Us adjunto el text que s'ha publicat en la Revista Guaita de la qual en sóc redactor. Aquí, l'he ampliat només una mica, i he afegit unes quantes imatges que parlen per si soles. Desitjo que en gaudiu....
Revista Guaita, Novembre de 2010 (amb alguns retocs).
Companys, avui us he de parlar d’en CÀSTOR PÉREZ DIZ, una persona molt vinculada a l’havanera i que l’ha viscut dels primers iniciadors fins a avui que ens trobem davant la quarta generació de cantaires.
Revista Guaita, Novembre de 2010 (amb alguns retocs).
Companys, avui us he de parlar d’en CÀSTOR PÉREZ DIZ, una persona molt vinculada a l’havanera i que l’ha viscut dels primers iniciadors fins a avui que ens trobem davant la quarta generació de cantaires.
En Càstor va néixer a Coll de Nargó un poble de la província de Lleida un onze de novembre de l’any 1955. De pares gallecs, d’un poble de la província d’Ourense anomenat Correchouso, era el petit de tres germans.
Degut a la feina del seu pare, la família va voltar força pel país fet que va provocar que no tingués una residencia fixa durant la seva infància. Els seus primers estudis foren cursats a Balaguer (Lleida), després la família es va traslladar a Riudarenes (Girona), posteriorment a Antequera (Malaga), Vidreres (Girona), Barberà del Vallés (Barcelona) i finalment es va instal·lar a Palafrugell (Girona).
La seva vinculació amb l’havanera comença als disset anys. Va ser l’any 1972 quan s’incorpora junt amb en Francesc “Xiqui” Ramon al grup Port-Bo format per l’Ernest Morató, Carles Mir i Josep Xicoira “Pitu Rompos” per cobrir la corda de baix i acompanyar amb la guitarra.
Cinc anys més tard, al 1977, els tres fundadors decideixen plegar deixant pas al jovent que venia amb força, prous coneixements i implicació per continuar la tasca que ells havien començat. És llavors quan en Càstor es fa càrrec de la direcció musical del grup. Va estar vinculat durant vint-i-dos anys i varen enregistrar sis treballs discogràfics.
L’any 1994 pleguen del grup ell i en Fonsu Carreras, i junt amb en Pere Bahi formen el grup “Caobana”. Un any més tard (1995) marxa aquest últim i en Fonsu i en Càstor formen el grup “Es Caliu” però donada la coincidència amb nom amb altre, al cap d’uns cinc mesos el canvien per “Duet”.
Després de set anys, l’any 2001, en Lluís Bofill s’incorpora a ells per enriquir la cobertura musical. El grup Duet te enregistrats quatre treballs discogràfics que han estat referent per a molts grups d’havaneres.
L’any 2003, en Càstor pren la decisió d’unir esforços amb el duet Àmfora format per en Pere Molina i Xavi Jonama i junts creen el grup L’Empordanet, del qual en Càstor també se’n fa càrrec de la direcció musical. Amb aquest grup enregistra dos treballs discogràfics més, i malauradament estaven preparant el tercer per enregistrar-lo al llarg d’aquest hivern.
L’any 1994 pleguen del grup ell i en Fonsu Carreras, i junt amb en Pere Bahi formen el grup “Caobana”. Un any més tard (1995) marxa aquest últim i en Fonsu i en Càstor formen el grup “Es Caliu” però donada la coincidència amb nom amb altre, al cap d’uns cinc mesos el canvien per “Duet”.
Després de set anys, l’any 2001, en Lluís Bofill s’incorpora a ells per enriquir la cobertura musical. El grup Duet te enregistrats quatre treballs discogràfics que han estat referent per a molts grups d’havaneres.
L’any 2003, en Càstor pren la decisió d’unir esforços amb el duet Àmfora format per en Pere Molina i Xavi Jonama i junts creen el grup L’Empordanet, del qual en Càstor també se’n fa càrrec de la direcció musical. Amb aquest grup enregistra dos treballs discogràfics més, i malauradament estaven preparant el tercer per enregistrar-lo al llarg d’aquest hivern.Cubacant ha estat el darrer projecte que ha començat en Càstor. Va ser iniciat l’any 2008 junt amb la cantant Neus Mar i el percussionista Enric Canada per acostar-nos a les havaneres primerenques del segle XIX, i part de les del XX fetes a Cuba per ser cantades en veu de dona. L’espectacle s’anomena igual que el treball discogràfic que varen enregistrar “L’Essència de l’havanera”.
A principis d’aquest any s’incorporà al grup en Francesc “Xiqui” Ramon consolidant així Cubacant com un nou grup d’havaneres.
Des de l’any 1977 ha esdevingut un hereu cultural dels vells cantaires i ha anat recopilant tota mena d’informació per tal que els nostres cants no caiguin en l’oblit.
Quan a divulgació i estudi de l’havanera en Càstor va ser designat com a Coordinador dels estudis de l’havanera per a la península.
Al llarg de la seva dilatada carrera ha realitzat conferencies, exposicions, col·loquis, publicacions i composicions.
Permeteu-me que us en destaqui quant a les seves composicions:
Musicant versos de la Glòria Cruz:Quan a divulgació i estudi de l’havanera en Càstor va ser designat com a Coordinador dels estudis de l’havanera per a la península.
Al llarg de la seva dilatada carrera ha realitzat conferencies, exposicions, col·loquis, publicacions i composicions.
Permeteu-me que us en destaqui quant a les seves composicions:- Vestida de nit.
- Temps perdut.
Musicant textos de Antonio Serrano de Haro:
- La Habana se llama Elena.
Musicant textos de Dolors Puig:
- Vine.
Un legat de més de trenta vuit anys, una tasca envejable, necessària i que ha permès que avui, els que estimem l’havanera, en gaudim, ho mantinguem i a ser possible ho desenvolupem intentant continuar la meravellosa feina que ha fet aquest gran home i aquesta gran persona, en Càstor Pérez, per sempre, "el Mestre de l’havanera".
Permeteu que el meu pensament, aquest cop el deixi escrit i el dediqui a totes les persones que hem estat vinculades a la vida d'aquesta gran persona, aquest gran home, aquest bon amic...........
Ara tot just fa 15 dies que vas marxar i tot i que ho veig més clar, el camí serà llarg, feixuc, difícil i complicat, però continuaré treballant com tu ho faries, si més no, intentaré posar les mateixes ganes, el mateix coratge i la pròpia força que em porta el teu record.
Permeteu que el meu pensament, aquest cop el deixi escrit i el dediqui a totes les persones que hem estat vinculades a la vida d'aquesta gran persona, aquest gran home, aquest bon amic...........Ara tot just fa 15 dies que vas marxar i tot i que ho veig més clar, el camí serà llarg, feixuc, difícil i complicat, però continuaré treballant com tu ho faries, si més no, intentaré posar les mateixes ganes, el mateix coratge i la pròpia força que em porta el teu record.
...Ja ho veus Càstor, tot i que fa una mica més de quatre dies que ens coneixem i amb els ànims com els tenim, m’han demanat de la Revista que faci aquesta tasca, escriure quatre ratlles quant a tu i la veritat, t’he de dir, que per a mi és un honor.
Tot just fa un moment que ens hem trobat un grapat d’amics per acomiadar-te i en arribar a casa no em venia altre pensament al cap que sentir-me orgullós d’haver coincidit amb tu, d’haver estat al teu costat, de compartir amb tu tants i tants bons moments, de col·laborar amb projectes solidaris, de viure i conèixer l’havanera com tu me l’has ensenyada..... què feliç em sento d’haver-te conegut!
