XXVIII Cantada a Platja d'Aro, Bergantí, Cubacant, Cremats i Panxuts, deu de juliol, any deu.

Dissabte va ser un dia important per Catalunya, un dia per demostrar que molta gent està unida sota una bandera, un dia per demostrar que els catalans volem que se’ns tingui en compte, un dia en el qual, Catalunya ha dit, ja n’hi ha prou!.


Encara hagués sigut més gran si els polítics s’haguessin quedat a casa, i si haguessin volgut sortir ho haguessin fet com a persones normals, amb els seus fills, la seva família, amb amics, però el que no calia, era el gran protagonisme que varen tenir.
Si no tenen protagonisme on l’han de tenir, perquè el volen tenir amb nosaltres?.
En fi companys, no és el lloc per entrar en temes polítics, però donada la situació i la gran festa que es va viure, perdoneu, però no ho volia passar per alt.
A tots el que vareu anar, moltes gràcies per ser-hi.

La Cris i jo estàvem a Palamós, amb la il·lusió d’anar a una bonica cantada d’havaneres que es feia a Platja d’Aro. Era el primer cop que anava, i com em va passar per la cantada de Calella, estava segur que seria una cantada fantàstica, el cartell així ho reflexava, i el resultat va superar les meves expectatives.

Enguany teníem la presencia de tres grups espectaculars. Bergantí, Cubacant, i Els Cremats.
Després d’una setmana, ens tornàvem a trobar amb grans companys, quins nervis, quina il·lusió.
Aquest cop, anàvem tres, doncs passarem a recollir la Sílvia per Sant Antoni abans d’anar a la cantada.
De camí a Platja d'Aro, la Sílvia ens posà les dents llargues al parlar-nos d’una cantada de boleros que va fer la Neus Mar la nit anterior a la taverna la bella Lola.
Malauradament, jo no hi vaig poder anar, espero no perdre-m’ho el pròxim dia 23 de Juliol, que ho tornarà a fer.
Fins i tot, un dels grans de l’havanera i dels boleros estigué present, el mestre Josep Bastons. Que a la mitja part regalà als assistents uns quants boleros. Pels que no ho sabeu, en Josep, també és un gran compositor de boleros, i com em van dir un dia, se’ls sap tots.

La cantada prometia, els grups, a excepció d’un, venien de la 44ª Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell , i l’un n’estic segur que si continua amb aquest nivell, ben aviat els podrem veure allà dalt. Els desitjo el millor.
Aprofitem abans que comenci la cantada per fer un entrepà ràpid, no tenim massa temps, i jo que vull arribar aviat, encara fa mes curt el temps per fer l’entrepà.

A la cantada de Platja d’Aro ens trobem una llarga experiència al capdavant de l’havanera i al mateix temps una joventut i unes ganes de fer, que donen força als que com jo, estimem l’havanera, i pensem que no solament s’han fet les havaneres per gent gran.
L’escenografia va estar feta amb molta cura, hi havia bon gust pel mig. Els colors blau i blancs junt a les xarxes que envoltaven l’escenari, donaven un caliu especial a la cantada. El fet que aquesta es produís a la sorra de la platja, també hi donava un toc mariner i de calma que en poques ocasions es pot gaudir.
Totes les cantades que es celebren a la platja em donen pau i serenor, el poder estar descalç, gaudint de les pessigolles que fa la sorra entre els dits, jugant inconscientment amb qualsevol cosa que per allà volta, caram, estava relaxat, molt relaxat.
La sonorització de l’esdeveniment es feia a càrrec de Sonostudi, gran empresa coneguda per molts dels que seguim el mon de Les Havaneres com a responsable de les sonoritzacions de grans cantades com la de Calella, l’Arbreda de Palamós, i tantes altres que es celebren arreu del país.
El presentador i coordinador de la cantada, no podia ser un altre, que en Francesc “Xicu” Sànchez Carcassés.
Ho dic pel fet que he trobat que en les millors cantades, sempre acostumem a tenir, els millors sonoritzadors, els millors presentadors, els millors grups, les millors tries, els millors paratges, i com no, les millors companyies.
La cantada es presentava amb una gran novetat. L’estrena del grup Cubacant amb els quatre components damunt d’un escenari, la Neus, en Càstor, en Xiqui i l'Enric.
L’expectació entre “havanerus” era màxima, totes les mirades anaven destinades als mateixos, però no us avanço res, ja ho anirem veient.

