Aquesta cantada ha coincidit amb la cantada que es fa a la platja de Llafranc amb els grups Peix Fregit i Port-Bo i que en altres anys n’he fet la crònica. Aquest any, com ja varem fer ara farà dos anys, varem pensar que la millor opció, era anar al Pati de les Escoles velles de Begur. Són dos paratges totalment diferents, a Llafranc hi tens la platja, l’olor a mar, lloc ideal per escoltar una preciosa cantada d’havaneres. A Begur tens un pati d’escoles amb un encant especial, amb una sonoritat excepcional i amb la participació d’un grup com l’Empordanet que no hi participava en la cantada de Llafranc.
El cartell de la cantada estava equivocat, posava la participació de Els pescadors de l’Escala en lloc del Peix Fregit i em va saber greu doncs vol dir que no paren prou atenció al que fan i al que han organitzat i donat que és una cantada on es cobra entrada, penso que s’ha de tenir més cura de detalls com aquests, i no deixar que passin per alt, estic segur que molta de la gent que va assistir a la cantada sabia molt bé on anava i els grups que anava a escoltar, eren “havanerus”.
Com us podeu imaginar, els grups havien d’anar de Begur a Llafranc i de Llafranc a Begur. No us enganyo si us dic que vaig patir per que tot sortís bé, i pensareu que és una tonteria, però, la veritat, no em volia imaginar una cantada amb problemes d’organització, doncs seria força criticada.
Tot va anar molt bé, els primers en començar varen ser els Peix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
Cada grup participant interpretava dotze peces, fet que va fer que la cantada donés un ampli repertori de peces clàssiques i contemporànies. El Peix Fregit va fer peces com “vell pescador”, “malalt d’amor”, “lamento esclavo”, “la sirena de Begur”, “cap a tu”, “para ti” i “aigua de mar” entre altre. Continuo afirmant que avui per avui està arribant a un nivell que no se si havia tingut en altre moment, doncs desconec les èpoques en que en Josep Bastons, Manel Iglesias i Maria Cervera en formaven part, o quan en Josep Bastons, Pere Savalls i Jordi Tormo componien el grup.
Després dels primers, els segons, en aquest cas, l’Empordanet, amb en Càstor Pérez, Xavi Jonama i Lluís Bofill.
La nova formació poc a poc van empastant veus, i quan va acabar la cantada, vaig dirigir-me a ells per felicitar-los, doncs van sonar de meravella. He notat uns avenços extraordinaris quan arranjaments, doncs en algunes peces en Lluís es va animar a cantar, fet que feia que en Càstor pogués dedicar-se a fer segones veus com a ell li agrada. Els trobo en un molt bon moment.
La tria que va fer l’Empordanet va ser la més clàssica i la que més em va agradar, doncs no paren d’extreure peces perquè no quedin en l’oblit. Peces com “rendido”, “el seductor”, “tamariuenca”, feien que la gent es mires sense saber-les.
Clar que us he de dir que també em varen sorprendre per be quan varen interpretar “follia” i “al pirata Joan Torrelles”. Us vull destacar un gran moment de la cantada, els que hi vareu ser ja us el podeu imaginar, els que no, us el detallo.
En Xavi Jonama va demanar al seu ex company de grup Pere Molina que els acompanyés en una de les peces, concretament, amb la que “se’n titola” “en un rico cafetal”.
En Pere la va dedicar al seu germà Paco, el qual ara fa tres mesos que va marxar d’aquest món. Va ser molt emotiu, tots teníem els ulls brillants, només va faltar que ell tampoc aguantés i van començar a aparèixer mocadors i no pas per fer “la bella Lola”. Va ser un gest molt bonic, un gran moment, un cop més va demostrar que dins aquesta gran persona també hi ha un gran cor.
Em va fer molta il·lusió tornar-lo a escoltar de nou, en tenia moltes ganes, és com un somni tornat a fer realitat. Us he de dir que els que tingueu ocasió, aquest dissabte a la taverna La bella Lola, actuarà el grup Àmfora, format per en Xavi Jonama i en Pere Molina, tornen d’allà on varen sortir.
Com molt bé han anomenat l’esdeveniment serà un Àmfora Revival. Clar que nosaltres serem a Palamós a la 29 Mostra d’havaneres, però en acabar, farem camí cap a Calella per veure encara que sigui les darreres peces, però aquesta no me la vull perdre per res del món.
A la mitja part hi va haver cremat per tots aquells que en volguessin, un munt de cassoles cremaven al final del pati, i m’hi vaig acostar per retratar aquella bonica imatge.
La segona part començava bé, els Port-Bo havien arribat amb temps, ja no calia patir. Feia ben poc que els havia escoltat, i just abans de començar vaig veure com en Carles Casanovas escollia les peces que ens regalarien. Parlava amb en Càstor, amb en Marc Carreras –tècnic de so de la cantada, dels Port-Bo i gran professional- per tal de saber les peces que s’havien fet i no repetir-ne cap.
Triar dotze peces no resulta fàcil, però tenint damunt la taula el nou enregistrament, no li resulta gens difícil escollir les peces. Els Port-bo ja estaven en preparats, Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer damunt l’escenari esperant engegar.
La tria, un cop més magnifica, peces com “barquejant”, “Ay Lola si me quieres”, “Pensant en tu”, “El capità” i “la clienta” entre altres feien que la vetllada anés adoptant l’adjectiu de magnífica. Quin goig de cantada, jo m’esperava que fos bona, però no pas tant. Jo m’esperava gaudir de bons moments, però no pas tants.
En definitiva, de les millors de la temporada, junt amb la que varem anar a Peratallada, espero que l’any vinent es torni a repetir i si són amb aquests grups, millor. Un cop més es demostra que si la tria de grups és bona, la cantada no falla. Per tant als organitzadors els diria que si la volen igual de bona i omplir com van omplir, els grups participants han de ser de categoria, i qualsevol del bloc per mi ho són. Així que si voleu triar, us ho poso fàcil.
Espero que estigueu gaudint de les vacances, els que ja les heu fet o les tingueu pendents, potser podeu gaudir del bloc més que nosaltres.
Havanerus, companys, amics i saludats, Salut força i havaneres a dojo.
Com us podeu imaginar, els grups havien d’anar de Begur a Llafranc i de Llafranc a Begur. No us enganyo si us dic que vaig patir per que tot sortís bé, i pensareu que és una tonteria, però, la veritat, no em volia imaginar una cantada amb problemes d’organització, doncs seria força criticada.
Tot va anar molt bé, els primers en començar varen ser els Peix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
Cada grup participant interpretava dotze peces, fet que va fer que la cantada donés un ampli repertori de peces clàssiques i contemporànies. El Peix Fregit va fer peces com “vell pescador”, “malalt d’amor”, “lamento esclavo”, “la sirena de Begur”, “cap a tu”, “para ti” i “aigua de mar” entre altre. Continuo afirmant que avui per avui està arribant a un nivell que no se si havia tingut en altre moment, doncs desconec les èpoques en que en Josep Bastons, Manel Iglesias i Maria Cervera en formaven part, o quan en Josep Bastons, Pere Savalls i Jordi Tormo componien el grup.
Després dels primers, els segons, en aquest cas, l’Empordanet, amb en Càstor Pérez, Xavi Jonama i Lluís Bofill.
La nova formació poc a poc van empastant veus, i quan va acabar la cantada, vaig dirigir-me a ells per felicitar-los, doncs van sonar de meravella. He notat uns avenços extraordinaris quan arranjaments, doncs en algunes peces en Lluís es va animar a cantar, fet que feia que en Càstor pogués dedicar-se a fer segones veus com a ell li agrada. Els trobo en un molt bon moment.
La tria que va fer l’Empordanet va ser la més clàssica i la que més em va agradar, doncs no paren d’extreure peces perquè no quedin en l’oblit. Peces com “rendido”, “el seductor”, “tamariuenca”, feien que la gent es mires sense saber-les.
Clar que us he de dir que també em varen sorprendre per be quan varen interpretar “follia” i “al pirata Joan Torrelles”. Us vull destacar un gran moment de la cantada, els que hi vareu ser ja us el podeu imaginar, els que no, us el detallo.
En Xavi Jonama va demanar al seu ex company de grup Pere Molina que els acompanyés en una de les peces, concretament, amb la que “se’n titola” “en un rico cafetal”.
En Pere la va dedicar al seu germà Paco, el qual ara fa tres mesos que va marxar d’aquest món. Va ser molt emotiu, tots teníem els ulls brillants, només va faltar que ell tampoc aguantés i van començar a aparèixer mocadors i no pas per fer “la bella Lola”. Va ser un gest molt bonic, un gran moment, un cop més va demostrar que dins aquesta gran persona també hi ha un gran cor.
Em va fer molta il·lusió tornar-lo a escoltar de nou, en tenia moltes ganes, és com un somni tornat a fer realitat. Us he de dir que els que tingueu ocasió, aquest dissabte a la taverna La bella Lola, actuarà el grup Àmfora, format per en Xavi Jonama i en Pere Molina, tornen d’allà on varen sortir.
Com molt bé han anomenat l’esdeveniment serà un Àmfora Revival. Clar que nosaltres serem a Palamós a la 29 Mostra d’havaneres, però en acabar, farem camí cap a Calella per veure encara que sigui les darreres peces, però aquesta no me la vull perdre per res del món.
A la mitja part hi va haver cremat per tots aquells que en volguessin, un munt de cassoles cremaven al final del pati, i m’hi vaig acostar per retratar aquella bonica imatge.
La segona part començava bé, els Port-Bo havien arribat amb temps, ja no calia patir. Feia ben poc que els havia escoltat, i just abans de començar vaig veure com en Carles Casanovas escollia les peces que ens regalarien. Parlava amb en Càstor, amb en Marc Carreras –tècnic de so de la cantada, dels Port-Bo i gran professional- per tal de saber les peces que s’havien fet i no repetir-ne cap.
Triar dotze peces no resulta fàcil, però tenint damunt la taula el nou enregistrament, no li resulta gens difícil escollir les peces. Els Port-bo ja estaven en preparats, Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer damunt l’escenari esperant engegar.
La tria, un cop més magnifica, peces com “barquejant”, “Ay Lola si me quieres”, “Pensant en tu”, “El capità” i “la clienta” entre altres feien que la vetllada anés adoptant l’adjectiu de magnífica. Quin goig de cantada, jo m’esperava que fos bona, però no pas tant. Jo m’esperava gaudir de bons moments, però no pas tants.
En definitiva, de les millors de la temporada, junt amb la que varem anar a Peratallada, espero que l’any vinent es torni a repetir i si són amb aquests grups, millor. Un cop més es demostra que si la tria de grups és bona, la cantada no falla. Per tant als organitzadors els diria que si la volen igual de bona i omplir com van omplir, els grups participants han de ser de categoria, i qualsevol del bloc per mi ho són. Així que si voleu triar, us ho poso fàcil.
Espero que estigueu gaudint de les vacances, els que ja les heu fet o les tingueu pendents, potser podeu gaudir del bloc més que nosaltres.
Havanerus, companys, amics i saludats, Salut força i havaneres a dojo.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada