Bon dia companys. Ara feia dies que no tenia la sort de trobar-me cantades, però us he de dir que el passat mes de Maig vaig anar a tres. No vaig escriure per falta de temps, no pas per que no tingués res per escriure, ans el contrari. Vinga va, que ara fa molt temps que no sabem res i tinc ganes de posar-vos al dia.
Com ja sabreu m’he vinculat directament en un dels molts projectes que portava en Càstor Pérez, les cantades d’havaneres solidàries i Fòrum Solidari. He conegut gent que treballa per trobar la felicitat dels altres i m’he sentit molt identificat.
Us podeu imaginar ser solidaris a través de cantades d’havaneres?.
Companys, és possible i des de la ONG Fòrum Solidari ho fem possible. Gràcies a la tasca que fa la Maria Angels Teruel junt a un grapat de col·laboradors aconseguim entre altre donar un suport continuat als Casals Catalans de Cuba, promoure el manteniment de la identitat catalana a l’illa i fer-nos càrrec de 55 nens amb problemes psíquics, físics o socials.
Si voleu rebre més informació no dubteu en fer-nos un correu a la direcció que ja coneixeu del bloc o bé directament a la Maria Angels a forum-solidari@telefonica.net. Totes les donacions les portem directament a qui ho necessita, així, entre altre, ens assegurem que el que destinem arriba a bon port. Per aquesta raó, el passat 28 de Maig varem celebrar la IIª Cantada d’Havaneres Solidàries al Teatre la Gorga de Palamós. Com he estat part organitzadora no puc ser jo qui jutgi com va anar la cantada tot i que si que us diré, que varem tenir uns problemes de so que varen recaure directament sobre l’actuació del grup l’Empordanet, però la seva professionalitat va fer que aquests quedessin minimitzats.
Per la propera ho tindré en compte i espero no tenir aquestes errades que l’únic que provoquen es que l’esdeveniment es desvirtuï una mica.
Els grups participants varen ser:
- Norai.
- L’Empordanet.
- Cubacant.
Varem comptar amb la col·laboració totalment altruista de l’Ajuntament de Palamós, de l’Agustí Casademont com a tècnic de so, de l’Alexander com a tècnic del teatre, en David Galceran com a presentador de l'esdeveniment, el grup Norai ens va decorar l'escenari amb unes magnifiques xarxes i caixes de peix i d'un munt d'amics i companys que ens varen ajudar a que tot esdevinguès més fàcil.
No cal dir que tots els grups varen venir a cantar de forma totalment desinteressada però alhora amb moltes ganes de fer-ho. Des d’aquí vull fer extensiu l’agraïment que en el seu dia us vaig fer a tots i cadascú dels que vareu fer possible l’esdeveniment.
Us he de dir que la cantada no la vaig poder gaudir com altre doncs estava amunt i a vall, fet que fa que no puguis estar pendent de la cantada, però tot i així, va ser un plaer escoltar i sentir tot el que em varen regalar aquesta colla de músics.
La resta de cantades del mes les vaig veure en un mateix dia, doncs el passat 20 de maig vaig tenir la sort d’anar a dues cantades. Una a mitja tarda del grup l’Empordanet i l’altre, havent sopat del grup Port-Bo. Dues cantades diferents però amb molt bona sintonia totes dues.
L’Empordanet quasi es presentava públicament, la temporada tot just comença, els nervis hi eren, és normal, però alhora la cara de felicitat un cop acabada la cantada i havent escoltat la opinió d’uns quants que allà ens trobàvem, La meva expectació era màxima, volia veure com quedaven els arranjaments, com es trobaven ells -no ha de resultar fàcil tirar endavant un projecte com el seu-.
La pèrdua d’en Càstor –com ja vaig dir- ens ha deixat orfes, jo diria de pare i mare, doncs la tasca que ell feia només es pot apreciar quan hi ets a dins i veus les moltes que hi dedicava, quasi sense mitjans, era espectacular.
Aquesta, entre altre, és una de les raons per les quals, li he canviat l’adjectiu que inicialment li vaig donar de “Mestre”. Penso que en Càstor és i serà “El savi” de l’havanera.
Continuant amb la cantada us diré que tot just han adaptat les peces que ja cantaven a la nova formació del grup. Les dues noves incorporacions, en Pere Molina i en David Menor, els ha tornat a posar allà on els pertoca.
Sota la meva opinió, per ser la primera cantada han tret un més que merescut excel·lent. Van defensar les peces amb amor i coratge, i creient amb el que havien treballat. Les moltes hores de treball i assaig tenien el seu premi amb els aplaudiments dels que ens trobàvem a la plaça de Can Mario de Palafrugell.
Peces com “Vestida de nit”, “Lejos de ti”, “La gavina”, “Malalt d’amor”, “El seductor”, “Rendido”, “Tamariuenca” i “la bassa fonda” entre moltes altres son les que ens varen regalar.
El grup ha aconseguit donar un aire fresc al gènere, la veu d’en David Menor aporta un color que abans no hi havia i alhora en Càstor ha aconseguit donar un relleu generacional que tan reclamava al gènere. Llàstima que ho fes d’aquesta manera.
Quant a en Pere Molina només us puc dir que és una de les veus més maques i tendres del gènere, molts ja la coneixíem, els que no heu tingut la sort d’escoltar-la, només us pouc dir que mireu l’agenda del bloc que ara està a la part final d’aquesta secció i al inici de la secció noticies.
En acabar aquesta cantada ens varem dirigir cap a Llafranc a gaudir de la segona cantada del dia. El grup Port-Bo ens esperava a La Nova Pasta de Llafranc, de nou les pessigolletes a la panxa feien acte de presencia. Com m’agrada aquesta sensació, no sempre hi és.
Varem sopar rodejats d’un gran número de seguidors del grup, alguns de coneguts, altre no tant, però en conjunt hi havia un ambient molt maco. El local estava ple de gom a gom, els cambrers quasi no donaven abast a cobrir totes les taules, però un cop més, una bona copeta de cava, feia més còmode l’espera.
Havent sopat, en Carles ja va agafar la guitarra, anava per feina. La cantada, com ja havia passat en altre ocasió, va ser a “La carta”. Es a dir, totes les taules tenien la possibilitat de triar una cançó, i si el grup la sabia, sense cap dubte la interpretaven, si la coneixien, però estava una mica verda, potser arrencaven, i si la desconeixien, doncs la deixaven per quan la coneguessin.
Van interpretar força peces del nou treball, i altre d’aquelles que mai passen de moda. Quan la petició va arribar a la nostra taula, no sé la peça que varem demanar, doncs estàvem asseguts amb un grup nombrós de gent de La Bisbal i amb la Sunsi i la Sílvia.
Entre altre moment especial de la nit, em ve a la memòria quan varen interpretar l’himne “A mar oberta”. Us he de dir que sona de luxe. Quan la varen interpretar sens varen posar els pels de punta, una lletra excel·lent pels temps que corren. A veure si un dia d’aquest la puc afegir al cançoner, tot i que m’agradaria poder-.la afegir amb la versió que a mi m’agrada, ja veurem si ho aconsegueixo.
Una de les cançons que més em va agradar i alhora sorprendre va ser “El seductor”. Una interpretació com poques he escoltat, i el cert és que ja la podien incorporar tot i que entenc que ja per la lletra com per les peces que porten en repertori potser se surt una mica. El Port-Bo més taverner es va deixar veure una bona estona, tot i que hem d’entendre que com ja hem dit alter vegada, a la cantada hi ha d’haver de tot i per tots, així que també us he de dir que hi va haver lloc per “La barca xica” , “La gavina”, “Allá en La Habana”, "Mariner de terra endins” entre altre.
Per acabar la festa, un cop donada per acabada la cantada, en Forrellat veu de baix i guitarra del grup Mariners de Riera, va interpretar amb el grup peces molt boniques, doncs en Carles es va despreocupar de la guitarra, i va poder destinar tota la concentració a la veu i a la interpretació de les peces. Un de les peces que quedaran pel record va ser “Rendido”, gràcies per tan meravellosa interpretació. Un dia complert amb dos dels millors grups que tenim actualment al país.
Companys, amics i saludats, espero que ja ho tingueu tot a punt doncs a partir d’ara trobarem cantades a tot arreu, només cal que les trieu bé per tal de fer més gran el gènere i donant a conèixer aquells grups i cançons que tan us agraden.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
Com ja sabreu m’he vinculat directament en un dels molts projectes que portava en Càstor Pérez, les cantades d’havaneres solidàries i Fòrum Solidari. He conegut gent que treballa per trobar la felicitat dels altres i m’he sentit molt identificat.
Us podeu imaginar ser solidaris a través de cantades d’havaneres?.
Companys, és possible i des de la ONG Fòrum Solidari ho fem possible. Gràcies a la tasca que fa la Maria Angels Teruel junt a un grapat de col·laboradors aconseguim entre altre donar un suport continuat als Casals Catalans de Cuba, promoure el manteniment de la identitat catalana a l’illa i fer-nos càrrec de 55 nens amb problemes psíquics, físics o socials.
Si voleu rebre més informació no dubteu en fer-nos un correu a la direcció que ja coneixeu del bloc o bé directament a la Maria Angels a forum-solidari@telefonica.net. Totes les donacions les portem directament a qui ho necessita, així, entre altre, ens assegurem que el que destinem arriba a bon port. Per aquesta raó, el passat 28 de Maig varem celebrar la IIª Cantada d’Havaneres Solidàries al Teatre la Gorga de Palamós. Com he estat part organitzadora no puc ser jo qui jutgi com va anar la cantada tot i que si que us diré, que varem tenir uns problemes de so que varen recaure directament sobre l’actuació del grup l’Empordanet, però la seva professionalitat va fer que aquests quedessin minimitzats.
Per la propera ho tindré en compte i espero no tenir aquestes errades que l’únic que provoquen es que l’esdeveniment es desvirtuï una mica.
Els grups participants varen ser:
- Norai.
- L’Empordanet.
- Cubacant.
Varem comptar amb la col·laboració totalment altruista de l’Ajuntament de Palamós, de l’Agustí Casademont com a tècnic de so, de l’Alexander com a tècnic del teatre, en David Galceran com a presentador de l'esdeveniment, el grup Norai ens va decorar l'escenari amb unes magnifiques xarxes i caixes de peix i d'un munt d'amics i companys que ens varen ajudar a que tot esdevinguès més fàcil.
No cal dir que tots els grups varen venir a cantar de forma totalment desinteressada però alhora amb moltes ganes de fer-ho. Des d’aquí vull fer extensiu l’agraïment que en el seu dia us vaig fer a tots i cadascú dels que vareu fer possible l’esdeveniment.
Us he de dir que la cantada no la vaig poder gaudir com altre doncs estava amunt i a vall, fet que fa que no puguis estar pendent de la cantada, però tot i així, va ser un plaer escoltar i sentir tot el que em varen regalar aquesta colla de músics.
La resta de cantades del mes les vaig veure en un mateix dia, doncs el passat 20 de maig vaig tenir la sort d’anar a dues cantades. Una a mitja tarda del grup l’Empordanet i l’altre, havent sopat del grup Port-Bo. Dues cantades diferents però amb molt bona sintonia totes dues.
L’Empordanet quasi es presentava públicament, la temporada tot just comença, els nervis hi eren, és normal, però alhora la cara de felicitat un cop acabada la cantada i havent escoltat la opinió d’uns quants que allà ens trobàvem, La meva expectació era màxima, volia veure com quedaven els arranjaments, com es trobaven ells -no ha de resultar fàcil tirar endavant un projecte com el seu-.
La pèrdua d’en Càstor –com ja vaig dir- ens ha deixat orfes, jo diria de pare i mare, doncs la tasca que ell feia només es pot apreciar quan hi ets a dins i veus les moltes que hi dedicava, quasi sense mitjans, era espectacular.
Aquesta, entre altre, és una de les raons per les quals, li he canviat l’adjectiu que inicialment li vaig donar de “Mestre”. Penso que en Càstor és i serà “El savi” de l’havanera.
Continuant amb la cantada us diré que tot just han adaptat les peces que ja cantaven a la nova formació del grup. Les dues noves incorporacions, en Pere Molina i en David Menor, els ha tornat a posar allà on els pertoca.
Sota la meva opinió, per ser la primera cantada han tret un més que merescut excel·lent. Van defensar les peces amb amor i coratge, i creient amb el que havien treballat. Les moltes hores de treball i assaig tenien el seu premi amb els aplaudiments dels que ens trobàvem a la plaça de Can Mario de Palafrugell.
Peces com “Vestida de nit”, “Lejos de ti”, “La gavina”, “Malalt d’amor”, “El seductor”, “Rendido”, “Tamariuenca” i “la bassa fonda” entre moltes altres son les que ens varen regalar.
El grup ha aconseguit donar un aire fresc al gènere, la veu d’en David Menor aporta un color que abans no hi havia i alhora en Càstor ha aconseguit donar un relleu generacional que tan reclamava al gènere. Llàstima que ho fes d’aquesta manera.
Quant a en Pere Molina només us puc dir que és una de les veus més maques i tendres del gènere, molts ja la coneixíem, els que no heu tingut la sort d’escoltar-la, només us pouc dir que mireu l’agenda del bloc que ara està a la part final d’aquesta secció i al inici de la secció noticies.
En acabar aquesta cantada ens varem dirigir cap a Llafranc a gaudir de la segona cantada del dia. El grup Port-Bo ens esperava a La Nova Pasta de Llafranc, de nou les pessigolletes a la panxa feien acte de presencia. Com m’agrada aquesta sensació, no sempre hi és.
Varem sopar rodejats d’un gran número de seguidors del grup, alguns de coneguts, altre no tant, però en conjunt hi havia un ambient molt maco. El local estava ple de gom a gom, els cambrers quasi no donaven abast a cobrir totes les taules, però un cop més, una bona copeta de cava, feia més còmode l’espera.
Havent sopat, en Carles ja va agafar la guitarra, anava per feina. La cantada, com ja havia passat en altre ocasió, va ser a “La carta”. Es a dir, totes les taules tenien la possibilitat de triar una cançó, i si el grup la sabia, sense cap dubte la interpretaven, si la coneixien, però estava una mica verda, potser arrencaven, i si la desconeixien, doncs la deixaven per quan la coneguessin.
Van interpretar força peces del nou treball, i altre d’aquelles que mai passen de moda. Quan la petició va arribar a la nostra taula, no sé la peça que varem demanar, doncs estàvem asseguts amb un grup nombrós de gent de La Bisbal i amb la Sunsi i la Sílvia.
Entre altre moment especial de la nit, em ve a la memòria quan varen interpretar l’himne “A mar oberta”. Us he de dir que sona de luxe. Quan la varen interpretar sens varen posar els pels de punta, una lletra excel·lent pels temps que corren. A veure si un dia d’aquest la puc afegir al cançoner, tot i que m’agradaria poder-.la afegir amb la versió que a mi m’agrada, ja veurem si ho aconsegueixo.
Una de les cançons que més em va agradar i alhora sorprendre va ser “El seductor”. Una interpretació com poques he escoltat, i el cert és que ja la podien incorporar tot i que entenc que ja per la lletra com per les peces que porten en repertori potser se surt una mica. El Port-Bo més taverner es va deixar veure una bona estona, tot i que hem d’entendre que com ja hem dit alter vegada, a la cantada hi ha d’haver de tot i per tots, així que també us he de dir que hi va haver lloc per “La barca xica” , “La gavina”, “Allá en La Habana”, "Mariner de terra endins” entre altre.
Per acabar la festa, un cop donada per acabada la cantada, en Forrellat veu de baix i guitarra del grup Mariners de Riera, va interpretar amb el grup peces molt boniques, doncs en Carles es va despreocupar de la guitarra, i va poder destinar tota la concentració a la veu i a la interpretació de les peces. Un de les peces que quedaran pel record va ser “Rendido”, gràcies per tan meravellosa interpretació. Un dia complert amb dos dels millors grups que tenim actualment al país.
Companys, amics i saludats, espero que ja ho tingueu tot a punt doncs a partir d’ara trobarem cantades a tot arreu, només cal que les trieu bé per tal de fer més gran el gènere i donant a conèixer aquells grups i cançons que tan us agraden.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
3 comentaris :
Gràcies Toni, pel resum que fas de les Havaneres de Palamós; sento no poder opinar dels altres articles, com sento també no poder gaudir tant com voldria de les actuacions; les circumstàncies manen...; ja vindran temps millors, espero.
Vull però concretar un comentari del teu article (torno a les HS), per fidelitat als seguidors i amics incondicionals que ens segueixen... En Càstor va ser qui va proposar l'activitat de les Solidàries, que són en aquest moment la segona activitat en importància dins de les que Fòrum Solidari porta a terme, responent a la preocupació que compartíem d'assegurar l'ajut als nens que va tenir ocasió de conèixer; per tant, les HS estàn tutel.lades per Fòrum, però no són Fòrum Solidari perquè no seria just atribuïr-se-les, ja que formen part també dels grups que les fan possible i els col.laboradors les coordinem i intentem facilitar que tot surti bé. La teva feina, acurada i feta amb tot l'amor, ajuda a fer-ho possible .
Dit això, tornem a insistir que Fòrum és el carro d'on anem pujant i baixant, segons l'activitat que es porta a terme, uns o altres; en Càstor va ser un company entranyable de viatge, que anyoro i que trobo a faltar cada dia més, però ell sabia molt bé que erem un equip, alguns permanents i altres circumstancials, que compartíem neguits i projectes i que tots plegats feiem possible Fòrum.
Així doncs, m'afegeixo als teus agraiments, que ja vaig fer personalment en el seu dia, però no em canso de repetir. Gràcies, gràcies, gràcies...
Una abraçada solidaria.
Vaig gaudir molt a Palamós, a més aquesta vegada anava amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot, només té 10 anys i ja li agraden les havaneres, em va impactar i em va fer molta il·lusió que em digues que l'havanera que més li agrada és una que havia escoltat a internet, Vestida de Nit interpretada per Cubacant, amb en Càstor! Vam gaudir de l'espectacle que va estar molt ben muntat com no podia ser d'una altra manera amb la gent que hi treballeu i amb els grups que cantaven. Moltes gràcies a tots.
No vaig poder arribar a Palafrugell, així que agraeixo el reportatge perquè així podem seguir aquest grup que com tu dius, Toni, defensa les peces amb amor i coratge i estant fent un bon esforç perquè la tasca d'en Càstor tiri endavant.
A la Nova Pasta sí que hi vaig anar i ho vam passar molt i molt bé, com sempre. El local estava a vessar, és cert, però l'acústica està força aconseguida, tant és on estiguis situat (jo estava lluny), i entre la gent coneguda que hi havia per allà i Port Bo cantant va ser una vetllada fabulosa. El seductor, va estar bé, però a mi m'agrada més com la fa L'Empordanet, de Port Bo, més m'estimo d'altres, és bo que en gustos hi hagi varietat. No havia escoltat A mar oberta i sí que es posen els peus de punta i el cor s'obre de bat a bat, gràcies Port Bo. Fins aviat, tothom, ara ja en plena temporada.
Un cop més a Palamós es va poder veure la cara més solidaria de les havaneres , tot i que el dia feia patir, amb la final de champions, va quedar clar que amb una miqueta de bona voluntat es pot estar a tot arreu i vam poder gaudir d'una bona cantada.
L'última cantada ( diguem que de la temporada d'hivern ) a La Nova Pasta del Port-Bo, va ser genial, autentica, de les que crean afició. Com molt bé dius es va poder veure i disfrutar del Port-Bo més taverner per una bona estona, aquell que dalt d'un escenari nomes s'intueix. La cançó que ens va tocar per sort ( amb molta sort ), és una de les noves peces d'aquesta temporada ONA, amb lletra d'en Carles Casanovas i música de l´Antoni Mas, està inclosa dins de l'últim treball gravat amb la Nina, A Prop del Mar, del que espero ens donis la teva opinió quan l´hagis escoltat
I sempre es un plaer trobar tanta gent maca i coneguda compartint una mateixa afició.
Fins aviat, petons i abraçades.
Publica un comentari a l'entrada