Un dels millors cantautors catalans, “el nano del poble sec”, va escriure i composar una peça que sovint em volta el cap i potser és la raó de moltes de les coses que em succeeixen.
La fi del mes d’Agost no em podia portar altre cantada que una nit com la que hem viscut a la taverna la bella Lola i amb uns amics força especials, en Marc i la Gemma. Un cop més el caliu d’aquesta taverna i l’olor a havanera fa que quan travesses la porta de vidre t’endinses en una xefla diferent cada nit.
Hi havia dos taules molt grans, una d’elles era allà per celebrar el 30º aniversari d’en Tito, germà de la Raquel.
No sé si la paraula “emblemàtica” resumiria la cantada. Em costa trobar una que escaigui bé.
El grup participant va ser els Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau. Continuen fent una versió especial de les havaneres. No hi ha altre grup que soni com ells i entre altre raó, és la magnifica guitarra d’en Jordi Rubau.
A part que les dues veus s’empasten com poques i ens regalen unes cançons que de vegades no ens deixen tancar la boca.
Varen acceptar moltes peticions de gent de les taules del costat i com no, de la nostra. Us he de dir que les peces que els hi vaig demanar són aquelles que en molt poques ocasions es poden escoltar.Queda clar que pocs s’atreveixen a fer-les, ja per coneixement com per motivació però ells no ho dubtaren en cap moment.
Quasi al inici de la cantada varen aparèixer en Càstor, en Pau i la Yolanda i els varem fer un lloc a la taula. També a la Neus i en Jordi, però en aquest cas, varen seure a la taula del costat, ja no hi havia mes lloc a la nostra.
La cantada va ser molt bona, penso que de les millors que els he escoltat a la taverna la bella Lola, el fet que hi hagués un munt de jovent encoratjant-los feia que ells també s’hi posessin en serio.
També el fet de tenir en Càstor a prop i poder escoltar-lo cantant les havaneres “per baix” em feia molta il·lusió i vaig poder gaudir-ne tan com vaig voler.
Per acabar la primera part varen tornar a interpretar una peça que vaig escoltar l’any passat en la que a part dels membres del grup, en Paco i un altre bon home, varen fer-nos riure molt.
A la mitja part, els Jordi’s li cediren la guitarra a en Càstor i aquest amb la Neus començaren a regalar-nos més peces a cau d’orella.
Si el nivell amb els Arjau ja era prou alt només faltaven en Càstor i la Neus per acabar-ho d’arrodonir.
No puc demanar gaire més doncs segurament no es complirien mes desitjos i no val abusar.
Els va costar acabar doncs els Jordi’s eren a l’interior de la taverna i mentre els cridaven per continuar amb la seva cantada, la gent anava encoratjant a en Càstor i la Neus per que en fessin més peces, però al final, els Jordi’s reaparegueren i van poder continuar amb la seva cantada, però abans, en Jordi Rubau li va demanar a la Neus de fer un bolero amb ella.
La peça escollida va ser “la gloria eres tu” i els acords de la guitarra acompanyaren la preciosa veu de la Neus per donar-nos un generós comiat.
Ara si, els Arjau tornen “a la carga”.
Jo volia escoltar peces que quasi no he tingut la sort d’escoltar, però per contra em se la lletra, i tenint a en Càstor tan a prop, vaig demanar als Arjau tres peces que varen ser: Rendido, Mirad como brillan las olas, A la habana me voy niño.
Espectacular tant la interpretació dels Arjau com la cara que feia en Càstor de felicitat en escoltar aquestes peces.
És molt bonic veure com els havanerus s’encoratgen, es recolzen i s’animen, no és fàcil trobar aquesta situació, però per sort, i amb els que conec, sempre hi ha aquest bon fer. Us ho he d’agrair, sempre serem més feliços si aquest bon fer impera en les cantades i encara seria més important que havanerus anessin a escoltar si els és possible i els ve de gust, altre grup com és el cas que hem vist aquest Dissabte a la bella Lola.
Es veu, es sent, s’escolta quan algú canta amb el cor i quan el posa a la nostra disposició fent havaneres. Jordi Rubau, Jordi Grau, Càstor, Neus, moltes gràcies per aquesta gran nit, i a la companyia, Marc i Gemma, espero que en gaudissiu la meitat que nosaltres, així segur que hi tornarem.
Havanerus, Salut, Força i havaneres a dojo.
“Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así,
aprovecharlo o que pase de largo,
depende en parte de ti.
[...]
Hoy puede ser un gran día,
imposible de recuperar,
un ejemplar único,
no lo dejes escapar”.
aprovecharlo o que pase de largo,
depende en parte de ti.
[...]
Hoy puede ser un gran día,
imposible de recuperar,
un ejemplar único,
no lo dejes escapar”.
La fi del mes d’Agost no em podia portar altre cantada que una nit com la que hem viscut a la taverna la bella Lola i amb uns amics força especials, en Marc i la Gemma. Un cop més el caliu d’aquesta taverna i l’olor a havanera fa que quan travesses la porta de vidre t’endinses en una xefla diferent cada nit.
Hi havia dos taules molt grans, una d’elles era allà per celebrar el 30º aniversari d’en Tito, germà de la Raquel.
No sé si la paraula “emblemàtica” resumiria la cantada. Em costa trobar una que escaigui bé.
El grup participant va ser els Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau. Continuen fent una versió especial de les havaneres. No hi ha altre grup que soni com ells i entre altre raó, és la magnifica guitarra d’en Jordi Rubau.
A part que les dues veus s’empasten com poques i ens regalen unes cançons que de vegades no ens deixen tancar la boca.
Varen acceptar moltes peticions de gent de les taules del costat i com no, de la nostra. Us he de dir que les peces que els hi vaig demanar són aquelles que en molt poques ocasions es poden escoltar.Queda clar que pocs s’atreveixen a fer-les, ja per coneixement com per motivació però ells no ho dubtaren en cap moment.
Quasi al inici de la cantada varen aparèixer en Càstor, en Pau i la Yolanda i els varem fer un lloc a la taula. També a la Neus i en Jordi, però en aquest cas, varen seure a la taula del costat, ja no hi havia mes lloc a la nostra.
La cantada va ser molt bona, penso que de les millors que els he escoltat a la taverna la bella Lola, el fet que hi hagués un munt de jovent encoratjant-los feia que ells també s’hi posessin en serio.
També el fet de tenir en Càstor a prop i poder escoltar-lo cantant les havaneres “per baix” em feia molta il·lusió i vaig poder gaudir-ne tan com vaig voler.
Per acabar la primera part varen tornar a interpretar una peça que vaig escoltar l’any passat en la que a part dels membres del grup, en Paco i un altre bon home, varen fer-nos riure molt.
Tres veces te engañé,
tres veces te engañé,
tres veces te engañé.
La primera por coraje,
la segunda por capricho
y la tercera por placer...
tres veces te engañé,
tres veces te engañé.
La primera por coraje,
la segunda por capricho
y la tercera por placer...
A la mitja part, els Jordi’s li cediren la guitarra a en Càstor i aquest amb la Neus començaren a regalar-nos més peces a cau d’orella.
Si el nivell amb els Arjau ja era prou alt només faltaven en Càstor i la Neus per acabar-ho d’arrodonir.
No puc demanar gaire més doncs segurament no es complirien mes desitjos i no val abusar.
Els va costar acabar doncs els Jordi’s eren a l’interior de la taverna i mentre els cridaven per continuar amb la seva cantada, la gent anava encoratjant a en Càstor i la Neus per que en fessin més peces, però al final, els Jordi’s reaparegueren i van poder continuar amb la seva cantada, però abans, en Jordi Rubau li va demanar a la Neus de fer un bolero amb ella.
La peça escollida va ser “la gloria eres tu” i els acords de la guitarra acompanyaren la preciosa veu de la Neus per donar-nos un generós comiat.
Ara si, els Arjau tornen “a la carga”.
Jo volia escoltar peces que quasi no he tingut la sort d’escoltar, però per contra em se la lletra, i tenint a en Càstor tan a prop, vaig demanar als Arjau tres peces que varen ser: Rendido, Mirad como brillan las olas, A la habana me voy niño.
Espectacular tant la interpretació dels Arjau com la cara que feia en Càstor de felicitat en escoltar aquestes peces.
És molt bonic veure com els havanerus s’encoratgen, es recolzen i s’animen, no és fàcil trobar aquesta situació, però per sort, i amb els que conec, sempre hi ha aquest bon fer. Us ho he d’agrair, sempre serem més feliços si aquest bon fer impera en les cantades i encara seria més important que havanerus anessin a escoltar si els és possible i els ve de gust, altre grup com és el cas que hem vist aquest Dissabte a la bella Lola.
Es veu, es sent, s’escolta quan algú canta amb el cor i quan el posa a la nostra disposició fent havaneres. Jordi Rubau, Jordi Grau, Càstor, Neus, moltes gràcies per aquesta gran nit, i a la companyia, Marc i Gemma, espero que en gaudissiu la meitat que nosaltres, així segur que hi tornarem.
Havanerus, Salut, Força i havaneres a dojo.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada