Josep Bastons & Mariano Lloveras "Xapo" a la taverna la bella Lola

Les cantades van minvant, els grups enfilen la recta final de la temporada i nosaltres, intentem gaudir-ne tan com podem, però ja no ens resulta tan fàcil trobar-ne a la vora.....

Crec que ens passa at tots una mica el mateix. A la taverna es trobaven uns quants companys de bloc.

Nosaltres varen intentar anar a sopar, però des de fa una setmana que no hi havia possibilitat de tenir taula així que varem tenir que anar havent sopat, el mateix que la Dolors, en Joan, la Teresa, en Lluís, l’Anna Maria i la seva mare.


Per sort, aquest cap de setmana teníem una ració especial. Per una banda, la nit del dissabte a la bella Lola amb convidats de luxe i d’excepció, en Josep Bastons i en Mariano Lloveras “Xapo” amb uns que es varen afegir i varen acabar d’arrodonir la vetllada.

Que voleu que us digui, la taverna brollava sentiment, emoció i cançó de taverna en estat pur. Us he de dir que el que menys varem escoltar varen ser havaneres.
En Josep Bastons i en Mariano Lloveras ens varen regalar un grapat de boleros, cançons mexicanes, ranxeres i cançó catalana majoritàriament.
Les havaneres vingueren de la part de la Neus, en Xiqui i en Josep Bastons. A en Mariano Lloveras el coneixen i te el sobrenom de “Xapo” -amb una pronunciació d’una ics molt ben marcada-.


El gel no feia falta trencar-lo, un toc de campaneta d’en Paco donava per començada la cantada. En Mariano va començar amb una cançó popular mexicana d’en Juan Gabriel que ha estat la peça llatina més enregistrada a Llatinoamèrica “Se me olvidó otra vez” tot i que la va titular, “Probablemente ya”.
Després varen fer el meravellós bolero “No sé” amb lletra de l’Antoni Mas i la música d’en Josep Bastons i així varen anar regalant-nos peces conegudes com “Que bonito”, “Señora bonita” i menys conegudes com “ni tu ni yo”. A una noia de la bella Lola, -l’Ariadna- li va dedicar una meravellosa ranxera amb lletra i musica del meu estimat Joaquin Sabina “Camas vacias”.


Va ser un de tants bons moments de la nit. Ella hi posar el que calia, ell la va interpretar de meravella......jo, tot just feia “els corus”.
No em puc estar de posar-vos un dels talls més “tendres”.
"[...]
Quién hará mi trabajo debajo de tu falda?,
la boca que era mía de qué boca será?,
el roto de tu ombligo ya no me da la espalda
cuando pierdo contigo lo que gano al billar.

Aunque nunca me callo, guardo un par de secretos,
lo digo de hombre a hombre, de mujer a mujer.
Ni me caso con nadie, ni guardo pa' mis nietos,
por no tener no tengo, ni edad de merecer.

Como pago al contado nunca me falta un beso,
siempre que me confieso me doy la absolución,
ya no cierro los bares ni hago tantos excesos,
cada vez son más tristes las canciones de amor.

La polifacètica veu de la Neus va fer que acompanyes a en Josep Bastons amb peces com “Es caprichoso el azar”, “Contigo aprendí”, “Es la història de un amor”, i tantes altres que guardo en la memòria, en imatges, en moments i només us puc aconsellar que quan succeeix s’ha de veure, escoltar, gaudir i sentir, només així, podreu comprendre aquest silenci.


Us he de dir que varen estrenar la peça “Enamorar-se”. La lletra no la recordo massa, el que si puc es recordar la meva cara i el de la resta de públic assistent a la taverna i us ben asseguro que varen quedar bocabadats.
Definiria la peça com una manifestació d’amor en el màxim esplendor, per acabar dient, “Enamorar-se, per nosaltres, es així”....tot son maneres de veure-ho, però aquesta es força encertada.


La dolçor quan a veu masculina la va posar, com no, en Xiqui Ramón. Per mi la veu masculina més dolça que ha hagut i hi ha en l’havanera. Aquest ens va regalar peces com “Des de Llagut”, “Camins”, “Si em demanessin”, i d’altres que també guardo per la mateixa raó d’abans, inoblidable.


I a tota aquesta colla de bones veus, bons musics, grans comunicadors, els va acompanyar en tot moment la veu i els acords de la guitarra del mestre Josep Bastons.
En les que hi afegí la veu, hi afegí alguna cosa més, recordo la seva mirada vers nosaltres, una rialla, un acord, caram, que n’és de bo aquest home.



Quan coneixes en Josep Bastons, entre altres moltes coses coneixes una essència que et captiva i et porta a descobrir-lo tal com és i us asseguro que hi ha molt bona pasta darrera d’aquest palafrugellenc.


Va haver una espècie de mitja part sense ser-ho, i va haver la participació d’en Josep Pérez, un freqüent de la bella Lola que interpreta cançó mexicana i fa aquella parodia dels barrets.
No recordo la peça que ens va regalar aquest cop, però també va agradar al públic assistent.
La festa acabava, tothom cantava cançons, ningú volia que la cantada arribés a la seva fi.



Tot i no ser una cantada amb un alt nivell musical si que ho va ser amb un alt nivell emocional. Ja conec el gran talent i qualitat musical dels cantants de la nit, en Josep Bastons, la Neus, en Xiqui....no em cal una molt bona cantada musicalment parlant, només cal que ho facin com ens tenen acostumats, que ens transmetin com ells ho saben fer, que ens facin sentir allò que ens canten i que ens expliquin amb cançons aquelles històries que tan costen de creure.
El súmmum arriba quan a vegades acabo convençut.

Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.

Port-Bo a les Festes de la Mercè a Barcelona

Un any més Port-Bo es passeja pel Portal de la Pau de Barcelona amb motiu de les festes de la Mercè. Només calia seguir el dit d’en Cristòfor Colom per saber on es feia la cantada, aquest home està en tot.


Com molt be va dir en Carles Casanovas, “aprofito, que son les festes de la Mercè per felicitar a totes les dones que tinguin nom” i jo m’hi afegeixo.
Barcelona durant els tres dies de les festes de la Mercè, canta havaneres al voltant de les nou de la nit.
L’any passat varen anar Port-Bo, Els Cremats i Peix Fregit. Enguany, ha canviat dos dels tres grups i continuen apostant pels grups de qualitat i en benefici d'una havanera de qualitat.
Aquest fet es d’agrair a l’organització ja que és una cantada molt massiva i cal que els grups que any rere any van passant, siguin del bo i millor de l’havanera actual.


A la quarta fila hi havia una cadira per mi, fantàstic Sílvia. Allà era l’Anna i en Francesc, feia molts dies que no me’ls trobava i la veritat és que em va fer molta il·lusió.
També vaig poder veure i xerrar una estoneta amb la Isabel, en Joan, la Rosa, la Susanna, la Maria Pilar, un munt de gent, Barcelonins, que tenien un dels seus grups preferits, inaugurant les cantades d’Havaneres de les Festes de la Mercè.


La nit no va ser freda mes aviat varem agrair que es fes a la vora del mar i la brisa apaivagués la xafogor prèvia de la tarda. La cantada la sonoritzava Sonostudi i un cop més va anar força bé.
Em va sorprendre la gran quantitat de cadires que hi havia. Suposo que deu rondar els mig miler de persones, però la veritat no em vaig parar a contar-los. Com ja ens tenen acostumats el tercet calellenc va començar la cantada amb Oreneta Gentil i darrera aquesta la van anar seguint un munt de peces del nou treball com El capità, "Barcarola", Pensant en tu, La clienta i Les aromes de Queralt entre altre de nova.


També va haver la part demandada pel públic barceloní com Lola la tavernera, La gavina, Allá en la Habana i El concert entre altre.
Els Port-Bo sempre deixa el nivell molt alt per allà on passa i segur que avui els Bergantí també aconseguiran captivar les mirades de la gent. I per acabar com no podia ser d’una altra manera que fen la festa ben maca, La bella Lola i el meu avi, entonant aquell tall que diu “Visca Catalunya, Visca ” mes fort que mai.


El pròxim divendres 1 d’octubre es celebra a Mataró l’entrega de premis Blocs de Catalunya, com ja sabeu, Som Finalistes!!.
Us deixo un tall del correu que vaig rebre, segur que a més d’un li fa una il·lusió similar a la que vaig tenir jo.


