Les cantades van minvant, els grups enfilen la recta final de la temporada i nosaltres, intentem gaudir-ne tan com podem, però ja no ens resulta tan fàcil trobar-ne a la vora.....
Crec que ens passa at tots una mica el mateix. A la taverna es trobaven uns quants companys de bloc.Nosaltres varen intentar anar a sopar, però des de fa una setmana que no hi havia possibilitat de tenir taula així que varem tenir que anar havent sopat, el mateix que la Dolors, en Joan, la Teresa, en Lluís, l’Anna Maria i la seva mare.
Per sort, aquest cap de setmana teníem una ració especial. Per una banda, la nit del dissabte a la bella Lola amb convidats de luxe i d’excepció, en Josep Bastons i en Mariano Lloveras “Xapo” amb uns que es varen afegir i varen acabar d’arrodonir la vetllada.
Que voleu que us digui, la taverna brollava sentiment, emoció i cançó de taverna en estat pur. Us he de dir que el que menys varem escoltar varen ser havaneres.
En Josep Bastons i en Mariano Lloveras ens varen regalar un grapat de boleros, cançons mexicanes, ranxeres i cançó catalana majoritàriament.
Les havaneres vingueren de la part de la Neus, en Xiqui i en Josep Bastons. A en Mariano Lloveras el coneixen i te el sobrenom de “Xapo” -amb una pronunciació d’una ics molt ben marcada-.
El gel no feia falta trencar-lo, un toc de campaneta d’en Paco donava per començada la cantada. En Mariano va començar amb una cançó popular mexicana d’en Juan Gabriel que ha estat la peça llatina més enregistrada a Llatinoamèrica “Se me olvidó otra vez” tot i que la va titular, “Probablemente ya”.
Després varen fer el meravellós bolero “No sé” amb lletra de l’Antoni Mas i la música d’en Josep Bastons i així varen anar regalant-nos peces conegudes com “Que bonito”, “Señora bonita” i menys conegudes com “ni tu ni yo”. A una noia de la bella Lola, -l’Ariadna- li va dedicar una meravellosa ranxera amb lletra i musica del meu estimat Joaquin Sabina “Camas vacias”.
Va ser un de tants bons moments de la nit. Ella hi posar el que calia, ell la va interpretar de meravella......jo, tot just feia “els corus”.
No em puc estar de posar-vos un dels talls més “tendres”.
"[...]
Quién hará mi trabajo debajo de tu falda?,
la boca que era mía de qué boca será?,
el roto de tu ombligo ya no me da la espalda
cuando pierdo contigo lo que gano al billar.
Aunque nunca me callo, guardo un par de secretos,
lo digo de hombre a hombre, de mujer a mujer.
Ni me caso con nadie, ni guardo pa' mis nietos,
por no tener no tengo, ni edad de merecer.
Como pago al contado nunca me falta un beso,
siempre que me confieso me doy la absolución,
ya no cierro los bares ni hago tantos excesos,
cada vez son más tristes las canciones de amor.
La polifacètica veu de la Neus va fer que acompanyes a en Josep Bastons amb peces com “Es caprichoso el azar”, “Contigo aprendí”, “Es la història de un amor”, i tantes altres que guardo en la memòria, en imatges, en moments i només us puc aconsellar que quan succeeix s’ha de veure, escoltar, gaudir i sentir, només així, podreu comprendre aquest silenci.
Us he de dir que varen estrenar la peça “Enamorar-se”. La lletra no la recordo massa, el que si puc es recordar la meva cara i el de la resta de públic assistent a la taverna i us ben asseguro que varen quedar bocabadats.
Definiria la peça com una manifestació d’amor en el màxim esplendor, per acabar dient, “Enamorar-se, per nosaltres, es així”....tot son maneres de veure-ho, però aquesta es força encertada.
La dolçor quan a veu masculina la va posar, com no, en Xiqui Ramón. Per mi la veu masculina més dolça que ha hagut i hi ha en l’havanera. Aquest ens va regalar peces com “Des de Llagut”, “Camins”, “Si em demanessin”, i d’altres que també guardo per la mateixa raó d’abans, inoblidable.
I a tota aquesta colla de bones veus, bons musics, grans comunicadors, els va acompanyar en tot moment la veu i els acords de la guitarra del mestre Josep Bastons.
En les que hi afegí la veu, hi afegí alguna cosa més, recordo la seva mirada vers nosaltres, una rialla, un acord, caram, que n’és de bo aquest home.
Quan coneixes en Josep Bastons, entre altres moltes coses coneixes una essència que et captiva i et porta a descobrir-lo tal com és i us asseguro que hi ha molt bona pasta darrera d’aquest palafrugellenc.
Va haver una espècie de mitja part sense ser-ho, i va haver la participació d’en Josep Pérez, un freqüent de la bella Lola que interpreta cançó mexicana i fa aquella parodia dels barrets.
No recordo la peça que ens va regalar aquest cop, però també va agradar al públic assistent.
La festa acabava, tothom cantava cançons, ningú volia que la cantada arribés a la seva fi.
Tot i no ser una cantada amb un alt nivell musical si que ho va ser amb un alt nivell emocional. Ja conec el gran talent i qualitat musical dels cantants de la nit, en Josep Bastons, la Neus, en Xiqui....no em cal una molt bona cantada musicalment parlant, només cal que ho facin com ens tenen acostumats, que ens transmetin com ells ho saben fer, que ens facin sentir allò que ens canten i que ens expliquin amb cançons aquelles històries que tan costen de creure.
El súmmum arriba quan a vegades acabo convençut.
Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.
Per sort, aquest cap de setmana teníem una ració especial. Per una banda, la nit del dissabte a la bella Lola amb convidats de luxe i d’excepció, en Josep Bastons i en Mariano Lloveras “Xapo” amb uns que es varen afegir i varen acabar d’arrodonir la vetllada.
Que voleu que us digui, la taverna brollava sentiment, emoció i cançó de taverna en estat pur. Us he de dir que el que menys varem escoltar varen ser havaneres.
En Josep Bastons i en Mariano Lloveras ens varen regalar un grapat de boleros, cançons mexicanes, ranxeres i cançó catalana majoritàriament.
Les havaneres vingueren de la part de la Neus, en Xiqui i en Josep Bastons. A en Mariano Lloveras el coneixen i te el sobrenom de “Xapo” -amb una pronunciació d’una ics molt ben marcada-.
El gel no feia falta trencar-lo, un toc de campaneta d’en Paco donava per començada la cantada. En Mariano va començar amb una cançó popular mexicana d’en Juan Gabriel que ha estat la peça llatina més enregistrada a Llatinoamèrica “Se me olvidó otra vez” tot i que la va titular, “Probablemente ya”.
Després varen fer el meravellós bolero “No sé” amb lletra de l’Antoni Mas i la música d’en Josep Bastons i així varen anar regalant-nos peces conegudes com “Que bonito”, “Señora bonita” i menys conegudes com “ni tu ni yo”. A una noia de la bella Lola, -l’Ariadna- li va dedicar una meravellosa ranxera amb lletra i musica del meu estimat Joaquin Sabina “Camas vacias”.
Va ser un de tants bons moments de la nit. Ella hi posar el que calia, ell la va interpretar de meravella......jo, tot just feia “els corus”.
No em puc estar de posar-vos un dels talls més “tendres”.
"[...]
Quién hará mi trabajo debajo de tu falda?,
la boca que era mía de qué boca será?,
el roto de tu ombligo ya no me da la espalda
cuando pierdo contigo lo que gano al billar.
Aunque nunca me callo, guardo un par de secretos,
lo digo de hombre a hombre, de mujer a mujer.
Ni me caso con nadie, ni guardo pa' mis nietos,
por no tener no tengo, ni edad de merecer.
Como pago al contado nunca me falta un beso,
siempre que me confieso me doy la absolución,
ya no cierro los bares ni hago tantos excesos,
cada vez son más tristes las canciones de amor.
La polifacètica veu de la Neus va fer que acompanyes a en Josep Bastons amb peces com “Es caprichoso el azar”, “Contigo aprendí”, “Es la història de un amor”, i tantes altres que guardo en la memòria, en imatges, en moments i només us puc aconsellar que quan succeeix s’ha de veure, escoltar, gaudir i sentir, només així, podreu comprendre aquest silenci.
Us he de dir que varen estrenar la peça “Enamorar-se”. La lletra no la recordo massa, el que si puc es recordar la meva cara i el de la resta de públic assistent a la taverna i us ben asseguro que varen quedar bocabadats.
Definiria la peça com una manifestació d’amor en el màxim esplendor, per acabar dient, “Enamorar-se, per nosaltres, es així”....tot son maneres de veure-ho, però aquesta es força encertada.
La dolçor quan a veu masculina la va posar, com no, en Xiqui Ramón. Per mi la veu masculina més dolça que ha hagut i hi ha en l’havanera. Aquest ens va regalar peces com “Des de Llagut”, “Camins”, “Si em demanessin”, i d’altres que també guardo per la mateixa raó d’abans, inoblidable.
I a tota aquesta colla de bones veus, bons musics, grans comunicadors, els va acompanyar en tot moment la veu i els acords de la guitarra del mestre Josep Bastons.
En les que hi afegí la veu, hi afegí alguna cosa més, recordo la seva mirada vers nosaltres, una rialla, un acord, caram, que n’és de bo aquest home.
Quan coneixes en Josep Bastons, entre altres moltes coses coneixes una essència que et captiva i et porta a descobrir-lo tal com és i us asseguro que hi ha molt bona pasta darrera d’aquest palafrugellenc.
Va haver una espècie de mitja part sense ser-ho, i va haver la participació d’en Josep Pérez, un freqüent de la bella Lola que interpreta cançó mexicana i fa aquella parodia dels barrets.
No recordo la peça que ens va regalar aquest cop, però també va agradar al públic assistent.
La festa acabava, tothom cantava cançons, ningú volia que la cantada arribés a la seva fi.
Tot i no ser una cantada amb un alt nivell musical si que ho va ser amb un alt nivell emocional. Ja conec el gran talent i qualitat musical dels cantants de la nit, en Josep Bastons, la Neus, en Xiqui....no em cal una molt bona cantada musicalment parlant, només cal que ho facin com ens tenen acostumats, que ens transmetin com ells ho saben fer, que ens facin sentir allò que ens canten i que ens expliquin amb cançons aquelles històries que tan costen de creure.
El súmmum arriba quan a vegades acabo convençut.
Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.
2 comentaris :
Moltíssimes gràcies per la crònica, una vegada més és fantàstica.
Va ser una nit diferent i especial, bons amics i bons moments. Us deixo la lletra del bolero i si em permeteu us explico la anècdota.
Un dia en Josep Bastons, al que conec des de finals d'any i al que m'estimo molt, va venir a un assaig de Cubacant. Entre cançó i cançó, en Càstor li va passar la guitarra i ens va cantar aquest magnífic bolero que tenia molt ben guardadet. Jo que debia tenir el dia una mica tou, no vaig poder evitar emocionar-me. Quan va acabar em va dir: "Neus, que el vols? Doncs és teu" Mai oblidaré aquell moment. Em fa molta il·lusió poder dir que en Josep em va regalar un bolero, tot i que el vull compartir amb totes les persones i grups que el vulguin cantar. És una meravella que val la pena que sigui cantat, emocionant a tot aquell que l'escolti.
Aqui el teniu.
Enamorar-se no sempre és senzill i fàcil com voldríem
per uns resulta que és dificil de compendre
aquesta festa ens envolta dolça i tendre.
Es que nosaltres tenim tots dos la sort de cara i vent popa
amb la certesa que no minva ni es pot fondre
aquesta joia que sentim si ens abraçem.
Sabem cuidar d’alló que ens enamora
podem parlar sentint la mà de l’altre
si hi ha un mal entès s’esborra a l’alba
sé que mai podrà trencar-se la bellesa del teu bes.
És meravella estar units per un amor buit de metides
hem compartit les nostres penes i alegries
mai el destí esborrarà tant de desig
Sabem cuidar d’allò que ens enamora
podem parlar sentint la mà de l’altre
si hi ha un mal entès s’esborra a l’alba
sé que mai podrà trencar-se la bellesa del teu bes.
Enamorar-se per nosaltres és així
PETONS PER TOTS I MOLTA SORT PEL DIVENDRES, TONY.
ETS EL MILLOR!!!
Vaja quina enveja hem donau, aquest dos artistes Mariano "Xapo" i el Gran dels grans mestres Josep Bastons, quan venen a Menorca i es seuen a la cadira del Mític Bar "ES CAU" deixen a la gent callada amb totes les seves cançons, enguany encara no pero segur que molt prest tornareu a venir a passar unes grans estones a casa nostre "Es Castell", vull donar-lis una forta abraçada i també a la Neus i el Tony.
El Vostre amic
Beni (Arrels)
Publica un comentari a l'entrada