Mira, ara em ve al cap també quan et vaig conèixer, la cara que vares posar quan et presentava la meva idea de crear un Bloc d’havaneres que pugues ser llegit tan a casa com a qualsevol part del món, que arribés allà on els papers triguen en arribar, on la nostra llengua no és entesa, reies sota el nas, miraves, callaves, pensaves, no em coneixies de res, però em vas dir, “Endavant nano”.
Un dia referint-me a la magistral tasca que feies per Les Havaneres vaig escriure al bloc: “Company, no defalleixis mai, si et trobes cansat i et fan mal els braços demana’m que amb els meus t’ajudaré a continuar, quan les cames no et donin per mes, t’agafaré a coll i continuarem junts el camí, però company, no defalleixis”.....
Aquest “Company” al que hem refereixo ets tu, no hi altre.
Un dia referint-me a la magistral tasca que feies per Les Havaneres vaig escriure al bloc: “Company, no defalleixis mai, si et trobes cansat i et fan mal els braços demana’m que amb els meus t’ajudaré a continuar, quan les cames no et donin per mes, t’agafaré a coll i continuarem junts el camí, però company, no defalleixis”.....Aquest “Company” al que hem refereixo ets tu, no hi altre.
Mestre, no trobaria exemple millor a seguir dins el món de l’havanera. El teu esperit perfeccionista, la pulcritud en tots els teus treballs, la serietat quan calia, les ganes de conèixer l’origen de les coses, el fet d’estar sense ser-hi, passar sense voler passar, i tantes, tantes virtuts com tenies......... i vas i “fots” el camp.
Has marxat sense saber el valor incalculable de la teva creació. Estic segur que el temps ens donarà la raó als que pensem que ets un Mestre, un home que ha revolucionat l’havanera, un innovador que sempre hi serà, un record inesborrable que ens vindrà al cap quan llegim, veiem, escoltem i fins i tot sentim la paraula Havanera.
Has donat un tomb a l’havanera cavalcant amb els avis i has ensenyat al jovent el que has aprés al llarg de tants anys amb el teu toc magistral. Vas agafar un relleu a un gènere que queia en l’oblit, que si no fos per tu i quatre més, no parlaríem avui d’havaneres i cançons de taverna.Has innovat molt dins el gènere, has creat el millor "duet" que hi ha hagut, i per sort, mentre tu creaves, el jovent anava seguint les teves petjades i així vas fer escola creant una nova variant d’estructura musical, els duets. Es van crear molts i alhora diferents que van seguir el teu tarannà, la teva manera de fer i avui en dia -per a mi- encara hi ha un que et segueix de ben a prop.
Càstor sense adonar-te m’has ensenyat moltes coses, m’has ensenyat a viure l’havanera com tu la vas aprendre, i la veritat, no hagués pogut escollir millors mans.
Tan de bo siguem capaços de continuar el teu legat i que nosaltres la puguem deixar als que ens segueixen amb la mateixa qualitat i quantitat en que tu ho has fet.
Caram company, quantes coses hem aprés al teu costat!
Que feliç i afortunat he estat, el fet que les nostres vides es trobessin ha estat un regal. Et trobaré molt a faltar, però el teu record m’encoratja a seguir lluitant pel que tu has creat.
Gràcies Càstor per formar part en la meva vida!.
"Gràcies, Càstor per fer que l'alegria d'haver-te conegut sigui més gran que la tristesa de perdre't" Isabel Garcia.
Us deixo un breu recull d'imatges d'aquest 2010.......
Cantada inauguració de la Bella Lola 27 de març del 10.
Cantada inauguració de la Bella Lola 27 de març del 10.
Cantada Cubacant a Platja d'Aro 10 de Juliol del 10.
44ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell amb la Sílvia el 3 de Juliol del 10.
44ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell amb la Sílvia el 3 de Juliol del 10.
Cantada a Cala Sant Roc de Calella el 22 d'Agost del 10.
Cantada a Cala Sant Roc de Calella el 22 d'Agost del 10.
Fira d'Indians el 5 de Setembre del 10.
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.Salut, Força i Havaneres a dojo!.
6 comentaris :
Estimat Tony:
De primera, felicitats pel treball. Sé l'esforç que t'ha costat, malgrat no sigui tot teu.
El teu sentiment vers l'Havanera és tan intens que arriba molt més enllà del que t'imagines. En Cástor era, i en dir "era" ja em dol, un referent dins el nostre cercle, però tenim la gran sort de poder gaudir tot Catalunya i TOT EL MÓN d'un llegat que ni tu , ni jo, ni cap element del nostre petit univers de l'havanera (que en som molts, més dels que et penses i no només a Palafrugell i a Calella)podrà assolir mai: es diu SÍLVIA PÉREZ CRUZ.
Dic això, perquè, sense sentimentalisme gratuït, estic convençut que és veritat, és dir, que si algú farà AL LLARG DEL TEMPS, DE TOT EL TEMPS, DE TOTA LA VIDA, bona la figura d'en Cástor, és la seva filla, la Sílvia. D'això pots, podem, estar tots segurs!
En Cástor Pérez Diz va morir amb a guitarra a la mà i està i estarà sempre als nostres cors, ben endins, tot i que, em comentàven l'altre dia, no és així per a tothom a Palafrugell, lamentablement, ja que, de ben cert, si algú ha fet més que ningú pel que fa la divulgació de l'havanera els darrers anys, personalment crec que ha estat ell, malgrat el que diguin alguns Patrons de la Morató, sinó de què cantariem bastants de les cançons de taverna de les que nodrim el repertori.
La veritat és que a en Cástor Pérez Diz no se li ha reconegut en justícia la tasca que ha fet.
De totes maneres, Tony, és molt bonic tot el sents i dius, és un reconeixement sentimentalment valuòs a la teva vivència al voltant d'en Cástor i això em fa content, perquè jo sento quelcom similar i crec que ho provocava ell mateix amb la seva qualitat i modèstia.
Enhorabona pels teus sentiments transcrits, que costen molt d'expressar normalment i que representen un darrer homenatge a una figura important al nostre indret anomenat HAVANERA i que abasta més enllà de "La bella Lola".
De totes maneres, reflexionem al voltant de la realitat fefaent de què hi ha bastant gent que APROFITA i posa en pràctica, no dic que no, molts elements del llegat d'en Castor Pérez Diz.
Una abraçada maquíssim!
Felicitats company!
Salut!!
Felicitats per aquest esplèndid reportatge;un homenatge ple d'amor i agraïment a un home que tan va significar a nivell personal,com veiem, pels seus amics,i per tot el món de l'havanera.
No sé si era per la seva gran humiltat(només el coneixia de sentir-lo cantar en cantades i a la Bella Lola però era ben palès),aquest tan ben expressat;"el fet d'estar sense ser-hi,passar sense voler passar.." però aquesta gran i cara (actualment) virtut estic d'acord també que ha fet que alaseva valuosa tasca no se li hagi fet justicia.Això ho pensa molta gent.
M'agradaria molt que a la cantada d'havaneres de la Marató tots els grupsdePalafrugell tinguéssin un record per aquest gran Mestre de l'havanera.Em sembla que segurament deurà ser així i tots n'estarem molt contents perquè ho mereix amb majuscules i aquesta cantada tenim la gran sort que es fa en un dels lloc més emblemàtics de l'havanera;el poble de Palafrugell que compta amb sis dels millors grups d'havaneres del pais.Serà una emotiva cantada la d'aquest any per la Marató i penso que serà recordada perquè serà fabulós veure els grups palafrugellencs units per una ocasió doblement significativa.
Molts ànims als Empordanet i Grup Cubacant.
M'ha emocionat molt el reportatge Tony.És preciós tot el que dius i les fotos un record entranyable.
Sento molt que hagis perdut un gran amic i espero que trobis consol en els seus records i que t'animin a seguir endavant amb el blog i el teu meravellós suport al món de l'havanera.