“El teu bloc ha quedat finalista d’entre 600 blocs inscrits al concurs d’enguany. Com ja saps, des del 17 juny al passat 9 de setembre han estat els vots populars que els lectors han realitzat a través de la xarxa i que han votat als blocs inscrits i han valorat els articles dels posts. [...]. És d’aquesta votació popular que heu sortit els 10 finalistes de cada categoria i que ara serà el jurat qui avaluarà aquest blocs, valorant els criteris de disseny, contingut, estructura, periodicitat de publicació i interacció amb els lectors. només un de vosaltres serà el guanyador de la vostra categoria.
[...]
D’altra banda, informar-vos que ver venir a la gala d’entrega de premis és imprescindible que us registreu al web dels Premis Blocs Catalunya: http://www.premisblocs.cat/pagina/inscriu-te-a-la-gala, ja que les places al nou centre de congressos del TecnoCampus Mataró-Maresme són limitades. Cal fer un registre personalitzat per cada persona que vingui.”

Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.

Finalistes als premis blocs de Catalunya.

Bon dia Companys.
Som finalistes!!.
En aquests moments estic en un núvol.
M’acaben de informar que el Bloc de Les Havaneres ha quedat finalista del Premis Blocs de Catalunya.

http://www.premisblocs.cat/pagina/actualitat

La veritat és que en un moment han passat pel meu cap molts rostres vostres, (el de la Cris amb una rialla impressionant i una cara de....."veus com era possible!!", el dels meus pares, el del meu avi "tonet" que és a "palco", el d'en Pere.

Em venen al cap les vostres paraules d’encoratjament, moltes mirades, molts moments recentment viscuts amb "havanerus", moltes converses.....
Posaria noms, però ja sabeu el que passa quan poses noms, així que ja sabeu que molts de vosaltres estaríeu sota aquest únic nom "Havanerus".

No sé com quedarem, tinc esperit guanyador i si hem aconseguit que Les Havaneres estiguin a la final, per què no podem guanyar-la...

Moltes gràcies a tots!.

Salut, Força i Havaneres a dojo....

Cantada d'havaneres a Tamariu, 4 de setembre del deu.

Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenent els colors,
la gavina deixa son niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar,
que n’ets de bella Tamariu.

Palafrugell es mobilitza per la cantada d’havaneres amb la participació de tots els grups del poble i us puc dir dels millors del país.
Arjau, Cremats, Cubacant, l’Empordanet, Peix Fregit, Port-Bo i Taper.
Amb un cartell com aquest és molt fàcil preveure el que passarà al llarg de la cantada, el que no podrem preveure és qui tindrà el millor dia, doncs quan a qualitat, tots o quasi tots estan al top ten de l’havanera sota la meva opinió.

Aprofito un tall de la lletra de l’havanera Tamariu, que diu:
“les gavines la segueixen amb gran vol,
la mar està molt quieta i és gelada,
l’aire marí, ens promet un dia bó”.

Serà casualitat, coincidència, o tan sols, amor vers el gènere, però els grups Palafrugellencs tenen un distintiu davant altres i és que han mamat havanera per totes bandes i això es nota tan en les cantades, en les converses, en les trobades, en el tarannà, en els paratges, en les lletres, etc.


És com jo ho veig, com ho sento, com m’ho transmeten, que vols fer davant un moviment tan perfecte com aquest? Jo he decidit escoltar, aprendre i compartir.
Vaig arribar tard, a Tamariu ja no hi cabien més cotxes, donaven pas a les agulles i si retardem l’arribada ja ni aquestes.
La cantada era sonoritzada per Sonostudi i amb la gran quantitat de gent que hi havia tenien una tasca complicada, però personalment crec que la van resoldre molt bé.
He llegit en alguna nota de premsa que varen assistir prop de quatre mil persones, la veritat és que jo no les vaig contar a totes doncs al no haver cadires es fa difícil fer el recompte, però si des de l’organització ho diuen, així serà i per tant, deu n’hi do la gran quantitat de gent que s’aplegava a la platja.
Quan vaig arribar els Port-Bo tot just començaven la interpretació de la sardana Les aromes de Queralt. He pogut saber que les peces que ens varen regalar varen ser:
- Oreneta Gentil.
- "Ay Lola si tu me quieres".
- El concert.
- Les aromes de Queralt.


Uau, un munt de gent envolta l’escenari, tots o gran part estan relacionats amb “Havanerus”, caram quin goig que fa, que be ens ho passarem.
Un dels problemes que vaig tenir i degut a la eufòria del moment és que no vaig poder fer fotos als Port-Bo, vaig saludar a tothom, estàvem tots els que estàvem, mai havíem coincidit tants, va ser molt especial tot i que estàvem uns aquí, altres allà i uns quants més amunt, però tots gaudint de la cantada.
No vaig parar quiet, volia treure les millors instantànies d’aquella trobada, tot i que avui jugava amb avantatge, en Joan Carles Mestre i la Neus Cardona voltaven per allà i això volia dir que només tenia que veure quins enquadres feien ells per trobar-ne de semblants i continuar el meu aprenentatge en la fotografia.
Ells son companys de la Revista Guaita i la veritat és que veien les fotografies que fan, em costa posar-les al costat de les seves.
Dic això doncs m’han cedit algunes instantànies del Port-Bo i com no, son fantàstiques, gràcies companys.
El aplaudiments de la platja de Tamariu anunciaven que els Port-Bo , com ja va sent costum, havien fet una molt bona actuació.
El següents a pujar a l’escenari, el grup novell, Cubacant.


Ja varen venir l’any passat però en aquella ocasió no comptaven amb en Francesc “Xiqui” Ramon i llavors tampoc varen fer la cantada complerta, ens oferiren un tast de dues peces.
Les peces que ens varen regalar varen ser:
- "Yo soy guajira".
- "Tu" / Tecla.
- La subhasta.
- Vestida de nit.

Tenia ganes d’escoltar-los, a l’Arbreda com ja haureu llegit, no vaig poder gaudir com a mi m’agrada, així que estava disposat a captar tots els sentiments, totes gestos, totes les mirades, totes les cançons, tot, tot, tot el que facin, i renoi si ho vaig aconseguir, us en deixo una mostra en forma de “retrats”, doncs amb paraules encara no les trobo.

Mireu si va ser així que no he gosat a preparar l’escrit fins que ha passat tres dies de la cantada i dos de la fira. També afecta en aquest escrit el fet de coincidir la cantada de Tamariu amb la Fira d’Indians de Begur dedicada aquest any a l’havanera.
Son tants els bons moments de la tarda, que com no m’organitzi, aniré a l’aigua.....

Un altre cop, he tingut un excés d’emoció, de bons moments, de sentiments que no he aprés a expressar i que prefereixo mostrar-vos el que els meus ulls varen veure. El cor i el cap, aquest cop, permeteu-me que els hi doni festa, encara no estan preparats.

La complicitat entre la Neus, en Xiqui, en Càstor i l’Enric es difícil de trobar-la en altres grups del moment i més amb tants components.
La combinació de veus de Cubacant copsava les millors expectatives que portava i vaig gaudir de valent de totes i cadascuna de les peces que vaig escoltar.
Ells també varen aconseguir que els vianants del passeig callessin i estiguessin molt pendents de les peces que interpretaren, semblava com si ningú es volgués perdre aquell moment i jo tampoc, clar.

En tercer lloc varen pujar a l’escenari els Peix Fregit i un cop més tornaren a demostrar que estan passant per un moment molt dolç de seva ja dilatada carrera. Crec que les imatges saben expresar millor que jo el que varem viure. Gràcies companys.


Les peces que ens varen regalar vares ser:
- "Mi madre fue una mulata".
- Mariner de terra endins.
- Aigua de mar.
- Girona m’enamora.

En quart lloc el Taper, l’únic grup de la cantada que no tinc per costum escoltar doncs, com en altres casos, no coincidim en el lloc.


La tria de peces que ens varen regalar, varen ser:
- "Una tarde paseava".
- "Pregúntale a las estrellas".
- La coloma.
- "El camisón de Pepa".
El darrer lloc on els vaig escoltar va ser a la prèvia de la cantada de Calella i allà vaig apreciar una milloria davant el que havia escoltat en altre ocasió. Tinc sentit que on ells es troben mes a gust és a les tavernes així que serà qüestió de escoltar-los allà.

En cinquè lloc els Arjau i durant la seva actuació es va tornar a produir un dels moments més emotius de la nit.


