Companys, us volia fer partícips de la meravellosa cantada que varem viure aquest Dissabte 11 de Desembre al Teatre Municipal de Palafrugell. Aquest cop no elogiaré massa l'esdeveniment, n'era part implicada i potser els elogis o les critiques, ens les podeu fer vosaltres que hi vareu ser, tot i que algun i alguna jo gosaré a fer-la.
Per segon any consecutiu “Les havaneres” han format part dels esdeveniments que es celebren al llarg d’aquests dies per La Marató de TV3 i que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les “Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada”.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.Des de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, l’any passat ja varen engegar el projecte de fer una cantada solidària, en aquella ocasió es va celebrar a La Bisbal d’Empordà. Veient l’èxit es va decidir mantenir-ho i anar-ho millorant any rere any.
El món de Les Havaneres, cant de taverna en general, sempre ha estat lligat als homes, entre altres coses perquè les dones no eren ben vistes en aquests llocs. Amb les noves generacions, aquest paper està canviant i en la cantada que ens ocupa i com a fet diferencial s’aconsegueix que una dona interpreti una cançó amb tots i cadascun dels grups participants.
La Neus Mar gràcies a la seva constant evolució i a l’ajuda inqüestionable del nostre estimat i recordat Càstor Pérez s’ha guanyat un lloc dins aquest. Ell va ser el seu mestre, ella en segueix les petjades....
El cartell comptava amb cinc dels que amb tota probabilitat son els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país: Arjau, Bergantí, Cubacant, L’Empordanet i Peix Fregit.
Com a presentador comptaven amb el reconegut periodista Palamosí, Francesc Sánchez Carcassés, que ens va acostar al que és La Marató i ens va presentar a tots els grups amb tots els coneixements que ell sempre ens aporta.
Com a presentador comptaven amb el reconegut periodista Palamosí, Francesc Sánchez Carcassés, que ens va acostar al que és La Marató i ens va presentar a tots els grups amb tots els coneixements que ell sempre ens aporta.
Un altre toc distintiu de la cantada era el recull d’imatges que precedia l’entrada de cada grup acompanyades amb uns acords de guitarra en record d’en Càstor Pérez.
El primer grup en regalar-nos la seva interpretació va ser el grup Bergantí, amb en Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.
El primer grup en regalar-nos la seva interpretació va ser el grup Bergantí, amb en Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.
La qualitat en la seva interpretació va ser fabulosa, tot i que ara estan agafant forces per la propera temporada, els vaig notar a ple rendiment, amb moltes ganes i il·lusió.La tria de peces va ser:
- Marta (Moisés Simons).
- La Habana se llama Elena (A. Serrano de Haro – Càstor Pérez).
- Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas – Antoni Mas).
Una tria molt encertada, varen incloure una havanera de les que en Càstor Pérez havia musicat, fet que va provocar les primeres ovacions de la tarda.
En la darrera peça es va afegir la Neus i va aportar el seu distintiu. La Neus Mar va fer amb ells la darrera peça i la complicitat entre ells es deixa palès en la seva magnifica interpretació.
El segon grup a pujar a l’escenari va ser el Peix Fregit amb en Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
Tot just venen de ficar al forn un nou treball discogràfic, que si res no ho atura veurà la llum a principis de temporada. La seva actuació també va ser d’una elevada qualitat musical. Us en destaco la sardana escrita pel “príncep de la tenora” Ricard Viladesau “Girona m’enamora”, que va fer que el públic assistent, portes el compàs tot picant de mans. De nou, la Neus afegí un toc personal, diferent, com no, femení, a la magnifica peça d’en Pep Nadal, “Para ti”.La tria de peces va ser:
- Lamento borincano (Rafael Hernández).
- Girona m’enamora (Ricard Viladesau).
- Para ti (Pep Nadal).
El tercer grup en pujar, els Arjau amb en Jordi Rubau i Jordi Grau.
La seva manera de viure l’havanera em porta tot sovint al record del mestre fa poc desaparegut. Els meus ulls s’humitejaren amb els acords de la guitarra, fet que contrastava amb la meva cara d’alegria pel fet de poder estar present i recordant aquells deliciosos moments. En la seva tria també hi va haver una peça musicada per en Càstor Pérez i escrita per la Glòria Cruz “Temps perdut”, que al igual que els grups precedents li varen dedicar.
La seva manera de viure l’havanera em porta tot sovint al record del mestre fa poc desaparegut. Els meus ulls s’humitejaren amb els acords de la guitarra, fet que contrastava amb la meva cara d’alegria pel fet de poder estar present i recordant aquells deliciosos moments. En la seva tria també hi va haver una peça musicada per en Càstor Pérez i escrita per la Glòria Cruz “Temps perdut”, que al igual que els grups precedents li varen dedicar.
El so amb aquest grup no va ser com esperàvem i la veu d’en Jordi Grau per motius tècnics, no es va escoltar en quasi cap peça com havia de ser, una llàstima no poder gaudir d’una veu com la d’aquest jove Palafrugellenc. També varem tenir problemes per escoltar la veu de la Neus en la preciosa havanera que va interpretar amb ells “Luz que brillas”.La tria de peces va ser:
- El clavel (En desconeixem l’autor).
- Temps perdut (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
- Tamariu (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Luz que brillas (En desconeixem l’autor).
El quart grup va ser Cubacant, ens acostàvem als moments en els que teníem que tenir més cura quant a emocions. El grup no ens ho va posar fàcil. Inicialment varen pujar els que en varen ser els primers iniciadors, la Neus Mar i l’Enric Canada, que acompanyats per un gran pianista com és en Pere Fort, del grup Bergantí, varen dedicar “El adiós del soldado” a l’espectacle que varen crear junt amb en Càstor Pérez, i que donaven per acabat, “l’Essència de l’havanera”.
En acabar la primera peça, van demanar la presència d’en Francesc “Xiqui” Ramón, incorporat aquest any al grup, i amb el qual han decidit tirar endavant el projecte que varen engegar.
També van comptar amb el mestre Josep Bastons que guitarra en mà –i més jove que mai- va pujar al escenari per acompanyar-los en les tres peces que quedaven. Una actuació molt bona tenint em compte la situació per la que estan passant.
També van comptar amb el mestre Josep Bastons que guitarra en mà –i més jove que mai- va pujar al escenari per acompanyar-los en les tres peces que quedaven. Una actuació molt bona tenint em compte la situació per la que estan passant.
La tria de peces va ser:
- El adiós del soldado (En desconeixem l’autor).
- Qualsevol dia (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- Tu aventura (Floreal Torres).
- Vola barca meva (Tòfol Mus – Josep Bastons).
El grup va aprofitar l’avinentesa per informar-nos del que serà el seu futur, i no és altre que comptar amb la col·laboració d’en Jordi Rubau i Jordi Grau per tirar endavant el llegat que en Càstor els ha deixat, tot i que aquests no deixaran el que ja tenen, el grup Arjau.
El cinquè i darrer grup va ser L’Empordanet que amb en Xavi Jonama, Lluis Bofill i la darrera incorporació David Menor, es presentaven com el que molt probablement serà la nova formació.
Ells també van tenir molts moments dedicats al que també va ser el seu mestre, Càstor Pérez. I també us he de dir que van defensar molt bé la situació per la que estan passant.
Una de les sorpreses va ser que en Pere Molina, membre del grup fins fa un any, va pujar per acompanyar als seus antics companys en una de les peces dedicades a en Càstor. Llavors fou quan en David Menor va retirar-se i ens van regalar en Pere, en Xavi i en Lluis, un altre moment emocionant de la nit, cantar “ventanita florida”.
Una de les sorpreses va ser que en Pere Molina, membre del grup fins fa un any, va pujar per acompanyar als seus antics companys en una de les peces dedicades a en Càstor. Llavors fou quan en David Menor va retirar-se i ens van regalar en Pere, en Xavi i en Lluis, un altre moment emocionant de la nit, cantar “ventanita florida”.
Va semblar com si en Pere no hagués plegat mai, per mi, un dels millors moments de la nit, si més no, dels que més qualitat va tenir.La tria de peces va ser:
- Follia (en desconeixem l’autor – Josep Bastons).
- Lejos de ti ( En desconeixem l’autor).
- Tamariuenca ( En desconeixem l’autor).
- Ventanita florida (L.C. Amadori – Enrique Delfino).
