L’onze de desembre de 2010 a les 18:00h i per segon any, Les Havaneres formaran part dels esdeveniments que es celebren per recaptar fons per a La Marató de TV3, que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada.
Tots el que es recapti de la venda d’entrades anirà destinat a la Fundació de la Marató.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.
El cartell compta amb els que amb tota probabilitat són els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país.
- Arjau.
- Bergantí.
- Cubacant.
- L’Empordanet.
- Peix Fregit.
Els grups interpretaran 4 temes, l’últim dels quals estarà acompanyat per la veu de la cantant Neus Mar.
La cantada tindrà un record del mestre Càstor Pérez i conclourà amb la interpretació per part de tots els grups participants de “La bella Lola” i “El meu avi”, sota la direcció del mestre Josep Bastons. L'esdeveniment serà presentat per en Xicu Sànchez Carcassés.
Ja podeu aconseguir les vostres entrades al mateix Teatre o mitjançant el servei de Telentrada.com o al telèfon 902 10 12 12.
Tots el que es recapti de la venda d’entrades anirà destinat a la Fundació de la Marató.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.
El cartell compta amb els que amb tota probabilitat són els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país.
- Arjau.
- Bergantí.
- Cubacant.
- L’Empordanet.
- Peix Fregit.
Els grups interpretaran 4 temes, l’últim dels quals estarà acompanyat per la veu de la cantant Neus Mar.
La cantada tindrà un record del mestre Càstor Pérez i conclourà amb la interpretació per part de tots els grups participants de “La bella Lola” i “El meu avi”, sota la direcció del mestre Josep Bastons. L'esdeveniment serà presentat per en Xicu Sànchez Carcassés.
Ja podeu aconseguir les vostres entrades al mateix Teatre o mitjançant el servei de Telentrada.com o al telèfon 902 10 12 12.
Finalitat de la Marató.
Esdeveniment mediàtic i social impulsat per TVC i la Fundació La Marató de TV3, La Marató té com a objectiu obtenir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica sobre malalties que actualment no tenen guariment conegut.
Així mateix, La Marató de TV3 fomenta la sensibilització social sobre les malalties de què tracta i promou la solidaritat i la participació ciutadana en aquest projecte.
Amb els fons econòmics recaptats per La Marató de TV3 de 2010 es finançaran projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, que contribuiran a l’avenç en la prevenció, diagnòstic i tractament dels afectats.
Us esperem a tots!.
Em permeteu que us parli de la cantada a la que varem assistir el passat dissabte......
No sé si ha estat casualitat, però tot ha estat sense pensar-ho massa però amb el grup Arjau varem decidir que teníem que tornar a la normalitat quant Havaneres.
Ha estat complicat, difícil d’entendre, moltes preguntes que queden sense resposta i molts dubtes que no se pas on anar a resoldre, i la veritat, veia difícil que tan aviat, les havaneres tornessin a sonar com havien estat i no amb aquell regust trist amb el que esdevenien totes les que escoltava darrerament.
No sabia quina resposta oferiria el meu cap, en tenia dubtes, doncs com darrerament el tema havanera el tenia una mica tou, em ficava al ben mig del l’ou de nou, per posar-me a proba.
La resposta va ser molt bona, vaig gaudir de nou de Les Havaneres, pensava que seria més dur, però el fet que fossin els Arjau asseguts a la mateixa taula i amb el mestre Josep Bastons presidint la taula, va fer que un cop més, esdevingués una festa estar en aquella preciosa taverna rodejat de bons amics.
Les peces que varen interpretar aquest parell a la primera part varen ser molt encertades, semblaven escollides per nosaltres. Encara així alguna d’elles ens creava un tel als ulls, una mirada al record del mestre que sempre estarà entre nosaltres.
En Jordi Grau i en Jordi Rubau tenen una forma especial i única de transmetre’ns l’havanera. Sentiment i melangia a flor de pell que brolla només amb una mirada, amb un gest, amb una havanera....
Feia molts dies que no els escoltava i penso que han fet un pas més, vaig trobar unes veus -si cap- més compenetrades encara, una complicitat -si cap- més intensa i una qualitat, espectacular, dues veus que sonen de meravella, i una guitarra desgranant uns acords i unes notes com cap altre.
A la mitja part de la cantada, en Jordi Rubau va demanar al mestre Josep Bastons que prengués possessió de la seva preuada guitarra i aquest encantat, va començar a delitar-nos amb aquella gran veu i amb les seves havaneres i com no, amb els seus Boleros.