Vaig aprofitar per parlar amb en Pere Margall, tenia moltes ganes de veure’l, després de la Cantada a Can Palet de Calella varen haver de marxar, i quasi no ens varem poder acomiadar, així que varem aprofitar per posar-nos una mica al dia, tot i que solament havia passat una setmana, però teníem unes quantes coses per explicar-nos.

També vaig poder saludar a en Xiqui, en Càstor, l’Enric i la Neus, i desitjar-los el millor per aquesta nit.
Jo estava més nerviós que ells, tenia moltes ganes que la cantada els sortís rodona, que els que allà estàvem, gaudíssim de les moltes meravelles que te aquest grup per mostrar-nos, ensenyar-nos i fer nos gaudir.

L’Antonio i la Rosa, ens varen guardar lloc al costat seu, als quals els hi vull agrair, doncs és un dels molts detalls que tenen amb nosaltres, i no està pagat.
Però la veritat és que en una cantada com aquesta, el fet d’estar a les primeres files fa que no puguis apreciar la bona qualitat de so, doncs està molt alt de volum per tal de poder arribar als que estan en la part mes allunyada de l’escenari.
No se si es possible sonoritzar per parts, i fer una distribució dels altaveus, doncs quan vaig anar a fer fotos al cremat que era al final de les cadires, tampoc s’escoltava gaire fort, es a dir, que potser nosaltres ens queixàvem que s’escoltava massa fort, i els del final de les cadires quasi no ho escoltaven.

El primer en pujar a l’escenari fou en Xicu Sánchez Carcassés, i ens va fer una presentació acuradíssima i polida dels grups assistents, Bergantí, Cubacant, Cremats i Panxuts.
Com no, també ens presentà la cantada fent referència a les dues parts de les que constava, i ben diferenciades. En la primera es feia més havanera i en la segona, més cant de taverna.

Per aquesta raó la cantada s’anomena, Cantada d’havaneres i cançó de taverna de Platja d’Aro, i sincerament, ho trobo molt encertat, doncs tot i anar de la mà, varen quedar molt ben distingits, i ens ensenya als assistens diferents ritmes marcats dins els nostres cants tradicionals.


En “Xicu” es fixà en el primer grup que pujava a l’escenari, el Bergantí, fent menció especial a les moltes vegades que ha assistit en aquesta cantada, i es que no m’estranya que hi pugi, doncs son dels millors que tenim dins el mon de l’havanera catalana.
Els quatre components ja son dalt de l’escenari, i la tria escollida per la primera part de l’actuació es de:
- Pescador sóc d’una cala. (Carles Casanovas / J.M. Brujachs).
- Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas / Antoni Mas).
- Pensament (Carles Casanovas / Antoni Mas).
- Gavina Bonica (F. Graells / Ricard Viladesau).

Caram companys, que be sona el Bergantí, quin goig sentir-los i saber-los tan a prop.
Un cop més us en destaco la tasca que fa en Pere Fort quan arranjaments musicals. Te molta feina per triar les peces i fer-ne els arranjaments, però el resultat final queda exquisit. Així com la dolça i potent veu d’en Pere Margall, com ja us he dit tantes i tantes vegades, de les millors veus de baix que conec, tant en grup com en els “solos”.
En Joan Ripoll, un cop més, un cul inquiet, està damunt de l’escenari, i si no fos perquè no pot ballar, no pararia de donar voltes. No està quiet mai. Quant al quart component, en Miquel Llorens dir-vos que els dels que no s’equivoca amb la guitarra. M’hi vaig estar fixant, el tenia davant per davant, i la veritat és que em va deixar bocabadat amb els molts canvis d’acords que fa, i tots d’una manera molt i molt correcta.
Ara feia molt temps que no escoltava peces com Pescador soc d’una cala i Gavina Bonica, i va ser una sort que ens les regalessin per aquesta cantada.
Entre el públic hi havia una lectora i comentarista del bloc que jugava a casa, i no podia fallar, l’Anna Maria.
Varem xerrar una estona i varem parlar de la il·lusió que li va fer escoltar aquestes peces. Un cop més varem estar d’acord, tan que se’n parla al bloc, i la fan els Bergantí.

