Ben trobats Havanerus. Al igual que molts sabem que el primer cap de setmana de Juliol tenim la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, aniria bé, que anéssim afegint a la llista de les millors cantades de la temporada la que es celebra el segon cap de setmana de Juliol, la Cantada d’havaneres i Cançó de Taverna de Platja d’Aro.
Com ja em va passar l’any passat, trobo que el títol de la cantada és del tot encertat doncs tot i que no està distribuït equitativament, si que permet afegir dins de la cantada el que trobem a la resta de les cantades d'havaneres que son, cançons de taverna i havaneres.
Aquest any es repetia “tercetu” de grups, Els Cremats, Bergantí, i Cubacant.
El presentador i director artístic de la cantada és en Francesc “Xicu” Sánchez Carcassés. Un cop més, com va passar a Calella, ha de ser felicitat i des de el Bloc aprofito l’avinentesa per fer-ho. La cantada ens va oferir un reguitzell de peces tant de nova autoria com de més clàssiques amb molt bon gust i amb molt bona qualitat.
La empresa que va sonoritzar la cantada, tal i com va passar a Calella, va ser Sonostudi, però aquest cop, exceptuant una sola peça, la cantada es va escoltar molt bé, tot i que algun grup em comentar que ells no es van sentir del tot bé.
Pel vostre coneixement us diré que els cantants no escolten el mateix que escoltem des de baix. Penseu que si no t’escoltes bé, costa molt que puguis cantar bé, no et trobes segur i moltes vegades no escoltes prou bé als companys. Per tant, és molt important que ambdues parts estiguin ben sonoritzades per tal de gaudir de la cantada com cal.
La escenografia era molt senzilla però alhora molt bonica. Es va disposar un joc de llums a la part frontal de l’escenari que donaven a una xarxa que cobria tota la part frontal un ambient càlid com pocs escenaris.
Des de la part de darrera de l`escenari s’enlairaven uns pals amb un tipus de velam molt vistós que anava canviant de color depenent del moment, un detall molt encertat per la cantada.
El primer grup en regalar-nos la actuació va ser Els Cremats i la tria de peces que van escollir -com acostuma a passar- varen ser força acceptades pel públic que omplia la sorra de la platja, tot i que segons la meva opinió, divergeix una mica del que jo entenc per Havaneres i Cançó de Taverna, però això no treu la seva qualitat i el ritme que aporten a les cantades en que hi participen.
Aquest jove grup empordanès, com descriuen ells, han passat pel turmix una preciosa havanera de la qual en desconeixem l’autor però si que sabem que en Josep Bastons i va posar la música, Follia. (En desconeixem l’autor - Josep Bastons).
- El último trago (J. A. Jiménez).
- La barca xica (Rafael Llop - Josep Mª. Roglan).
- Havanera embrujada (M. González).
Clar està que si en Josep Bastons hi va posar la música, Els Cremats han afegit un altre totalment diferent, per tant podríem dir que aquesta nova “Follia” ja no és d’en Josep Bastons, doncs imagineu-vos per un moment que algú pensa que en Josep Bastons hi va posar aquesta melodia. Com passa o pot passar al gènere, una havanera accelerada esdevé una rumbeta i això és més o menys el que ha fet el grup Els Cremats. Podríem dir que la peça se l’han fet seva, li han donat el seu toc rítmic. En Gato Pérez ens en parlava i ja la relacionava a la “Rumba de Barcelona”:
"La rumba neix al carrer,
filla de Cuba i d'un gitanet,
I sa germana que és l'Havanera,
ve gronxadeta entre mariners."
La segona peça és una de les peces que més m’agraden fora del gènere que ens ocupa, una preciosa ranxera escrita i musicada per en Jose Alfredo Jimenez “El último trago”. La interpretació que varen fer va ser força bona, però permeteu-me que em quedi en la que els hi vaig escoltar a la Sala Luz de Gas, on trobo que es troben més a gust.
La quarta peça, va ser una havanera canària d’en Manuel González, quan la vaig començar a escoltar no em podia creure que era aquella peça. M’havien passat el programa de la cantada però us he de dir que no me’l vaig mirar, vaig aprofitar la portada per donar difusió però la resta no vaig voler veure-la per tal de ser sorprès en la cantada, i com veieu, ho varen aconseguir.
Amb aquesta peça Els Cremats acabaven la seva primera actuació, doncs la cantada constava de dues participacions de cada grup diferenciant en la mida del possible, una primera part més seriosa amb temes més propers a l’havanera i una segona part amb temes més de cançó de taverna. Quedi clar, un cop més, que l’havanera és dins de la cançó de taverna, però pretenc que tingui una mica el seu espai.
El segon grup en regalar-nos peces va ser el grup Bergantí. Un cop més l’experiència posava els peus damunt de l’escenari. Com va passar l’any passat ens trobem amb una cantada en què es creuen dues generacions de cantants, tres, si parlem dels que van heretar el llegat del avis, varen cantar a les tavernes, i de quan en quan ho feien damunt “de la acera” ara vorera, després es va passar als escenaris, i els darrers, els que només han conegut els escenaris i fins i tot teatres i auditoris.
A la primera part, el grup Bergantí va regalar-nos:
- La taverna (Antoni Mas).
- El capità (Carles Casanovas - Antoni Mas).
- Vull tornar-te a veure (Tòfol Mus - Josep Bastons).
- Somni (M. Pont - M. Saderra).
Un grup que, malgrat la seva modèstia opinió, està creixent contínuament. Jo no sé si cada cop els escolto amb més carinyo, doncs sempre intento que regni la imparcialitat, però com ja us vaig dir l’últim cop que vaig tenir la sort de coincidir amb ells, vaig gaudir des de la primera fins la última peça.
Trobo poc reconegut, o poc mencionat, el meravellós treball que aporta el mestre Pere Fort al mon de l’havanera i el regal que ens fa tant a través dels arranjaments que li sentim al grup Bergantí com a molts altres grups que ell ajuda pel sol fet d’ajudar.
Aquest grup de Malgrat aporta una havanera diferent al que normalment s’escolta. Poc a poc i amb el pas del temps, he pogut anar intuint per on aniran els trets quan els Bergantí es fan una peça seva.
Com ja em va passar amb Busca’m a l’Empordà, aquest cop, m’ha passat amb El capità. Val a dir que la lletra que va composar en Carles Casanovas és una autèntica meravella de la havanera contemporània alhora del magnífic treball realitzat pel mestre Antoni Mas quan hi va fer la lletra, però el Bergantí, anant una mica més enllà hi ha aportat el seu toc especial, diguem que ha acabat d’arrodonir la peça, li ha aportat allò que calia per tal que acabés de ser perfecte.
La tercera peça -què quan més l’escolto més m’agrada- us he de dir que des de el primer dia que la vaig escoltar, sempre l’he volgut escoltar més i més, us estic parlant d’una de les noves creacions del poeta menorquí Tòfol Mus i del polifacètic, mestre i amic, Josep Bastons, Vull tornar-te a veure.
De nou, Bergantí ens aporta el seu toc distintiu, i en aquest cas un en destaco la veu de baix d’en Pere Margall. En aquest cas no hi poso adjectius, ell ja sap el que en penso, i vosaltres, si m’heu llegit en altres ocasions, també.
I per acabar aquesta secció de la cantada, una sardana, Somni. És de les peces que trobo que la gent més escolta, es a dir, no es preocupen per portar el ritme de la sardana tot picant de mans, sinó que més aviat es tracta d’anar escoltant la bonica lletra.
El darrer grup de la primera part ja estava preparat per pujar, però abans en Xicu Sánchez Carcassés ens va donar quate pinzellades del que son, el que ens presenten i el que ens regalen, que resumint son molt bones havaneres i cançons de taverna, i parlem del grup Cubacant.
Les peces que ens va regalar varen ser:
- Si fóssim gavines (Tòfol Mus – Jose Luis Ortega Monasterio).
- El pensament (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- M’encantaria (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- La subhasta (Tòfol Mus – Josep Bastons).
Dins del ràpid creixement i acoblament d’aquest grup empordanès en destaco la tria de peces que ens ofereixen en totes les cantades. Pels que escoltem moltes havaneres i cançons de taverna, aquest és un dels grups que més novetats ens aporta, fet que per una banda ens fa molt contents als que seguim força les havaneres i per altre, a vegades descol·loca al que vol escoltar les típiques havaneres i que acostumen a cantar el vuitanta per cent de grups d’havaneres.
Però bé, ells han apostat per una havanera nova, amb ritme i esperen despertar les ganes de conèixer de tots els que els escolten. Les peces triades no son totes de nova creació però si que son poc escoltades. De l’arranjament musical i vocal que va fer en Càstor Pérez de la preciosa havanera El pensament en destaco el fet que ells l’han continuat i enriquit amb uns meravellosos acords de guitarra.
Quant a les veus us diré que ja quasi ho tenen, han empastat a una velocitat elevadíssima, tal i com els va passar l’any passat amb la nova incorporació d’en Xiqui al grup. Crec que als voltants de la mateixa cantada va ser quan Cubacant començava a sentir-se com ha de ser. Ara tornem a estar allà mateix tot i que pel camí hem perdut una baula, i com aquestes no les tornarem a trobar, però estem allà mateix i per molts anys.
Arribem a la mitja part i en Xicu ens va preparar una sorpresa molt entranyable, inoblidable i alhora sorprenent. Quant el grup Cubacant va acabar la seva actuació, ens van fer arribar dos gots de cremat, i llavors ell va pujar a l’escenari per convidar a la gent a fer el cremat i parlar breument de nosaltres. Si companys, per parlar breument de nosaltres, del bloc Havanerus.
Va dir que estàvem de celebració, i va parlar dels tres anys de bloc i del treball que s’hi fa. Us podeu imaginar la meva cara?. Jo no cabia dins meu, la samarreta m’estava justa per tot arreu i alhora em sentia feliç doncs en aquesta cantada ens trobàvem molts havanerus. No m’ho podia creure, va ser un reconeixement al mes alt nivell. Més agraït no podia estar i mes sorprès tampoc. Ho vaig fer en aquell precís instant, però ara ho torno a fer, Moltes gràcies pel meravellós detall i reconeixement que ens vares donar davant de tanta gent.
També, gràcies pel regal que em vares fer, en tinc una part, ja se que em falta l’altre. Se’m van humitejar els ulls, i només de pensar en la resta, encara més. Ets un gran Havaneru company!.
A la mitja part varem aprofitar per xerrar una estona amb els companys i comentar els diferents aspectes de la cantada. Com sempre un plaer escoltar tota aquella gent que poc a poc anem coincindint i fent caliu al llarg de la temporada.
Per amenitzar l’espera i donar pas a la segona part de la cantada, Els panxuts de Cassà de la Selva varen fer una breu però alhora intensa actuació fent prevaldre el seu estil de cançó, el més taverner. Son un grup molt divertit que ens aporten les cançons de taverna amb un sentiment per elles tal i com ho farien els vells cantaires.
Com cada any, ens regalen una havanera que es diu “La cantada a Cavall Bernat” que no es altre que un popurri una mica retocat d’havaneres força conegudes com “El meu avi”, “Rosina”, “La bella Lola”, “El llop de mar” entre altre moltes peces.
La segona peça va ser “Havanera medieval” del cantautor ganxó Josep Andujar “Sé”. En aquest cas hi va haver fins i tot posada en escena. Uns quants barrets de rei, reina, banyut i fins i tot de bufó. Una interpretació molt divertida que va amenitzar l'espera i alhora va donar una mica més de força a la petició del grup, que l'any que ve, hi tornin.
A la segona part l’ordre de grups es tornava a repetir, la idea és que els grups interpretin més cançó de taverna i es perdi una mica el formalisme, sempre que hi hagi respecte.
La tria de peces tornava a ser de quatre per grup, i aquest cop, aquestes potser si que abasten més la cançó de taverna pròpiament dita, però exceptuant el grup Bergantí en la interpretació de “Las avecillas” també anomenada “Las fuentes”, i posteriorment “El amor es como el vino” la resta penso que ens varen regalar peces del seu repertori habitual i no pas aquelles una mica més desenfadades, o amb menys formalismes.
De la segona part també us destaco una interpretació del grup Cubacant, els quals han heretat un dels regals que ens va deixar en Càstor abans d’emprendre el seu llarg viatge. La peça que va arranjar és l’havanera cubana escrita per Fernando Sánchez de Fuentes y musicada per el seu germà i més conegut Eduardo Sánchez de Fuentes “Tu” agermanada amb la nostra manera de cantar aquesta havanera i a la qual se li va canviar la lletra i el títol per “Tecla”.
Com sempre la cantada va acabar amb molt bon rotllo i molt bona germanor, i si res no falla, l'any que ve i tornarem.
Va ser una molt bona vetllada, una cantada excel·lent i una trobada d’havanerus, com cap!. Companys, gràcies per aquest meravellós regal,
Salut, Força i havaneres a dojo!.
Com ja em va passar l’any passat, trobo que el títol de la cantada és del tot encertat doncs tot i que no està distribuït equitativament, si que permet afegir dins de la cantada el que trobem a la resta de les cantades d'havaneres que son, cançons de taverna i havaneres.
Aquest any es repetia “tercetu” de grups, Els Cremats, Bergantí, i Cubacant.
El presentador i director artístic de la cantada és en Francesc “Xicu” Sánchez Carcassés. Un cop més, com va passar a Calella, ha de ser felicitat i des de el Bloc aprofito l’avinentesa per fer-ho. La cantada ens va oferir un reguitzell de peces tant de nova autoria com de més clàssiques amb molt bon gust i amb molt bona qualitat.
La empresa que va sonoritzar la cantada, tal i com va passar a Calella, va ser Sonostudi, però aquest cop, exceptuant una sola peça, la cantada es va escoltar molt bé, tot i que algun grup em comentar que ells no es van sentir del tot bé.
Pel vostre coneixement us diré que els cantants no escolten el mateix que escoltem des de baix. Penseu que si no t’escoltes bé, costa molt que puguis cantar bé, no et trobes segur i moltes vegades no escoltes prou bé als companys. Per tant, és molt important que ambdues parts estiguin ben sonoritzades per tal de gaudir de la cantada com cal.
La escenografia era molt senzilla però alhora molt bonica. Es va disposar un joc de llums a la part frontal de l’escenari que donaven a una xarxa que cobria tota la part frontal un ambient càlid com pocs escenaris.
Des de la part de darrera de l`escenari s’enlairaven uns pals amb un tipus de velam molt vistós que anava canviant de color depenent del moment, un detall molt encertat per la cantada.
El primer grup en regalar-nos la actuació va ser Els Cremats i la tria de peces que van escollir -com acostuma a passar- varen ser força acceptades pel públic que omplia la sorra de la platja, tot i que segons la meva opinió, divergeix una mica del que jo entenc per Havaneres i Cançó de Taverna, però això no treu la seva qualitat i el ritme que aporten a les cantades en que hi participen.
Aquest jove grup empordanès, com descriuen ells, han passat pel turmix una preciosa havanera de la qual en desconeixem l’autor però si que sabem que en Josep Bastons i va posar la música, Follia. (En desconeixem l’autor - Josep Bastons).
- El último trago (J. A. Jiménez).
- La barca xica (Rafael Llop - Josep Mª. Roglan).
- Havanera embrujada (M. González).
Clar està que si en Josep Bastons hi va posar la música, Els Cremats han afegit un altre totalment diferent, per tant podríem dir que aquesta nova “Follia” ja no és d’en Josep Bastons, doncs imagineu-vos per un moment que algú pensa que en Josep Bastons hi va posar aquesta melodia. Com passa o pot passar al gènere, una havanera accelerada esdevé una rumbeta i això és més o menys el que ha fet el grup Els Cremats. Podríem dir que la peça se l’han fet seva, li han donat el seu toc rítmic. En Gato Pérez ens en parlava i ja la relacionava a la “Rumba de Barcelona”:
"La rumba neix al carrer,
filla de Cuba i d'un gitanet,
I sa germana que és l'Havanera,
ve gronxadeta entre mariners."
La segona peça és una de les peces que més m’agraden fora del gènere que ens ocupa, una preciosa ranxera escrita i musicada per en Jose Alfredo Jimenez “El último trago”. La interpretació que varen fer va ser força bona, però permeteu-me que em quedi en la que els hi vaig escoltar a la Sala Luz de Gas, on trobo que es troben més a gust.
La quarta peça, va ser una havanera canària d’en Manuel González, quan la vaig començar a escoltar no em podia creure que era aquella peça. M’havien passat el programa de la cantada però us he de dir que no me’l vaig mirar, vaig aprofitar la portada per donar difusió però la resta no vaig voler veure-la per tal de ser sorprès en la cantada, i com veieu, ho varen aconseguir.
Amb aquesta peça Els Cremats acabaven la seva primera actuació, doncs la cantada constava de dues participacions de cada grup diferenciant en la mida del possible, una primera part més seriosa amb temes més propers a l’havanera i una segona part amb temes més de cançó de taverna. Quedi clar, un cop més, que l’havanera és dins de la cançó de taverna, però pretenc que tingui una mica el seu espai.
El segon grup en regalar-nos peces va ser el grup Bergantí. Un cop més l’experiència posava els peus damunt de l’escenari. Com va passar l’any passat ens trobem amb una cantada en què es creuen dues generacions de cantants, tres, si parlem dels que van heretar el llegat del avis, varen cantar a les tavernes, i de quan en quan ho feien damunt “de la acera” ara vorera, després es va passar als escenaris, i els darrers, els que només han conegut els escenaris i fins i tot teatres i auditoris.
A la primera part, el grup Bergantí va regalar-nos:
- La taverna (Antoni Mas).
- El capità (Carles Casanovas - Antoni Mas).
- Vull tornar-te a veure (Tòfol Mus - Josep Bastons).
- Somni (M. Pont - M. Saderra).
Un grup que, malgrat la seva modèstia opinió, està creixent contínuament. Jo no sé si cada cop els escolto amb més carinyo, doncs sempre intento que regni la imparcialitat, però com ja us vaig dir l’últim cop que vaig tenir la sort de coincidir amb ells, vaig gaudir des de la primera fins la última peça.
Trobo poc reconegut, o poc mencionat, el meravellós treball que aporta el mestre Pere Fort al mon de l’havanera i el regal que ens fa tant a través dels arranjaments que li sentim al grup Bergantí com a molts altres grups que ell ajuda pel sol fet d’ajudar.
Aquest grup de Malgrat aporta una havanera diferent al que normalment s’escolta. Poc a poc i amb el pas del temps, he pogut anar intuint per on aniran els trets quan els Bergantí es fan una peça seva.
Com ja em va passar amb Busca’m a l’Empordà, aquest cop, m’ha passat amb El capità. Val a dir que la lletra que va composar en Carles Casanovas és una autèntica meravella de la havanera contemporània alhora del magnífic treball realitzat pel mestre Antoni Mas quan hi va fer la lletra, però el Bergantí, anant una mica més enllà hi ha aportat el seu toc especial, diguem que ha acabat d’arrodonir la peça, li ha aportat allò que calia per tal que acabés de ser perfecte.
La tercera peça -què quan més l’escolto més m’agrada- us he de dir que des de el primer dia que la vaig escoltar, sempre l’he volgut escoltar més i més, us estic parlant d’una de les noves creacions del poeta menorquí Tòfol Mus i del polifacètic, mestre i amic, Josep Bastons, Vull tornar-te a veure.
De nou, Bergantí ens aporta el seu toc distintiu, i en aquest cas un en destaco la veu de baix d’en Pere Margall. En aquest cas no hi poso adjectius, ell ja sap el que en penso, i vosaltres, si m’heu llegit en altres ocasions, també.
I per acabar aquesta secció de la cantada, una sardana, Somni. És de les peces que trobo que la gent més escolta, es a dir, no es preocupen per portar el ritme de la sardana tot picant de mans, sinó que més aviat es tracta d’anar escoltant la bonica lletra.
El darrer grup de la primera part ja estava preparat per pujar, però abans en Xicu Sánchez Carcassés ens va donar quate pinzellades del que son, el que ens presenten i el que ens regalen, que resumint son molt bones havaneres i cançons de taverna, i parlem del grup Cubacant.
Les peces que ens va regalar varen ser:
- Si fóssim gavines (Tòfol Mus – Jose Luis Ortega Monasterio).
- El pensament (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- M’encantaria (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- La subhasta (Tòfol Mus – Josep Bastons).
Dins del ràpid creixement i acoblament d’aquest grup empordanès en destaco la tria de peces que ens ofereixen en totes les cantades. Pels que escoltem moltes havaneres i cançons de taverna, aquest és un dels grups que més novetats ens aporta, fet que per una banda ens fa molt contents als que seguim força les havaneres i per altre, a vegades descol·loca al que vol escoltar les típiques havaneres i que acostumen a cantar el vuitanta per cent de grups d’havaneres.
Però bé, ells han apostat per una havanera nova, amb ritme i esperen despertar les ganes de conèixer de tots els que els escolten. Les peces triades no son totes de nova creació però si que son poc escoltades. De l’arranjament musical i vocal que va fer en Càstor Pérez de la preciosa havanera El pensament en destaco el fet que ells l’han continuat i enriquit amb uns meravellosos acords de guitarra.
Quant a les veus us diré que ja quasi ho tenen, han empastat a una velocitat elevadíssima, tal i com els va passar l’any passat amb la nova incorporació d’en Xiqui al grup. Crec que als voltants de la mateixa cantada va ser quan Cubacant començava a sentir-se com ha de ser. Ara tornem a estar allà mateix tot i que pel camí hem perdut una baula, i com aquestes no les tornarem a trobar, però estem allà mateix i per molts anys.
Arribem a la mitja part i en Xicu ens va preparar una sorpresa molt entranyable, inoblidable i alhora sorprenent. Quant el grup Cubacant va acabar la seva actuació, ens van fer arribar dos gots de cremat, i llavors ell va pujar a l’escenari per convidar a la gent a fer el cremat i parlar breument de nosaltres. Si companys, per parlar breument de nosaltres, del bloc Havanerus.
Va dir que estàvem de celebració, i va parlar dels tres anys de bloc i del treball que s’hi fa. Us podeu imaginar la meva cara?. Jo no cabia dins meu, la samarreta m’estava justa per tot arreu i alhora em sentia feliç doncs en aquesta cantada ens trobàvem molts havanerus. No m’ho podia creure, va ser un reconeixement al mes alt nivell. Més agraït no podia estar i mes sorprès tampoc. Ho vaig fer en aquell precís instant, però ara ho torno a fer, Moltes gràcies pel meravellós detall i reconeixement que ens vares donar davant de tanta gent.
També, gràcies pel regal que em vares fer, en tinc una part, ja se que em falta l’altre. Se’m van humitejar els ulls, i només de pensar en la resta, encara més. Ets un gran Havaneru company!.
A la mitja part varem aprofitar per xerrar una estona amb els companys i comentar els diferents aspectes de la cantada. Com sempre un plaer escoltar tota aquella gent que poc a poc anem coincindint i fent caliu al llarg de la temporada.
Per amenitzar l’espera i donar pas a la segona part de la cantada, Els panxuts de Cassà de la Selva varen fer una breu però alhora intensa actuació fent prevaldre el seu estil de cançó, el més taverner. Son un grup molt divertit que ens aporten les cançons de taverna amb un sentiment per elles tal i com ho farien els vells cantaires.
Com cada any, ens regalen una havanera que es diu “La cantada a Cavall Bernat” que no es altre que un popurri una mica retocat d’havaneres força conegudes com “El meu avi”, “Rosina”, “La bella Lola”, “El llop de mar” entre altre moltes peces.
La segona peça va ser “Havanera medieval” del cantautor ganxó Josep Andujar “Sé”. En aquest cas hi va haver fins i tot posada en escena. Uns quants barrets de rei, reina, banyut i fins i tot de bufó. Una interpretació molt divertida que va amenitzar l'espera i alhora va donar una mica més de força a la petició del grup, que l'any que ve, hi tornin.
A la segona part l’ordre de grups es tornava a repetir, la idea és que els grups interpretin més cançó de taverna i es perdi una mica el formalisme, sempre que hi hagi respecte.
La tria de peces tornava a ser de quatre per grup, i aquest cop, aquestes potser si que abasten més la cançó de taverna pròpiament dita, però exceptuant el grup Bergantí en la interpretació de “Las avecillas” també anomenada “Las fuentes”, i posteriorment “El amor es como el vino” la resta penso que ens varen regalar peces del seu repertori habitual i no pas aquelles una mica més desenfadades, o amb menys formalismes.
De la segona part també us destaco una interpretació del grup Cubacant, els quals han heretat un dels regals que ens va deixar en Càstor abans d’emprendre el seu llarg viatge. La peça que va arranjar és l’havanera cubana escrita per Fernando Sánchez de Fuentes y musicada per el seu germà i més conegut Eduardo Sánchez de Fuentes “Tu” agermanada amb la nostra manera de cantar aquesta havanera i a la qual se li va canviar la lletra i el títol per “Tecla”.
Com sempre la cantada va acabar amb molt bon rotllo i molt bona germanor, i si res no falla, l'any que ve i tornarem.
Va ser una molt bona vetllada, una cantada excel·lent i una trobada d’havanerus, com cap!. Companys, gràcies per aquest meravellós regal,
Salut, Força i havaneres a dojo!.
4 comentaris :
Tony, sòc la Carme, viuda del Antoni Galve que també tenía un bloq, encara que molt mès modest, he llegit tot el teu comentari, i estic molt contenta de el que dius sobre el grup Bergantí, jo ara no puc seguirlos, encara que si no pasa res per la Mercè, espero veure el seu treball, felicitats per la teva feina en pro a la havenre, gràcies i una abraçada
Hola Carme, suposo que et puc dir Mamen.
Et recordo molt bé. Ens varem veure a Rubi, va ser el primer cop que ens veiem i va ser amb un amic compatit, en Pere Margall.
Ell me n'ha parlat sovint del teu marit i de la bona feina que feia.
El bloc d'en Toni estava fet amb molt de gust, molt de sentiment i amor vers el gènere.
Hi ha coses que s'aprenen, però el sentiment hi és o no hi és, i ell el tenia.
Gràcies pel teu comentari, espero que ens tornem a veure!.
Salut, Força i Havaneres a Dojo!.
Sí, senyor, la segona setmana de juliol hauria de trobar-se assenyalada a l’agenda de tothom que vulgui gaudir d’una bona cantada, jo, l’any passat ja vaig anotar-la com a necessària.
Com sempre, un comentari molt encertat amb unes fotos molt maques. M’ha fet molta gràcia llegir la teva invitació a imaginar que en Josep Bastons havia musicat la Follia de Els Cremats, certament és difícil, tot i que coneixent el mestre, crec que li agradarà aquesta versió. La interpretació de Habanera Embrujada, sempre m’ha agradat com la fan i abans, m’atrevia a demanar-la a les cantades.
La veu de Pere Margall, cada vegada que l’escolto la vaig redescobrint de ja fa un temps, estic d’acord amb tu, és un baix molt bo i quan a Bergantí, no és una opinió tan sols meva, conec a més gent que ho comenta, cada cop ho fan millor, cada cop tenen més personalitat també. A més, com tu dius, es fan les peces seves amb una facilitat tremenda.
De Cubacant, doncs dir que han sabut seguir les directrius del mestre, han calgut dues persones, això sí, però la suma d’aquestes dues amb les altres tres que ja hi eren, han aportat una encara més bona qualitat al grup. Els comentaris del públic solen ser: no són conegudes, però són tan boniques!
Una crida a l’organització: deixeu cantar a Els Panxuts, quins bons moments ens van fer passar, una fina nota d’alegria en un ambient festiu, el fa més emotiu encara.
Només em queda felicitar el BLOG, pels 3 anys de feina ben feta, per l’oportunitat que ens dona a cada cantada comentada i fotografiada de tornar a gaudir aquells moments. GRÀCIES.
Hola Tony, soc el Josep Maria, aquell que va amb dos bebès a les cantades, res que completament d'acord amb tot el que dius, va ser una cantada al•lucinant i no em va saber gens de greu arribar a les 3 del matí a Bcn. A casa no parem d'escoltar els Bergantins, sobretot la que més ens agrada "la Taverna" i "el amor es como el vino" i penso que gràcies a grups com ells, fa que enganxi i agradi a un gran públic de totes les edats. Els cremats ja son la hòstia (no tinc comentaris) i Cubacant, poc a poc, van creixent. Gràcies per recomanar-me la cantada, va ser Brutal i sobretot gracies per el Blog. Josep Ma.
Publica un comentari a l'entrada