. Gràcies per tot!.
Ja ho veieu, som diumenge, i segurament fem una cara de cansats considerable, però ha valgut la pena.
De regrés cap a ca nostra.......
La Cris em comentà que els Peix Fregit tenien cantada a Badalona, ella tenia feina, jo temps, així, que com per ganes no és, la vaig deixar a casa, i vaig posar rumb a Badalona, concretament al barri del Remei, que no havia estat mai, i ja veurem quan hi torno.
Tenia molta il·lusió d’escoltar-los i moltes ganes de veure’ls. Des de la cantada de Calella que no xerràvem, i d’això ja fa uns quants dies.
Vaig arribar una mica just de temps, a la cantada ja es habitual trobar coneguts, en aquest cas, en Jaume, en Jordi, i un grapat de gent que coneixia el grup.
En aquest tipus de cantades, a part del lloc, es fa molt proper el contacte amb el grup. Els teníem a tocar, escoltàvem els seus comentaris entre peça i peça, i us he de dir que tots eren bons....
Un vespre formidable, continuo afirmant sobre la bona marxa del grup, i el gran nivell que estan assolint. Encara és avui i em pregunten quin és el meu grup preferit, i la veritat, és que com ja us he dit altre vegada, no en tinc un d’exclusiu i preferit.
Per sort, tinc una dotzena per escollir, i no sé mai amb quin em quedaria, bé, si em deixen triar amb llibertat, em quedo amb tots ells.
En Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas, ja estan preparats, “claves”, guitarra i acordió, és l’únic que han de prepara, les veus ja estan més que preparades.
No vaig voler apuntar les peces que cantaven, a vegades ho faig i d’altres no, també es cert, que no recordo totes les peces, però si les que més em varen agradar a mi.
La cantada estigué sonoritzada pel propi grup, i es realitzà al mig d’un carrer. La sonoritat era força bona, la petita amplada del carrer feia que el só ens embolcalles a tots. Al barri hi passejaven forces ètnies diferents a la nostra, i resultava estrany una cantada d’havaneres entre tot aquell seguit de cares, però van ser molt respectuosos.
La primera peça que varen fer, si no m’erro va ser “Ulls verds” (Josep Miquel Servià i Ricard Viladesau), caram, comença igual que la cantada d’ahir a la nit, això promet!.
Recordo una per en Jordi Tormo, una peça extreta de “La taberna del puerto”, “Despierta Negro” Lletra i musica d’en Pablo Sorozabal.
Una peça feta per que la corda de baixos ens delitin, i qui millor dins els mon de Les havaneres que en Jordi Tormo per cobrir aquesta peça.
Dins d’altres peces especials de la cantada i com individualitats, aquest cop per part d’en Pep Nadal, us en destaco, “Matinada” (Quim Vives ; Ruggiero Leoncavallo).
I la darrera, per en Norbert, i sota petició d’un dels assistents, el pasdoble “Islas Canarias”, executat de forma magistral.
Quan a repertori el vaig veure adient al públic assistents. Peces de les que anomenen conegudes, i de quan en quan, en deixaren caure les noves d’en Pep Nadal, "Para ti" i "Aigua de Mar".
Com més les escolto més m’agraden, i com més m’agraden, més les vull escoltar....ja ho veieu, tinc un problema!.
Peix Fregit ha fet cas al nom del seu darrer treball, Peix Fresc. Han donat un aire fresc a l’havanera, ells saben com fer-ho.
Tenen veus formidables, en Jordi Tormo a la corda de baríton o tercera veu, en Pep Nadal a la corda de Tenor o primera veu, i en Norbert com a segon tenor o segona veu.
Varen fer vibrar als assistents, varen extreure llargs aplaudiments després de peces com “Girona m’enamora”, “Encisadora”, “Lola la tavernera” i “la barca xica” entre altre.
La veritat es que quedo fascinat, i quan surto d’una cantada, em quedo sense paraules, necessito un temps en el qual, segurament rebobino el que he vist, valoro, i gaudeixo, sobretot, gaudeixo del que veig i escolto.
Ja som dilluns, amb una calor difícil de portar, però amb una música de fons que fa passar tots els mals, així que, a passar ràpid la setmana, si podeu, gaudiu d’havaneres, que jo ho intentaré.
Un cop més estic molt sorprés de veure que ja tenim 201 vots directes quant al bloc, i prop de 350 al total dels escrits, podem continuar votant el bloc i els escrits fins al 6 de setembre. Cada actualització que faig al bloc, us permet anar a la pàgina i donar-li si ho creieu oportú el vostre vot, en lloc de posar l'enllaç dels premis ho faré a través del logo del bloc com el que teniu aquñi baix.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Em be una reflexió que vull compartir amb vosaltres, i de la que espero la vostra opinió tan si estic errat, com si esteu d'acord.
En les darreres actuacions estic observant que el nivell puja i puja, que les cantades milloren qualitativament, que els grups busquen arranjaments més adients, que s’esforcen en trobar una bona sonorització, i en definitiva, que Les Havaneres sumen i sumen.