En quan va tenir la guitarra a les mans va demanar quina peça volíem escoltar –i tot i saber molt be el que demanava li vaig dir “Vola barca meva”, ja ho sé, l’havia d’escoltar un cop més, no em cansaré d’aquesta peça, i tot i que em posava a proba, la volia escoltar- i ell sense pensar-ho va engegar la precisa maquinaria dels seus dits tot regalant-nos-la.
Tot seguit un grapat de boleros varen anar apareixent a la sala així com alguna havanera que ronda pel cap d’en Josep Bastons.
En Jordi Rubau es va deixar anar amb Boleros junt amb el mestre Josep Bastons i ja me’n havia parlat, va ser magnífic. En Jordi Grau fa molt temps que m’havia avisat d’aquesta virtut d’en Jordi Rubau, de la seva qualitat i toc especial que li dona en aquest gènere, però jo, tot i la confiança, mai he gosat a demanar. “La gloria eres tu” i “mi mejor canción” varen ser dos regals inoblidables, de veritat, si en teniu ocasió, escolteu-la.
La cantada va continuar de nou amb els Arjau al més alt nivell i amb una entrega total a la gent que s’aplegava cada cop més a prop de la taula.
Just abans d’acabar la vetllada es va acostar en Víctor per anar fent les darreres peces de la nit, “La societat d’en Nyoca”, “l’Elefant”, i així unes quantes de taverneres una mica picants que s’acostumen a fer en acabar.
Va ser llavors quan va arribar la Neus que havia estat cantant boleros en un altre lloc, i va deixar-se veure per la taverna per regalar-nos un cop més, uns quants boleros, aquest cop amb en Josep Bastons i altre amb en Jordi Rubau.
De sobte, s’aixeca en Jordi Rubau i es dirigeix cap al piano que hi ha a la sala, però en Paco, per qüestions de soroll li demana que es dirigeixi a la sala interior, on hi ha un piano de cua per tal de poder fer el que ell volia, que era interpretar la peça “Drume negrita” amb la veu de la Neus i les precioses notes d’aquell piano....
Va ser un altre nit màgica a la bella Lola....
Companys, gràcies per ser-hi.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Esdeveniment mediàtic i social impulsat per TVC i la Fundació La Marató de TV3, La Marató té com a objectiu obtenir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica sobre malalties que actualment no tenen guariment conegut.
Així mateix, La Marató de TV3 fomenta la sensibilització social sobre les malalties de què tracta i promou la solidaritat i la participació ciutadana en aquest projecte.
Amb els fons econòmics recaptats per La Marató de TV3 de 2010 es finançaran projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, que contribuiran a l’avenç en la prevenció, diagnòstic i tractament dels afectats.
Us esperem a tots!.
Em permeteu que us parli de la cantada a la que varem assistir el passat dissabte......
No sé si ha estat casualitat, però tot ha estat sense pensar-ho massa però amb el grup Arjau varem decidir que teníem que tornar a la normalitat quant Havaneres.
Ha estat complicat, difícil d’entendre, moltes preguntes que queden sense resposta i molts dubtes que no se pas on anar a resoldre, i la veritat, veia difícil que tan aviat, les havaneres tornessin a sonar com havien estat i no amb aquell regust trist amb el que esdevenien totes les que escoltava darrerament.
No sabia quina resposta oferiria el meu cap, en tenia dubtes, doncs com darrerament el tema havanera el tenia una mica tou, em ficava al ben mig del l’ou de nou, per posar-me a proba.
La resposta va ser molt bona, vaig gaudir de nou de Les Havaneres, pensava que seria més dur, però el fet que fossin els Arjau asseguts a la mateixa taula i amb el mestre Josep Bastons presidint la taula, va fer que un cop més, esdevingués una festa estar en aquella preciosa taverna rodejat de bons amics.
Les peces que varen interpretar aquest parell a la primera part varen ser molt encertades, semblaven escollides per nosaltres. Encara així alguna d’elles ens creava un tel als ulls, una mirada al record del mestre que sempre estarà entre nosaltres.
En Jordi Grau i en Jordi Rubau tenen una forma especial i única de transmetre’ns l’havanera. Sentiment i melangia a flor de pell que brolla només amb una mirada, amb un gest, amb una havanera....
Feia molts dies que no els escoltava i penso que han fet un pas més, vaig trobar unes veus -si cap- més compenetrades encara, una complicitat -si cap- més intensa i una qualitat, espectacular, dues veus que sonen de meravella, i una guitarra desgranant uns acords i unes notes com cap altre.
A la mitja part de la cantada, en Jordi Rubau va demanar al mestre Josep Bastons que prengués possessió de la seva preuada guitarra i aquest encantat, va començar a delitar-nos amb aquella gran veu i amb les seves havaneres i com no, amb els seus Boleros.