Les peces escollides pels Arjau varen ser:
- Records.
- La catalana.
- "Los mocachines".
- La balada d’en Lucas.
Es van recordar d’una persona que havia marxat en Robert Pellicer, era a “palco” i en la seva memòria li varen dedicar “La balada d’en Lucas”. S’hi varen deixar el cor en aquella cançó.
Recordo que la platja es va emmudir, tot just la mar gosar fer alguna onada i potser era per portar el ritme a la preciosa balada del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
He escoltat moltes vegades aquesta peça, l’han interpretat quasi tots els grups que segueixo, però per posar-me la pell de gallina com ells me la varen posar dissabte amb aquesta peça, crec que encara ningú ho havia aconseguit.
La introducció amb guitarra que va fer en Jordi Rubau me la quedo, gràcies nano.

Es bonic recordar aquestes peces i aquests moments, els guardes en un tros del cor, en una petita part del cap que fan que mai es quedi petit aquest preciós mon de les havaneres que ens envolta.
Ara m’ha vingut al cap “El adiós del soldado” que ens va interpretar Cubacant i em va succeir quelcom similar tot i que en aquell cas, fins i tot les llàgrimes varen fer acte de presencia en el meu rostre.
Companys, un cop més, i espero que no sigui l’últim, gràcies per aquests moments.

En sisè torn Els Cremats, la revolució musical del gènere.


Les peces que varen triar varen ser:
- "El cuarto de Tula".
- Eixerit.
- "La zamba de Valderrama".
- La taverna del vell mercant.
Les peces que varen interpretar eren quasi totes del nou disc i amb l’excepció de la preciosa cançó “La taverna del vell mercant” les altres no sé ben bé com catalogar-les. Sincerament m’agraden molt però em sap greu dir que en aquest lloc potser no eren les adients, és una opinió.
Això si, us recomano el nou treball, no per escoltar havaneres doncs les peces que hi ha al nou enregistrament tenen poc a veure amb el gènere sota el meu punt de vista, però si per escoltar nous treballs creats per aquest grup de joves. Vaig tenir la sort de escoltar-los en una presentació que varen fer per una colla d’amics i vaig gaudir-ne molt, varem ballar força però estem a la cantada d’havaneres de Tamariu i potser tocava un altre tria.
Companys, molta sort amb el nou treball, m’agrada.

En setè lloc l’Empordanet. Em va venir al cap la cantada del barri de Sant Roc a Calella i encara estic fascinat.

Les peces que ens varen regalar varen ser:
- Rendido.
- Follia.
- Los indianos.
- Tamariuenca.

El treball musical d’en Càstor aquesta darrera temporada és digne de mencionar doncs amb tot el que te muntat i tot evoluciona a passes de gegant.
No sé si recordareu aquest tercet, però la veu d’en Lluís cada cop s’escolta una mica més i la veritat és que ho celebro.
La interpretació de "Follia" és una joia en veu d'aquests tres. SI en teniu ocasió, gaudiu-la i ja em direu. Genial la tria companys, em va encantar, gràcies per aquests meravellosos regals.

Per acabar la cantada varen pujar tots els grups participants amb l’excepció dels Port-Bo i els Peix Fregit per que tenien altre cantada per interpretar, la preciosa havanera "Tamariu", "la bella Lola" i "el meu avi".


Gràcies a l’Ajuntament de Palafrugell tenim la cantada a disposició i com no podria ser d’una altre manera, aquí la teniu, com a mi m’agrada, compartida!!.

La nit la varem allargar una mica més i si l’agraïment vers els que varen fer possible la trobada, que som tots, fos en forma de paraules, em tancarien el bloc per abús.

Aprofito per dir-vos que avui a les dotze de la nit es tanca el període de votació dels premis blocs de Catalunya, en quan sàpiga resultats us els facilitaré, de moment estem en vuitena posició, que ja és tot un premi pel bloc i per Les Havaneres.


Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.

Cantada de Santa Maria de Palautordera, un 31 d'Agost

Santa Maria de Palautordera te una cantada d’havaneres que no se la salta un soldat i aquesta si que és l'última d'agost. Un cop més ha estat el primer cop que hi vaig i si res no m’ho impedeix, no serà l’últim. No la vaig planejar, era al lloc adient a l'hora més o menys correcta i vaig decidir acostar-me, pensant que podia estar bé, però no m’imaginava que ho estigués "tant de bé".

Els grups que participaven en la cantada varen ser Bergantí, Port-Bo i els pescadors de l’Escala. Us he de dir que jo tenia l’horari malament i vaig arribar quasi a la mitja part.
Just a l’entrada hi havia una taquilla amb una noia que et demanava cinc euros per continuar avall. Vaig pensar, anem bé, si la gent paga, ve disposada a escoltar.

La gent tot i que no ho eren, semblaven muts, el silenci regnava al Parc Reguissol de Santa Maria de Palautordera, els grups només tenien que cantar i de pas amb el nivell que hi havia, fer-ho com ells ens tenen acostumats, bé.


L’equip de só en aquesta cantada la va posar el grup Bergantí i els felicito per la bona qualitat dels aparells, el so era una meravella, quan eres a la vora com quan t’allunyaves. Els Port-Bo i Bergantí utilitzaren la taula de só d’aquests i els pescadors de l’Escala connectarem la seva a l’equip dels Bergantí, si més no, curiós.

Em va passar un fet poc usual, però vaig quedar tan captivat pel paratge, la cantada i la companyia d’en Pere Margall que dels Port-Bo quasi no tinc imatges. Però com son fotogènics, he tingut sort i en les que vaig fer han quedat força bé.


La cantada consta de dues parts en les quals els tres grups intervenen en dues ocasions. Està força bé, et dona diversitat i és molt fàcil poder comparar veus i estructures. Vaig trobar-me una seguidora dels Port-Bo, es diu Laia viu a la zona i no es deixa escapar una si hi son els Port-Bo, la qual cosa cel·lebro i la felicito.

Ho varem passar molt bé, varem xerrar una estona, això si, entre peça i peça, durant les diverses actuacions varem estar “calladets”. El segon grup de la segona part varen ser els Bergantí, un goig per les nostres oïdes i uns arranjaments dignes de mencionar a càrrec d’en Pere Fort.

Una de les peces que varen fer i que va agradar molt als assistents va ser “La sardana de la mar”.

El tercer i últim grup de la nit varen ser els pescadors de l’Escala. Vaig assabentar-me de la noticia que un dels components (Joan Sureda) havia estat malalt i aquest era substituït per en Josep Cruanyes (antic membre dels Peix Fregit i company de cantades d’en Quim Xena).

Aquest fet ha esdevingut un canvi dins el grup, recuperen una bona veu però perden una guitarra. Us explicaré que en Sureda era dels pocs cantants d’havaneres que no portava la guitarra connectada a cap equip de só en les actuacions.

Aprofito per dir-vos que em va agradar força les seves interpretacions. Darrerament he escoltat en altres gèneres el contrabaix, i els pescadors de l’Escala el porten com a instrument habitual, concretament el toca en Jordi Cabarrocas, i la veritat és que en certes peces em va agradar molt, tot i que encara no acabo de tenir l’oïda acostumada doncs en algun moment l’escoltava massa.

La resta del grup va força equilibrada. En Quim Mas, tenor i guitarra del grup, en molts casos hi aporta la nota d’humor que tan recorda a en Simeó Català –com em va dir un gran seguidor d’havaneres-. L’Albert Prat aporta la direcció artística del grup, l’acordió i la veu de baix i en Josep Cruanyes en fa de segon tenor.
Darrerament el grup ha fet 45 anys i en commemoració han enregistrat un treball discogràfic amb el mateix nom.

Finalment i després de molt escoltar la vostra veu ha coincidit amb les meves oïdes, caram que difícil ha estat coincidir amb vosaltres. Per acabar la cantada, varen pujar dalt de l’escenari tots els grups per acabar cantant "la bella Lola" i "el meu avi".

Aquesta cantada només pel paratge, pel silenci i per la gent ja te prou pes com per tornar-hi l’any vinent. Quant als grups, doncs molt content d’haver pogut escoltar finalment els pescadors de l’Escala.


Ja ho veus Vador, finalment he pogut escoltar-los però encara no he trobat el treball que tu ens recomanes, tan aviat com ho faci, ho comentem, gràcies per compartir!.

Amics, companys i saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.

Els Arjau a la taverna la bella Lola el 28 d'Agost del deu

Un dels millors cantautors catalans, “el nano del poble sec”, va escriure i composar una peça que sovint em volta el cap i potser és la raó de moltes de les coses que em succeeixen.

“Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así,
aprovecharlo o que pase de largo,
depende en parte de ti.
[...]
Hoy puede ser un gran día,
imposible de recuperar,
un ejemplar único,
no lo dejes escapar”.

La fi del mes d’Agost no em podia portar altre cantada que una nit com la que hem viscut a la taverna la bella Lola i amb uns amics força especials, en Marc i la Gemma. Un cop més el caliu d’aquesta taverna i l’olor a havanera fa que quan travesses la porta de vidre t’endinses en una xefla diferent cada nit.

Hi havia dos taules molt grans, una d’elles era allà per celebrar el 30º aniversari d’en Tito, germà de la Raquel.

No sé si la paraula “emblemàtica” resumiria la cantada. Em costa trobar una que escaigui bé.

El grup participant va ser els Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau. Continuen fent una versió especial de les havaneres. No hi ha altre grup que soni com ells i entre altre raó, és la magnifica guitarra d’en Jordi Rubau.
A part que les dues veus s’empasten com poques i ens regalen unes cançons que de vegades no ens deixen tancar la boca.


Varen acceptar moltes peticions de gent de les taules del costat i com no, de la nostra. Us he de dir que les peces que els hi vaig demanar són aquelles que en molt poques ocasions es poden escoltar.Queda clar que pocs s’atreveixen a fer-les, ja per coneixement com per motivació però ells no ho dubtaren en cap moment.

Quasi al inici de la cantada varen aparèixer en Càstor, en Pau i la Yolanda i els varem fer un lloc a la taula. També a la Neus i en Jordi, però en aquest cas, varen seure a la taula del costat, ja no hi havia mes lloc a la nostra.

La cantada va ser molt bona, penso que de les millors que els he escoltat a la taverna la bella Lola, el fet que hi hagués un munt de jovent encoratjant-los feia que ells també s’hi posessin en serio.

També el fet de tenir en Càstor a prop i poder escoltar-lo cantant les havaneres “per baix” em feia molta il·lusió i vaig poder gaudir-ne tan com vaig voler.


Per acabar la primera part varen tornar a interpretar una peça que vaig escoltar l’any passat en la que a part dels membres del grup, en Paco i un altre bon home, varen fer-nos riure molt.

Tres veces te engañé,
tres veces te engañé,
tres veces te engañé.

La primera por coraje,
la segunda por capricho
y la tercera por placer...

A la mitja part, els Jordi’s li cediren la guitarra a en Càstor i aquest amb la Neus començaren a regalar-nos més peces a cau d’orella.


Si el nivell amb els Arjau ja era prou alt només faltaven en Càstor i la Neus per acabar-ho d’arrodonir.
No puc demanar gaire més doncs segurament no es complirien mes desitjos i no val abusar.
Els va costar acabar doncs els Jordi’s eren a l’interior de la taverna i mentre els cridaven per continuar amb la seva cantada, la gent anava encoratjant a en Càstor i la Neus per que en fessin més peces, però al final, els Jordi’s reaparegueren i van poder continuar amb la seva cantada, però abans, en Jordi Rubau li va demanar a la Neus de fer un bolero amb ella.


La peça escollida va ser “la gloria eres tu” i els acords de la guitarra acompanyaren la preciosa veu de la Neus per donar-nos un generós comiat.

Ara si, els Arjau tornen “a la carga”.

Jo volia escoltar peces que quasi no he tingut la sort d’escoltar, però per contra em se la lletra, i tenint a en Càstor tan a prop, vaig demanar als Arjau tres peces que varen ser: Rendido, Mirad como brillan las olas, A la habana me voy niño.


Espectacular tant la interpretació dels Arjau com la cara que feia en Càstor de felicitat en escoltar aquestes peces.
És molt bonic veure com els havanerus s’encoratgen, es recolzen i s’animen, no és fàcil trobar aquesta situació, però per sort, i amb els que conec, sempre hi ha aquest bon fer. Us ho he d’agrair, sempre serem més feliços si aquest bon fer impera en les cantades i encara seria més important que havanerus anessin a escoltar si els és possible i els ve de gust, altre grup com és el cas que hem vist aquest Dissabte a la bella Lola.


Es veu, es sent, s’escolta quan algú canta amb el cor i quan el posa a la nostra disposició fent havaneres. Jordi Rubau, Jordi Grau, Càstor, Neus, moltes gràcies per aquesta gran nit, i a la companyia, Marc i Gemma, espero que en gaudissiu la meitat que nosaltres, així segur que hi tornarem.

Havanerus, Salut, Força i havaneres a dojo.