Companys, us volia fer partícips de la meravellosa cantada que varem viure aquest Dissabte 11 de Desembre al Teatre Municipal de Palafrugell. Aquest cop no elogiaré massa l'esdeveniment, n'era part implicada i potser els elogis o les critiques, ens les podeu fer vosaltres que hi vareu ser, tot i que algun i alguna jo gosaré a fer-la.

Per segon any consecutiu “Les havaneres” han format part dels esdeveniments que es celebren al llarg d’aquests dies per La Marató de TV3 i que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les “Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada”.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.
Des de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, l’any passat ja varen engegar el projecte de fer una cantada solidària, en aquella ocasió es va celebrar a La Bisbal d’Empordà. Veient l’èxit es va decidir mantenir-ho i anar-ho millorant any rere any.
El món de Les Havaneres, cant de taverna en general, sempre ha estat lligat als homes, entre altres coses perquè les dones no eren ben vistes en aquests llocs. Amb les noves generacions, aquest paper està canviant i en la cantada que ens ocupa i com a fet diferencial s’aconsegueix que una dona interpreti una cançó amb tots i cadascun dels grups participants.

La Neus Mar gràcies a la seva constant evolució i a l’ajuda inqüestionable del nostre estimat i recordat Càstor Pérez s’ha guanyat un lloc dins aquest. Ell va ser el seu mestre, ella en segueix les petjades....
El cartell comptava amb cinc dels que amb tota probabilitat son els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país: Arjau, Bergantí, Cubacant, L’Empordanet i Peix Fregit.
Com a presentador comptaven amb el reconegut periodista Palamosí, Francesc Sánchez Carcassés, que ens va acostar al que és La Marató i ens va presentar a tots els grups amb tots els coneixements que ell sempre ens aporta.

Un altre toc distintiu de la cantada era el recull d’imatges que precedia l’entrada de cada grup acompanyades amb uns acords de guitarra en record d’en Càstor Pérez.
El primer grup en regalar-nos la seva interpretació va ser el grup Bergantí, amb en Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.
La qualitat en la seva interpretació va ser fabulosa, tot i que ara estan agafant forces per la propera temporada, els vaig notar a ple rendiment, amb moltes ganes i il·lusió.La tria de peces va ser:- Marta (Moisés Simons).- La Habana se llama Elena (A. Serrano de Haro – Càstor Pérez). - La taverna del vell mercant (Enric Ferrer).- Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas – Antoni Mas).Una tria molt encertada, varen incloure una havanera de les que en Càstor Pérez havia musicat, fet que va provocar les primeres ovacions de la tarda.

En la darrera peça es va afegir la Neus i va aportar el seu distintiu. La Neus Mar va fer amb ells la darrera peça i la complicitat entre ells es deixa palès en la seva magnifica interpretació.
El segon grup a pujar a l’escenari va ser el Peix Fregit amb en Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
Tot just venen de ficar al forn un nou treball discogràfic, que si res no ho atura veurà la llum a principis de temporada. La seva actuació també va ser d’una elevada qualitat musical. Us en destaco la sardana escrita pel “príncep de la tenora” Ricard Viladesau “Girona m’enamora”, que va fer que el públic assistent, portes el compàs tot picant de mans. De nou, la Neus afegí un toc personal, diferent, com no, femení, a la magnifica peça d’en Pep Nadal, “Para ti”.La tria de peces va ser: - Aigua de mar (Joan Nadal – Pep Nadal).- Lamento borincano (Rafael Hernández).- Girona m’enamora (Ricard Viladesau).- Para ti (Pep Nadal).El tercer grup en pujar, els Arjau amb en Jordi Rubau i Jordi Grau.
La seva manera de viure l’havanera em porta tot sovint al record del mestre fa poc desaparegut. Els meus ulls s’humitejaren amb els acords de la guitarra, fet que contrastava amb la meva cara d’alegria pel fet de poder estar present i recordant aquells deliciosos moments. En la seva tria també hi va haver una peça musicada per en Càstor Pérez i escrita per la Glòria Cruz “Temps perdut”, que al igual que els grups precedents li varen dedicar.
El so amb aquest grup no va ser com esperàvem i la veu d’en Jordi Grau per motius tècnics, no es va escoltar en quasi cap peça com havia de ser, una llàstima no poder gaudir d’una veu com la d’aquest jove Palafrugellenc. També varem tenir problemes per escoltar la veu de la Neus en la preciosa havanera que va interpretar amb ells “Luz que brillas”. La tria de peces va ser:- El clavel (En desconeixem l’autor).- Temps perdut (Glòria Cruz – Càstor Pérez).- Tamariu (Narcisa Oliver – Josep Bastons).- Luz que brillas (En desconeixem l’autor).El quart grup va ser Cubacant, ens acostàvem als moments en els que teníem que tenir més cura quant a emocions. El grup no ens ho va posar fàcil. Inicialment varen pujar els que en varen ser els primers iniciadors, la Neus Mar i l’Enric Canada, que acompanyats per un gran pianista com és en Pere Fort, del grup Bergantí, varen dedicar “El adiós del soldado” a l’espectacle que varen crear junt amb en Càstor Pérez, i que donaven per acabat, “l’Essència de l’havanera”.

En acabar la primera peça, van demanar la presència d’en Francesc “Xiqui” Ramón, incorporat aquest any al grup, i amb el qual han decidit tirar endavant el projecte que varen engegar.
També van comptar amb el mestre Josep Bastons que guitarra en mà –i més jove que mai- va pujar al escenari per acompanyar-los en les tres peces que quedaven. Una actuació molt bona tenint em compte la situació per la que estan passant.
La tria de peces va ser:- El adiós del soldado (En desconeixem l’autor).- Qualsevol dia (Tòfol Mus – Josep Bastons).- Tu aventura (Floreal Torres).- Vola barca meva (Tòfol Mus – Josep Bastons).El grup va aprofitar l’avinentesa per informar-nos del que serà el seu futur, i no és altre que comptar amb la col·laboració d’en Jordi Rubau i Jordi Grau per tirar endavant el llegat que en Càstor els ha deixat, tot i que aquests no deixaran el que ja tenen, el grup Arjau.
El cinquè i darrer grup va ser L’Empordanet que amb en Xavi Jonama, Lluis Bofill i la darrera incorporació David Menor, es presentaven com el que molt probablement serà la nova formació.

Ells també van tenir molts moments dedicats al que també va ser el seu mestre, Càstor Pérez. I també us he de dir que van defensar molt bé la situació per la que estan passant.
Una de les sorpreses va ser que en Pere Molina, membre del grup fins fa un any, va pujar per acompanyar als seus antics companys en una de les peces dedicades a en Càstor. Llavors fou quan en David Menor va retirar-se i ens van regalar en Pere, en Xavi i en Lluis, un altre moment emocionant de la nit, cantar “ventanita florida”.
Va semblar com si en Pere no hagués plegat mai, per mi, un dels millors moments de la nit, si més no, dels que més qualitat va tenir.
La tria de peces va ser:- Follia (en desconeixem l’autor – Josep Bastons).- Lejos de ti ( En desconeixem l’autor).- Tamariuenca ( En desconeixem l’autor).- Ventanita florida (L.C. Amadori – Enrique Delfino).- Vestida de nit (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
En acabar la seva interpretació, el grup Cubacant es van unir a L’Empordanet a dalt de l’escenari, per tal de cantar al que va ser el seu mestre una de les havaneres més boniques que s’ha escrit fins al moment en català, amb lletra de la Glòria Cruz i música del nostre sempre estimat Càstor Pérez, “Vestida de nit”.

Aquest cop, el recull d’imatges va anar passant per la pantalla del teatre mentre els dos grups cantaven. En acabar, tot el teatre es va fondre en una espectacular ovació que va fer que més d’un hagués de treure el mocador, i no pas per fer “la bella Lola” tot i que ja era el torn, doncs la cantada estava arribant a la seva fi.
Així que de nou en Francesc Sànchez Carcassés va demanar la presència de tots els membres dels grups participants, així com la presència de la Mercè Amoros com a organitzadora de l’esdeveniment i la meva com a responsable de les per tal de fer les dues darreres peces, “la bella Lola” i “El meu avi”.

En acabar i degut a la insistència dels aplaudiments varen fer que tots els presents interpretéssim de nou “Vestida de nit”. La cantada no podia acabar de millor manera que amb la meravellosa peça de la Glòria Cruz i en Càstor Pérez, i recordant la espectacular recaptació que la cantada d’havaneres va aportar al marcador de La Marató de TV3 que es celebra el proper Diumenge 19 de Desembre.
No voldria acabar l’escrit sense aquests agraïments:
Gràcies a.....- les més de 300 persones que omplien el Teatre.- Associació de suport a la Dona de Palafrugell per l'organització i suport incondicional a tirar endavant la idea, trobar col·laboradors, i tantes i tantes tasques que han fet.- Neus Mar per la idea, direcció, creació de l'esdeveniment i tota la feinada que va fer.- Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau). - Bergantí (Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens).- Cubacant (Neus Mar, Xiqui Ramon i Enric Canada).- L'Empordanet (Xavi Jonama, Lluis Bofill i David Menor).- Peix Fregit (Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas).- Pere Molina, per ser-hi i pujar a fer-ne unes quantes.- Ajuntament de Palafrugell i als companys del Teatre (Agustí i Joan).- Marc Carreras per sonoritzar la cantada.- Xicu Sànchez Carcassés per la seva professionalitat i la excepcional tasca que ha fet, fa i desenvolupa.- Josep Bastons, per la seva importantíssima col·laboració.- Angel Romero pel bon cremat que va fer.- Tots els col·laboradors amb els quals hem pogut fer front a les despeses que comportava la cantada.- A tots els Havanerus per ser-hi.- A TV3 per venir a enregistrar la cantada.- A la Cris, per tantes coses que fa sense ser vista, i entre altre, els nostres ulls en gaudeixen.Em permetueu que us adjunti un recull d'imatges diverses de la cantada?.




El resum de la cantada ha estat molt positiu, ens ho varem passar molt bé i varem gaudir força de tots els grups. Hem tret moltes coses positives de la cantada, entre altre, la solidaritat a l’entorn de l’havanera. Veure ple el Teatre Municipal de Palafrugell des de la perspectiva d'on vaig tenir la sort de veure'l era espectacular.
També us diré que em satisfà la tria de grups feta, un cop més i sota la meva opinió estem davant del bo i millor de l’havanera catalana del moment.
És cert que ens va faltar un grup prou important per mi i per l’havanera catalana, però per degut a un compromís personal d'un dels membres, no van poder assistir a la cantada.
Tan de bó l’any vinent si que hi puguin ser i fer la festa més complerta i més maca si ens és possible.
Com aquest cop si que he estat part, us diré que igual que elogio, ser fer autocrítica, i us he de dir que varem tenir algun problema amb la qualitat del só, no tota la cantada, doncs hi va haver grups que varen sentir-se molt bé, però en concret els Arjau i en alguna ocasió la Neus, quedaven molt baixos i quasi no els podíem escoltar.
Espero i desitjo trobem els motius, els resolguem i no ens torni a passar, però no treu que em sàpiga greu. Aquest cop també era espectador alhora de col·laborador, i veia les dues bandes.
Al llarg de la cantada varen tenir sempre present el record del nostre estimat Càstor, i en acabar, diverses persones se’ns van acostar per felicitar-nos pel treball fet, i la meva resposta quasi sempre era la mateixa...
"Quan estimes tan un gènere com aquest i aprens de mestres com els que hem tingut.....
......resulta tan i tan fàcil fer la feina, que no cal que sigui agraïda.....
Només cal que ens la deixin fer...."
Companys, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta festa de l’havanera, quan sàpiga quelcom de la retransmissió per TV3 us ho faré saber en l'apartat noticies.
Salut, força i havaneres a dojo.