En quan va tenir la guitarra a les mans va demanar quina peça volíem escoltar –i tot i saber molt be el que demanava li vaig dir “Vola barca meva”, ja ho sé, l’havia d’escoltar un cop més, no em cansaré d’aquesta peça, i tot i que em posava a proba, la volia escoltar- i ell sense pensar-ho va engegar la precisa maquinaria dels seus dits tot regalant-nos-la.
Tot seguit un grapat de boleros varen anar apareixent a la sala així com alguna havanera que ronda pel cap d’en Josep Bastons.
En Jordi Rubau es va deixar anar amb Boleros junt amb el mestre Josep Bastons i ja me’n havia parlat, va ser magnífic. En Jordi Grau fa molt temps que m’havia avisat d’aquesta virtut d’en Jordi Rubau, de la seva qualitat i toc especial que li dona en aquest gènere, però jo, tot i la confiança, mai he gosat a demanar. “La gloria eres tu” i “mi mejor canción” varen ser dos regals inoblidables, de veritat, si en teniu ocasió, escolteu-la.
La cantada va continuar de nou amb els Arjau al més alt nivell i amb una entrega total a la gent que s’aplegava cada cop més a prop de la taula.
Just abans d’acabar la vetllada es va acostar en Víctor per anar fent les darreres peces de la nit, “La societat d’en Nyoca”, “l’Elefant”, i així unes quantes de taverneres una mica picants que s’acostumen a fer en acabar.
Va ser llavors quan va arribar la Neus que havia estat cantant boleros en un altre lloc, i va deixar-se veure per la taverna per regalar-nos un cop més, uns quants boleros, aquest cop amb en Josep Bastons i altre amb en Jordi Rubau.
De sobte, s’aixeca en Jordi Rubau i es dirigeix cap al piano que hi ha a la sala, però en Paco, per qüestions de soroll li demana que es dirigeixi a la sala interior, on hi ha un piano de cua per tal de poder fer el que ell volia, que era interpretar la peça “Drume negrita” amb la veu de la Neus i les precioses notes d’aquell piano....
Va ser un altre nit màgica a la bella Lola....
Companys, gràcies per ser-hi.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
2 comentaris :
Enhorabona ( i en majúscules) per aquesta extraordinària cantada, que varem poder viure el dissabte; em quedaria curt en elogis, tot i que digué els que em passen pel cap, senzillament una cantada per no deixar de recordar mai.
No devia ser gens fàcil organitzar-la amb tots el sentiments i emocions que us envaïen en aquestes ultimes setmanes, però us en vareu sortir i de quina manera, això fa que s'agreixi i s'aplaudeixi encara més l'esforç i la feina tant ben feta, per una bona causa. No hi va faltar, ni hi va sobrar ni una sola paraula.
Que la cantada seria emotiva, ja m’ ho esperava, però hi va haver moments que s'en va encongir, l’estómac sobretot quant la Neus, l'Enric i en Pere Fort, al piano, van interpretar el Adiós del Soldado, aquí ja ens van fer saltar les llàgrimes, una interpretació prodigiosa, amb una valentia i enteresa extraordinàries.
Es podia veure l'emoció en tots el components dels Grups, però que gracies a la seva professionalitat ens van regalar el millor d'ells. Gràcies a tots per fer-nos gaudir d'aquesta meravellosa cantada.
Estic convençut que aquesta cantada, tot i lo jove que és, amb només dos anys, esdevé ja un clàssic per aquestes dades, i una de les que en diem grans cantades.
Moltes Felicitats a tots!!
Els records deixats per en Càstor són massa bonics perquè ens entristeixi pensar-hi en ell, hem passat el dol i ara hem de recordar-lo amb alegria.
Heu fet una molt bona feina amb aquesta cantada, esteu tots molt guapos a les fotos. És lògic que us vinguessin llàgrimes als ulls, emocions... però ho heu aconseguit, val a dir com dius tu mateix, Tony, que els Arjau segur que ho van posar fàcil, tot i que a ells mateixos els hi costés, però els que allà estàveu sou un grapat de bona gent: els Arjau, el mestre Bastons, la Neus, la Cris i tu, el Paco i la Pepi, el Víctor... en definitiva tots els que us vau reunir a La Bella Lola.
Sento “enveja” de no haver estat, enveja de la bona, eh?
Només una coseta més: això no va ser només una prèvia a la II Cantada per a la Marató, va ser una maratoniana preparació perquè aquella sortís tant bé com va sortir.
MOLTES FELICITATS I GRÀCIES TONY PER L’ESFORÇ QUE SÉ ET VA COSTAR AQUEST SOPAR-CANTADA!
Moltes gràcies pel reportatge i per les fotos. Gràcies a tots els assistents.
Publica un comentari a l'entrada