Ben trobats Havanerus. Avui us voldria comentar la prèvia a la 45º Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, però permeteu-me que primer feliciti a tots els que porten per nom Pere, en especial a uns quants Havanerus, com en Margall, Fort, Molina i Ferrer. Som molts els que esperem el dia amb anhel entre altre per veure com la platja del Port-Bo s’engalana per rebre la cantada d’havaneres.
Hi ha moltes coses a fer i moltes per gaudir. Us recomano anar aviat per evitar els problemes d'aparcament entre altre. Penseu que hi ha cantada de tarda, de vespre i de nit. Sobretot, no us perdeu les cantades que es fan quan acaba la gran cantada de Calella, doncs és llavors quan els grups van a diferents locals i continuen cantant al més pur estil. Us recomano la taverna la bella Lola, un paratge “sin igual”.
La cantada la organitza el Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell i comença a les 19:00 a la Platja del Canadell amb l’actuació de tres grups Palafrugellencs: - El taper. - L’Empordanet. - Cubacant.
Després a les 22:30 arriba la 45º cantada d’havaneres a la platja del Port-Bo. Aquest any comptarà amb la presencia de: - Port-Bo. - Peix Fregit. - Els pescadors de l’Escala. - Boira.
La Sílvia Pérez Cruz amb la interpretació de dues peces tindrà un record pel seu pare, en Càstor Pérez Diz “El savi de l’havanera” que ens va deixar l’onze de novembre de dos mil deu.
Companys, no em trec de la memòria les meravelloses tonades de la cançó que l’any passat va cantar la Sílvia acompanyada d’en Càstor “Vestida de nit”. Just quan va acabar, en Càstor ben just aguantava les llàgrimes, l’emoció l’envaïa, la joia de compartir aquell escenari amb la seva filla era superior a la resta, i recordo un cop a la cuixa, un “gràcies”, i un sospir, millor dit molts sospirs quan la Sílvia agraïa el haver estat convidada, quan va dir allò de: “Calella t’estimo molt”. Si teniu ocasió, torneu a veure la cantada de l’any passat a TV3.
Des que vaig començar a escoltar havaneres, hi havia un que a mitja tarda es deixava veure per aquells esglaons que porten a la platja. Ho recordo com si fos ara, camisa blanca de coll mao, pantalons de fil, espardenyes, ulleres de sol, un cigarret a la mà. Des d’un racó escoltava les proves de só, més tard apareixia a la cantada prèvia, i després acompanyat de bons companys presenciava la gran cantada. Ell hi va participar amb els grups, Port-Bo, Duet i recentment amb l’Empordanet. Aquest any malauradament no ens podrà acompanyar físicament, per més que a vegades m’ho pensi. Ell hi serà, igual que els altres anys, així que espero que es mantingui el mateix respecte que sempre s’ha tingut per aquesta cantada i tot es tracti amb educació, elegància, prudència i bonhomia, tal i com ell ho hagués volgut (tot i que segur que això li ve una mica gros).Càstor, si no ho fem prou be, fes-ho saber!.
Companys, us vull regalar una sardana que ell tot just cantava quan es trobava amb antics companys, una peça molt acurada on la veu de baix es gaudeix de debó i mereix tot el nostre respecte. Amb aquesta peça vull donar la benvinguda a tots aquells que aquest cap de setmana visitareu Calella de Palafruguell.
CALELLA Ai Calella, meravella raconet que el sol hi cau. Ai Calella Blanca i bella colometa del mar Blau.
El Cap Roig comenta ofrena d’un camí sembrat d’encant: El Golfet i la Cadena, Les Formigues al davant.
Els Forcats que el pi decora pom de verd i Blau marí i Sant Roc que val una hora a tocar Port Pelegrí.
El camí l’esclat no tanca, que tot goig hi té la llar i vens tu, Calella blanca, a la vora de la mar.
D’aquest mar tan preferida que té llum a devessall i l’hi mires presumida amb les Voltes de mirall.
Calellenc que el mar t’emporten els batecs del seu cadent, i que saps el nom que porten cada Peix i cada vent, i que saps calar la nansa i t’agrada la cançó i se’t menja l’enyorança si te’n vas d’aquest Port-Bo.
Calellenc de clara nina per Calella i per tu van amb el cor que amb tu camina els ressons del nostre cant...
Al Port-Bo van les onades amb encís de contrapàs on les barques fondejades s’hi bressolen a compàs.
I l’onada cantarella fent corrandes al rompent va dient que tot Calella és un vol de bona de gent.
Companys si teniu ocasió, escolteu aquesta sardana que posa els pels de punta. Sobre la mitja nit, els grups que han actuat a la cantada i d’altres grups Palafrugellencs estaran actuant pels diferents locals de Calella de Palafrugell. Si voleu una recomanació, no podeu deixar escapar l’ocasió de visitar la taverna la bella Lola, “La Catedral de l’havanera”.
Aquest és el lloc on els grups a la mitja nit cantaran quatre més.
A Can Palet hi anirà el Grup Boira. A la taverna la bella Lola hi aniran tres grups, L'Empordanet, Cubacant i Arjau. A l'Hotel La Torre hi actuarà el grup El Taper. Un cop més i com cada anys, al Restaurant Tango hi cantarà el grup Peix Fregit. A la mítica taverna de Can Batlle ho faran els pescadors de L'Escala. Com a novetat, el grup Port-Bo actuarà al restaurant Ca la Raquel.
Des del bloc voldria fer una crida a la educació i al respecte per totes aquelles persones que volen escoltar havaneres. Segurament no és el millor dia, però si que és el més gran.
Quantes il·lusions en tan pocs dies. Estic tenint la sort de poder escoltar a tots aquells grups que em tenen el cor robat, i no sé què ho fa, però tinc la sensació que avui tornaré a gaudir d’una bona cantada.
Ahir al vespre i seguint les indicacions que em van donar la Isabel i en Joan durant la cantada del grup Bergantí, vaig plantejar-me anar a veure la cantada que feia L’Empordanet a Barcelona a la Font d’en Fargas.
Clar que el primer que vaig haver de fer va ser localitzar al google on estava aquest lloc.La intuïció em va fer agafar la moto, feia un vespre molt agradable, una temperatura perfecte per fer uns quants kilòmetres i veure la ciutat des de un alter punt de vista.
En arribar, el grup estava ultimant els detalls per començar la cantada, però encara no s’havien canviat, així que teníem un momentet per fer petar la xerrada.Un cop més els vaig veure molt contents, amb moltes ganes de continuar aquest projecte, i sobretot, el bon ambient que es respira.
Allà em vaig trobar -com ja m’havien dit- la Isabel i en Joan, dos Havanerus de categoria que no es perden cap cantada.La cantada era a punt de començar, i varem dirigir-nos a les cadires. Hi havia un grapat de files, no em pensava jo que haguessin de quedar plenes, però estava molt equivocat. La gent es va anar posant cap al final i us diré que a la segona cançó, van haver de treure cadires de dintre de centre cívic per tal de poder cobrir les necessitats.
Van començar tenint un breu record per en Càstor parlant de la seva pèrdua doncs alguns dels assistents recordaven la seva presencia des de l’any passat i aquest el trobaven a faltar. Van pujar a l’escenari en Lluis Bofill, Xavi Jonama i el recent incorporat Pere Molina per fer una interpretació excel·lent de “Bellísima es la luna” –una peça que en Càstor sempre em parlava de lo bonica que és i lo poc aplaudida que acaba sent.
Si companys, amb aquest tema també podríem iniciar una tercera conversa, doncs hi ha peces que son precioses però no se sap el per què, al públic no agraden, i per tant es deixen una mica de banda, curiós oi?.
Bé, després de la primera, la segona, i per fer-la, ja van demanar la presència d’en David Menor, la jove incorporació del grup. La segona peça que ens varen regalar va ser “Llop de Mar” d’en Ramon Carreras, aquella que diu: “Amb setanta anys a l’esquena, la pipa sempre a flor de llavi, contemplant la nit serena, vora la mar s’hi passeja un avi”.
Poc a poc s’anaven ficant el públic a la butxaca i jo veia que la feina ben fet tindria un bon futur. Aquest “nou” grup que tot just està iniciant les cantades però que aporta tanta qualitat que només li calen hores de cantades per tal d’assolir un nivell similar al que tenien –sempre que salvem les distancies i sabent que el lloc d’en Càstor no el pot ocupar altre persona.
També van aportar a la gent de Barcelona, una de les cançons més antigues que es recorda es cantaven a les tavernes de Calella, “Cuando tus ojos”.Com novetat i abans d’anar a la mitja part, ens van presentar “havanera de Tamariu”, una rumbeta força animada d’en Pep Lladó dels Ai, Ai, Ai. Ens van deixar bon gust per esperar la segona part amb moltes ganes de gaudir de les precioses havaneres que ens regalava el grup L’Empordanet. Us deixo un tall de la lletra:
“Deixarem la barca a la platja, amb els rems preparats per remar, amb la ràdio, el barret i les xancles i la barreja per a fer-te un cremat.
Serà el mar qui triarà el dia, que amb el cop d'algun temporal, se l'endugui brincant per l'escuma, se l'endugui brincant mar enllà.
Hem quedat per trobar-nos amb una guitarra, a peu de les roques quan caigui la nit, farem junts un cremat a la Platja dels Lliris, per cantar l'havanera de Tamariu. [...]”
La segona part va ser força distesa i tot i que va durar prop d’una hora se’ns va fer curta.El grup gaudeix de bon feeling, hi ha bon so, i al llarg de les cançons ho fan palès en moltes mirades i molts gestos.
Recordo especialment “Chiquita linda”, un valset que va fer bellugar més d’un maluc i en ells mateixos moltes mirades de complicitat i dins el respecte, moltes rialles.Recordo en Lluis amb el punteig de la guitarra les mirades als seus companys per donar les entrades i uns gestos amb el cap que em sonaven a familiars.
Companys, aquest cop vaig decidir enregistrar una de les peces que més m’agradava escoltar-li a en Càstor en aquelles vetllades a la bella Lola (llàstima que mai més tornaran). La peça és d’en Sindo Garay i “se’n titola” “La tarde”. Aquest grup és dels que millor la fa i penso que és mereixen un lloc. Espero que la gaudiu doncs jo em vaig emocionar al tornar-la a escoltar.
Quina il·lusió tornar-nos a trobar i veure que feu tan bona cara. Companys del grup Bergantí, és un plaer saber-vos tant a prop, gràcies per tot i més!.
Gaudir d’un dels millors grups d’havaneres del país i d’aquesta manera, no sempre resulta fàcil. Com diuen ells “les quatre canyes escardades” fan una música excepcional i amb uns nivells de qualitat òptims. El grup Bergantí disposa de un dels millors equips de so que he vist dins el gènere i es fa palès cantada rere cantada, doncs per dificil i complicat que sigui el paratge, aconsegueixen sonoritzar l'esdeveniment d'una manera diria jo, inmillorable.
Aquesta cantada la tenia marcada a l’agenda com a una de les que no em podia perdre per la qualitat del paratge, la del públic, i com no, la del grup, els Bergantí, que per sort dels assistents ja fa un grapat d’anys que hi participen –serà per alguna, o moltes raons-.
El grup va iniciar la cantada a 2/4 de nou en punt, com un rellotge, en Pere Fort feia pujar a dalt de l’escenari a tots els membres. És el primer cop que els escolto amb el nou repertori. És cert que ja porten unes quantes cantades a l’esquena, però encara em permetran que els digui, que aquesta, tot just acaba de començar.
Cada cop -i estic força content- la temporada és més llarga i les havaneres ens acompanyen no solament en temporada estival si no que poc a poc les anem ampliant a èpoques en que el clima no es tan agraït, però si que ho és el grup que ens acompanya i per tant ens fa gaudir de la seva cantada.
Us he de dir que el repertori d’aquest any està molt ben triat, molt encertat i no sé que en pensareu, però hi aporta fet diferencials respecte a d’altres grups que interpreten les mateixes peces.
Les genialitats quant arranjaments del mestre Pere Fort (acordionista, tenor i director musical del grup) les he pogut apreciar a base d’escoltar la mateixa peça en diversos grups. Els que no sabem massa però voltem, podrem escoltar força peces amb el mateix títol, però cada grup hi aporta el seu toc. Això fa que mai trobi dues peces iguals i menys dues cantades iguals.
Dins del repertori van interpretar peces de nova creació i també alguna d’aquelles que tot just s’acaben de rescatar del bagul dels records. Inclús i amb la bona voluntat de no deixar caure en l’oblit certes peces, interpretant alguna cançó de taverna, però com molt bé ens explica en Pere Fort, aquestes també es cantaven a les tavernes, i no ens podem oblidar.
La peça que han recuperat del seu bagul doncs la van cantar ara farà un grapat de temporades va ser “El amor es como el vino”. Una peça que va fer molt coneguda en Llucià Carbó de Els pescadors de l’Escala.
Us vull destacar la magnifica tasca que ha fet en Pere Fort amb “El capità”, una magnifica havanera escrita per en Carles Casanovas i musicada per l’Antoni Mas. L'ha adaptat perfectament al joc de veus que tant caracteritza al grup Bergantí.
També us destaco una peça del mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “Encisadora”, per ritme i lletra esdevé una de les preferides i per això, us en poso la lletra per que la gaudiu.
ENCISADORA Quan surt el sol començo a pensar en tu, i dels teus ulls gelós em sento trist, el teu esguard, nineta encisadora, és la claror més gran del meu jardí.
Quan ja no sigui més que un vell cansat, de veure clar les coses del meu món, de no saber on porta ta esperança, dolçament guardaré el teu record.
Lluny de tu cantaré el teu encís mariner, la teva cala planera i el teu somrís cara al vent. Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí, la teva alegre veu clara i l’aire fresc del matí.
Si jo pogués canviar el meu destí, i al teu costat cantar-te el meu amor, series tu, nineta encisadora, el gran consol i la pau del meu cor.
Com un amant que canta el seu neguit, com un infant que crida vora el mar, t’esperaré pensant que torni el dia, que per sempre et tindré al meu costat.
Lluny de tu cantaré el teu encís mariner, la teva cala planera i el teu somrís cara al vent. Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí, la teva alegre veu clara i l’aire fresc del matí.
Lletra i música: Jose Luís Ortega Monasterio.
Amb la sardana “La puntaire” escrita per en Josep Maria Bello i musicada per en Lluís Badosa, van aconseguir que el públic acompanyes al grup tot picant de mans amb un moment de joia i alegria.
I un regal que ens varen fer aquest grup de Malgrat de Mar fou la interpretació i per tant la incursió en el seu repertori de una de les darreres peces escrites per en Tòfol Mus i musicada per en Josep Bastons “Vull tornar-te a veure”.
Com us vaig avançar, aquest any, la novetat de les cantades serà -sempre que pugui- afegir una breu gravació de la peça o peces que trobi més rellevants, ja sigui pel moment, per la lletra, per la música, per la interpretació, o senzillament per què m’agrada compartir nous temes. I amb el vostre permís, permeteu-me una breu frase: Aquesta grabació, va per tu nano! (tot i que ja en sortiran de millors).
Companys, amics i saludats, espero que en gaudiu tant com jo quan escoltava la cantada doncs ha estat una de les millors.
Bon dia companys.Ara feia dies que no tenia la sort de trobar-me cantades, però us he de dir que el passat mes de Maig vaig anar a tres. No vaig escriure per falta de temps, no pas per que no tingués res per escriure, ans el contrari.Vinga va, que ara fa molt temps que no sabem res i tinc ganes de posar-vos al dia.
Com ja sabreu m’he vinculat directament en un dels molts projectes que portava en CàstorPérez, les cantades d’havaneres solidàries i Fòrum Solidari. He conegut gent que treballa per trobar la felicitat dels altres i m’he sentit molt identificat. Us podeu imaginar ser solidaris a través de cantades d’havaneres?.
Companys, és possible i des de la ONG Fòrum Solidari ho fem possible. Gràcies a la tasca que fa la Maria Angels Teruel junt a un grapat de col·laboradors aconseguim entre altre donar un suport continuat als Casals Catalans de Cuba, promoure el manteniment de la identitat catalana a l’illa i fer-nos càrrec de 55 nens amb problemes psíquics, físics o socials.
Si voleu rebre més informació no dubteu en fer-nos un correu a la direcció que ja coneixeu del bloc o bé directament a la Maria Angels a forum-solidari@telefonica.net. Totes les donacions les portem directament a qui ho necessita, així, entre altre, ens assegurem que el que destinem arriba a bon port.Per aquesta raó, el passat 28 de Maig varem celebrar la IIª Cantada d’Havaneres Solidàries al Teatre la Gorga de Palamós.Com he estat part organitzadora no puc ser jo qui jutgi com va anar la cantada tot i que si que us diré, que varem tenir uns problemes de so que varen recaure directament sobre l’actuació del grup l’Empordanet, però la seva professionalitat va fer que aquests quedessin minimitzats. Per la propera ho tindré en compte i espero no tenir aquestes errades que l’únic que provoquen es que l’esdeveniment es desvirtuï una mica.
Varem comptar amb la col·laboració totalment altruista de l’Ajuntament de Palamós, de l’Agustí Casademont com a tècnic de so, de l’Alexander com a tècnic del teatre, en David Galceran com a presentador de l'esdeveniment, el grup Norai ens va decorar l'escenari amb unes magnifiques xarxes i caixes de peix i d'un munt d'amics i companys que ens varen ajudar a que tot esdevinguès més fàcil.
No cal dir que tots els grups varen venir a cantar de forma totalment desinteressada però alhora amb moltes ganes de fer-ho.Des d’aquí vull fer extensiu l’agraïment que en el seu dia us vaig fer a tots i cadascú dels que vareu fer possible l’esdeveniment.
Us he de dir que la cantada no la vaig poder gaudir com altre doncs estava amunt i a vall, fet que fa que no puguis estar pendent de la cantada, però tot i així, va ser un plaer escoltar i sentir tot el que em varen regalar aquesta colla de músics.
La resta de cantades del mes les vaig veure en un mateix dia, doncs el passat 20 de maig vaig tenir la sort d’anar a dues cantades. Una a mitja tarda del grup l’Empordanet i l’altre, havent sopat del grup Port-Bo.Dues cantades diferents però amb molt bona sintonia totes dues.
L’Empordanet quasi es presentava públicament, la temporada tot just comença, els nervis hi eren, és normal, però alhora la cara de felicitat un cop acabada la cantada i havent escoltat la opinió d’uns quants que allà ens trobàvem,La meva expectació era màxima, volia veure com quedaven els arranjaments, com es trobaven ells -no ha de resultar fàcil tirar endavant un projecte com el seu-. La pèrdua d’en Càstor –com ja vaig dir- ens ha deixat orfes, jo diria de pare i mare, doncs la tasca que ell feia només es pot apreciar quan hi ets a dins i veus les moltes que hi dedicava, quasi sense mitjans, era espectacular. Aquesta, entre altre, és una de les raons per les quals, li he canviat l’adjectiu que inicialment li vaig donar de “Mestre”. Penso que en Càstor és i serà “El savi” de l’havanera.
Continuant amb la cantada us diré que tot just han adaptat les peces que ja cantaven a la nova formació del grup. Les dues noves incorporacions, en Pere Molina i en David Menor, els ha tornat a posar allà on els pertoca. Sota la meva opinió, per ser la primera cantada han tret un més que merescut excel·lent. Van defensar les peces amb amor i coratge, i creient amb el que havien treballat. Les moltes hores de treball i assaig tenien el seu premi amb els aplaudiments dels que ens trobàvem a la plaça de Can Mario de Palafrugell.
Peces com “Vestida de nit”, “Lejos de ti”, “La gavina”, “Malalt d’amor”, “El seductor”, “Rendido”, “Tamariuenca” i “la bassa fonda” entre moltes altres son les que ens varen regalar.
El grup ha aconseguit donar un aire fresc al gènere, la veu d’en David Menor aporta un color que abans no hi havia i alhora en Càstor ha aconseguit donar un relleu generacional que tan reclamava al gènere. Llàstima que ho fes d’aquesta manera.
Quant a en Pere Molina només us puc dir que és una de les veus més maques i tendres del gènere, molts ja la coneixíem, els que no heu tingut la sort d’escoltar-la, només us pouc dir que mireu l’agenda del bloc que ara està a la part final d’aquesta secció i al inici de la secció noticies.
En acabar aquesta cantada ens varem dirigir cap a Llafranc a gaudir de la segona cantada del dia.El grup Port-Bo ens esperava a La Nova Pasta de Llafranc, de nou les pessigolletes a la panxa feien acte de presencia. Com m’agrada aquesta sensació, no sempre hi és.
Varem sopar rodejats d’un gran número de seguidors del grup, alguns de coneguts, altre no tant, però en conjunt hi havia un ambient molt maco.El local estava ple de gom a gom, els cambrers quasi no donaven abast a cobrir totes les taules, però un cop més, una bona copeta de cava, feia més còmode l’espera.
Havent sopat, en Carles ja va agafar la guitarra, anava per feina. La cantada, com ja havia passat en altre ocasió, va ser a “La carta”. Es a dir, totes les taules tenien la possibilitat de triar una cançó, i si el grup la sabia, sense cap dubte la interpretaven, si la coneixien, però estava una mica verda, potser arrencaven, i si la desconeixien, doncs la deixaven per quan la coneguessin.
Van interpretar força peces del nou treball, i altre d’aquelles que mai passen de moda. Quan la petició va arribar a la nostra taula, no sé la peça que varem demanar, doncs estàvem asseguts amb un grup nombrós de gent de La Bisbal i amb la Sunsi i la Sílvia.
Entre altre moment especial de la nit, em ve a la memòria quan varen interpretar l’himne “A mar oberta”. Us he de dir que sona de luxe. Quan la varen interpretar sens varen posar els pels de punta, una lletra excel·lent pels temps que corren. A veure si un dia d’aquest la puc afegir al cançoner, tot i que m’agradaria poder-.la afegir amb la versió que a mi m’agrada, ja veurem si ho aconsegueixo.
Una de les cançons que més em va agradar i alhora sorprendre va ser “El seductor”. Una interpretació com poques he escoltat, i el cert és que ja la podien incorporar tot i que entenc que ja per la lletra com per les peces que porten en repertori potser se surt una mica.El Port-Bo més taverner es va deixar veure una bona estona, tot i que hem d’entendre que com ja hem dit alter vegada, a la cantada hi ha d’haver de tot i per tots, així que també us he de dir que hi va haver lloc per “La barca xica” , “La gavina”, “Allá en La Habana”, "Mariner de terra endins” entre altre.
Per acabar la festa, un cop donada per acabada la cantada, en Forrellat veu de baix i guitarra del grup Mariners de Riera, va interpretar amb el grup peces molt boniques, doncs en Carles es va despreocupar de la guitarra, i va poder destinar tota la concentració a la veu i a la interpretació de les peces.Un de les peces que quedaran pel record va ser “Rendido”, gràcies per tan meravellosa interpretació.Un dia complert amb dos dels millors grups que tenim actualment al país.
Companys, amics i saludats, espero que ja ho tingueu tot a punt doncs a partir d’ara trobarem cantades a tot arreu, només cal que les trieu bé per tal de fer més gran el gènere i donant a conèixer aquells grups i cançons que tan us agraden.
Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas...... “..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............
