Els grups que participaven en la cantada varen ser Bergantí, Port-Bo i els pescadors de l’Escala. Us he de dir que jo tenia l’horari malament i vaig arribar quasi a la mitja part.Just a l’entrada hi havia una taquilla amb una noia que et demanava cinc euros per continuar avall. Vaig pensar, anem bé, si la gent paga, ve disposada a escoltar.
La gent tot i que no ho eren, semblaven muts, el silenci regnava al Parc Reguissol de Santa Maria de Palautordera, els grups només tenien que cantar i de pas amb el nivell que hi havia, fer-ho com ells ens tenen acostumats, bé.
L’equip de só en aquesta cantada la va posar el grup Bergantí i els felicito per la bona qualitat dels aparells, el so era una meravella, quan eres a la vora com quan t’allunyaves. Els Port-Bo i Bergantí utilitzaren la taula de só d’aquests i els pescadors de l’Escala connectarem la seva a l’equip dels Bergantí, si més no, curiós.
Em va passar un fet poc usual, però vaig quedar tan captivat pel paratge, la cantada i la companyia d’en Pere Margall que dels Port-Bo quasi no tinc imatges. Però com son fotogènics, he tingut sort i en les que vaig fer han quedat força bé.
La cantada consta de dues parts en les quals els tres grups intervenen en dues ocasions. Està força bé, et dona diversitat i és molt fàcil poder comparar veus i estructures. Vaig trobar-me una seguidora dels Port-Bo, es diu Laia viu a la zona i no es deixa escapar una si hi son els Port-Bo, la qual cosa cel·lebro i la felicito.
Ho varem passar molt bé, varem xerrar una estona, això si, entre peça i peça, durant les diverses actuacions varem estar “calladets”. El segon grup de la segona part varen ser els Bergantí, un goig per les nostres oïdes i uns arranjaments dignes de mencionar a càrrec d’en Pere Fort.
Una de les peces que varen fer i que va agradar molt als assistents va ser “La sardana de la mar”.El tercer i últim grup de la nit varen ser els pescadors de l’Escala. Vaig assabentar-me de la noticia que un dels components (Joan Sureda) havia estat malalt i aquest era substituït per en Josep Cruanyes (antic membre dels Peix Fregit i company de cantades d’en Quim Xena).
Aquest fet ha esdevingut un canvi dins el grup, recuperen una bona veu però perden una guitarra. Us explicaré que en Sureda era dels pocs cantants d’havaneres que no portava la guitarra connectada a cap equip de só en les actuacions.
Aprofito per dir-vos que em va agradar força les seves interpretacions. Darrerament he escoltat en altres gèneres el contrabaix, i els pescadors de l’Escala el porten com a instrument habitual, concretament el toca en Jordi Cabarrocas, i la veritat és que en certes peces em va agradar molt, tot i que encara no acabo de tenir l’oïda acostumada doncs en algun moment l’escoltava massa.
La resta del grup va força equilibrada. En Quim Mas, tenor i guitarra del grup, en molts casos hi aporta la nota d’humor que tan recorda a en Simeó Català –com em va dir un gran seguidor d’havaneres-. L’Albert Prat aporta la direcció artística del grup, l’acordió i la veu de baix i en Josep Cruanyes en fa de segon tenor.Darrerament el grup ha fet 45 anys i en commemoració han enregistrat un treball discogràfic amb el mateix nom.
Finalment i després de molt escoltar la vostra veu ha coincidit amb les meves oïdes, caram que difícil ha estat coincidir amb vosaltres. Per acabar la cantada, varen pujar dalt de l’escenari tots els grups per acabar cantant "la bella Lola" i "el meu avi".
Aquesta cantada només pel paratge, pel silenci i per la gent ja te prou pes com per tornar-hi l’any vinent. Quant als grups, doncs molt content d’haver pogut escoltar finalment els pescadors de l’Escala.
Ja ho veus Vador, finalment he pogut escoltar-los però encara no he trobat el treball que tu ens recomanes, tan aviat com ho faci, ho comentem, gràcies per compartir!.
Amics, companys i saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada