Entre Parets i Mataró, deu n'hi dó quin nivell.

Ben trobats Havanerus.
Permeteu-me que agraeixi els vostres vots als premis blocs Catalunya. Encara estem a temps i si ho desitgeu,, i creieu que en som mereixedors, us deixo l’adreça per tal que pugueu continuar votant. www.stic.cat El bloc és a la secció Cultura/tendències sota el nom, Les Havaneres. També us podeu fer seguidors del bloc al gadget que trobareu a la part dreta del bloc "Som i serem". Actualment som 31 membres, que us sembla si fem ben gran aquesta colla d'Havanerus?.

Ja estem en plena temporada, ara només es qüestió de deixar-se portar o bé pel grup o bé pel paratge, però qualsevol de les dues opcions acostuma a ser bona si se sap fer be la tria, o fins i tot totes dues.

Dijous passat vaig anar a Parets del Vallès al Parc de la Linera a escoltar el grup Port-Bo. El poble estava de festa major i varen escollir als Port-Bo per amenitzar la vetllada amb havaneres, bona tria!.


L’any passat el grup que va anar a aquesta cantada va ser el grup Bergantí, fet que reafirma que en aquest poble volen havaneres de qualitat. Espero que segueixin amb aquesta influencia i no es deixin portar per altre motiu que no sigui el de la qualitat, així la cantada te l’èxit assegurat.

El paratge és un racó molt bonic d’aquesta població del Vallès. Un petit parc ple de fonts i aigües que baixaven gronxades per les havaneres, enguany del Port-Bo. El grup calellenc va arribar bé de temps, en Marc Carreras, tècnic de so de grup, ja ho tenia tot a punt, i just quan varen acabar de sopar varen començar les proves.


Ja estaven quasi totes les cadires plenes, i encara els quedaven trenta minuts d’espera, es feia palès que la gent no es volia perdre la cantada i sobretot tenir un bon lloc per escoltar les precioses cançons de taverna que ens regala el Port-Bo.

Us deixo un recull de imatges de la vetllada, vaig gaudir molt de peces molt bones i que feia molt de temps que no escoltava, doncs com ja va sent habitual, la segona part de les cantades del Port-Bo acaba sent a la carta, a lliure elecció del públic, per tal de fer-los més partícips, i alhora fer que els que sovint escoltem havaneres quedem sorpresos amb la tria d’alguns dels assistents.










Diumenge la cantada de Les Santes a Mataró, va ser totalment diferent, inicialment no teníem previst anar, però venint de Palamós varem decidir passar-hi, va com va.
M’havien avisat que la concentració de gent era espectacular, que ben bé es podien contar més de tres mil cadires, i que no podríem passar per enlloc. La cantada era molt llarga doncs representa que els dos grups participants fan com dues cantades independents.


Tot aquest fet provocava que no tinguéssim massa ganes d’anar però per contra els dos grups que cantaven ens tenen el cor robat, i varem decidir assistir per veure si ens en prenen un altre tall o bé ens el tornaven.


Els grups que hi participaven eren els Bergantí i Cubacant. Us he de dir, que quasi ja no ens queda cor, entre el que vaig gaudir dijous a Parets i el que vaig escoltar ahir a Mataró, necessitaré uns quants dies per refer-me de tant i tantes bones havaneres.

El grup Cubacant tot just arribava de la cantada que havien fet a Dènia amb els Morralla. Varen portar molt bones sensacions tant de la cantada, de la companyia i de la convivència.


Aquest jove grup calellenc encara esta vivint els primers compassos de vida i la veritat és que espero que esdevinguin llargues melodies.

Ells van ser el primer grup en posar els peus dalt de l’escenari. Per davant tenien més de tres quarts d’hora de cantada. Ja calia que portessin el repertori ben preparat doncs a la segona part els tocava encara fer trenta minuts més. Els espectadors gaudien de tres hores d’havaneres i cançons de taverna. Menys mal que els grups participants son del bons, no em puc imaginar una cantada així amb certs grups, doncs crec que ni ells mateixos s’hi poden veure.


Cubacant penso que ja ha enlairat el seu vol. Comença a fer anar les ales lliurement, no aixeca massa de terra per tal de fer les coses bé- no perque no puguin- però penso que ja pot tirar ben fort amunt i arribar al lloc que els pertoca.


La complicitat en les veus, les mirades, els gestos, les cançons interpretades feia entre veure el bon moment que en tan curt espai de temps han aconseguit. Les peces que ens van regalar varen estar a un nivell magnífic. Han trobat el moment just per anar-nos regalant peces interpretades per tot el grup com per qualsevol dels seus components.


Ahir, la imatge d’en Jordi Rubau amb un peu a sobre d’una cadira de plàstic -si haguès estat de balca- la que hi havia, em va fer venir a la memòria una imatge que tinc de dos cantaires calellencs que els van afegir als iniciadors de l’havanera a casa nostra.


Us parlo d’una imatge d’en Càstor i en Xiqui en plena adolescència acompanyant als fundadors del Port-Bo. Ahir en Rubau feia el mateix posat. Ell a una banda de l’escenari, i tots els seus companys pendents d’ell. Quins records, llàstima d’aquell escenari tant i tant gran doncs ja em podia imaginar el un altre marc totalment diferent.


En Jordi va tenir la iniciativa en una de les peces que a Platja d’Aro no em va acabar de fer, “Si fóssim gavines” amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i música del mestre Jose Luis Ortega Monasterio. Quin goig de peça, ara sí que la vas clavar!.


Quant al grup Bergantí, dir-vos que un cop més es van posar la gent a la butxaca amb les fabuloses interpretacions que ens varen fer. La gent quan els va veure ja xiuxiuejava allò de “mira, aquests porten acordió” amb el semblant que un grup d’havaneres si no porta acordió, no és un grup d’havaneres -un tòpic massa escoltat fora de les comarques empordaneses- tot i que la persona que tenia al costat li va dir “no et queixaràs del grup que els ha precedit, i aquells no en portaven d’acordió”.


Una conversa a la que no vaig gosar a entrar per tal de no distreure la meva atenció vers el grup de Malgrat, però que m’hagués agradat per tal de saber que és el que aquesta gent ve a escoltar o que pretenent escoltar, quasi sempre s’aprèn. Però si parlem de sentiment, potser només cal escoltar per poder veure-ho.

Com ja us he dit, no teníem previst quedar-nos tota la cantada, la idea era estar una estona amb els companys, gaudir de la companyia, de la cantada i marxar cap a casa.

Companys, tot i la gran quantitat de gent, hi havia respecte pels cantaires -fet que desde el bloc agraeixo a tota la gent que allà s'hi trobava- fet que sincerament, em va sobtar, doncs no acostuma a passar sovint, al menys a les primeres files, tot i que veient el nivell que hi havia, aquests havien captat al públic i no se’l volien deixar escapar.


Ha estat un plaer compartir aquesta breu però alhora intensa crònica de la cantada d'ahir, no em vaig acomiadar d'algu de vosaltres -uns cantaveu, altre estaveu entre el public, espero que ho entengueu, hi havia molta gent.

Salut, Força i havaneres a dojo!.