Companys del grup Bergantí, és un plaer saber-vos tant a prop, gràcies per tot i més!.
Gaudir d’un dels millors grups d’havaneres del país i d’aquesta manera, no sempre resulta fàcil. Com diuen ells “les quatre canyes escardades” fan una música excepcional i amb uns nivells de qualitat òptims.
El grup Bergantí disposa de un dels millors equips de so que he vist dins el gènere i es fa palès cantada rere cantada, doncs per dificil i complicat que sigui el paratge, aconsegueixen sonoritzar l'esdeveniment d'una manera diria jo, inmillorable.
Aquesta cantada la tenia marcada a l’agenda com a una de les que no em podia perdre per la qualitat del paratge, la del públic, i com no, la del grup, els Bergantí, que per sort dels assistents ja fa un grapat d’anys que hi participen –serà per alguna, o moltes raons-.
El grup va iniciar la cantada a 2/4 de nou en punt, com un rellotge, en Pere Fort feia pujar a dalt de l’escenari a tots els membres.
És el primer cop que els escolto amb el nou repertori. És cert que ja porten unes quantes cantades a l’esquena, però encara em permetran que els digui, que aquesta, tot just acaba de començar.
Cada cop -i estic força content- la temporada és més llarga i les havaneres ens acompanyen no solament en temporada estival si no que poc a poc les anem ampliant a èpoques en que el clima no es tan agraït, però si que ho és el grup que ens acompanya i per tant ens fa gaudir de la seva cantada.
Us he de dir que el repertori d’aquest any està molt ben triat, molt encertat i no sé que en pensareu, però hi aporta fet diferencials respecte a d’altres grups que interpreten les mateixes peces.
Les genialitats quant arranjaments del mestre Pere Fort (acordionista, tenor i director musical del grup) les he pogut apreciar a base d’escoltar la mateixa peça en diversos grups.
Els que no sabem massa però voltem, podrem escoltar força peces amb el mateix títol, però cada grup hi aporta el seu toc. Això fa que mai trobi dues peces iguals i menys dues cantades iguals.
Dins del repertori van interpretar peces de nova creació i també alguna d’aquelles que tot just s’acaben de rescatar del bagul dels records. Inclús i amb la bona voluntat de no deixar caure en l’oblit certes peces, interpretant alguna cançó de taverna, però com molt bé ens explica en Pere Fort, aquestes també es cantaven a les tavernes, i no ens podem oblidar.
La peça que han recuperat del seu bagul doncs la van cantar ara farà un grapat de temporades va ser “El amor es como el vino”. Una peça que va fer molt coneguda en Llucià Carbó de Els pescadors de l’Escala.
Us vull destacar la magnifica tasca que ha fet en Pere Fort amb “El capità”, una magnifica havanera escrita per en Carles Casanovas i musicada per l’Antoni Mas. L'ha adaptat perfectament al joc de veus que tant caracteritza al grup Bergantí.
També us destaco una peça del mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “Encisadora”, per ritme i lletra esdevé una de les preferides i per això, us en poso la lletra per que la gaudiu.
ENCISADORA
Quan surt el sol començo a pensar en tu,
i dels teus ulls gelós em sento trist,
el teu esguard, nineta encisadora,
és la claror més gran del meu jardí.
Quan ja no sigui més que un vell cansat,
de veure clar les coses del meu món,
de no saber on porta ta esperança,
dolçament guardaré el teu record.
Lluny de tu cantaré el teu encís mariner,
la teva cala planera i el teu somrís cara al vent.
Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí,
la teva alegre veu clara i l’aire fresc del matí.
Si jo pogués canviar el meu destí,
i al teu costat cantar-te el meu amor,
series tu, nineta encisadora,
el gran consol i la pau del meu cor.
Com un amant que canta el seu neguit,
com un infant que crida vora el mar,
t’esperaré pensant que torni el dia,
que per sempre et tindré al meu costat.
Lluny de tu cantaré el teu encís mariner,
la teva cala planera i el teu somrís cara al vent.
Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí,
la teva alegre veu clara i l’aire fresc del matí.
Lletra i música: Jose Luís Ortega Monasterio.
Amb la sardana “La puntaire” escrita per en Josep Maria Bello i musicada per en Lluís Badosa, van aconseguir que el públic acompanyes al grup tot picant de mans amb un moment de joia i alegria.
I un regal que ens varen fer aquest grup de Malgrat de Mar fou la interpretació i per tant la incursió en el seu repertori de una de les darreres peces escrites per en Tòfol Mus i musicada per en Josep Bastons “Vull tornar-te a veure”.
Com us vaig avançar, aquest any, la novetat de les cantades serà -sempre que pugui- afegir una breu gravació de la peça o peces que trobi més rellevants, ja sigui pel moment, per la lletra, per la música, per la interpretació, o senzillament per què m’agrada compartir nous temes.
I amb el vostre permís, permeteu-me una breu frase:
Aquesta grabació, va per tu nano! (tot i que ja en sortiran de millors).
Companys, amics i saludats, espero que en gaudiu tant com jo quan escoltava la cantada doncs ha estat una de les millors.
Salut, Força i havaneres a dojo!.
El grup Bergantí disposa de un dels millors equips de so que he vist dins el gènere i es fa palès cantada rere cantada, doncs per dificil i complicat que sigui el paratge, aconsegueixen sonoritzar l'esdeveniment d'una manera diria jo, inmillorable.
Aquesta cantada la tenia marcada a l’agenda com a una de les que no em podia perdre per la qualitat del paratge, la del públic, i com no, la del grup, els Bergantí, que per sort dels assistents ja fa un grapat d’anys que hi participen –serà per alguna, o moltes raons-.
El grup va iniciar la cantada a 2/4 de nou en punt, com un rellotge, en Pere Fort feia pujar a dalt de l’escenari a tots els membres.
És el primer cop que els escolto amb el nou repertori. És cert que ja porten unes quantes cantades a l’esquena, però encara em permetran que els digui, que aquesta, tot just acaba de començar.
Cada cop -i estic força content- la temporada és més llarga i les havaneres ens acompanyen no solament en temporada estival si no que poc a poc les anem ampliant a èpoques en que el clima no es tan agraït, però si que ho és el grup que ens acompanya i per tant ens fa gaudir de la seva cantada.
Us he de dir que el repertori d’aquest any està molt ben triat, molt encertat i no sé que en pensareu, però hi aporta fet diferencials respecte a d’altres grups que interpreten les mateixes peces.
Les genialitats quant arranjaments del mestre Pere Fort (acordionista, tenor i director musical del grup) les he pogut apreciar a base d’escoltar la mateixa peça en diversos grups.
Els que no sabem massa però voltem, podrem escoltar força peces amb el mateix títol, però cada grup hi aporta el seu toc. Això fa que mai trobi dues peces iguals i menys dues cantades iguals.
Dins del repertori van interpretar peces de nova creació i també alguna d’aquelles que tot just s’acaben de rescatar del bagul dels records. Inclús i amb la bona voluntat de no deixar caure en l’oblit certes peces, interpretant alguna cançó de taverna, però com molt bé ens explica en Pere Fort, aquestes també es cantaven a les tavernes, i no ens podem oblidar.
La peça que han recuperat del seu bagul doncs la van cantar ara farà un grapat de temporades va ser “El amor es como el vino”. Una peça que va fer molt coneguda en Llucià Carbó de Els pescadors de l’Escala.
Us vull destacar la magnifica tasca que ha fet en Pere Fort amb “El capità”, una magnifica havanera escrita per en Carles Casanovas i musicada per l’Antoni Mas. L'ha adaptat perfectament al joc de veus que tant caracteritza al grup Bergantí.
També us destaco una peça del mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “Encisadora”, per ritme i lletra esdevé una de les preferides i per això, us en poso la lletra per que la gaudiu.
ENCISADORA
Quan surt el sol començo a pensar en tu,
i dels teus ulls gelós em sento trist,
el teu esguard, nineta encisadora,
és la claror més gran del meu jardí.
Quan ja no sigui més que un vell cansat,
de veure clar les coses del meu món,
de no saber on porta ta esperança,
dolçament guardaré el teu record.
Lluny de tu cantaré el teu encís mariner,
la teva cala planera i el teu somrís cara al vent.
Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí,
la teva alegre veu clara i l’aire fresc del matí.
Si jo pogués canviar el meu destí,
i al teu costat cantar-te el meu amor,
series tu, nineta encisadora,
el gran consol i la pau del meu cor.
Com un amant que canta el seu neguit,
com un infant que crida vora el mar,
t’esperaré pensant que torni el dia,
que per sempre et tindré al meu costat.
Lluny de tu cantaré el teu encís mariner,
la teva cala planera i el teu somrís cara al vent.
Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí,
la teva alegre veu clara i l’aire fresc del matí.
Lletra i música: Jose Luís Ortega Monasterio.
Amb la sardana “La puntaire” escrita per en Josep Maria Bello i musicada per en Lluís Badosa, van aconseguir que el públic acompanyes al grup tot picant de mans amb un moment de joia i alegria.
I un regal que ens varen fer aquest grup de Malgrat de Mar fou la interpretació i per tant la incursió en el seu repertori de una de les darreres peces escrites per en Tòfol Mus i musicada per en Josep Bastons “Vull tornar-te a veure”.
I amb el vostre permís, permeteu-me una breu frase:
Aquesta grabació, va per tu nano! (tot i que ja en sortiran de millors).
Companys, amics i saludats, espero que en gaudiu tant com jo quan escoltava la cantada doncs ha estat una de les millors.
Salut, Força i havaneres a dojo!.
1 comentari :
La primera d'aquesta temporada per a mi del grup Bergantí, una cantada per gaudir, és cert que el públic, l'entorn i la temperatura eren ideals. El grup no va quedar-se enrere. Tenen, com diu en Toni uns trets que caracteritzen les seves cantades, peces molt sentides que en ells sonen diferents, sempre simpàtiques, això sí. Vaig gaudir amb La Puntaire i em va agradar molt sentir El amor es como el vino, doncs jo només l'havia escoltada a Els Pescadors de l'Escala (els antics) i d'això ja fa molts anys. També m'agrada la interpretació que fan de l'havanera La Taverna del Vell Mercant de l'Enric Ferrer de Els Cremats. Van acabar la primera part amb El Meu Avi, cosa gens habitual i cap al final de la segona part, però no l'última, van fer La Bella Lola. Aquesta presentació dóna una aire diferent i divertit.
Aquesta vegada van venir uns amics amb els seus fills i el petit, de 3 anys va demanar La Bella Lola a la mitja part, quan la van fer en Pere Margall va dedicar-l'hi amb el gest, el nen s'en va anar ben satisfet. També, un any més, vam passar una bona estona amb els pares d'en Toni. Gràcies a tots, gràcies, Bergantí.
Publica un comentari a l'entrada