- Vestida de nit (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
En acabar la seva interpretació, el grup Cubacant es van unir a L’Empordanet a dalt de l’escenari, per tal de cantar al que va ser el seu mestre una de les havaneres més boniques que s’ha escrit fins al moment en català, amb lletra de la Glòria Cruz i música del nostre sempre estimat Càstor Pérez, “Vestida de nit”.
Aquest cop, el recull d’imatges va anar passant per la pantalla del teatre mentre els dos grups cantaven. En acabar, tot el teatre es va fondre en una espectacular ovació que va fer que més d’un hagués de treure el mocador, i no pas per fer “la bella Lola” tot i que ja era el torn, doncs la cantada estava arribant a la seva fi.
Així que de nou en Francesc Sànchez Carcassés va demanar la presència de tots els membres dels grups participants, així com la presència de la Mercè Amoros com a organitzadora de l’esdeveniment i la meva com a responsable de les per tal de fer les dues darreres peces, “la bella Lola” i “El meu avi”.
Així que de nou en Francesc Sànchez Carcassés va demanar la presència de tots els membres dels grups participants, així com la presència de la Mercè Amoros com a organitzadora de l’esdeveniment i la meva com a responsable de les per tal de fer les dues darreres peces, “la bella Lola” i “El meu avi”.
En acabar i degut a la insistència dels aplaudiments varen fer que tots els presents interpretéssim de nou “Vestida de nit”. La cantada no podia acabar de millor manera que amb la meravellosa peça de la Glòria Cruz i en Càstor Pérez, i recordant la espectacular recaptació que la cantada d’havaneres va aportar al marcador de La Marató de TV3 que es celebra el proper Diumenge 19 de Desembre.
No voldria acabar l’escrit sense aquests agraïments:
No voldria acabar l’escrit sense aquests agraïments:
Gràcies a.....- les més de 300 persones que omplien el Teatre.
- Associació de suport a la Dona de Palafrugell per l'organització i suport incondicional a tirar endavant la idea, trobar col·laboradors, i tantes i tantes tasques que han fet.
- Neus Mar per la idea, direcció, creació de l'esdeveniment i tota la feinada que va fer.
- Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau).
- Cubacant (Neus Mar, Xiqui Ramon i Enric Canada).
- L'Empordanet (Xavi Jonama, Lluis Bofill i David Menor).
- Peix Fregit (Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas).
- Pere Molina, per ser-hi i pujar a fer-ne unes quantes.
- Ajuntament de Palafrugell i als companys del Teatre (Agustí i Joan).
- Marc Carreras per sonoritzar la cantada.
- Xicu Sànchez Carcassés per la seva professionalitat i la excepcional tasca que ha fet, fa i desenvolupa.
- Josep Bastons, per la seva importantíssima col·laboració.
- Angel Romero pel bon cremat que va fer.
- Tots els col·laboradors amb els quals hem pogut fer front a les despeses que comportava la cantada.
- A tots els Havanerus per ser-hi.
- A TV3 per venir a enregistrar la cantada.
- A la Cris, per tantes coses que fa sense ser vista, i entre altre, els nostres ulls en gaudeixen.
Em permetueu que us adjunti un recull d'imatges diverses de la cantada?.
El resum de la cantada ha estat molt positiu, ens ho varem passar molt bé i varem gaudir força de tots els grups. Hem tret moltes coses positives de la cantada, entre altre, la solidaritat a l’entorn de l’havanera. Veure ple el Teatre Municipal de Palafrugell des de la perspectiva d'on vaig tenir la sort de veure'l era espectacular.
També us diré que em satisfà la tria de grups feta, un cop més i sota la meva opinió estem davant del bo i millor de l’havanera catalana del moment.
És cert que ens va faltar un grup prou important per mi i per l’havanera catalana, però per degut a un compromís personal d'un dels membres, no van poder assistir a la cantada.
Tan de bó l’any vinent si que hi puguin ser i fer la festa més complerta i més maca si ens és possible.
També us diré que em satisfà la tria de grups feta, un cop més i sota la meva opinió estem davant del bo i millor de l’havanera catalana del moment.
És cert que ens va faltar un grup prou important per mi i per l’havanera catalana, però per degut a un compromís personal d'un dels membres, no van poder assistir a la cantada.
Tan de bó l’any vinent si que hi puguin ser i fer la festa més complerta i més maca si ens és possible.
Com aquest cop si que he estat part, us diré que igual que elogio, ser fer autocrítica, i us he de dir que varem tenir algun problema amb la qualitat del só, no tota la cantada, doncs hi va haver grups que varen sentir-se molt bé, però en concret els Arjau i en alguna ocasió la Neus, quedaven molt baixos i quasi no els podíem escoltar.
Espero i desitjo trobem els motius, els resolguem i no ens torni a passar, però no treu que em sàpiga greu. Aquest cop també era espectador alhora de col·laborador, i veia les dues bandes.
Al llarg de la cantada varen tenir sempre present el record del nostre estimat Càstor, i en acabar, diverses persones se’ns van acostar per felicitar-nos pel treball fet, i la meva resposta quasi sempre era la mateixa...
"Quan estimes tan un gènere com aquest i aprens de mestres com els que hem tingut.....
......resulta tan i tan fàcil fer la feina, que no cal que sigui agraïda.....
Només cal que ens la deixin fer...."
Companys, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta festa de l’havanera, quan sàpiga quelcom de la retransmissió per TV3 us ho faré saber en l'apartat noticies.
Salut, força i havaneres a dojo.
Espero i desitjo trobem els motius, els resolguem i no ens torni a passar, però no treu que em sàpiga greu. Aquest cop també era espectador alhora de col·laborador, i veia les dues bandes.
Al llarg de la cantada varen tenir sempre present el record del nostre estimat Càstor, i en acabar, diverses persones se’ns van acostar per felicitar-nos pel treball fet, i la meva resposta quasi sempre era la mateixa...
"Quan estimes tan un gènere com aquest i aprens de mestres com els que hem tingut.....
......resulta tan i tan fàcil fer la feina, que no cal que sigui agraïda.....
Només cal que ens la deixin fer...."
Companys, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta festa de l’havanera, quan sàpiga quelcom de la retransmissió per TV3 us ho faré saber en l'apartat noticies.
Salut, força i havaneres a dojo.
9 comentaris :
Bona nit a tots i totes!
Em sembla que aquesta vegada em toca a mi engegar els comentaris i, a més, em ve de gust fer-ho. Aquesta cantada, jo personalment la trobo especial per diferents raons...per començar es fa a l'hivern, fet un tant curiós; se li ofereix un lloc a la dona dins el món de l'havanera, potser més curiós encara, però sobretot és especial perquè tothom hi participa d'una manera altruista i solidària; avui he vist com anunciaven per Tv3 un reportatge que faran demà que es diu "L'endemà" que m'ha fet adonar molt més de la importància que tenen aquests tres mil euros que entre tots hem pogut aportar i tots els que s'aconseguiran gràcies a l'esperit tan solidari de Catalunya.
Però com ja sabeu ha estat una cantada trista i molt difícil. Va ser una tarda carregada d'emocions molt diferents i contraries que segur no oblidaré mai.
Només voldria agrair a tothom el recolzament en aquest últim més i durant el dissabte; els comentaris rebuts a través del bloc de persones que no conec, els gestos d'amistat dels amics havanerus tan estimats i l'estima de la meva família que tan em recolza per fer possibles els meus somnis.
Però em sembla, Tony, que t'has deixat algú en la teva tanda d'agraïments.. ja ho faig jo. Gràcies soci per formar part de l'equip, juntament amb mi i amb l'Associació de suport a la Dona, i tirar la cantada endavant; no és fàcil fer-ho i aquesta vegada ho ha estat molt menys. I sobretot gràcies per el fabulós muntatge de fotos... senzillament preciós!!!
A tots els seguidors del bloc i amants de l'havanera, una forta abraçada!! I un petó per el meu mestre, allà on sigui! BONA NIT!!
Bona nit.Neus,vas fer una actuació esplèndida en tot moment tot i ser molt dificil.Vas cantar meravellosament i penso que en Càstor allà al cel i tot el públic amb la nostra calor i admiració et vam donar forces per oferir-nos una de les teves millors actuacions.Al menys això és el que m'agradaria pensar.
Els Empordanet van demostrar amb escreix que també malgrat la profunda pena són un gran grup de professionals,dels primers del nostre pais dins el món de l'havanera.En Lluis Bofill tenia la dificil tasca d'ocupar el lloc d'en Càstor i ho va fer de meravella.S'el veia molt serio i entregat igual que en Xavi i en Pere;un saber estar a l'escenari i una professionalitat per admirar.
El nou cantaire té una veu preciosa i els desitjo molta sort i que el grup Empordanet continuï sent un referent de l'havanera a casa nostra.
Neus,molta sort amb el nou grup!quina sorpresa!
Fantàstics també els Bergantí i els Peix Fregit i entranyable com sempre el mestre Bastons.
Va ser uan tarde deliciosa,plena d'emoció i sentiments.
Fins l'any vinent a Palafrugell.
Elvira Gomez
Enhorabona ( i en majúscules) per aquesta extraordinària cantada, que varem poder viure el dissabte; em quedaria curt en elogis, tot i que digués els que em passen pel cap, senzillament una cantada per no deixar de recordar mai.
No devia ser gens fàcil organitzar-la amb tots el sentiments i emocions que us envaïen en aquestes ultimes setmanes, però us en vareu sortir i de quina manera, això fa que s'agreixi i s'aplaudeixi encara més l'esforç i la feina tant ben feta, per una bona causa. No hi va faltar, ni hi va sobrar ni una sola paraula.
Que la cantada seria emotiva, ja m’ ho esperava, però hi va haver moments que s'en va encongir, l’estómac sobretot quant la Neus, l'Enric i en Pere Fort, al piano, van interpretar el Adiós del Soldado, aquí ja ens van fer saltar les llàgrimes, una interpretació prodigiosa, amb una valentia i enteresa extraordinàries.
Es podia veure l'emoció en tots el components dels Grups, però que gracies a la seva professionalitat ens van regalar el millor d'ells. Gràcies a tots per fer-nos gaudir d'aquesta meravellosa cantada.
Estic convençut que aquesta cantada, tot i lo jove que és, amb només dos anys, esdevé ja un clàssic per aquestes dades, i una de les que en direm grans cantades.
Moltes Felicitats a tots!!
15 desembre, 2010
Avui per avui considero la cantada per la marató com " la millor cantada de l'any ". La seva fi només es col•laborar en el millor i més popular acte de solidaritat que es fa el nostre país, tot gaudint d'una de les nostres més grans aficions, com son les havaneres, hi participant els millors grups del nostre panorama i els organitzadors hi dediquen hores i hores de feina, tot de manera totalment altruista.
Al igual que l'any passat va ser un èxit total tant de public com de nivell. Era la primera cantada després de la mort d'en Castor, i el primer dels homenatges que rebrà. Crec que no va ser fàcil per cap component dels grups estar a dalt de l'escenari, d'una manera o un altre tots tenien o havien tingut alguna relació amb el Mestre, al llarg de la seva carrera. Peró van demostrar la seva professionalitat i sobre tot un gran respecte i admiració vers a ell.
Menció especial pel muntatge d'imatgers i la presentació dels grups amb aquells genials acords de guitarra de fons, va ser sentit, senzill, emotiu, sense cap mena de grandesa , tal qual era la personalitat a qui anaven dirigits
Gràcies a tots, només espero que com diu en Jordi quedi com un acte fixe per aquestes dates.
Petons i Abraçades
El reportatge és molt bonic i molt emotiu i els comentaris dels que vau poder ser-ne espectadors no ho són menys.
Un altre sentit i merescut homenatge del blog al mestre Càstor Pérez.
Silvia,has dit una de les coses que més m'ha agradat i crec que reflen més la realitat;que el muntatge va ser sense grandeses però senzill i emotiu com la personalitat d'aquell as qui anava dirigit.
ho has brodat noia.
Molt contenta de que vagi ser un èxit i espero poder-ne veuure un tros per TV3.Se sap més o menys quan ho passaran Tony? tot el dia seguit no ho poderm veure.
Molta sort Neus en el futur.Segur que la tindreu amb aquets noiets tan aixerits de Palafrugell.
M'alegra moltissim l'èxit d'aquesta cantada solidaria.Ja m'imagino que les emocions estaven a flor de pell aquell vespre.
M'han dit uns amics de Llofriu que tothom tenia les llàgrimes als ulls i que va ser molt ben fet i molt encertat.
Enhorabona a tots i molta sort pel nou grup Cubacant i l'Empordanet que per mi amb els Port Bo són els millors grups catalans de cançó de taverna.
Maria Blanco
Va ser una nit fantàstica!
Felicitats a tots per la bona organització,dedicació,altruisme i voluntat que hi vareu posar per preparar i dur a terme un gran esdeveniment d'aquest índole.
Gràcies a tots els grups per fer-nos passar una vetllada tant bonica i agradable.
Gràcies a la Neus,per tenir una idea tant brillant de voler organitzar una Marató.
I gràcies a tu Tony,per tant bon reportatge i muntatge de fotos dalt l'escenari,i aquí en el Blog.
Va ser molt emotiu per l'absència d'en Càstor,però jo crec,que devia somriure al veure com l'estimava tothom.
Només em queda desitjar molta sort a l'Empordanet i Cubacant a la seva nova etapa dins el món de l'havanera.
Una abraçada.
Dolors Puig i Rosselló
Si hi havia algú que no ho recordava o en tenia algún dubte només calia que assistis al concert pro-Marató per tornar a comprovar que en Xavi Jonama,en Pere Molina,en Jordi Tormo i en Pep Nadal són les millors veus de l'havanera que tenim al nostre pais.
Incomparables les seves veus i la seva gran qualitat interpretativa.
En Pere Molina,que sap molt greu que vagi deixar el grup,junt amb en Xavi Jonama van deixar a més d'un assistent bocabadat,sense poder reprimir els;-però quines veus!!quins artistes!! i el mateix dels Peix Fregit.Incomparables!!
La veu d'una dona,la Neus Mar,va acabar de arrodonir el concert de més alt nivell que he sentit aquest any.SENSACIONAL!!
Quin orgull aquests nostres grups empordanesos.Són el millor de l'havanera catalana.
Molta sort i molts èxits Empordanet i Cubacant.Endavant amb força i que amb les noves incorporacions estigueu sempre al capdavant del món de l'havanera.
Molt bon Nadal Tony i amics del blog!!
Fins avui no he pogut llegir amb calma el reportatge d’en Tony i els comentaris que heu deixat. Un company de feina va dir-me un dia que havia estat llegint el bloc i va comentar-me algunes coses que feien creure que ell havia viscut aquella tarda en persona; no era així, senzillament les paraules del bloc estan tan ben triades i les fotografies parlen tant per si soles que qualsevol que ho llegeixi pot copsar l’emoció que hi havia allà, tot el que passava... i això és bo perquè tothom hi pugui gaudir, també els que no hi van poder ser. Gràcies Tony, gràcies Cris.
El muntatge va ser increïble, les entrades d’aquella guitarra... en Càstor estava entre nosaltres. I el detall de triar les cançons que ell havia musicat i l’entrega de tots cinc grups amb aquella professionalitat que acompanyava sentiments tan contradictoris en aquells moments. La fermesa de tots, perquè tots coneixien al mestre, i tots van voler retre-l’hi un homenatge molt particular perquè tot i que aquesta cantada no era per a ell, ell hi era i de quina manera! en el cor de tots, en els ulls de tots.
Recordo que li havia donat paraula a en Càstor de no perdre’m el proper espectacle de l’Essència de l’Havanera perquè encara no havia tingut la sort de ser-hi, bé, allà hi vaig ser, en el proper i últim.
Es barregen els sentiments d’il•lusió perquè tot vagi endavant, amb els d’agraïment per l’esforç, tot i la pena fonda que traspuaven tots els membres dels grups i de l’organització.
Com han dit altres col•laboradors del bloc, ara a esperar la cantada marató d’aquest any, on tenim l’oportunitat d’ajudar tot gaudint. I no pateixis Tony, que la feina no només te la deixarem fer, sinó que exigirem que la facis perquè ara ja ens tens massa acostumats per passar-nos-hi sense. Gràcies una altra vegada a tots pel vostre esforç.
Bon any nou per a tots!
Publica un comentari a l'entrada