El segon grup, com molt bé va dir en “Xicu” era una estrena mundial, estàvem davant d’una nova formació, aquest cop al complert, i com no, es presentaven davant d’una gran afició. El grup Cubacant.


Alguns varem tenir la sort d’escoltar-los a la taverna la bella Lola, però no estaven al complert, faltava el gran percussionista Enric Canada.
Tenia moltes ganes que arribes aquest dia, ja havia escoltat Cubacant i com vaig dir, seria molt difícil de millorar el que ja havíem escoltat, però un cop més estava equivocat. Mare meva, estava molt equivocat.
No em surten totes les paraules que voldria emprar per descriure els sentiments que em voltaven dins el cap. Potser es massa aviat per extreure’ls.
Dalt d’aquell escenari teníem professionalitat, joventut, experiència, innovació, alegria, metodologia, constància, veus, musics, companys, havanerus, caram, em deixo molts, però es que no pararia...........ah si, i musics, grans musics.

Ara si que puc afirmar que son dels millors grups que he escoltat, l’Enric ha arrodonit un nou grup que donarà molt a parlar, i ens farà gaudir en totes les audicions, i us diria més, faran passar molt bones vetllades a ritme d’havanera.

Si en teniu ocasió, no us els deixeu escapar, ocasions d’aquestes no passaran per davant cada dia, doncs com us vaig dir en l’escrit de la seva presentació, s’han marcat un número màxim d’actuacions al llarg de l’any, doncs per damunt de tot, volen viure.
La tria escollida per Cubacant a la primera part ha estat de:
- Ay Lola (En desconec l’autor).
- Yo soy guajira (En desconec l’autor).
- Des del Llagut (J. M. de Segarra / T. Subirana).
- El pensament (Narcisa Oliver / Josep Bastons).

Totes les peces varen ser espectaculars quant a interpretació, veus i música.
Us en destaco per damunt d’altre, "Des del Llagut", un cop més, en Xiqui ens feu una interpretació que només ell és capaç de fer, només amb la seva veu hi ha prou per fer-la. L’Enric l’acompanyà amb una espècie de càntir, que feia uns sons que mai havia escoltat, però ens trobem davant quatre musics molt i molt grans, i no pas d’edat. I en Càstor amb la guitarra, que sonà com mai.

Varen concloure la primera part amb "El pensament", una de les peces que més m’agrada dins el mon de l’havanera, i que cada cop que l’escolto per Cubacant fa que guanyi mes posicions. La Neus, un cop més ens regala aquelles interpretacions que nomes ella sap fer. Recordo un parell de dones del costat meu que no paraven de dir “Caram aquesta noia, te una veu tan dolça, que no la faria baixar de l’escenari en tota la nit”.
Jo estava d’acord amb aquelles dones, elles no tenien la mateixa sort que jo de conèixer-la, però amb aquell tastet que els va fer, estic segur que es varen quedar enganxats, i esperant la segona part de la cantada per tornar a gaudir-ne.

Els arranjaments d’en Càstor en aquesta peça fan entreveure la capacitat i el tresor que te aquest home, i per sort, li agrada compartir.
Cubacant ja s’havia estrenat, les primeres files ens miràvem, els coneguts, ens somrèiem, els desconeguts admiraven, ningú es va quedar indiferent, els rostres ho varen demostrar, per molts anys Cubacant, i gràcies Neus, Càstor, Xiqui i Enric, gràcies per ser-hi.


I per acabar la primera part de la cantada, la revolució de l'havanera del segle XXI, Els Cremats, un cop més, la part amb més ritme la portaven ells. La tria de peces escollides varen ser:
- El mariner i la nareta (G. Ottaviano / S. Gambardella).
- Habanera embrujada (Manuel Gonzalez).
- La calma de la mar (Nicolau Guanyavents).
- Eixerit (Ramon Ponsatí).