Permeteu-me que us en destaqui la millora qualitativament dels Bergantí, Peix Fregit, Els Cremats i Arjau.
Dit això, continuo, doncs la millora dels Arjau ha estat la que m’ha portat en aquesta reflexió.
Estàvem molt ben acompanyats, en una taula de les bones, l’edat màxima no crec que passes els trenta quatre, el jovent també escolta havaneres. En Jordi i la Raquel, també l’altre Jordi i la guitarra, en Tito i la Laura, en Nano i la Marta, i com no, la Cris i jo. Érem vuit, nou, i fins i tot contant la guitarra d’en Jordi, Deu.
A vegades penso el perquè més jovent no escolta havaneres, i amb els casos que he trobat ha estat per que no troben un grup que els transmeti. Per sort, amb les companyies que he anat a les cantades, hem aconseguit que poc o molt es contagiïn d’havaneres, però cap d’ells s’ha quedat indiferent, i menys ha continuat afirmant que no li agraden Les Havaneres, i ja m’han fet feliç.
Companys, per que les havaneres agradin, sempre s’han d’escoltar bons grups, gaudir d’una bona companyia, que el paratge sigui idoni, i que els col·laboradors, organitzadors i medis estiguin a l’alçada. Si parlem de jovent, hem de fer que apart de tot, els cantaires hi tinguin afinitat amb aquesta edat, crec que és un punt molt important.
A dia d’avui es fa difícil trobar grups amb una mitja d’edat per sota dels quaranta, però no és un problema, doncs jo em trobo molt proper a grups del bloc que l’edat és molt superior però que tenen aquest punt fort, afinitat amb el jovent.
Tornant a la cantada de la taverna la bella Lola, va haver una “espontània”, la Maria Dolors, ens regalar un parell de peces, la primera va ser “Els vells amants” (La chanson des vieux amants) de Jaques Brel, permeteu-me afegir-vos un tall.
[...]
Amor, amor, meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Tu saps quins són els meus defectes
i jo conec les teves dents.
Tu em retenies dins cent trompes,
i jo et perdia cent moments.
Jo vaig tenir d'altres amants,
em feia por arribar al descans.
Em cal sentir sempre un impuls,
i finalment, i finalment,
varem tenir prou de talent,
per fer-nos vells sense ser adults.
[...]
Hi posà en cor en la interpretació, la seva veu ens posà la pell de gallina, una força com poc cops he vist, i una veu castigada pel pas dels anys, però espectacular i emotiva. Vaig quedar meravellat.
Abans d’acabar la nit, va venir al nostre costat i ens va regalar, "Escolta es vent" (Tòfol Mus ; Josep Bastons). Quina delícia ens va deixar assaborir aquesta dona.
Els Arjau, després d’una breu parada, de nou agafaren la guitarra i continuaren amb la bonica cantada que ens estaven regalant. Varen fer la peça “Barcarola”, que com altres vegades ja us he dit, personalment m’agrada molt. Se’n desconeix l’autor, però el que queda clar és que la versió que es canta a les nostres contrades te poc sentit, però com els pescadors, la llengua castellana la desconeixien força, a vegades, per no dir quasi sempre, cantaven d’oïda, i cantaven mes o menys com l’havien sentit, d’aquí que en algunes peces no trobem sentit, però no deixen de ser espectaculars.
Ha estat una nit fantàstica, no goso a dir la millor, però si de les millors nits que hem passat al taverna la bella Lola. A dos quarts de quatre de la matinada varem deixar la taverna, en Paco i la Pepi porten molt ritme i no podem ni volem abusar, així que varem anar a fer l’última, i varem xerrar de tot una mica, i mireu com anava la cosa, que fins i tot i sense guitarra, amb els Jordi’s encara varem fer “Mirad como brillan las olas”.
Jo quasi no recordava aquesta peça, però poc a poc l’anaven fent, i poc a poc jo anava recordant, una meravella. Estàvem en la terrassa d’un bar musical, i no em podia imaginar que estiguéssim cantant-ne una, no tenim nom, no ens hem podem estar, quan ens passa alguna pel cap, l’hem de dir, i si tens la sort de tenir els Arjau al costat, els hi dius, i la fan.
Semblarà una tonteria, algú ho trobarà de poc formal, però per mi, és un plaer poder comptar amb gent com ells, i amb la possibilitat de cantar aquestes nostres cançons allà on mes o menys es pugui.
Gràcies Companys!.
Aprofito també per dir-vos que el grup Arjau ja te pàgina web, així que espero que en gaudiu, i si voleu visitar-la, només heu seguir aquest enllaç: www.arjau.com.
No vull acabar sense deixar-vos un tall d’aquesta meravellosa peça, per molts mai escotada, per altres poc recordada, per altres quasi oblidada, i per mi, una de les que no es pot deixar perdre.
Mirad,
como brillan las olas,
las olas matutinas.
Mirad,
como se mece el pájaro,
sobre el mar.
A toda vela, se lanza ya,
las ilusiones, que me da la mar.
