Estem d’estrena companys, el grup Peix Fregit ha enregistrat un nou treball i el presenta a la taverna la bella Lola.
No tenia previst anar, però la presència de bons amics a la cantada va fer que no dubtéssim ni un moment. Quan trobes gent tan maca és impossible que sigui un esforç fer les coses. Es més gratificant que costós.
No teníem lloc per sopar a la taverna així que varem anar a sopar a Palafrugell per anar fent temps. Com ja he dit en altre escrit, s’ha de reservar taula doncs normalment la taverna es a vessar cada dissabte.
No teníem lloc per sopar a la taverna així que varem anar a sopar a Palafrugell per anar fent temps. Com ja he dit en altre escrit, s’ha de reservar taula doncs normalment la taverna es a vessar cada dissabte.
Bé, el grup Peix Fregit estava acompanyat per bons amics i seguidors del grup com l’Alfons i l’Encarnació, la Isabel i en Joan, en Jaume i la seva dona, la Rosa i "l'Antoniu", l’Anna i en Francesc i una parella que no conec.
A la taula dels musics entre altre hi havia en Pere Margall i en Pere Fort del grup Bergantí. En altre taula una mica més allunyada estaven asseguts la resta del grup Bergantí, en Joan Ripoll i en Miquel Llorens, tot dos acompanyats de les seves dones, no volien perdre la presentació del nou treball del grup Peix Fregit.
A la taula dels musics entre altre hi havia en Pere Margall i en Pere Fort del grup Bergantí. En altre taula una mica més allunyada estaven asseguts la resta del grup Bergantí, en Joan Ripoll i en Miquel Llorens, tot dos acompanyats de les seves dones, no volien perdre la presentació del nou treball del grup Peix Fregit.
Just a tocar d’aquesta taula, en Pep Nadal amb la seva parella i en Josep Bastons molt ben acompanyat.
Com ja us he dit tot era a punt perquè la cantada comencés, els últims retocs a la taula, i vinga que comença.....
Com ja us he dit tot era a punt perquè la cantada comencés, els últims retocs a la taula, i vinga que comença.....
Ens presenten el nou treball i ens comenten que la cantada anirà seguint les passes del nou treball. La primera peça que ens canten és La xalana del mestre Carles Casanovas i en Josep Bastons.
El gel ja s’havia trencat, penso que estaven una mica nerviosos, i en la segona peça ja es començaven a deixar anar. El disc conté peces que han anat cantant al llarg de la temporada 2010 i ara en les deixen en forma de cd per que no les oblidem.
El gel ja s’havia trencat, penso que estaven una mica nerviosos, i en la segona peça ja es començaven a deixar anar. El disc conté peces que han anat cantant al llarg de la temporada 2010 i ara en les deixen en forma de cd per que no les oblidem.
De la cantada us volia destacar diverses peces tan per la seva interpretació com per la peça en qüestió.
Aigua de mar és la rumba que l’any passat varen crear els germans Nadal i de la que els hi desitjo el millor.
El meu veler, una nova peça aquest cop d’en Pep Nadal lletra i música.
Sibonei, una peça que em va agradar per la seva complexitat, i recordo que estava gravada per antics components del grup Peix Fregit.
Aigua de mar és la rumba que l’any passat varen crear els germans Nadal i de la que els hi desitjo el millor.
El meu veler, una nova peça aquest cop d’en Pep Nadal lletra i música.
Sibonei, una peça que em va agradar per la seva complexitat, i recordo que estava gravada per antics components del grup Peix Fregit.
Va ser una festa, una xefla de les autentiques. A la mitja part, ningú volia intervenir. El grup Bergantí tenia a en Pere Margall constipat i amb mal de coll i no és qüestió de forçar ara que comencen la temporada.
Em vaig prendre la llibertat d’anar a veure al mestre Josep Bastons per preguntar-li si li venia de gust cantar-nos quatre peces, i ell amb aquella mirada que tan el caracteritzo em va dir, “si me la porten, en cantarem alguna”.
No vaig trigar massa en demanar la guitarra a en Jordi Tormo doncs era ell el que la tenia al costat, per portar-li fins a on estava en Josep Bastons.
Em vaig prendre la llibertat d’anar a veure al mestre Josep Bastons per preguntar-li si li venia de gust cantar-nos quatre peces, i ell amb aquella mirada que tan el caracteritzo em va dir, “si me la porten, en cantarem alguna”.
No vaig trigar massa en demanar la guitarra a en Jordi Tormo doncs era ell el que la tenia al costat, per portar-li fins a on estava en Josep Bastons.
No feia falta que em demanés quina volia, a ell també li encanta i sens donar-nos conta, els acords de la guitarra ja rascaven per anunciar el preciós bolero “Enamorar-se” d’en Tòfol Mus i ell mateix.
Després d’aquesta, un altre novetat que trenca cors, “Vull tornar-te a veure” també d’en Tòfol Mus i en Josep Bastons. La guitarra no la deixava anar, fins i tot va aconseguir que els membres del grup canviessin la seva ubicació inicial de la cantada per desplaçar-se fins a la taula on seia en Josep Bastons.
Després d’aquesta, un altre novetat que trenca cors, “Vull tornar-te a veure” també d’en Tòfol Mus i en Josep Bastons. La guitarra no la deixava anar, fins i tot va aconseguir que els membres del grup canviessin la seva ubicació inicial de la cantada per desplaçar-se fins a la taula on seia en Josep Bastons.
Va ser un moment molt especial, quan en Jordi Tormo, Norbert Torrrecillas i Pep Nadal, encoratjaren al mestre perquè cantés amb ells. No li va resultar massa difícil, tot just adaptar-se als acords que li deia en Norbert, i van començar a fer peces com Mariner de terra endins, Cap a tu, Lola la tavernera, entre altre peces.
Va ser un moment màgic. Quan jo em vaig incorporar al món de Les Havaneres amb el bloc, en Josep Bastons tot just havia decidit retirar-se dels escenaris.
Ara tinc la sort de comptar amb la valuosa amistat del mestre fet que m’ha permès viure l’havanera de prop, descobrir els meravellosos boleros que composa, i fer-me’ls sentir com ell li agraden.
És un gran home, una magnifica persona i un bon amic.
Més d’un cop mirava la porta de la taverna -en moltes ocasions apareixia a la mitja part- aquest cop no hi era, tot hi que estava.
No riguis per sota el nas que ja ens coneixem.......Et trobo a faltar company!.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Va ser un moment màgic. Quan jo em vaig incorporar al món de Les Havaneres amb el bloc, en Josep Bastons tot just havia decidit retirar-se dels escenaris.
Ara tinc la sort de comptar amb la valuosa amistat del mestre fet que m’ha permès viure l’havanera de prop, descobrir els meravellosos boleros que composa, i fer-me’ls sentir com ell li agraden.
És un gran home, una magnifica persona i un bon amic.
Més d’un cop mirava la porta de la taverna -en moltes ocasions apareixia a la mitja part- aquest cop no hi era, tot hi que estava.
No riguis per sota el nas que ja ens coneixem.......Et trobo a faltar company!.
Salut, Força i Havaneres a dojo.