No sé massa res de la Fundació Morató ni entenc massa coses de les que parla el primer comentari però el que si puc dir és que sap greu que una figura com la d'aquest senyor no tingui el reconeixement que mereixi pel que diuen.Això és imperdonable.
Només desitjo que el temps s'encarregui de corretgir-ho.
La modestia en les persones és una inestimable virtut però desafortunadament gens valorada en la nostra societat força falsa i competitiva actualment.
Enhorabona de tot cor pel reportage.
Una abraçada.
Aquesta tarda és la segona vegada que he llegit el reportatge del Tony, ahir migdia el vaig llegir d'una tirada, amb llàgrimes que rodolaven sense poder-les contenir.
Ja fa més de 15 dies que vam dir adéu al Càstor i des de llavors cada dia quan surto al carrer m'agrada imaginar que ell és aquell tros de lluna o aquella petita estrella o un bocí de cel blau, llavors li somric, cada cop amb més il•lusió, cada cop amb menys retrets per haver marxat, cada cop acceptant més que ja no hi és entre nosaltres. També penso en tots els bons amics que ha deixat, en com tiraran la feina endavant amb el seu record, estic convençuda que ho aconseguiran perquè la força que ha deixat és tan dolça com potent.
Tampoc jo he entés massa bé tot el comentari d'HABACOMPO i tampoc no m'hi vull esforçar a entendre'l, si avui vull escriure és per felicitar en Tony, per agrair-li el seu esforç, la seva il•lusió, la seva empenta fins ara i la que tindrà d'ara endavant. En el seu reportatge hi ha tantes coses d'una vida, de la vida de l'amic Càstor expressades amb naturalitat, força, sentiment, sinceritat, emoció, estima, admiració, respecte, amor...
N'estic convençuda que aquest és l'aigraïment que en Càstor voldria. Ell era humil, discret, pulcre, perfecte, seriòs, inquiet com en Tony l'ha descrit. Era astut, subtil, hàbil per aconseguir allò que pretenia, murri com va dir algú quan el vam acomiadar, en el sentit popular de la paraula que no pas en l'altre, tossut si voleu, i justament per això l'homenatge que més s'estimarà és el reconeixement de tota la gent que com en Tony l'admiràvem i l'estimàvem, gent petita, gent per a la que ell cantava.
En Tony està fent una bona feina, està tirant endavant un projecte del què el seu amic es sentirà orgullós.
Em vénen a la memòria uns versos d'en Pere Quart: No em moriré d'enyorança, ans d'enyorançá viuré, i en Tony ens ho posa fàcil per viure d'enyorança amb el seu blog. Moltes moltes gràcies Tony per la teva feina i com et va dir ell: Endavant nano.
Bona nit companys.
Maria Teresa la cantada d'havaneres per a La Marató tindrà un record per en Càstor, però no serà un homenatge, particularment penso que aquest home es mereix quelcom més.
Lali, l'havanera ha perdut "El mestre" amb això t'ho dic tot.
Isabel, que vols que et digui.....
moltes gràcies es poc!.
Amb l'ajuda i suport que em doneu gent com tu no resultarà fàcil aturar-me....
Has utilitzat tants adjectius vers en Càstor que veig que m'he deixat tant per escriure.....
De nou, moltes gràcies pel recolzament!.
Salut, força i havaneres a dojo.
M'ha agradat molt llegir aquest tan sentit record a en Càstor Pérez.
Has perdut la companyia física d'aquest amic Tony però jo estic segura,perquè hi crec,que la seva companyia espiritual la tindràs sempre,tu i tots el que l'estimeu.
Les fotos són molt boniques i precioses les d'ell amb la seva filla.
També emociona molt el preciós comentari de la Isabel tan ple de sentiment.
El que jo no sabia és que en Càstor fos un investigador tan important de l'havanera i que fes tamtes conferències.
Desitjo que les havaneres a la Marató vagin molt bé amb un bonic record per aquest Mestre de l'havanera.
Quimeta Gascó
Publica un comentari a l'entrada