Cantada d'havaneres a Tamariu, 4 de setembre del deu.

Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenent els colors,
la gavina deixa son niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar,
que n’ets de bella Tamariu.

Palafrugell es mobilitza per la cantada d’havaneres amb la participació de tots els grups del poble i us puc dir dels millors del país.
Arjau, Cremats, Cubacant, l’Empordanet, Peix Fregit, Port-Bo i Taper.
Amb un cartell com aquest és molt fàcil preveure el que passarà al llarg de la cantada, el que no podrem preveure és qui tindrà el millor dia, doncs quan a qualitat, tots o quasi tots estan al top ten de l’havanera sota la meva opinió.

Aprofito un tall de la lletra de l’havanera Tamariu, que diu:
“les gavines la segueixen amb gran vol,
la mar està molt quieta i és gelada,
l’aire marí, ens promet un dia bó”.

Serà casualitat, coincidència, o tan sols, amor vers el gènere, però els grups Palafrugellencs tenen un distintiu davant altres i és que han mamat havanera per totes bandes i això es nota tan en les cantades, en les converses, en les trobades, en el tarannà, en els paratges, en les lletres, etc.


És com jo ho veig, com ho sento, com m’ho transmeten, que vols fer davant un moviment tan perfecte com aquest? Jo he decidit escoltar, aprendre i compartir.
Vaig arribar tard, a Tamariu ja no hi cabien més cotxes, donaven pas a les agulles i si retardem l’arribada ja ni aquestes.
La cantada era sonoritzada per Sonostudi i amb la gran quantitat de gent que hi havia tenien una tasca complicada, però personalment crec que la van resoldre molt bé.
He llegit en alguna nota de premsa que varen assistir prop de quatre mil persones, la veritat és que jo no les vaig contar a totes doncs al no haver cadires es fa difícil fer el recompte, però si des de l’organització ho diuen, així serà i per tant, deu n’hi do la gran quantitat de gent que s’aplegava a la platja.
Quan vaig arribar els Port-Bo tot just començaven la interpretació de la sardana Les aromes de Queralt. He pogut saber que les peces que ens varen regalar varen ser:
- Oreneta Gentil.
- "Ay Lola si tu me quieres".
- El concert.
- Les aromes de Queralt.


Uau, un munt de gent envolta l’escenari, tots o gran part estan relacionats amb “Havanerus”, caram quin goig que fa, que be ens ho passarem.
Un dels problemes que vaig tenir i degut a la eufòria del moment és que no vaig poder fer fotos als Port-Bo, vaig saludar a tothom, estàvem tots els que estàvem, mai havíem coincidit tants, va ser molt especial tot i que estàvem uns aquí, altres allà i uns quants més amunt, però tots gaudint de la cantada.
No vaig parar quiet, volia treure les millors instantànies d’aquella trobada, tot i que avui jugava amb avantatge, en Joan Carles Mestre i la Neus Cardona voltaven per allà i això volia dir que només tenia que veure quins enquadres feien ells per trobar-ne de semblants i continuar el meu aprenentatge en la fotografia.
Ells son companys de la Revista Guaita i la veritat és que veien les fotografies que fan, em costa posar-les al costat de les seves.
Dic això doncs m’han cedit algunes instantànies del Port-Bo i com no, son fantàstiques, gràcies companys.
El aplaudiments de la platja de Tamariu anunciaven que els Port-Bo , com ja va sent costum, havien fet una molt bona actuació.
El següents a pujar a l’escenari, el grup novell, Cubacant.


Ja varen venir l’any passat però en aquella ocasió no comptaven amb en Francesc “Xiqui” Ramon i llavors tampoc varen fer la cantada complerta, ens oferiren un tast de dues peces.
Les peces que ens varen regalar varen ser:
- "Yo soy guajira".
- "Tu" / Tecla.
- La subhasta.
- Vestida de nit.

Tenia ganes d’escoltar-los, a l’Arbreda com ja haureu llegit, no vaig poder gaudir com a mi m’agrada, així que estava disposat a captar tots els sentiments, totes gestos, totes les mirades, totes les cançons, tot, tot, tot el que facin, i renoi si ho vaig aconseguir, us en deixo una mostra en forma de “retrats”, doncs amb paraules encara no les trobo.

Mireu si va ser així que no he gosat a preparar l’escrit fins que ha passat tres dies de la cantada i dos de la fira. També afecta en aquest escrit el fet de coincidir la cantada de Tamariu amb la Fira d’Indians de Begur dedicada aquest any a l’havanera.
Son tants els bons moments de la tarda, que com no m’organitzi, aniré a l’aigua.....

Un altre cop, he tingut un excés d’emoció, de bons moments, de sentiments que no he aprés a expressar i que prefereixo mostrar-vos el que els meus ulls varen veure. El cor i el cap, aquest cop, permeteu-me que els hi doni festa, encara no estan preparats.

La complicitat entre la Neus, en Xiqui, en Càstor i l’Enric es difícil de trobar-la en altres grups del moment i més amb tants components.
La combinació de veus de Cubacant copsava les millors expectatives que portava i vaig gaudir de valent de totes i cadascuna de les peces que vaig escoltar.
Ells també varen aconseguir que els vianants del passeig callessin i estiguessin molt pendents de les peces que interpretaren, semblava com si ningú es volgués perdre aquell moment i jo tampoc, clar.

En tercer lloc varen pujar a l’escenari els Peix Fregit i un cop més tornaren a demostrar que estan passant per un moment molt dolç de seva ja dilatada carrera. Crec que les imatges saben expresar millor que jo el que varem viure. Gràcies companys.


Les peces que ens varen regalar vares ser:
- "Mi madre fue una mulata".
- Mariner de terra endins.
- Aigua de mar.
- Girona m’enamora.

En quart lloc el Taper, l’únic grup de la cantada que no tinc per costum escoltar doncs, com en altres casos, no coincidim en el lloc.


La tria de peces que ens varen regalar, varen ser:
- "Una tarde paseava".
- "Pregúntale a las estrellas".
- La coloma.
- "El camisón de Pepa".
El darrer lloc on els vaig escoltar va ser a la prèvia de la cantada de Calella i allà vaig apreciar una milloria davant el que havia escoltat en altre ocasió. Tinc sentit que on ells es troben mes a gust és a les tavernes així que serà qüestió de escoltar-los allà.

En cinquè lloc els Arjau i durant la seva actuació es va tornar a produir un dels moments més emotius de la nit.


Les peces escollides pels Arjau varen ser:
- Records.
- La catalana.
- "Los mocachines".
- La balada d’en Lucas.
Es van recordar d’una persona que havia marxat en Robert Pellicer, era a “palco” i en la seva memòria li varen dedicar “La balada d’en Lucas”. S’hi varen deixar el cor en aquella cançó.
Recordo que la platja es va emmudir, tot just la mar gosar fer alguna onada i potser era per portar el ritme a la preciosa balada del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
He escoltat moltes vegades aquesta peça, l’han interpretat quasi tots els grups que segueixo, però per posar-me la pell de gallina com ells me la varen posar dissabte amb aquesta peça, crec que encara ningú ho havia aconseguit.
La introducció amb guitarra que va fer en Jordi Rubau me la quedo, gràcies nano.

Es bonic recordar aquestes peces i aquests moments, els guardes en un tros del cor, en una petita part del cap que fan que mai es quedi petit aquest preciós mon de les havaneres que ens envolta.
Ara m’ha vingut al cap “El adiós del soldado” que ens va interpretar Cubacant i em va succeir quelcom similar tot i que en aquell cas, fins i tot les llàgrimes varen fer acte de presencia en el meu rostre.
Companys, un cop més, i espero que no sigui l’últim, gràcies per aquests moments.

En sisè torn Els Cremats, la revolució musical del gènere.


Les peces que varen triar varen ser:
- "El cuarto de Tula".
- Eixerit.
- "La zamba de Valderrama".
- La taverna del vell mercant.
Les peces que varen interpretar eren quasi totes del nou disc i amb l’excepció de la preciosa cançó “La taverna del vell mercant” les altres no sé ben bé com catalogar-les. Sincerament m’agraden molt però em sap greu dir que en aquest lloc potser no eren les adients, és una opinió.
Això si, us recomano el nou treball, no per escoltar havaneres doncs les peces que hi ha al nou enregistrament tenen poc a veure amb el gènere sota el meu punt de vista, però si per escoltar nous treballs creats per aquest grup de joves. Vaig tenir la sort de escoltar-los en una presentació que varen fer per una colla d’amics i vaig gaudir-ne molt, varem ballar força però estem a la cantada d’havaneres de Tamariu i potser tocava un altre tria.
Companys, molta sort amb el nou treball, m’agrada.

En setè lloc l’Empordanet. Em va venir al cap la cantada del barri de Sant Roc a Calella i encara estic fascinat.

Les peces que ens varen regalar varen ser:
- Rendido.
- Follia.
- Los indianos.
- Tamariuenca.

El treball musical d’en Càstor aquesta darrera temporada és digne de mencionar doncs amb tot el que te muntat i tot evoluciona a passes de gegant.
No sé si recordareu aquest tercet, però la veu d’en Lluís cada cop s’escolta una mica més i la veritat és que ho celebro.
La interpretació de "Follia" és una joia en veu d'aquests tres. SI en teniu ocasió, gaudiu-la i ja em direu. Genial la tria companys, em va encantar, gràcies per aquests meravellosos regals.

Per acabar la cantada varen pujar tots els grups participants amb l’excepció dels Port-Bo i els Peix Fregit per que tenien altre cantada per interpretar, la preciosa havanera "Tamariu", "la bella Lola" i "el meu avi".


Gràcies a l’Ajuntament de Palafrugell tenim la cantada a disposició i com no podria ser d’una altre manera, aquí la teniu, com a mi m’agrada, compartida!!.

La nit la varem allargar una mica més i si l’agraïment vers els que varen fer possible la trobada, que som tots, fos en forma de paraules, em tancarien el bloc per abús.

Aprofito per dir-vos que avui a les dotze de la nit es tanca el període de votació dels premis blocs de Catalunya, en quan sàpiga resultats us els facilitaré, de moment estem en vuitena posició, que ja és tot un premi pel bloc i per Les Havaneres.


Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.