Aquesta part de la cantada era la referent a havanera, i en la que ells en destaquen pels ritmes que li aporten a peces com "Habanera embrujada", dels quals en destaco la gran qualitat musical, com tantes altres vegades. També en destaco els arranjaments de veus que darrerament hi trobo, jo els escolto millor, per mi, guanyen dia rera dia.
La primera peça la varem escoltar a Calella, i em va deixar un bon gust de boca, i dissabte em va acabar d’agradar, si senyors, molt bona elecció.

La tasca d’elaboració de noves peces també està present dins Els Cremats, doncs en aquesta cantada, tot i ser una mica arriscat, ens regalaren peces de nova creació, i més amb autors del propi grup, però no les peces no ens arribaren fins a la segona meitat.


A la mitja part, més cremat, però aquest cop, en forma de rom, va haver-hi per tots els assistents, no recordo el numero d’olles, però hi havia un grapat. Totes cremaven a la vegada, tots enlairaven les flames al cel, i va esdevenir un joc de llums molt bonic de veure.
Fet el cremat, vaig tornar a la cadira, hi participava un grup convidat, Els panxuts de Cassà de la Selva.


Un grup més de cançó de taverna i cançó marinera, bé, més que cançó, un grup de conya marinera.
Son molt divertits, amenitzen qualsevol trobada, i reivindicaren que en lloc de fer tres peces, els deixin fer quatre, però no va ser possible, tot i que nosaltres, un cop acabada la cantada en varen gaudir d’unes quantes més, però això ho deixo, per llavors.
Ells son: En Xevi, en Pep, en Risto, en Francesc i una noia, que en té nom, però no el sé .....
La seva tria va ser:
- Oda a la taverna.
- Cantada a Cavall Bernat.

Com ja us he dit, van amenitzar la mitja part, ja en son habituals a la cantada, i varen extreure rialles dels mes seriosos i dels més puristes.
Arrencava la segona part de la cantada, amb la cançó més de taverna, més desenfadada, i més lliure quan a ritme.


Enceten de nou els Bergantí, amb una tria, espectacular:
- Las fuentes (En desconec l’autor).
- Cap a tu (Tòfol Mus / Josep Bastons).
- La sardana de la mar (Bepes / Ricard Viladesau).
- El canó de Palamós (J. Ll. Ortega Monasterio).

Feia molts dies que no escoltava “Las fuentes”. Es d’aquelles que des del primer dia em varen marcar, i quasi sempre que me’n demanen una de taverna, acostumo a recomanar aquesta.
Els Bergantí la broden, el jocs de veus, i la seva qualitat, fan que els quedi feta a mida.
Us en destaco també la fabulosa rumbeta feta per en Tòfol Mus i musicada per en Josep Bastons, “Cap a tu”. Li dona l’aire desenfadat i corredís de la taverna, alhora que permet donar a conèixer al públic noves peces amb un ritme més mogudet.
Com no, “La sardana de la mar”, una peça que els hi vaig escoltar a l’Empordanet, i que admiro tan la lletra com la música, ara, com aquell primer dia que la vaig escoltar, també admiro a qui la interpreta.
I més ritme si es que és possible amb “el canó de Palamós”.
Un fi d’actuació espectacular i meravellós a càrrec d’aquest grup de Malgrat de mar, que tot i ser Maresme, sempre els faig mes amunt que a vall.


En Xicu Sànchez torna a donar pas a Cubacant per que ens preparin la seva tria de cançó de taverna, que en aquest cas va ser:
- Tu aventura (F. Torres).
- Vola barca meva (Tòfol Mus/Josep Bastons).
- Si llego a besarte (Luís Casas Romero).
- M’Encantaria (Tófol Mus/Josep Bastons).

Us torno a destacar totes i cadascuna de les peces escollides. La dolça i enèrgica veu de la Neus en aquesta segona part ens demostrar que pot amb qualsevol registre que hagi de cobrir.
El sentiment que hi posa, el ritme que porta, tot el que ens transmet, i sobretot la seva veu, fa que qualsevol peça escollida soni de meravella.
Clar que està acompanyada de dues grans veus, la d’en Càstor i la d’en Xiqui, i un gran percussionista, l’Enric Canada, que fan que aquest grup ens regales un dels millors moments de la nit.
Ens ofereixen la possibilitat d’escoltar-los junts o per separat, i la veritat que aquesta versatilitat li dona un aire diferent al que ens tenen acostumats la resta grups.


I per finalitzar la cantada, de nou, Els Cremats, aquest cop, amb una aposta arriscada, la seva part més tavernera, més autentica, en definitiva, amb les seves creacions.
La tria escollida per aquesta segona part va ser:
- Amarela (Narcis Ferrer).
- Lola la tavernera (Carles Casanovas / Josep Bastons).
- Història d’un cel rogent (Xavi Juanals).
- La taverna del vell mercant (Enric Ferrer).

Amb l’excepció de la segona peça, les altres son creacions pròpies, i la veritat és que sonaren força bé.
De la que més us he parlat i és perquè jo també la trobo l’havanera del segle XXI, es de “La taverna del vell mercant” (Enric Ferrer), però es que cada cop que l’escolto quedo meravellat.

Quan a la resta, doncs destacar el bon ritme que donaren a “Lola la tavernera” que musicalment parlant, no hi ha altre com ells. Les altres dues, em varen costar una mica, a veure si els torno a escoltar i poc a poc ens fem amb elles, tot i que el “reggae” “Amarela” no el faig gaire dins el gènere, però en celebro la seva creació.

Els Cremats ens poden oferir qualsevol tipus de cantada, i no ha de ser obligatòriament d’havaneres, estan treballant en un nou treball d’un gènere musical diferent al que ens tenen acostumats, però fins que no tingui més noticies, no us podré avançar res.


Finalment, en “Xicu” Sànchez Carcasses demanar la presencia de tots els grups dalt de l’escenari, i ens recorda l’havanera “El meu Avi” quan va esdevenir un crit de reivindicació, i potser avui l’hem de tornar a treure del bagul i interpretar-lo com cal.
Des de la cantada de Calella, ara farà una setmana, que no cantava aquesta peça, però últimament, em venen moltes ganes de cantar-la tal i com es va composar, “Visca Catalunya, visca ”.
Va ser un altre moment especial......

En acabar la cantada varem gaudir d’un moment molt “havaneru”. Potser us semblarà una tonteria, o un fet més dins el món de les havaneres, però jo sempre havia desitjat poder fer el que varem fer, i només puc donar les gràcies a la Neus per l’iniciativa, per portar a terme la gran trobada, i a la resta d’assistents per ser-hi, sense ells, tampoc hagués estat possible.


Si companys, ens varem trobar tot un grup de gent provinents de la xarxa social Facebook. En total eren 38, molts d’ells seguidors del bloc.
La Neus va portar unes coques, la Dolors i l’Antonio alguna beguda, en Pere Margall es va encarregar del cremat, que tot i no poder venir per una indisposició, li varem agrair el gest que va tenir, i alhora esperem que la pròxima no ens falli.
Els Panxuts, ens varen aportar molt bons moments, molt divertits i en varem fer un tip de riure amb la peça, “la barca d’en Risto”.
En Càstor Pérez, que ens delità amb la interpretació de precioses peces. I com no, de l’organitzadora de la trobada, la Neus, que ens regala més i més peces, amb aquella veu tan dolça i tan potent, tan senzilla que tant la caracteritza i que tan be sona.

Va ser un goig tenir la seva companyia, escoltar aquestes peces a la sorra de la platja, amb les onades portant el compàs, transformava una nit de cantada, en una nit de somni, en una nit pel record. Si arribem a portar sacs de dormir, ens hi quedem.

Ells estaven cansats, nosaltres emocionats. Recordo la cara de molts dels que allà ens trobàvem, ens miraven, i no ens ho acabàvem de creure.
Em permeteu que us els mencioni?, espero no deixar-me ningú.

Cris, Neus, Jordi, Sílvia, Isabel, Joan, Càstor, Pau, Alfons, Ció, Dolors, Joan, Anna Maria, Jordi i Maria Jesus, Artur, Marina i marit, Rosa i Antonio, Risto, Xevi, Pep, Francesc, tots ells amb les seves parelles, durant una estona estigueren en Xiqui, la Contxi i l'Anna, fins a trenta vuit, encara queden, així que si voleu, afegiu-vos mitjançant una opinió, i jo us aniré afegint a l’escrit.

Amics, Companys, Saludats, Havanerus tots, salut, força i havaneres a dojo.