Estem d’estrena companys, el grup Peix Fregit ha enregistrat un nou treball i el presenta a la taverna la bella Lola.
No tenia previst anar, però la presència de bons amics a la cantada va fer que no dubtéssim ni un moment. Quan trobes gent tan maca és impossible que sigui un esforç fer les coses. Es més gratificant que costós.
No teníem lloc per sopar a la taverna així que varem anar a sopar a Palafrugell per anar fent temps. Com ja he dit en altre escrit, s’ha de reservar taula doncs normalment la taverna es a vessar cada dissabte.
No teníem lloc per sopar a la taverna així que varem anar a sopar a Palafrugell per anar fent temps. Com ja he dit en altre escrit, s’ha de reservar taula doncs normalment la taverna es a vessar cada dissabte.
Bé, el grup Peix Fregit estava acompanyat per bons amics i seguidors del grup com l’Alfons i l’Encarnació, la Isabel i en Joan, en Jaume i la seva dona, la Rosa i "l'Antoniu", l’Anna i en Francesc i una parella que no conec.
A la taula dels musics entre altre hi havia en Pere Margall i en Pere Fort del grup Bergantí. En altre taula una mica més allunyada estaven asseguts la resta del grup Bergantí, en Joan Ripoll i en Miquel Llorens, tot dos acompanyats de les seves dones, no volien perdre la presentació del nou treball del grup Peix Fregit.
A la taula dels musics entre altre hi havia en Pere Margall i en Pere Fort del grup Bergantí. En altre taula una mica més allunyada estaven asseguts la resta del grup Bergantí, en Joan Ripoll i en Miquel Llorens, tot dos acompanyats de les seves dones, no volien perdre la presentació del nou treball del grup Peix Fregit.
Just a tocar d’aquesta taula, en Pep Nadal amb la seva parella i en Josep Bastons molt ben acompanyat.
Com ja us he dit tot era a punt perquè la cantada comencés, els últims retocs a la taula, i vinga que comença.....
Com ja us he dit tot era a punt perquè la cantada comencés, els últims retocs a la taula, i vinga que comença.....
Ens presenten el nou treball i ens comenten que la cantada anirà seguint les passes del nou treball. La primera peça que ens canten és La xalana del mestre Carles Casanovas i en Josep Bastons.
El gel ja s’havia trencat, penso que estaven una mica nerviosos, i en la segona peça ja es començaven a deixar anar. El disc conté peces que han anat cantant al llarg de la temporada 2010 i ara en les deixen en forma de cd per que no les oblidem.
El gel ja s’havia trencat, penso que estaven una mica nerviosos, i en la segona peça ja es començaven a deixar anar. El disc conté peces que han anat cantant al llarg de la temporada 2010 i ara en les deixen en forma de cd per que no les oblidem.
De la cantada us volia destacar diverses peces tan per la seva interpretació com per la peça en qüestió.
Aigua de mar és la rumba que l’any passat varen crear els germans Nadal i de la que els hi desitjo el millor.
El meu veler, una nova peça aquest cop d’en Pep Nadal lletra i música.
Sibonei, una peça que em va agradar per la seva complexitat, i recordo que estava gravada per antics components del grup Peix Fregit.
Aigua de mar és la rumba que l’any passat varen crear els germans Nadal i de la que els hi desitjo el millor.
El meu veler, una nova peça aquest cop d’en Pep Nadal lletra i música.
Sibonei, una peça que em va agradar per la seva complexitat, i recordo que estava gravada per antics components del grup Peix Fregit.
Va ser una festa, una xefla de les autentiques. A la mitja part, ningú volia intervenir. El grup Bergantí tenia a en Pere Margall constipat i amb mal de coll i no és qüestió de forçar ara que comencen la temporada.
Em vaig prendre la llibertat d’anar a veure al mestre Josep Bastons per preguntar-li si li venia de gust cantar-nos quatre peces, i ell amb aquella mirada que tan el caracteritzo em va dir, “si me la porten, en cantarem alguna”.
No vaig trigar massa en demanar la guitarra a en Jordi Tormo doncs era ell el que la tenia al costat, per portar-li fins a on estava en Josep Bastons.
Em vaig prendre la llibertat d’anar a veure al mestre Josep Bastons per preguntar-li si li venia de gust cantar-nos quatre peces, i ell amb aquella mirada que tan el caracteritzo em va dir, “si me la porten, en cantarem alguna”.
No vaig trigar massa en demanar la guitarra a en Jordi Tormo doncs era ell el que la tenia al costat, per portar-li fins a on estava en Josep Bastons.
No feia falta que em demanés quina volia, a ell també li encanta i sens donar-nos conta, els acords de la guitarra ja rascaven per anunciar el preciós bolero “Enamorar-se” d’en Tòfol Mus i ell mateix.
Després d’aquesta, un altre novetat que trenca cors, “Vull tornar-te a veure” també d’en Tòfol Mus i en Josep Bastons. La guitarra no la deixava anar, fins i tot va aconseguir que els membres del grup canviessin la seva ubicació inicial de la cantada per desplaçar-se fins a la taula on seia en Josep Bastons.
Després d’aquesta, un altre novetat que trenca cors, “Vull tornar-te a veure” també d’en Tòfol Mus i en Josep Bastons. La guitarra no la deixava anar, fins i tot va aconseguir que els membres del grup canviessin la seva ubicació inicial de la cantada per desplaçar-se fins a la taula on seia en Josep Bastons.
Va ser un moment molt especial, quan en Jordi Tormo, Norbert Torrrecillas i Pep Nadal, encoratjaren al mestre perquè cantés amb ells. No li va resultar massa difícil, tot just adaptar-se als acords que li deia en Norbert, i van començar a fer peces com Mariner de terra endins, Cap a tu, Lola la tavernera, entre altre peces.
Va ser un moment màgic. Quan jo em vaig incorporar al món de Les Havaneres amb el bloc, en Josep Bastons tot just havia decidit retirar-se dels escenaris.
Ara tinc la sort de comptar amb la valuosa amistat del mestre fet que m’ha permès viure l’havanera de prop, descobrir els meravellosos boleros que composa, i fer-me’ls sentir com ell li agraden.
És un gran home, una magnifica persona i un bon amic.
Més d’un cop mirava la porta de la taverna -en moltes ocasions apareixia a la mitja part- aquest cop no hi era, tot hi que estava.
No riguis per sota el nas que ja ens coneixem.......Et trobo a faltar company!.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Va ser un moment màgic. Quan jo em vaig incorporar al món de Les Havaneres amb el bloc, en Josep Bastons tot just havia decidit retirar-se dels escenaris.
Ara tinc la sort de comptar amb la valuosa amistat del mestre fet que m’ha permès viure l’havanera de prop, descobrir els meravellosos boleros que composa, i fer-me’ls sentir com ell li agraden.
És un gran home, una magnifica persona i un bon amic.
Més d’un cop mirava la porta de la taverna -en moltes ocasions apareixia a la mitja part- aquest cop no hi era, tot hi que estava.
No riguis per sota el nas que ja ens coneixem.......Et trobo a faltar company!.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
4 comentaris :
Bona vetllada a la Bella Lola. bon grup, bon ambient i el motiu no podia ser millor, la presentació d'un nou treball que sona d'allò més bé.
Sempre es un plaer trobar el mestre Bastons, sigui quin sigui el grup estrella de la nit, ell sempre disposat a regalar uns quants dels boleros que tan li agrada cantar ( les fotos ho diuen tot ) i a nosaltres escoltar-los.
Petons i Abraçades
Com tu molt bé dius, si que hi estava amb nosaltres; ell entra per la porta cada vegada que un de nosaltres ho fa, perquè tots els que tan l'estimàvem el porten en el pensament i en el cor.
Felicito al Peix Fregit per la bona cantada i bona vetllada que ens van oferir, es van posar el públic a la butxaca, i el silenci quan cantaven trencat desprès pels aplaudiments ho van demostrar. Els desitjo molts èxits amb aquest nou treball "Aigua de mar" .
Gràcies Josep per ser tan proper, tan senzill i regalar-nos les teves precioses cançons.
I a tu Toni, gràcies una vegada més per seguir donant vida a aquest magnífic bloc. Recordant a l'Antoni Mas m'atreviria a dir que ets "un bon capità". Bona nit!!
Era la nit de Peix Fregit i en Càstor no se la va perdre, com bé dieu, Tony i Neus, jo també estic convençuda que va estar present en els pensaments de tots i sí, segur que reia per sota el nas pensant que aquell trio no ho feia del tot malament. Gràcies per ser-hi, Càstor.
Quina nit! Va ser preciosa, difícil d'oblidar, a banda del sopar amb bona companyia, la cantada la recordaré molt de temps. Les cançons les havíem escoltades durant la temporada passada i el sopar va servir per confirmar que estem davant d’un grup excepcional, a més de poder fer-nos amb el CD, tota una joia per cert, amb molta tradició tot i que amb l’aportació d’un toc nou i fresc, potser trobo a faltar l’havanera d’en Pep PARA TI, però entenc que ja estava posada a l’anterior CD i és allà on anem per tornar-la a escoltar. La veu extraordinària d’en Jordi i la peculiar d’en Pep són una meravella quan s’uneixen a l’acordió d’en Norbert, amb aquella facilitat que tenen per cantar de manera que sembla que estiguin parlant tranquil•lament, sense cap esforç. Em va agradar molt la interpretació de A la orilla de un palmar i La Xalana. Lluny de ma pàtria em va tocar la fibra (m’encanten els poemes d’en Verdaguer). La mare, uf! et remou per dins i el sentiment que posa en Pep quan la canta fa que sigui gairebé impossible vessar alguna llàgrima. Aigua de Mar és una rumba divertida i novedosa i El meu veler una havanera molt bonica. Vull animar als germans Nadal perquè segueixin treballant i així poder gaudir de més cançons com aquestes. Punt i apart tenen les sardanes cantades per aquest grup, crec personalment que les broden i quan canten Girona m’enamora cal esforçar-se per no llevar-se aplaudint. Vam gaudir de l’acordió d’en Norbert, per mi el millor acordió dels que he escoltat mai a França i Catalunya, és un instrument que posa alegria i de la manera que ell toca et transporta de tal manera que sembla que volis com diu el títol (El vol de l’àngel). Finalment vull destacar Lamento Borincano i Despierta negro, la profunditat amb la qual canta aquestes cançons en Jordi, fa molt fàcil posar-se a la pell dels negres descrits a les cançons i desperta sentimens de solidaritat amb ells.
Moltes gràcies a tots els que vau fer que aquella nit fos tan bonica i especial: Peix Fregit, Josep Bastons, companys de taula, amics havanerus amb qui vaig poder xerrar abans i després del sopar. També gràcies al reporter Tony i a l’Alfons pels seus videos i fotografies penjats al llibre de cares. Una abraçada i fins aviat.
Pel que aneu descrivint al blog,estic en l'encert que ens hem perdut una magnífica vetllada;no sempre pots anar on desitges i aquesta nit,no podíem.
Gràcies Tony per tan bon reportatge-no hi vaig anar,i l'he llegit tres vegades,perquè sembla que m'hi trobi-.
Felicitar el grup Peix Fregit,pel nou treball,i al Mestre Josep Bastons,per la companyia que sempre aporta.
Felicitats també al reporter,que fa unes magnífiques fotos i un esplèndid comentari.
Saps Tony? Jo també miro cap a la porta cada vegada que hi vaig,per si hi entra....també el trobo a faltar!
Dolors Puig Rosselló
Publica un comentari a l'entrada