Bon any companys.
Per tots es sabut que al hivern, les cantades d’havaneres minven, em nego a dir que desapareixen, doncs només els que no les segueixen poden fer aquesta afirmació.
Per sort tenim "la taverna La bella Lola" que fa cantades tots els dissabtes de l’any a excepció –com no- dels dies de vacances que acostumen a fer al Novembre.
A Colera tenim l’Hostal Tots som pops, on diversos grups acostumen a fer cantades d’havaneres.
A Llafranc, tenim La Nova Pasta on el grup Port-Bo, acostuma a fer alguna cantada al llarg dels dissabtes d’hivern.
I un de nou, que espero que vulgui continuar fent-ho, a Calafell, el Restaurant Gong.
Per tots es sabut que al hivern, les cantades d’havaneres minven, em nego a dir que desapareixen, doncs només els que no les segueixen poden fer aquesta afirmació.
Per sort tenim "la taverna La bella Lola" que fa cantades tots els dissabtes de l’any a excepció –com no- dels dies de vacances que acostumen a fer al Novembre.
A Colera tenim l’Hostal Tots som pops, on diversos grups acostumen a fer cantades d’havaneres.
A Llafranc, tenim La Nova Pasta on el grup Port-Bo, acostuma a fer alguna cantada al llarg dels dissabtes d’hivern.
I un de nou, que espero que vulgui continuar fent-ho, a Calafell, el Restaurant Gong.
La cantada la va organitzar el grup Veles i Vents de Calafell. Ja fa diversos anys que ens coneixem, però no ens havíem vist mai, el fet de no coincidí, ens havia portat a que el contacte el féssim a través de correus electrònics, xarxes socials i inclús a través d’amics comuns.
En arribar el primer que varem fer va ser presentar-nos en aquest grup de la Costa Daurada, que com varem dir....”Ja era hora”. Després varem seure per sopar, amb la panxa plena, les havaneres s’acostumen a escoltar millor, si més no, els budells no porten l’acompanyament.
Un sopar a preu popular, amb un assortit de plats força bons i una bona qualitat.
En arribar el primer que varem fer va ser presentar-nos en aquest grup de la Costa Daurada, que com varem dir....”Ja era hora”. Després varem seure per sopar, amb la panxa plena, les havaneres s’acostumen a escoltar millor, si més no, els budells no porten l’acompanyament.
Un sopar a preu popular, amb un assortit de plats força bons i una bona qualitat.
El grup Veles i Vents també va sopar al local, tot i que ho van fer sense les seves parelles, doncs no hi havia lloc per tots. Aquestes van arribar quan varem acabar de sopar.
Ja us avanço que va tenir tant èxit que ja estan preparant un altre dia per tornar-ho a repetir.
Nosaltres varem tenir la sort de sopar amb el nostre gran amic Pere Margall amb el qual varem compartir molts i bons moments, -com sempre que ens trobem amb ell-. Altres companys de taula era l’il·lustre Alcalde Jordi Sànchez amb la seva esposa, en Joan Olivella amb la seva esposa i els pares d’en Ferran, una companyia molt agradable i entesa en el gènere. Varem tenir converses molt interessants que espero els portessin el més pur sentiment “Havaneru”.
Ja us avanço que va tenir tant èxit que ja estan preparant un altre dia per tornar-ho a repetir.
Nosaltres varem tenir la sort de sopar amb el nostre gran amic Pere Margall amb el qual varem compartir molts i bons moments, -com sempre que ens trobem amb ell-. Altres companys de taula era l’il·lustre Alcalde Jordi Sànchez amb la seva esposa, en Joan Olivella amb la seva esposa i els pares d’en Ferran, una companyia molt agradable i entesa en el gènere. Varem tenir converses molt interessants que espero els portessin el més pur sentiment “Havaneru”.
Quasi sense adonar-nos, el grup ja havia preparat tot el que els calia. Us he de dir que no estic acostumat a veure tants instruments en un restaurant, però feia goig.
El grup està format per set components distribuïts de la següent forma. En Jordi Voltà com a tenor, en Fermí Alari com a baríton i l’Enric Olivella com a veu de baix, quant a veus. A l’acordió i als teclats hi és en Ferran Robusté, el punteig de la guitarra és a càrrec d’en Pau Saura, a la guitarra rítmica hi és l’Isidre Papiol i al contrabaix en Francesc Urpí, quant a part instrumental.
El grup està format per set components distribuïts de la següent forma. En Jordi Voltà com a tenor, en Fermí Alari com a baríton i l’Enric Olivella com a veu de baix, quant a veus. A l’acordió i als teclats hi és en Ferran Robusté, el punteig de la guitarra és a càrrec d’en Pau Saura, a la guitarra rítmica hi és l’Isidre Papiol i al contrabaix en Francesc Urpí, quant a part instrumental.
Ja ho veieu, la riquesa musical que ens aporten és molt bona. Us en destaco com a fet diferencial del que normalment escolto, el punteig de la guitarra, i el marcat ritme del contrabaix en la seva justa mesura. Bones mans companys, bon ritme i molt bona música.
Van intentar fer que el Restaurant Gong esdevingués una taverna marinera de l’època, i si no fos per la gran quantitat d’instruments que porta el grup, ja ens hi podíem veure.
El grup estava força content de comptar amb la presencia de bons amics entre els assistents, fet que ho va destacar en Jordi Voltà a les primeres de canvi.
Van intentar fer que el Restaurant Gong esdevingués una taverna marinera de l’època, i si no fos per la gran quantitat d’instruments que porta el grup, ja ens hi podíem veure.
El grup estava força content de comptar amb la presencia de bons amics entre els assistents, fet que ho va destacar en Jordi Voltà a les primeres de canvi.
Van interpretar havaneres, sardanes, boleros, xotis i fins i tot, cançó picaresca.
Per començar varen interpretar el valset mariner d’en Lluis Pujol i Botifoll conegut amb el nom de Llibori “Vell pescador”.
Després varen fer “Salió de Jamaica” i van seguir amb una peça escrita per en Joan Nin i musicada per en Josep Bastons que porta per nom “Calafell”. Ells tenen la intenció de instaurar-la en totes les cantades, i fan bé, doncs reivindiquen un indret -que com diuen ells- també es canten força havaneres, i és la terra que els ha vist néixer i créixer.
Després van fer "Marta" d’en Moisès Simons, Malalt d’amor, El meu secret i la xalana d’en Carles Casanovas i en Josep Bastons entre altre.
Vaig apreciar que en el seu repertori es passegen entre havanera clàssica i contemporània, i és del tot un regal per les nostres oïdes.
Per començar varen interpretar el valset mariner d’en Lluis Pujol i Botifoll conegut amb el nom de Llibori “Vell pescador”.
Després varen fer “Salió de Jamaica” i van seguir amb una peça escrita per en Joan Nin i musicada per en Josep Bastons que porta per nom “Calafell”. Ells tenen la intenció de instaurar-la en totes les cantades, i fan bé, doncs reivindiquen un indret -que com diuen ells- també es canten força havaneres, i és la terra que els ha vist néixer i créixer.
Després van fer "Marta" d’en Moisès Simons, Malalt d’amor, El meu secret i la xalana d’en Carles Casanovas i en Josep Bastons entre altre.
Vaig apreciar que en el seu repertori es passegen entre havanera clàssica i contemporània, i és del tot un regal per les nostres oïdes.
Per damunt de la tria i del lloc us en destaco la alegria d’aquest grup per poder cantar com cantaven, essent escoltats pels seus amics i companys.
La cara d’alegria de tots els components era visible per tots els racons d’aquella improvisada taverna. Gestos, mirades, converses, rialles, un munt de sentiments que tan el públic com el grup traspuava.
Tots estàvem contents de ser-hi, i en més d’una cançó el públic assistent s’afegia a les cançons interpretades, en altres, la magnifica veu d'en Pere Margall s'escoltava per baix.
La cara d’alegria de tots els components era visible per tots els racons d’aquella improvisada taverna. Gestos, mirades, converses, rialles, un munt de sentiments que tan el públic com el grup traspuava.
Tots estàvem contents de ser-hi, i en més d’una cançó el públic assistent s’afegia a les cançons interpretades, en altres, la magnifica veu d'en Pere Margall s'escoltava per baix.
Just quan la cantada estava arribant a la seva fi, en Jordi Voltà va dedicar unes paraules a la figura del mestre Càstor Pérez, fet que va provocar que els nostres ulls s’entelessin. Érem pocs en aquell lloc els que el coneixíem, però va quedar clar quins.
Companys un plaer veure com sentiu l’havanera. Un goig compartir amb vosaltres una vetllada tan emotiva.
Companys, havanerus tots, salut, força i Havaneres a dojo.
Companys un plaer veure com sentiu l’havanera. Un goig compartir amb vosaltres una vetllada tan emotiva.
Companys, havanerus tots, salut, força i Havaneres a dojo.
3 comentaris :
Gràcies pels comentaris i pels ànims!
Ja tenim una entrada al "havanerus"!
Llegint aquestes paraules, la descripció del local, de l'ambient, de les emocions, de tot l'aire que es respirava no puc evitar preguntar quan serà la propera, i poder venir a gaudir-ne de tot plegat.
La propera, el 19 de febrer...i queden molt poques places. Ànims!
Publica un comentari a l'entrada