Aquest any tot són bones noticies quan a divulgació de l’havanera. No només m’han fet col·laborador habitual de la revista Guaita si no que a més es publicarà una col·laboració en un mitja de comunicació estatal en el qual parlem d’havaneres, el proper dia 5 de Setembre entre les set i les vuit de la nit a Radio Nacional d’Espanya i Radio 5. És un regal, quasi no puc demanar més, espero el pròxim cop fer-ho millor i passar menys nervis.
També aprofito per donar les gràcies a les més de 500 persones que han votat pel bloc als premis blocs de Catalunya. No em podia imaginar que arribéssim tan amunt, i encara no s’ha acabat. Estem en la vuitena posició dins els blocs culturals catalans.
Havanerus, gràcies. I ara anem a la cantada que també és força important.
Si com va dir l’Empordanet -interpretant la preciosa havanera escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez -“Pinto les notes d’una havanera”, permeteu-me que com a marc hi posem la cala de Sant Roc de Calella de Palafrugell tal i com ens la varem trobar nosaltres aquest diumenge al vespre.
Quina meravella de cantada, quina tria més polida, quin paratge més bonic, quin grup tant especial i quina companyia tan luxosa. Varem arribar una hora abans del començament de la cantada i no era pas per tenir un bon lloc, el problema era que el horari al bloc estava malament. Costa trobar l’horari de les cantades, normalment et passes molta estona visitant la web dels ajuntaments buscant i buscant, i finalment acabo per no trobar-ho i no poder-ho especificar.
Aquest cop no recordo si la informació la vaig treure de la web del grup o bé de l’Ajuntament de Palafrugell, però sigui de on sigui, em sap greu però estava malament. Com acostumen a dir en castellà “no hay mal que por bien no venga” i així va ser, en arribar, altres companys del bloc també estaven allà.
També s’havien basat en l’horari del bloc, i ja que hi érem, varem aprofitar per fer-la petar una llarga estona. Allà estaven la Dolors, en Joan, la Teresa amb el seu marit i la Neus. La Cris i jo varem seure al seu costat. Tot feia preveure que la cantada seria per no oblidar. El previ a la cantada va estar molt bé, compartint converses, històries i moments de les havaneres amb aquests companys no te preu.
La nit era xafogosa, la mar estava en calma i el cel mig ennuvolat com feia dies que no veia i entremig, la meravellosa lluna, que quasi fa el ple, tot ho teníem de cara. La sonorització de l’esdeveniment –un any més- era a càrrec de Sonostudi i un cop més va estar genial. Els organitzadors eren els veïns del barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell que celebraven la seva 41 festa major i 41 vegades cantant havaneres, quina colla més trempada!.
Entre els assistents també hi era en Ramon Sol, guitarra i veu de baix del grup d’havaneres Xató que va tenir un gran detall amb nosaltres, Gràcies Company!!.
Per començar amb la tria de L’Empordanet us diré que van fer la cançó que cada dematí em desperta, "El pensament". Inusualment la varen fer en Càstor Pérez i en Lluís Bofill només amb guitarres tal i com sonen al treball del Duet “Flor de lluna”. L’Empordanet fa una tasca meravellosa quan barreja peces relativament noves amb aquelles que són a punt de caure en l’oblit.
Una de les noves peces que ha incorporat en repertori ha estat “Follia” de la qual en Josep Bastons va musicar uns textos anònims. La peça ja m’agradava però m’ha anat agradant dia rere dia doncs primer els Arjau i ara L’Empordanet, en fan una interpretació magnifica.
Dins de les peces que recuperen de l’oblit i que més m’agraden us en destaco “La bassa fonda”, “Rendido”, “El seductor”, “Tamariuenca” entre altre.
Quan a peces més contemporànies que també m’agraden us en destaco “Mariner de terra endins”, “La Balada d’en Lucas”, “La Habana se llama Elena”, “Al pirata Joan Torrelles” i “Vestida de nit”.
El grup torna a estar en un gran moment, sempre trobarem a faltar la veu del company Pere Molina, però com cada cop ho fan més i més bé, i en Lluis Bofill ja no sols fa anar la guitarra si no que col·labora en les veus, fa que el grup hagi cobert amb nous registres.
Un grup a tenir molt en compte dins els millors grups d’havaneres del país. A la mitja part –com cada any- es va procedir al sorteig de quadres força bonics, també varen fer cremat per tothom i quan ja tothom era a lloc, va venir la gran sorpresa, la Neus que estava asseguda amb nosaltres va sortir a cantar quatre cançons. “Yo soy Guajira”, “Nena”, “El adiós del soldado” i “Si llego a besarte”.
L’ambient ja era força silenciós abans que ella sortís a cantar, però si es podia fer més silenci, ella ho va aconseguir. La Neus ens va poder regalar la seva preciosa veu sense cap esforç, per que si, per que li agrada i a nosaltres, encara més.
Gràcies pel regal i per la xocolata!.
Recordo especial el silenci que es va fer en la interpretació del "El adiós del soldado" (versió Cubana), en la qual, ni la guitarra d’en Càstor gosà a sonar. Va ser un moment preciós quan en aquell bonic paratge només s’escoltava una veu acompanyada d’alguna onada que gosava recolzar-se contra la sorra gruixuda d’aquella cala....
La Neus recolzada per la magnifica veu i guitarra d’en Càstor va fer que el públic assistent quedés bocabadat.
Al tenir la sort de ser al seu costat, també vaig poder escoltar de ben a prop els bonics comentaris que ella rebia.
Noia, t’has de sentir orgullosa de sentir el que sents i d’escoltar el que escoltes. Va ser molta la gent que es va aplegar per encoratjar-la un cop va tornar amb nosaltres i havent acabat la cantada, molts varen venir a felicitar-la.
Quin goig ser tan a prop i veure totes aquestes mostres d’afecte i carinyo vers la noia que fa que les havaneres sonin en veu de dona.
Gràcies Neus i Càstor, va ser un gran moment de la nit.
La sort, es que ningú eclipsa ningú, més aviat ens regalen forces i diferents actuacions i això fa que els guanyadors siguin sempre el públic i les havaneres, gràcies companys per aquests meravellosos regals.
A la segona part tot va ser més emotiu, cada any que passa, sempre hi ha un record malauradament per algú que ha marxat, aquest cop era una veïna del barri que es deia Carme.
Com molt bé va dir en Jordi –referint-se a la Carme- “des d’allà on siguis, aquest “Barquito de nácar” va per tu”. Les notes d’aquesta preciosa havanera ja estaven sonant en les guitarres d’en Lluís i en Càstor.
En Jordi com cada any la va interpretar més amb el cor que amb altre cosa fet que és fa palès amb l’emoció i el sentiment que hi posa.
Sobretot quan a la tornada arriba allò que diu....
“Las notas de una dulce habanera,
son besos para tierra española,
regalo de las olas que llegan
y el barquito de nácar,
va surcando los mares,
al compás del amor”.
I una gran ovació omple la platja......
Després de que en Jordi en oferís aquesta emotiva interpretació li va tocar el torn a un altre veí del barri del qual no conec el seu nom però que l’he vist sovintejar La taverna la bella Lola –com sempre dic, si algú sap com li diuen que m’ho faci arribar-“.
La cançó que varen fer és un altre de les meves preferides “Corrandes marineres” del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
Aquesta peça l’he vist escrita com a “Corrandes marineres” i “Coplas Bravas”, les dues del mateix autor i amb diferents lletres.
M’agrada quan diu...
“No canto per bona veu,
perquè Deu no me l’ha dada,
si no per què no digueu,
que la festa no m’agrada.
Si jo sàpigues cantar,
tot lo dia cantaria,
i a Palamós aniria
tot cantant, cantant, cantant,
i el meu amor et daria,
amb cançons vora la mar.
[...]”
La cantada ja arribava a la fi, varem treure mocadors i mocadorets per acompanyar les dues darreres peces.
Per cert, en el sorteig no ens va tocar cap quadre i aquest cop si que havíem comprat algun número. L’any vinent espero tornar-hi, per mi no hi ha quasi cap altre cantada com aquesta, per tant, per poc que pugui, l’any vinent, espereu-me que vinc.
Havanerus, amics, companys i saludats, si hi éreu espero que en gaudíssiu tan com jo, si no us va ser possible, espero que n’hagueu gaudit ara, jo encara estic fascinat, però com tinc molts moments a flor de pell he decidit no estar-me’n i escriure ara que puc.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
També aprofito per donar les gràcies a les més de 500 persones que han votat pel bloc als premis blocs de Catalunya. No em podia imaginar que arribéssim tan amunt, i encara no s’ha acabat. Estem en la vuitena posició dins els blocs culturals catalans.
Havanerus, gràcies. I ara anem a la cantada que també és força important.
Si com va dir l’Empordanet -interpretant la preciosa havanera escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez -“Pinto les notes d’una havanera”, permeteu-me que com a marc hi posem la cala de Sant Roc de Calella de Palafrugell tal i com ens la varem trobar nosaltres aquest diumenge al vespre.
Quina meravella de cantada, quina tria més polida, quin paratge més bonic, quin grup tant especial i quina companyia tan luxosa. Varem arribar una hora abans del començament de la cantada i no era pas per tenir un bon lloc, el problema era que el horari al bloc estava malament. Costa trobar l’horari de les cantades, normalment et passes molta estona visitant la web dels ajuntaments buscant i buscant, i finalment acabo per no trobar-ho i no poder-ho especificar.
Aquest cop no recordo si la informació la vaig treure de la web del grup o bé de l’Ajuntament de Palafrugell, però sigui de on sigui, em sap greu però estava malament. Com acostumen a dir en castellà “no hay mal que por bien no venga” i així va ser, en arribar, altres companys del bloc també estaven allà.
També s’havien basat en l’horari del bloc, i ja que hi érem, varem aprofitar per fer-la petar una llarga estona. Allà estaven la Dolors, en Joan, la Teresa amb el seu marit i la Neus. La Cris i jo varem seure al seu costat. Tot feia preveure que la cantada seria per no oblidar. El previ a la cantada va estar molt bé, compartint converses, històries i moments de les havaneres amb aquests companys no te preu.
La nit era xafogosa, la mar estava en calma i el cel mig ennuvolat com feia dies que no veia i entremig, la meravellosa lluna, que quasi fa el ple, tot ho teníem de cara. La sonorització de l’esdeveniment –un any més- era a càrrec de Sonostudi i un cop més va estar genial. Els organitzadors eren els veïns del barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell que celebraven la seva 41 festa major i 41 vegades cantant havaneres, quina colla més trempada!.
Entre els assistents també hi era en Ramon Sol, guitarra i veu de baix del grup d’havaneres Xató que va tenir un gran detall amb nosaltres, Gràcies Company!!.
Per començar amb la tria de L’Empordanet us diré que van fer la cançó que cada dematí em desperta, "El pensament". Inusualment la varen fer en Càstor Pérez i en Lluís Bofill només amb guitarres tal i com sonen al treball del Duet “Flor de lluna”. L’Empordanet fa una tasca meravellosa quan barreja peces relativament noves amb aquelles que són a punt de caure en l’oblit.
Una de les noves peces que ha incorporat en repertori ha estat “Follia” de la qual en Josep Bastons va musicar uns textos anònims. La peça ja m’agradava però m’ha anat agradant dia rere dia doncs primer els Arjau i ara L’Empordanet, en fan una interpretació magnifica.
Dins de les peces que recuperen de l’oblit i que més m’agraden us en destaco “La bassa fonda”, “Rendido”, “El seductor”, “Tamariuenca” entre altre.
Quan a peces més contemporànies que també m’agraden us en destaco “Mariner de terra endins”, “La Balada d’en Lucas”, “La Habana se llama Elena”, “Al pirata Joan Torrelles” i “Vestida de nit”.
El grup torna a estar en un gran moment, sempre trobarem a faltar la veu del company Pere Molina, però com cada cop ho fan més i més bé, i en Lluis Bofill ja no sols fa anar la guitarra si no que col·labora en les veus, fa que el grup hagi cobert amb nous registres.
Un grup a tenir molt en compte dins els millors grups d’havaneres del país. A la mitja part –com cada any- es va procedir al sorteig de quadres força bonics, també varen fer cremat per tothom i quan ja tothom era a lloc, va venir la gran sorpresa, la Neus que estava asseguda amb nosaltres va sortir a cantar quatre cançons. “Yo soy Guajira”, “Nena”, “El adiós del soldado” i “Si llego a besarte”.
L’ambient ja era força silenciós abans que ella sortís a cantar, però si es podia fer més silenci, ella ho va aconseguir. La Neus ens va poder regalar la seva preciosa veu sense cap esforç, per que si, per que li agrada i a nosaltres, encara més.
Gràcies pel regal i per la xocolata!.
Recordo especial el silenci que es va fer en la interpretació del "El adiós del soldado" (versió Cubana), en la qual, ni la guitarra d’en Càstor gosà a sonar. Va ser un moment preciós quan en aquell bonic paratge només s’escoltava una veu acompanyada d’alguna onada que gosava recolzar-se contra la sorra gruixuda d’aquella cala....
La Neus recolzada per la magnifica veu i guitarra d’en Càstor va fer que el públic assistent quedés bocabadat.
Al tenir la sort de ser al seu costat, també vaig poder escoltar de ben a prop els bonics comentaris que ella rebia.
Noia, t’has de sentir orgullosa de sentir el que sents i d’escoltar el que escoltes. Va ser molta la gent que es va aplegar per encoratjar-la un cop va tornar amb nosaltres i havent acabat la cantada, molts varen venir a felicitar-la.
Quin goig ser tan a prop i veure totes aquestes mostres d’afecte i carinyo vers la noia que fa que les havaneres sonin en veu de dona.
Gràcies Neus i Càstor, va ser un gran moment de la nit.
La sort, es que ningú eclipsa ningú, més aviat ens regalen forces i diferents actuacions i això fa que els guanyadors siguin sempre el públic i les havaneres, gràcies companys per aquests meravellosos regals.
A la segona part tot va ser més emotiu, cada any que passa, sempre hi ha un record malauradament per algú que ha marxat, aquest cop era una veïna del barri que es deia Carme.
Com molt bé va dir en Jordi –referint-se a la Carme- “des d’allà on siguis, aquest “Barquito de nácar” va per tu”. Les notes d’aquesta preciosa havanera ja estaven sonant en les guitarres d’en Lluís i en Càstor.
En Jordi com cada any la va interpretar més amb el cor que amb altre cosa fet que és fa palès amb l’emoció i el sentiment que hi posa.
Sobretot quan a la tornada arriba allò que diu....
“Las notas de una dulce habanera,
son besos para tierra española,
regalo de las olas que llegan
y el barquito de nácar,
va surcando los mares,
al compás del amor”.
I una gran ovació omple la platja......
Després de que en Jordi en oferís aquesta emotiva interpretació li va tocar el torn a un altre veí del barri del qual no conec el seu nom però que l’he vist sovintejar La taverna la bella Lola –com sempre dic, si algú sap com li diuen que m’ho faci arribar-“.
La cançó que varen fer és un altre de les meves preferides “Corrandes marineres” del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
Aquesta peça l’he vist escrita com a “Corrandes marineres” i “Coplas Bravas”, les dues del mateix autor i amb diferents lletres.
M’agrada quan diu...
“No canto per bona veu,
perquè Deu no me l’ha dada,
si no per què no digueu,
que la festa no m’agrada.
Si jo sàpigues cantar,
tot lo dia cantaria,
i a Palamós aniria
tot cantant, cantant, cantant,
i el meu amor et daria,
amb cançons vora la mar.
[...]”
La cantada ja arribava a la fi, varem treure mocadors i mocadorets per acompanyar les dues darreres peces.
Per cert, en el sorteig no ens va tocar cap quadre i aquest cop si que havíem comprat algun número. L’any vinent espero tornar-hi, per mi no hi ha quasi cap altre cantada com aquesta, per tant, per poc que pugui, l’any vinent, espereu-me que vinc.
Havanerus, amics, companys i saludats, si hi éreu espero que en gaudíssiu tan com jo, si no us va ser possible, espero que n’hagueu gaudit ara, jo encara estic fascinat, però com tinc molts moments a flor de pell he decidit no estar-me’n i escriure ara que puc.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