Que bueno debe ser, que bueno debe ser,
que bueno debe ser, que bueno debe ser,
una niña hermosa, da gusto y placer.
Olé, olé negrito,
que vienes a bailar,
una linda americana,
con su manera de andar.
Baila negrito, con su negrita,
dale tu gracia angelical.
Baila negrito, con su negrita,
y dale un beso que rico lo da.
Caram companys, quina nit ens vareu donar. Gràcies per tot!.
Ja ho veieu, som diumenge, i segurament fem una cara de cansats considerable, però ha valgut la pena.
De regrés cap a ca nostra.......
La Cris em comentà que els Peix Fregit tenien cantada a Badalona, ella tenia feina, jo temps, així, que com per ganes no és, la vaig deixar a casa, i vaig posar rumb a Badalona, concretament al barri del Remei, que no havia estat mai, i ja veurem quan hi torno.
Tenia molta il·lusió d’escoltar-los i moltes ganes de veure’ls. Des de la cantada de Calella que no xerràvem, i d’això ja fa uns quants dies.
Vaig arribar una mica just de temps, a la cantada ja es habitual trobar coneguts, en aquest cas, en Jaume, en Jordi, i un grapat de gent que coneixia el grup.
En aquest tipus de cantades, a part del lloc, es fa molt proper el contacte amb el grup. Els teníem a tocar, escoltàvem els seus comentaris entre peça i peça, i us he de dir que tots eren bons....
Un vespre formidable, continuo afirmant sobre la bona marxa del grup, i el gran nivell que estan assolint. Encara és avui i em pregunten quin és el meu grup preferit, i la veritat, és que com ja us he dit altre vegada, no en tinc un d’exclusiu i preferit.
Per sort, tinc una dotzena per escollir, i no sé mai amb quin em quedaria, bé, si em deixen triar amb llibertat, em quedo amb tots ells.
En Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas, ja estan preparats, “claves”, guitarra i acordió, és l’únic que han de prepara, les veus ja estan més que preparades.
No vaig voler apuntar les peces que cantaven, a vegades ho faig i d’altres no, també es cert, que no recordo totes les peces, però si les que més em varen agradar a mi.
La cantada estigué sonoritzada pel propi grup, i es realitzà al mig d’un carrer. La sonoritat era força bona, la petita amplada del carrer feia que el só ens embolcalles a tots. Al barri hi passejaven forces ètnies diferents a la nostra, i resultava estrany una cantada d’havaneres entre tot aquell seguit de cares, però van ser molt respectuosos.
La primera peça que varen fer, si no m’erro va ser “Ulls verds” (Josep Miquel Servià i Ricard Viladesau), caram, comença igual que la cantada d’ahir a la nit, això promet!.
Recordo una per en Jordi Tormo, una peça extreta de “La taberna del puerto”, “Despierta Negro” Lletra i musica d’en Pablo Sorozabal.
Una peça feta per que la corda de baixos ens delitin, i qui millor dins els mon de Les havaneres que en Jordi Tormo per cobrir aquesta peça.
Dins d’altres peces especials de la cantada i com individualitats, aquest cop per part d’en Pep Nadal, us en destaco, “Matinada” (Quim Vives ; Ruggiero Leoncavallo).
I la darrera, per en Norbert, i sota petició d’un dels assistents, el pasdoble “Islas Canarias”, executat de forma magistral.
Quan a repertori el vaig veure adient al públic assistents. Peces de les que anomenen conegudes, i de quan en quan, en deixaren caure les noves d’en Pep Nadal, "Para ti" i "Aigua de Mar".
Com més les escolto més m’agraden, i com més m’agraden, més les vull escoltar....ja ho veieu, tinc un problema!.
Peix Fregit ha fet cas al nom del seu darrer treball, Peix Fresc. Han donat un aire fresc a l’havanera, ells saben com fer-ho.
Tenen veus formidables, en Jordi Tormo a la corda de baríton o tercera veu, en Pep Nadal a la corda de Tenor o primera veu, i en Norbert com a segon tenor o segona veu.
Varen fer vibrar als assistents, varen extreure llargs aplaudiments després de peces com “Girona m’enamora”, “Encisadora”, “Lola la tavernera” i “la barca xica” entre altre.
La veritat es que quedo fascinat, i quan surto d’una cantada, em quedo sense paraules, necessito un temps en el qual, segurament rebobino el que he vist, valoro, i gaudeixo, sobretot, gaudeixo del que veig i escolto.
Ja som dilluns, amb una calor difícil de portar, però amb una música de fons que fa passar tots els mals, així que, a passar ràpid la setmana, si podeu, gaudiu d’havaneres, que jo ho intentaré.
Un cop més estic molt sorprés de veure que ja tenim 201 vots directes quant al bloc, i prop de 350 al total dels escrits, podem continuar votant el bloc i els escrits fins al 6 de setembre. Cada actualització que faig al bloc, us permet anar a la pàgina i donar-li si ho creieu oportú el vostre vot, en lloc de posar l'enllaç dels premis ho faré a través del logo del bloc com el que teniu aquñi baix.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada