El primer cap de setmana de Setembre, a l’Empordà es celebren dos esdeveniments dels que m’agrada gaudir sempre que puc, i ja que hi som, us recomano que us els apunteu a l’agenda. Us parlo de la Cantada d’havaneres de Tamariu i de la Fira d’Indians de Begur (que la deixo per altre escrit).
El cap de setmana portava camí de passar tot per aigua, però finalment fins i tot ell va respectar en la mida del possible el meravellós cap de setmana que se’ns presentava. Dissabte varem arribar a Tamariu quan passaven dos minuts de les set de la tarda, hora en que estava previst el començament de l’acte.
Al pàrking on deixàvem els cotxes, ja ens varem trobar uns quants havanerus, en Jordi, la Maria Jesús, l’Antonio i la Rosa, la Teresa i en Lluis....
Tots miràvem al cel, el color no era massa be, però mentre no caigués aigua, teníem la cantada assegurada.
Aquest esdeveniment es celebra -com he dit- el primer dissabte del mes de Setembre i cada any s’hi troben tots els grups palafrugellencs, però aquest any, es feia una excepció. Desconec la raó i els motius, però el jove grup palafrugellenc Els Cremats, enguany no han estat presents a la cantada.
El primer grup en regalar-nos havaneres i cançons de taverna va ser els Port-Bo. Varen ser molt respectuosos, doncs varen fer unes presentacions molt curtes i van aprofitar que la pluja no feia acte de presencia per regalar-nos una meravellosa actuació. Com ja ens tenen acostumats en Fonsu Carreras, Mineu Ferrer i Carles Casanovas van extreure de la platja de Tamariu els primers aplaudiments d’un públic una mica fred, potser “enflairat” pels núvols grisos que es divisaven a l’horitzó, i que amb el pas del temps cada cop eren més a prop.
El segon grup en pujar a l’escenari va ser Peix Fregit i aquest cop, com ha estat habitual durant molt de temps, varen regalar-nos una actuació plena d’alegria i bons moments. Val a dir que la darrera crònica del bloc no tothom la ha interpretat com jo volia (era conscient que estàvem molt ben acostumats, doncs així em feien sentir els grups), i per tant ha donat peu a interpretacions que no son certes. No pretenc justificar l’escrit ans al contrari. però si que vull dir que el grup Peix Fregit ha estat, és i serà un dels millors grups del país i un dels grups que més m’agrada escoltar i que la gent pugui escoltar per enganxar-se a Les Havaneres, per tant, si us havia entrat algun dubte, la qualitat del grup Peix Fregit continua sent inqüestionable, altre cosa va ser el comentari que vaig fer.
A base de llegir al bloc, penso que ja em coneixeu, i sabeu que jo dono la meva opinió, i dic les coses com les veig, les sento i les escolto, això sí, sempre sota el meu parer, que no vol dir que sigui cert i amb molt de respecte. Bé, anem a la cantada que és el que toca. La tria de peces va ser força bona, i la coordinació de les tres veus va donar continuïtat a les fortes ovacions que havia rebut el grup anterior. Les mirades entre els components i les rialles vers certs comentaris que es feien, deixava entreveure quelcom força interessant.
El tercer grup del vespre va ser L’Empordanet, un dels grups revelacions de la temporada donada la situació per la que ha passat. Veig una posada en escena seria, conscient i metòdica. Unes interpretacions acurades i un estil propi, si senyor, propi i amb un segell inesborrable. Quant a les peces dir-vos que un cop més ens van regalar aquelles que semblaven haver demanat la gran majoria de públic.
Aquest, entregat i molt pendent del bon moment per el que torna a passar aquest quartet palafrugellenc.
El quart grup en accedir a l’escenari va ser El Taper, on per motius que desconec, va pujar en Jordi Rubau tenor i guitarrista del grups Arjau i Cubacant a donar un cop de mà amb la guitarra, doncs el guitarrista i primera veu del grup el taper, portava la mà embolicada i li resultava impossible fer anar la guitarra.
Aquest cop en Jordi Rubau va fer pluriempleat doncs va participar amb tres dels sis grups participants en la cantada. La pluja ja no va respectar ni el grup ni la cantada, i va començar a fer acte de presencia. A les primeres cançons, encara es va aguantar el suau plugim, però a mitja actuació va deixar anar un xàfec que va deixar ben xops a músics i assistents.
Jo amb prou feina vaig poder guardar la càmera i vaig posar-me sota un paraigua amb la Cris, l’Anna, la Contxi, i de quan en quan fins i tot en Xiqui es volia fer lloc.
Ens ho vam agafar amb bona cara, que volíeu que féssim, els grups van dir que si no marxaven, ells continuaven, i varen anar fent via.
El cinquè grup va ser l’Arjau, i el temps de nou el va donar una petita treva i els va deixar que el duet palafrugellenc en fes tota la seva actuació quasi sense deixar anar una gota. Els assistents quasi estàvem més pendents de no mullar-nos i estar preparats per si tornava a caure un ruixat que per la bona actuació que ens estaven regalant els Jordi’s. Jo no vaig gosar a tornar a treure la càmera i no us en puc deixar constància gràfica del bon ambient que es respirava.
El duet palafrugellenc –com ja he dit altre vegada- ha deixat bocabadats a molta gent, entre altre, tota la colla que creia que un duet no podia fer bones havaneres, i la veritat, llàstima que no hi hagi més amb la mateixa qualitat.
El darrer grup de la cantada va ser Cubacant. Els temps els va respectar tres cançons, i a partir de la quarta, amb prou feines van poder acabar. Mentre va aguantar l’aigua dalt dels núvols varem gaudir un cop més de les meravelloses veus que formen aquest grup. Després de l’esforç de cantar sota les condicions en que ho havien de fer, nosaltres no podíem donar-los res mes que el nostre recolzament i els nostres aplaudiments darrera de cada una de les peces que ens regalaven.
Una actuació brillant que esdevenia llum dins un cel enterbolit i fosc que anava fent camí per la Platja de Tamariu.
Per arrodonir la cantada, varen pujar a l’escenari tots els grups que varen restar a peu d’escenari com el Peix Fregit, l'Empordanet, El Taper, Arjau i Cubacant. La resta de grups, com ja ha passat altre any, tenien que marxar ràpidament per anar ha cantar a altre lloc.
Algun dels grups que es varen quedar també tenien cantada, però abans de marxar de Tamariu varen fer les trucades corresponents per confirmar que amb la pluja que estava caient, es donaven per suspeses, fet que es va deixar comptar amb la presencia dels esmenats grups per cantar "La bella Lola", el meu avi i Tamariu.
Companys, un goig tornar a sentir.
El cap de setmana portava camí de passar tot per aigua, però finalment fins i tot ell va respectar en la mida del possible el meravellós cap de setmana que se’ns presentava. Dissabte varem arribar a Tamariu quan passaven dos minuts de les set de la tarda, hora en que estava previst el començament de l’acte.
Al pàrking on deixàvem els cotxes, ja ens varem trobar uns quants havanerus, en Jordi, la Maria Jesús, l’Antonio i la Rosa, la Teresa i en Lluis....Tots miràvem al cel, el color no era massa be, però mentre no caigués aigua, teníem la cantada assegurada.
Aquest esdeveniment es celebra -com he dit- el primer dissabte del mes de Setembre i cada any s’hi troben tots els grups palafrugellencs, però aquest any, es feia una excepció. Desconec la raó i els motius, però el jove grup palafrugellenc Els Cremats, enguany no han estat presents a la cantada.
El primer grup en regalar-nos havaneres i cançons de taverna va ser els Port-Bo. Varen ser molt respectuosos, doncs varen fer unes presentacions molt curtes i van aprofitar que la pluja no feia acte de presencia per regalar-nos una meravellosa actuació. Com ja ens tenen acostumats en Fonsu Carreras, Mineu Ferrer i Carles Casanovas van extreure de la platja de Tamariu els primers aplaudiments d’un públic una mica fred, potser “enflairat” pels núvols grisos que es divisaven a l’horitzó, i que amb el pas del temps cada cop eren més a prop.
El segon grup en pujar a l’escenari va ser Peix Fregit i aquest cop, com ha estat habitual durant molt de temps, varen regalar-nos una actuació plena d’alegria i bons moments. Val a dir que la darrera crònica del bloc no tothom la ha interpretat com jo volia (era conscient que estàvem molt ben acostumats, doncs així em feien sentir els grups), i per tant ha donat peu a interpretacions que no son certes. No pretenc justificar l’escrit ans al contrari. però si que vull dir que el grup Peix Fregit ha estat, és i serà un dels millors grups del país i un dels grups que més m’agrada escoltar i que la gent pugui escoltar per enganxar-se a Les Havaneres, per tant, si us havia entrat algun dubte, la qualitat del grup Peix Fregit continua sent inqüestionable, altre cosa va ser el comentari que vaig fer.
A base de llegir al bloc, penso que ja em coneixeu, i sabeu que jo dono la meva opinió, i dic les coses com les veig, les sento i les escolto, això sí, sempre sota el meu parer, que no vol dir que sigui cert i amb molt de respecte. Bé, anem a la cantada que és el que toca. La tria de peces va ser força bona, i la coordinació de les tres veus va donar continuïtat a les fortes ovacions que havia rebut el grup anterior. Les mirades entre els components i les rialles vers certs comentaris que es feien, deixava entreveure quelcom força interessant.
El tercer grup del vespre va ser L’Empordanet, un dels grups revelacions de la temporada donada la situació per la que ha passat. Veig una posada en escena seria, conscient i metòdica. Unes interpretacions acurades i un estil propi, si senyor, propi i amb un segell inesborrable. Quant a les peces dir-vos que un cop més ens van regalar aquelles que semblaven haver demanat la gran majoria de públic.Aquest, entregat i molt pendent del bon moment per el que torna a passar aquest quartet palafrugellenc.
El quart grup en accedir a l’escenari va ser El Taper, on per motius que desconec, va pujar en Jordi Rubau tenor i guitarrista del grups Arjau i Cubacant a donar un cop de mà amb la guitarra, doncs el guitarrista i primera veu del grup el taper, portava la mà embolicada i li resultava impossible fer anar la guitarra.Aquest cop en Jordi Rubau va fer pluriempleat doncs va participar amb tres dels sis grups participants en la cantada. La pluja ja no va respectar ni el grup ni la cantada, i va començar a fer acte de presencia. A les primeres cançons, encara es va aguantar el suau plugim, però a mitja actuació va deixar anar un xàfec que va deixar ben xops a músics i assistents.
Jo amb prou feina vaig poder guardar la càmera i vaig posar-me sota un paraigua amb la Cris, l’Anna, la Contxi, i de quan en quan fins i tot en Xiqui es volia fer lloc.
Ens ho vam agafar amb bona cara, que volíeu que féssim, els grups van dir que si no marxaven, ells continuaven, i varen anar fent via.El cinquè grup va ser l’Arjau, i el temps de nou el va donar una petita treva i els va deixar que el duet palafrugellenc en fes tota la seva actuació quasi sense deixar anar una gota. Els assistents quasi estàvem més pendents de no mullar-nos i estar preparats per si tornava a caure un ruixat que per la bona actuació que ens estaven regalant els Jordi’s. Jo no vaig gosar a tornar a treure la càmera i no us en puc deixar constància gràfica del bon ambient que es respirava.
El duet palafrugellenc –com ja he dit altre vegada- ha deixat bocabadats a molta gent, entre altre, tota la colla que creia que un duet no podia fer bones havaneres, i la veritat, llàstima que no hi hagi més amb la mateixa qualitat.
El darrer grup de la cantada va ser Cubacant. Els temps els va respectar tres cançons, i a partir de la quarta, amb prou feines van poder acabar. Mentre va aguantar l’aigua dalt dels núvols varem gaudir un cop més de les meravelloses veus que formen aquest grup. Després de l’esforç de cantar sota les condicions en que ho havien de fer, nosaltres no podíem donar-los res mes que el nostre recolzament i els nostres aplaudiments darrera de cada una de les peces que ens regalaven.
Una actuació brillant que esdevenia llum dins un cel enterbolit i fosc que anava fent camí per la Platja de Tamariu.
Per arrodonir la cantada, varen pujar a l’escenari tots els grups que varen restar a peu d’escenari com el Peix Fregit, l'Empordanet, El Taper, Arjau i Cubacant. La resta de grups, com ja ha passat altre any, tenien que marxar ràpidament per anar ha cantar a altre lloc.Algun dels grups que es varen quedar també tenien cantada, però abans de marxar de Tamariu varen fer les trucades corresponents per confirmar que amb la pluja que estava caient, es donaven per suspeses, fet que es va deixar comptar amb la presencia dels esmenats grups per cantar "La bella Lola", el meu avi i Tamariu.
Companys, un goig tornar a sentir.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada